Ves al contingut principal

La Creu del Terme (s.XIII)

Un viatge per l'època foral: aquesta comença amb la conquesta del Regne de València (s. XIII) i acaba amb la derrota d'Almansa i la supressió del Furs Valencians (s. XVIII). Malgrat les pèrdues que el pas del temps ha produït en el seu patrimoni històric artístic, la Pobla encara conserva mostres d'aquesta època. A continuació, i durant les properes entrades al blog, anem a exposar un itinerari bàsic que ens ajudará a apropar-nos a la història de les manifestacions artístiques del nostre poble.

La creu del terme:
Es anomenada també la creu del cementiri on va romandre des del trasllat del seu emplaçament original fins l'actual, a principi del segle XX. Actualment hi ha una rèplica al cementiri municipal i es conserva l'original a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga.

"Es tracta d'una creu de pedra arenosa de 98 cm d'alçada per 87 cm d'amplària que s'encarama en l'alt d'una columna cilíndrica també de pedra de 250 cm d'alçada. Una de les cares representa una Mare de Déu amb les seues mans juntes i en cap cenyit per una corona. L'altra cara l'ocupa Jesucrist crucificat. El seu estil és gotic amb notables influències romàniques.
Les dades més antigues es remunten a l'any 1323 en que es fa possible referència a ella en un document de partició de termes entre les viles de Xàtiva i Alzira, on es diu 'la torre apellada Torre Formosa on solia estar una creu', després un altre punt del document 'primerament seia feta una creu en la dita Torre Formosa en aquell lloch on yo de manament faré la senyal de la creu.' És a dir, en anterioritat a 1323 existia una creu que va desaparèixer en algun moment, i en dit any es mana que suga col·locada una altra per a substituir-la".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…