Passa al contingut principal

La Creu del Terme (s.XIII)

Un viatge per l'època foral: aquesta comença amb la conquesta del Regne de València (s. XIII) i acaba amb la derrota d'Almansa i la supressió del Furs Valencians (s. XVIII). Malgrat les pèrdues que el pas del temps ha produït en el seu patrimoni històric artístic, la Pobla encara conserva mostres d'aquesta època. A continuació, i durant les properes entrades al blog, anem a exposar un itinerari bàsic que ens ajudará a apropar-nos a la història de les manifestacions artístiques del nostre poble.

La creu del terme:
Es anomenada també la creu del cementiri on va romandre des del trasllat del seu emplaçament original fins l'actual, a principi del segle XX. Actualment hi ha una rèplica al cementiri municipal i es conserva l'original a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga.

"Es tracta d'una creu de pedra arenosa de 98 cm d'alçada per 87 cm d'amplària que s'encarama en l'alt d'una columna cilíndrica també de pedra de 250 cm d'alçada. Una de les cares representa una Mare de Déu amb les seues mans juntes i en cap cenyit per una corona. L'altra cara l'ocupa Jesucrist crucificat. El seu estil és gotic amb notables influències romàniques.
Les dades més antigues es remunten a l'any 1323 en que es fa possible referència a ella en un document de partició de termes entre les viles de Xàtiva i Alzira, on es diu 'la torre apellada Torre Formosa on solia estar una creu', després un altre punt del document 'primerament seia feta una creu en la dita Torre Formosa en aquell lloch on yo de manament faré la senyal de la creu.' És a dir, en anterioritat a 1323 existia una creu que va desaparèixer en algun moment, i en dit any es mana que suga col·locada una altra per a substituir-la".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…