Passa al contingut principal

MIGUEL HERNÁNDEZ

Naix el 30 d'octubre de 1910 en una família humil d'Orihuela dedicada a la criança del bestiar. Hasta els 15 anys va tenir una escolaritat normal, però prompte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se al pasturatge. Mentre cuida del ramat, Miguel llig amb avidesa y escriu els seus primers poemes. Posteriorment, inicia una amistad amb el canonge Luis Almarcha, que posa a la seua disposició llibres clàsics i de mística. Les seues visites a la biblioteca pública cada vegada son més freqüents y forma un grup literari junt amb altres joves d'Orihuela. A partir d'aquest moment, son la seua principal font d'educació. Els grans autors del segle d'Or Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega y sobretodo Luis de Góngora es convertiran en els seus principals professors.
En 1932 realitza el seu viatge a Madrid, però al no trobar l'ajuda que esperava, va tornar a Orihuela. Dos anys després va tornar per segona vegada a Madrid per a buscar treball, esta vegada amb millor fortuna. Coneix a Vicent Alexandre y fa amistad amb Pablo Neruda, aquest es el seu origen dins la breu etapa del surrealisme. La seua poesia aleshores es fa més social y manifesta un compromís polític amb els més pobres. En desembre de 1935, mor el seu fraternal amic Ramón Sije y Miguel li dedica la seua extraordinària 'Elegía'.
Al esclatar la Guerra Civil, Miguel Hernández s'unix al bàndol republicà. En plena guerra, escapa a Orihuela per a casar-se el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies té que tornar al front de Jaen. En desembre d'eixe mateix any, naix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i en gener de 1939 naix el segon, Manuel Miguel a qui va dedicar des de la cárcel les famoses "Nanas de la cebolla".
En abril de 1939 es declara concluida la Guerra Civil y Miguel és detingut en Rosal de la Frontera, Huelva. D'allí passa als centre penitenciaris de Sevilla i Madrid. Possat inesperadament en llibertat, es detingut de nou en el seu poble. Es traslladat a Madrid, i el 18 de gener és condemnat a pena de mort per haver escrit en contra del fascisme. Mesos més tard es va canviar esta condemna per 30 anys de cárcel, 
Sofreix bronquitis i altres enfermetats. En 1941 és traslladat al reformatori d'adults d'Alacant. Mentrestant, l'enfermetat va a pitjor amb noves recaigudes. Se li aprecia tifus i tuberculosis. Mor en l'enfermeria de la presó d'Alacant el 28 de març de 1942, amb sols 31 anys d'edat.



Aquest cap de setmana, a la Pobla Llarga es fará un homenatge als 11 poblatans afusellats pel franquisme. Aquest serà el segon any que celebrem la memòria històrica on celebrarem un conjunt d'actes per a commemorar  a tots els poblatans víctimes del règim franquista i feixista que defensaren els valors del govern de la II República.
Ací teniu tots els actes d'aquest cap de setmana:


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…