Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA ALS SEGLES XV-XVIII

L'aparició de la Pobla (més ben comunicada, més segura i amb més servicis) provoca l'extinció de les alqueries del seu terme (excepte la de Vistabella que encara es conserva) que, a més, es veieren afectades per moltes calamitats, sobretot les pestes.

El carrer Major es deia aleshores carrer Sant Sebastià, perquè s'encaminava cap a l'Ermita de Sant Sebastià. S'urbanitza el carrer Vall, que es deia carrer Sant Martí, perquè es dirigia cap a l'Ermita de Sant Martí. Este creixement de poble caminer cap a l'antiga alqueria del Cabanyal li dóna un aspecte urbà molt llarg, però això va acabar dient-se la Pobla Llarga.

En 1610 el senyor de la Pobla dóna permís per a obrir la Plaça. Abans el mercat es feia a les voreres més amples del carrer Major. En el mateix projecte de millora urbana es renova l'Església, les obres de la qual finalitzen 38 anys després.

En un principi la Pobla no tenia plaça, la qual s'obri poc
 després d'un permís senyorial de 1607.

Els arcs de l'ajuntament també dataran de poc després de 1607,
 quan es va obrir la plaça.

Paral·lelament a l'obertura de la plaça es va començar a alçar 
l'església actual, acabada en 1648, quan portaren la 
reliquia de Sant Calixt.

L'endeutanent municipal per a estes obres fou tan enorme que la Pobla tardà 200 anys en cancel·lar tots els préstecs pendents.

El cultiu de la morera per a cria de cucs i l'obtenció de fil de seda arriba el seu apogeu. Les andanes d'algunes cases del poble encara reflexa aquella activitat.

El cultiu de la morera i la cria de cucs de seda protagonitzaren
 l'economia dels segles XVI-XVII.

Façana original de la Casa de la Música, amb moltes
 finestres per a ventilar els cucs de seda.

Casa principal dels Bru de la Pobla, que passà als seus ascendents,
 els barons de Santa Bárbara.

Apareixen bàndols mafiosos i violents que rivalitzaven entre sí per a controlar la comercialització de la seda. El bàndol dels Lloret de la Pobla fou un dels principals i els seus integrants acabaren ajusticiats.

En 1707 En la Guerra de Successió, després de la batalla d'Almansa i la cremà de Xàtiva, molts veïns de la Pobla son desterrats per haver recolzat el bàndol perdedor dels austriacistes o maulets. Fins i tot els guanyadors borbònics o botiflers se sorprenen quan el seu rei Felip V elimina el regne de València, deroga els seus Furs i prohibeix l'oficialitat del valencià.

Els Esplugues, partidaris i austriacistes, perden el seu senyoriu, que es usurpat per uns familiars llunyans, els Palavicino Borbònics.

Finalment, sobresurten a la Pobla els Bru, una nissaga familiar que procurava als nous senyors i que va acabar arrendant el senyoriu complet i emparentant-se amb altres famílies riques fins que acabaren obtenint un privilegi de noblesa.

Escut dels Bru (casa farmàcia), l'única família originària de la 
Pobla que arribà a ennoblir-se.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e