Passa al contingut principal

La Creu del Terme (s.XIII)

Un viatge per l'època foral: aquesta comença amb la conquesta del Regne de València (s. XIII) i acaba amb la derrota d'Almansa i la supressió del Furs Valencians (s. XVIII). Malgrat les pèrdues que el pas del temps ha produït en el seu patrimoni històric artístic, la Pobla encara conserva mostres d'aquesta època. A continuació, i durant les properes entrades al blog, anem a exposar un itinerari bàsic que ens ajudará a apropar-nos a la història de les manifestacions artístiques del nostre poble.

La creu del terme:
Es anomenada també la creu del cementiri on va romandre des del trasllat del seu emplaçament original fins l'actual, a principi del segle XX. Actualment hi ha una rèplica al cementiri municipal i es conserva l'original a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura Enric Valor de la Pobla Llarga.

"Es tracta d'una creu de pedra arenosa de 98 cm d'alçada per 87 cm d'amplària que s'encarama en l'alt d'una columna cilíndrica també de pedra de 250 cm d'alçada. Una de les cares representa una Mare de Déu amb les seues mans juntes i en cap cenyit per una corona. L'altra cara l'ocupa Jesucrist crucificat. El seu estil és gotic amb notables influències romàniques.
Les dades més antigues es remunten a l'any 1323 en que es fa possible referència a ella en un document de partició de termes entre les viles de Xàtiva i Alzira, on es diu 'la torre apellada Torre Formosa on solia estar una creu', després un altre punt del document 'primerament seia feta una creu en la dita Torre Formosa en aquell lloch on yo de manament faré la senyal de la creu.' És a dir, en anterioritat a 1323 existia una creu que va desaparèixer en algun moment, i en dit any es mana que suga col·locada una altra per a substituir-la".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…