MIGUEL HERNÁNDEZ

Naix el 30 d'octubre de 1910 en una família humil d'Orihuela dedicada a la criança del bestiar. Hasta els 15 anys va tenir una escolaritat normal, però prompte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se al pasturatge. Mentre cuida del ramat, Miguel llig amb avidesa y escriu els seus primers poemes. Posteriorment, inicia una amistad amb el canonge Luis Almarcha, que posa a la seua disposició llibres clàsics i de mística. Les seues visites a la biblioteca pública cada vegada son més freqüents y forma un grup literari junt amb altres joves d'Orihuela. A partir d'aquest moment, son la seua principal font d'educació. Els grans autors del segle d'Or Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega y sobretodo Luis de Góngora es convertiran en els seus principals professors.

En 1932 realitza el seu viatge a Madrid, però al no trobar l'ajuda que esperava, va tornar a Orihuela. Dos anys després va tornar per segona vegada a Madrid per a buscar treball, esta vegada amb millor fortuna. Coneix a Vicent Alexandre y fa amistad amb Pablo Neruda, aquest es el seu origen dins la breu etapa del surrealisme. La seua poesia aleshores es fa més social y manifesta un compromís polític amb els més pobres. En desembre de 1935, mor el seu fraternal amic Ramón Sije y Miguel li dedica la seua extraordinària 'Elegía'.

Al esclatar la Guerra Civil, Miguel Hernández s'unix al bàndol republicà. En plena guerra, escapa a Orihuela per a casar-se el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies té que tornar al front de Jaen. En desembre d'eixe mateix any, naix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i en gener de 1939 naix el segon, Manuel Miguel a qui va dedicar des de la cárcel les famoses "Nanas de la cebolla".

En abril de 1939 es declara concluida la Guerra Civil y Miguel és detingut en Rosal de la Frontera, Huelva. D'allí passa als centre penitenciaris de Sevilla i Madrid. Possat inesperadament en llibertat, es detingut de nou en el seu poble. Es traslladat a Madrid, i el 18 de gener és condemnat a pena de mort per haver escrit en contra del fascisme. Mesos més tard es va canviar esta condemna per 30 anys de cárcel, 

Sofreix bronquitis i altres enfermetats. En 1941 és traslladat al reformatori d'adults d'Alacant. Mentrestant, l'enfermetat va a pitjor amb noves recaigudes. Se li aprecia tifus i tuberculosis. Mor en l'enfermeria de la presó d'Alacant el 28 de març de 1942, amb sols 31 anys d'edat.

Aquest cap de setmana, a la Pobla Llarga es fará un homenatge als 11 poblatans afusellats pel franquisme. Aquest serà el segon any que celebrem la memòria històrica on celebrarem un conjunt d'actes per a commemorar  a tots els poblatans víctimes del règim franquista i feixista que defensaren els valors del govern de la II República.

Ací teniu tots els actes d'aquest cap de setmana: