Els mitjans de comunicació sempre han sigut anhelats i buscats pels ciutadans, És coneguda per tots l'expressió "la informació és poder", darrere d'aquesta frase s'amaga la finalitat de conèixer els fets, per tal de transmetre'ls. Al nostre poble, han estat plasmades al llarg del temps, unes publicacions dedicades a informar-nos i en definitiva, a trasmetre la vida quotidiana i els fets històrics que ens han conformat com a poble. Com a publicació periòdica escrita en paper, tenim notícia d'un butlletí municipal editat per l'ajuntament a l'any 1928, on fonamentalment, es tractaven les notícies referent a l'ambit municipal. Deixant a banda els programes de festes que quasi sempre s'han editat amv l'aplegada dels esdeveniments festius, cal donar constància de l'edició d'un periòdic quinzenal per l'any 1930-1931, anomenat ¡DESPERTAR! subtitulat "Periódico republicano defensor de los intereses de Puebla Larga"

Durant aquest any, i amb motiu de la celebració del 700 aniversari, anem a preparar actes de molt diversa índole, per a tots els poblatans. A continuació farem un xicotet extracte del més pròxims: Gala educativa : es celebrarà el proper 7 d'abril. En aquest acte es guardona als alumnes amb millor expedients acadèmics de tots els centres educatius de la Pobla Llarga. A més, aquest any es farà un homenatge a professors jubilats. La Pobla Llarga Artesana/ La Pobla de Llibres : Aquest any serà la II edició, programada per al proper 8 d'abril. Veïns del poble, associacions i centres educatius conformen aquesta fira, on la cultura és la protagonista. Durant aquesta jornada es realitzaran activitats per al foment de la lectura, tallers de manualitats, activitats infantils, presentacions de llibres i venda de productes artesans. A la Pobla tenim molts veïns treballant de forma artesanal tot tipus de productes i amb aquesta fira podran ensenyar el que fan i com ho fan. Ni

Naix el 30 d'octubre de 1910 en una família humil d'Orihuela dedicada a la criança del bestiar. Hasta els 15 anys va tenir una escolaritat normal, però prompte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se al pasturatge. Mentre cuida del ramat, Miguel llig amb avidesa y escriu els seus primers poemes. Posteriorment, inicia una amistad amb el canonge Luis Almarcha, que posa a la seua disposició llibres clàsics i de mística. Les seues visites a la biblioteca pública cada vegada son més freqüents y forma un grup literari junt amb altres joves d'Orihuela. A partir d'aquest moment, son la seua principal font d'educació. Els grans autors del segle d'Or Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega y sobretodo Luis de Góngora es convertiran en els seus principals professors. En 1932 realitza el seu viatge a Madrid, però al no trobar l'ajuda que esperava, va tornar a Orihuela. Dos anys després va tornar per segona vegada a M

L'ajuntament de la Pobla Llarga disposa de diverses xarxess socials per a facilitar la informació als poblatans. Entre elles tenim: WhatsApp Si vols rebre via WhatsApp informació de l'Ajuntament de la Pobla Llarga, envia un WhatsApp al 666 43 27 05, a partir d'eixe moment rebràs informació de l'Ajuntament (bans, comunicació urgent, etc). Aquest servei és unidireccional (no respon ni cridades ni WhasApp). Per poder comunicar-se amb l'ajuntament cal cridar al 96 259 00 05. Facebook Segueix-nos en facebook, a la nostra pàgina "Ajuntament la Pobla Llarga", on publiquem tots els temes d'interés per als ciutadans, al igual que en la resta de les nostres reds socials. Twitter Segueix-nos també en twitter @MIApoblallarga.. Instagram La incorporació a aquesta red social és molt recent, segueix-nos a @lapoblallarga700 on compartirem noticies d'actualitat del nostre poble.

Ens trobem davant del principal edifici monumental de la Pobla Llarga. Al llibre "La Pobla Llarga. Introducció a la seua Història", Josep Lluís Navarro ens diu que la cronologia del temple és de finals del XVI fins a la primera meitat del XVII "En 1922 Sanchis Sivera ja opinava que la fàbrica del temple corresponia a finals del XVI o principis del XVII..." Tots els historiadors (Sarthou, Sucias, Garín...) coincideixen en els adjectius utilitzats per a la seua descripció: sòlid, senzill, d'un classicisme elegant, etc. Té una portalada renaixentista de pedra, situada sobre un basament de tres escalons i és l'accés a un interior organitzat al voltant d'una gran i única nau amb volta d'estil gòtic. Les capelles laterals tenen voltes nervatures quatripartites. Hi ha una escaleta entrant a ma dreta del presbiteri (part situada on hi ha l'altar) on s'accedeix al cor (lloc destinat als cantors), de planta rectangular, amb nervatures i pe

