L'aparició de la Pobla (més ben comunicada, més segura i amb més servicis) provoca l'extinció de les alqueries del seu terme (excepte la de Vistabella que encara es conserva) que, a més, es veieren afectades per moltes calamitats, sobretot les pestes.
El carrer Major es deia aleshores carrer Sant Sebastià, perquè s'encaminava cap a l'Ermita de Sant Sebastià. S'urbanitza el carrer Vall, que es deia carrer Sant Martí, perquè es dirigia cap a l'Ermita de Sant Martí. Este creixement de poble caminer cap a l'antiga alqueria del Cabanyal li dóna un aspecte urbà molt llarg, però això va acabar dient-se la Pobla Llarga.
En 1610 el senyor de la Pobla dóna permís per a obrir la Plaça. Abans el mercat es feia a les voreres més amples del carrer Major. En el mateix projecte de millora urbana es renova l'Església, les obres de la qual finalitzen 38 anys després.
L'endeutanent municipal per a estes obres fou tan enorme que la Pobla tardà 200 anys en cancel·lar tots els préstecs pendents.
El cultiu de la morera per a cria de cucs i l'obtenció de fil de seda arriba el seu apogeu. Les andanes d'algunes cases del poble encara reflexa aquella activitat.
En 1610 el senyor de la Pobla dóna permís per a obrir la Plaça. Abans el mercat es feia a les voreres més amples del carrer Major. En el mateix projecte de millora urbana es renova l'Església, les obres de la qual finalitzen 38 anys després.
En un principi la Pobla no tenia plaça, la qual s'obri poc
després d'un permís senyorial de 1607.
Els arcs de l'ajuntament també dataran de poc després de 1607,
quan es va obrir la plaça.
Paral·lelament a l'obertura de la plaça es va començar a alçar
l'església actual, acabada en 1648, quan portaren la
reliquia de Sant Calixt.
L'endeutanent municipal per a estes obres fou tan enorme que la Pobla tardà 200 anys en cancel·lar tots els préstecs pendents.
El cultiu de la morera per a cria de cucs i l'obtenció de fil de seda arriba el seu apogeu. Les andanes d'algunes cases del poble encara reflexa aquella activitat.
El cultiu de la morera i la cria de cucs de seda protagonitzaren
l'economia dels segles XVI-XVII.
Façana original de la Casa de la Música, amb moltes
finestres per a ventilar els cucs de seda.
Casa principal dels Bru de la Pobla, que passà als seus ascendents,
els barons de Santa Bárbara.
Apareixen bàndols mafiosos i violents que rivalitzaven entre sí per a controlar la comercialització de la seda. El bàndol dels Lloret de la Pobla fou un dels principals i els seus integrants acabaren ajusticiats.
En 1707 En la Guerra de Successió, després de la batalla d'Almansa i la cremà de Xàtiva, molts veïns de la Pobla son desterrats per haver recolzat el bàndol perdedor dels austriacistes o maulets. Fins i tot els guanyadors borbònics o botiflers se sorprenen quan el seu rei Felip V elimina el regne de València, deroga els seus Furs i prohibeix l'oficialitat del valencià.
Els Esplugues, partidaris i austriacistes, perden el seu senyoriu, que es usurpat per uns familiars llunyans, els Palavicino Borbònics.
Finalment, sobresurten a la Pobla els Bru, una nissaga familiar que procurava als nous senyors i que va acabar arrendant el senyoriu complet i emparentant-se amb altres famílies riques fins que acabaren obtenint un privilegi de noblesa.
Escut dels Bru (casa farmàcia), l'única família originària de la
Pobla que arribà a ennoblir-se.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada