Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA ALS SEGLES XV-XVIII

L'aparició de la Pobla (més ben comunicada, més segura i amb més servicis) provoca l'extinció de les alqueries del seu terme (excepte la de Vistabella que encara es conserva) que, a més, es veieren afectades per moltes calamitats, sobretot les pestes.

El carrer Major es deia aleshores carrer Sant Sebastià, perquè s'encaminava cap a l'Ermita de Sant Sebastià. S'urbanitza el carrer Vall, que es deia carrer Sant Martí, perquè es dirigia cap a l'Ermita de Sant Martí. Este creixement de poble caminer cap a l'antiga alqueria del Cabanyal li dóna un aspecte urbà molt llarg, però això va acabar dient-se la Pobla Llarga.

En 1610 el senyor de la Pobla dóna permís per a obrir la Plaça. Abans el mercat es feia a les voreres més amples del carrer Major. En el mateix projecte de millora urbana es renova l'Església, les obres de la qual finalitzen 38 anys després.

En un principi la Pobla no tenia plaça, la qual s'obri poc
 després d'un permís senyorial de 1607.

Els arcs de l'ajuntament també dataran de poc després de 1607,
 quan es va obrir la plaça.

Paral·lelament a l'obertura de la plaça es va començar a alçar 
l'església actual, acabada en 1648, quan portaren la 
reliquia de Sant Calixt.

L'endeutanent municipal per a estes obres fou tan enorme que la Pobla tardà 200 anys en cancel·lar tots els préstecs pendents.

El cultiu de la morera per a cria de cucs i l'obtenció de fil de seda arriba el seu apogeu. Les andanes d'algunes cases del poble encara reflexa aquella activitat.

El cultiu de la morera i la cria de cucs de seda protagonitzaren
 l'economia dels segles XVI-XVII.

Façana original de la Casa de la Música, amb moltes
 finestres per a ventilar els cucs de seda.

Casa principal dels Bru de la Pobla, que passà als seus ascendents,
 els barons de Santa Bárbara.

Apareixen bàndols mafiosos i violents que rivalitzaven entre sí per a controlar la comercialització de la seda. El bàndol dels Lloret de la Pobla fou un dels principals i els seus integrants acabaren ajusticiats.

En 1707 En la Guerra de Successió, després de la batalla d'Almansa i la cremà de Xàtiva, molts veïns de la Pobla son desterrats per haver recolzat el bàndol perdedor dels austriacistes o maulets. Fins i tot els guanyadors borbònics o botiflers se sorprenen quan el seu rei Felip V elimina el regne de València, deroga els seus Furs i prohibeix l'oficialitat del valencià.

Els Esplugues, partidaris i austriacistes, perden el seu senyoriu, que es usurpat per uns familiars llunyans, els Palavicino Borbònics.

Finalment, sobresurten a la Pobla els Bru, una nissaga familiar que procurava als nous senyors i que va acabar arrendant el senyoriu complet i emparentant-se amb altres famílies riques fins que acabaren obtenint un privilegi de noblesa.

Escut dels Bru (casa farmàcia), l'única família originària de la 
Pobla que arribà a ennoblir-se.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…