Passa al contingut principal

MIGUEL HERNÁNDEZ

Naix el 30 d'octubre de 1910 en una família humil d'Orihuela dedicada a la criança del bestiar. Hasta els 15 anys va tenir una escolaritat normal, però prompte va abandonar els seus estudis per a dedicar-se al pasturatge. Mentre cuida del ramat, Miguel llig amb avidesa y escriu els seus primers poemes. Posteriorment, inicia una amistad amb el canonge Luis Almarcha, que posa a la seua disposició llibres clàsics i de mística. Les seues visites a la biblioteca pública cada vegada son més freqüents y forma un grup literari junt amb altres joves d'Orihuela. A partir d'aquest moment, son la seua principal font d'educació. Els grans autors del segle d'Or Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega y sobretodo Luis de Góngora es convertiran en els seus principals professors.
En 1932 realitza el seu viatge a Madrid, però al no trobar l'ajuda que esperava, va tornar a Orihuela. Dos anys després va tornar per segona vegada a Madrid per a buscar treball, esta vegada amb millor fortuna. Coneix a Vicent Alexandre y fa amistad amb Pablo Neruda, aquest es el seu origen dins la breu etapa del surrealisme. La seua poesia aleshores es fa més social y manifesta un compromís polític amb els més pobres. En desembre de 1935, mor el seu fraternal amic Ramón Sije y Miguel li dedica la seua extraordinària 'Elegía'.
Al esclatar la Guerra Civil, Miguel Hernández s'unix al bàndol republicà. En plena guerra, escapa a Orihuela per a casar-se el 9 de març de 1937 amb Josefina Manresa. Als pocs dies té que tornar al front de Jaen. En desembre d'eixe mateix any, naix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor als pocs mesos i en gener de 1939 naix el segon, Manuel Miguel a qui va dedicar des de la cárcel les famoses "Nanas de la cebolla".
En abril de 1939 es declara concluida la Guerra Civil y Miguel és detingut en Rosal de la Frontera, Huelva. D'allí passa als centre penitenciaris de Sevilla i Madrid. Possat inesperadament en llibertat, es detingut de nou en el seu poble. Es traslladat a Madrid, i el 18 de gener és condemnat a pena de mort per haver escrit en contra del fascisme. Mesos més tard es va canviar esta condemna per 30 anys de cárcel, 
Sofreix bronquitis i altres enfermetats. En 1941 és traslladat al reformatori d'adults d'Alacant. Mentrestant, l'enfermetat va a pitjor amb noves recaigudes. Se li aprecia tifus i tuberculosis. Mor en l'enfermeria de la presó d'Alacant el 28 de març de 1942, amb sols 31 anys d'edat.



Aquest cap de setmana, a la Pobla Llarga es fará un homenatge als 11 poblatans afusellats pel franquisme. Aquest serà el segon any que celebrem la memòria històrica on celebrarem un conjunt d'actes per a commemorar  a tots els poblatans víctimes del règim franquista i feixista que defensaren els valors del govern de la II República.
Ací teniu tots els actes d'aquest cap de setmana:


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…