Passa al contingut principal

MIGUEL HERNÁNDEZ

Naix el 30 d'octubre de 1910 en una família humil d'Orihuela dedicada a la criança del bestiar. Hasta els 15 anys va tenir una escolaritat normal, però prompte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se al pasturatge. Mentre cuida del ramat, Miguel llig amb avidesa y escriu els seus primers poemes. Posteriorment, inicia una amistad amb el canonge Luis Almarcha, que posa a la seua disposició llibres clàsics i de mística. Les seues visites a la biblioteca pública cada vegada son més freqüents y forma un grup literari junt amb altres joves d'Orihuela. A partir d'aquest moment, son la seua principal font d'educació. Els grans autors del segle d'Or Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega y sobretodo Luis de Góngora es convertiran en els seus principals professors.
En 1932 realitza el seu viatge a Madrid, però al no trobar l'ajuda que esperava, va tornar a Orihuela. Dos anys després va tornar per segona vegada a Madrid per a buscar treball, esta vegada amb millor fortuna. Coneix a Vicent Alexandre y fa amistad amb Pablo Neruda, aquest es el seu origen dins la breu etapa del surrealisme. La seua poesia aleshores es fa més social y manifesta un compromís polític amb els més pobres. En desembre de 1935, mor el seu fraternal amic Ramón Sije y Miguel li dedica la seua extraordinària 'Elegía'.
Al esclatar la Guerra Civil, Miguel Hernández s'unix al bàndol republicà. En plena guerra, escapa a Orihuela per a casar-se el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies té que tornar al front de Jaen. En desembre d'eixe mateix any, naix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i en gener de 1939 naix el segon, Manuel Miguel a qui va dedicar des de la cárcel les famoses "Nanas de la cebolla".
En abril de 1939 es declara concluida la Guerra Civil y Miguel és detingut en Rosal de la Frontera, Huelva. D'allí passa als centre penitenciaris de Sevilla i Madrid. Possat inesperadament en llibertat, es detingut de nou en el seu poble. Es traslladat a Madrid, i el 18 de gener és condemnat a pena de mort per haver escrit en contra del fascisme. Mesos més tard es va canviar esta condemna per 30 anys de cárcel, 
Sofreix bronquitis i altres enfermetats. En 1941 és traslladat al reformatori d'adults d'Alacant. Mentrestant, l'enfermetat va a pitjor amb noves recaigudes. Se li aprecia tifus i tuberculosis. Mor en l'enfermeria de la presó d'Alacant el 28 de març de 1942, amb sols 31 anys d'edat.



Aquest cap de setmana, a la Pobla Llarga es fará un homenatge als 11 poblatans afusellats pel franquisme. Aquest serà el segon any que celebrem la memòria històrica on celebrarem un conjunt d'actes per a commemorar  a tots els poblatans víctimes del règim franquista i feixista que defensaren els valors del govern de la II República.
Ací teniu tots els actes d'aquest cap de setmana:


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació