La Pobla Llarga Fundacional

Uns setanta anys després de la conquesta, cap a l’any 1310, un personatge religiós molt poderós, l’ardiaca d’Alzira Pere d’Esplugues, adquireix set alqueries que formen el terme de la Pobla. Com que les cinc xativines tenen reg i les dos alzirenques no, decideix obrir la Sèquia Major, prolongació de la Sèquia Comuna de l’Ènova i Castelló, i dotar de reg a les alzirenques.

L’any 1310 l’Ardiacà En Pere d’Esplugues obrí la Sèquia Major,

la qual arribà fins les alqueries pobletanes situades al Terme General d’Alzira.

Per a albergar els nous colons que vingueren a convertir eixes terres de secà en regadiu edificà en 1317 un poble nou al carrer Major, conegut com la Pobla d’Esplugues o de l’Ardiacà o de Torreformosa, dit així perquè se situava en este territori, poble al qual va dotar de forn, tenda, hostal i un molí, situat a la Replaceta.

Any 1315. S’edifica el Molí de la Replaceta per abastir a la nova

Pobla que es fundà en 1317.

Any 1317. Al Carrer Major s’edificaren les primeres cases

de la nova Pobla d’Esplugues.

També edifica un altre molí per a l’alqueria del Cabanyal, aleshores separada de la Pobla.

Any 1320. S’edifica un altre molí a l’alqueria del Cabanyal i un pont,

per baix del qual podien desaiguar les aigües sobrants de la Sèquia Major.

En 1323 es concreta la línia divisòria entre Alzira i Xàtiva i s’alcen grans mollons per a senyalitzar-la, dels quals sols ens queda el que està al repeu de pujol del Pou dels Llaurados.

Any 1323. Este molló del Pou dels Llauradors és l’obra

més antiga que es conserva a la Pobla.

En 1325 s’edifica la primitiva església, posteriorment renovada. Entre 1325 i 1337 se li atorga a l’Ardiacà un privilegi reial per a establir un únic senyoriu englobador de les set alqueries i s’alça el Castell com a símbol del poder senyorial i pot ser la Creu de Térmens, com a indicadora de l’antiga línia divisòria.

Any 1337. El Castell de la Pobla fou construït mirant al

Carrer Major de la Pobla de l’Ardiacà.

Any 1337. La Creu dels Térmens del Camí Reial segurament

s’alçà el mateix any que el Castell.

Quan mor l’Ardiacà en 1338 mana al seu testament que s’alçe al Cabanyal un hospital baix l’advocació de Sant Martí, per a atendre als vianants pobres, edifici que acabar convertint-se en l’Ermita de Sant Martí.

Any 1340. L’Ermita de Sant Martí estava al Cabanyal i

va servir d’atenció als menesterosos.

En 1348, durant la Gerra d’Unió, cremen el Castell i el privilegi de senyoriu, però el rei el torna a renovar. Com que el mateix any es va produir la terrible peste negra, és possible que el segon senyor de la pobla, Jaume d’Esplugues, manara edificar l’Ermita de Sant Sebastià, sant protector de la pesta, que s’ubicava dalt de l’alteró del Cementari Vell.

Any 1350. L’Ermita de Sant Sebastià (patró de la pesta)

estava a l’alteró del cementeri vell.

El crist de la Pobla pot ser va estar en l’Ermita -després convertida en el Cementeri Vell-, i per últim traslladat al Cementeri actual.

Any 1400. El Crist de la Pobla.