" Así hay un maestro de Puebla Larga, de círculo Marçal Nicolau con un retablo importante en el Museo de Valencia " (Felipe Mª Garín Ortiz de Taranco, "Historia del Arte de Valencia". 1978. Pègina 165). Felipe Garín, màxima autoritat de l'art valencià, pare de qui durant un temps fou director del Museo del Padro de Madrid, en aquesta breu referència ens donava llum sobre l'anomenat retaule de la Pobla larga. Pot admirar-se a les sales deñ Museu Sant Pius Vé de València. Estava ubicat a l'hort de l'Ermita, (a la partida del Pla, actualment terme de Carcaixent), i fou adquirit per D. Javier Goerlich i Trinitat Miquel que el cediren a l'esmentat museu on es troba fins ara. Es tracta, com bé diu D. Felipe Mª Garín d'un retaule important. Peça clau per a l'estudi de la pintura valenciana del segle XV on queden paleses les influències  del moviments pictòrics de l'època. Una referència son els personatges amb barrets de la pedrel·la (c

El Crist Gòtic de la Pobla Llarga es un excepcional talla en fusta a finals del s, XIV o principis del XV. Pot ser siga una peça única per les seues característiques a la Ribera i una de les poques que es poden admirar a tot el territori valencià. Estaba quasi oblidat a la capella del cementiri municipal fins l'any 2004 en que començaren les tasques per a la seua restauració per part de l'Ajuntament. Fou una de les peces clau a l'exposició de la Llum de les Imatges de Xàtiva (2007) junt a la Creu de Pedra esmentada a l'anterior article. Segons el professor la imatge mostra uns detalls ornamentals barrocs, són significatius el temps en que va sobreviure la devoció a aquesta imatge. Està tallada tota en una peça (el cos, al que amb tècniques medievals se li van afegir els braços) conserva sota diferents capes de pintura la major part de la decoració que presenta actualment.

Un viatge per l'època foral: aquesta comença amb la conquesta del Regne de València (s. XIII) i acaba amb la derrota d'Almansa i la supressió del Furs Valencians (s. XVIII). Malgrat les pèrdues que el pas del temps ha produït en el seu patrimoni històric artístic, la Pobla encara conserva mostres d'aquesta època. A continuació, i durant les properes entrades al blog, anem a exposar un itinerari bàsic que ens ajudará a apropar-nos a la història de les manifestacions artístiques del nostre poble. La creu del terme: Es anomenada també la creu del cementiri on va romandre des del trasllat del seu emplaçament original fins l'actual, a principi del segle XX. Actualment hi ha una rèplica al cementiri municipal i es conserva l'original a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga. "Es tracta d'una creu de pedra arenosa de 98 cm d'alçada per 87 cm d'amplària que s'encarama en l'alt d'una columna c

En 1900 s'inaugura l'actual cementeri, ja que el vell s'havia quedat menut per a un poble que no parava de créixer. Casalicis de calvari de la Pobla. Els actuals són de 1900, quan s'inaugurà el  cementeri; els antics envoltaven el Cementeri Vell. En 1909 s'amplia l'estació i la capacitat de càrrega de cítrics. Les gestions les va realitzar el propietari de l'Hort del Castell, Ramón de Castro (segon marit de Milagro Requena, viuda de Vanaclocha), que fou nomenat fill adoptiu de la Pobla. El desdoblament de vies de l'estació de 1909 contribuí  a l'augment poblacional de la Pobla. La pobla s'ompli de magatzems sobretot per la carretera i el barri de l'estació, on es triava i s'envasava la taronja, feina realitzada per les dones. Quan era la temporada, venia molta gent forastera, fins i tot, d'altres comarques. Els comerciants, locals i forasters, no paraven d'alçar  magatzems, com este de Batiste Victor

En nombrosos països, el 8 de març es celebra el Dia Internacional de la Dona, instaurat per l'ONU en 1975. Originalment es tractava de reclamar la igualtat per a la dona treballadora, en el context de la revolució industrial. Actualment el paper de la dona en la societat. Es celebra aquest dia, ja que el març de 1857, en el marc de la revolució industrial, moltes dones eixiren al carrer de Nova York a protestar sobre les míseres condicions en les que treballaven en el sector tèxtil. El 28 de febrer de 1909 es va celebrar en EEUU el primer Dia Nacional de la Dona, que sols va tindre seguiment a Nova York i Chicago. Un any més tard, en 1910, acudiren més de 100 dones de 27 nacionalitats diferents a la 'II Conferència Internacional de Dones Socialistes celebrada en Copenhague', per reivindicar els drets de les dones i per ajudar a conseguir el sufragi universal. A banda, el 8 de març es demana igualtat de drets per a totes les persones, siguen del sexe que siguen. A m

El segle XIX comença amb la Guerra del Francés, on alguns joves són deportats a França i es demana un rescat per ells. L'arròs arriba al seu esplendor, com podreu veure en la següent imatge. En altres municipis es produeix el seu cultiu prop del poble; a la Pobla arriba fins a les cases, tot donant riquesa als terratinents i misèria i malalties als poblatans. Hui en dia, encara es la nostra base alimentícia. La morera fou substituïda per l'arròs, un cultiu molt rendible,  però que acabarà cobrant-se el seu preu:  un paludisme endèmic que castiga a la Pobla En 1837, es produeix l'abolició dels senyorius, però els senyors, a base d'enganys, continuem cobrant els tributs que poden. En el padró de riquesa de 1863 encara apareix com a senyor Vicente Palavicino Vallés. Vicente Palavicino Vallés i esposa, els últims senyors de la Pobla,  quan s'aboliren els senyorius. Els seus descendents van vendre totes les seues propietats, entre elles l

L'aparició de la Pobla (més ben comunicada, més segura i amb més servicis) provoca l'extinció de les alqueries del seu terme (excepte la de Vistabella que encara es conserva) que, a més, es veieren afectades per moltes calamitats, sobretot les pestes. El carrer Major es deia aleshores carrer Sant Sebastià, perquè s'encaminava cap a l'Ermita de Sant Sebastià. S'urbanitza el carrer Vall, que es deia carrer Sant Martí, perquè es dirigia cap a l'Ermita de Sant Martí. Este creixement de poble caminer cap a l'antiga alqueria del Cabanyal li dóna un aspecte urbà molt llarg, però això va acabar dient-se la Pobla Llarga. En 1610 el senyor de la Pobla dóna permís per a obrir la Plaça. Abans el mercat es feia a les voreres més amples del carrer Major. En el mateix projecte de millora urbana es renova l'Església, les obres de la qual finalitzen 38 anys després. En un principi la Pobla no tenia plaça, la qual s'obri poc  després d'un permís seny

Estrella Jover Canet: Pintora i artista. Una dona avançada en el seu temps. Exposició restrospectiva del seu camí per la pintura. Estrella Jover Canet, es una veïna de la Pobla Llarga que va nàixer el 21 de desembre de 1938, durant la Guerra Civil. És pintora, mestressa de casa, modista, cantant, actriu, esportista (campiona nacional de vòlei), entrenadora i mare 5 fills, una vida intensa per a una dona que va nàixer i viure en un temps difícil, sobretot per a les dones, per això, en aquesta setmana de celebració de la dona a la Pobla Llarga, l'Ajuntament i més concretament la Regidoria de Cultura, han volgut donar-li el reconeixement a tots aquestos anys d'eforços. En paraules d'Estrella: "He fet el que volgut per que mon pare em va criar en llibertat i respecte, m'ho he passat molt be en esta vida i encara em queden coses per fer..." i aquesta vitalitat i forma de pensar és la que volem transmetre a totes les dones. Dedicar-se a explorar els camins

Uns setanta anys després de la conquesta, cap a l’any 1310, un personatge religiós molt poderós, l’ardiaca d’Alzira Pere d’Esplugues, adquireix set alqueries que formen el terme de la Pobla. Com que les cinc xativines tenen reg i les dos alzirenques no, decideix obrir la Sèquia Major, prolongació de la Sèquia Comuna de l’Ènova i Castelló, i dotar de reg a les alzirenques. L’any 1310 l’Ardiacà En Pere d’Esplugues obrí la Sèquia Major, la qual arribà fins les alqueries pobletanes situades al Terme General d’Alzira. Per a albergar els nous colons que vingueren a convertir eixes terres de secà en regadiu edificà en 1317 un poble nou al carrer Major, conegut com la Pobla d’Esplugues o de l’Ardiacà o de Torreformosa, dit així perquè se situava en este territori, poble al qual va dotar de forn, tenda, hostal i un molí, situat a la Replaceta. Any 1315. S’edifica el Molí de la Replaceta per abastir a la nova Pobla que es fundà en 1317. Any 1317. Al Carrer Major s’