Passa al contingut principal

La Creu del Terme (s.XIII)

Un viatge per l'època foral: aquesta comença amb la conquesta del Regne de València (s. XIII) i acaba amb la derrota d'Almansa i la supressió del Furs Valencians (s. XVIII). Malgrat les pèrdues que el pas del temps ha produït en el seu patrimoni històric artístic, la Pobla encara conserva mostres d'aquesta època. A continuació, i durant les properes entrades al blog, anem a exposar un itinerari bàsic que ens ajudará a apropar-nos a la història de les manifestacions artístiques del nostre poble.

La creu del terme:
Es anomenada també la creu del cementiri on va romandre des del trasllat del seu emplaçament original fins l'actual, a principi del segle XX. Actualment hi ha una rèplica al cementiri municipal i es conserva l'original a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga.

"Es tracta d'una creu de pedra arenosa de 98 cm d'alçada per 87 cm d'amplària que s'encarama en l'alt d'una columna cilíndrica també de pedra de 250 cm d'alçada. Una de les cares representa una Mare de Déu amb les seues mans juntes i en cap cenyit per una corona. L'altra cara l'ocupa Jesucrist crucificat. El seu estil és gotic amb notables influències romàniques.
Les dades més antigues es remunten a l'any 1323 en que es fa possible referència a ella en un document de partició de termes entre les viles de Xàtiva i Alzira, on es diu 'la torre apellada Torre Formosa on solia estar una creu', després un altre punt del document 'primerament seia feta una creu en la dita Torre Formosa en aquell lloch on yo de manament faré la senyal de la creu.' És a dir, en anterioritat a 1323 existia una creu que va desaparèixer en algun moment, i en dit any es mana que suga col·locada una altra per a substituir-la".


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació