Passa al contingut principal

LES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES A LA POBLA LLARGA (1928-2017)

Els mitjans de comunicació sempre han sigut anhelats i buscats pels ciutadans, És coneguda per tots l'expressió "la informació és poder", darrere d'aquesta frase s'amaga la finalitat de conèixer els fets, per tal de transmetre'ls. Al nostre poble, han estat plasmades al llarg del temps, unes publicacions dedicades a informar-nos i en definitiva, a trasmetre la vida quotidiana i els fets històrics que ens han conformat com a poble.

Com a publicació periòdica escrita en paper, tenim notícia d'un butlletí municipal editat per l'ajuntament a l'any 1928, on fonamentalment, es tractaven les notícies referent a l'ambit municipal.

Deixant a banda els programes de festes que quasi sempre s'han editat amv l'aplegada dels esdeveniments festius, cal donar constància de l'edició d'un periòdic quinzenal per l'any 1930-1931, anomenat ¡DESPERTAR! subtitulat "Periódico republicano defensor de los intereses de Puebla Larga". Eixia al carrer els dies 1 i 15 de cada mes i no coneguem la durada de la publicació. La línia editorial era clara i decidament republicana. Al periòdic col·laboren persone destacades pel seu liberalisme republicà, amb idees progresisstes, encara que la majoria firmaven amb pseudònims.

Passaren molts anys fins l'aparició d'una nova publicació periòdica al nostre poble, exactament va ser el desembre de 1970. La idea de sorgir d'un grup de gent jove que aleshores estava recollida al voltant de la O.J.E.. Era gent que podríem emmarcar en la generació dels anys 50. El nom del periòdic era TERRA NOSTRA. Cada pàgina era una obra artesanal, tot fet a mà fins el més mínim detall dels dibuixos.

Tornà a transcòrrer el temps i l'any 1979, donà llum una nova revista que es deia l'ESCARABAT, subtitulada "Revista satírica poblatana". El contingut alternà el to satíric i la informació seriosa.

En 1980 apareix el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL "LA POBLA", editat per l'ajuntament. El número zero ix al carrer en abril de 1980 i es publiquen 6 números normalitzats fins l'abril de 1981, després es canvia la fórmula i és substituït per uns fulls informatius sense que hi haja periodicita fixa.

També tenim que fer referència a una revista editada pel Comité Local de la Pobla Llarga del P.C.P.V. (Partit Comunista del País Valencià). El seu nom era TRIBUNA, el número zero apareix en juny de 1980. Evidentment, el contingut era manifestament partidista, però també es tractaren temes d'interés general.

En 1983, apareix el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ Municipal "Serratella", que pretenia donar informació de tots els temes importants, així com extractes del Ple Municipal. Van escollir aquest nom ja que calia trobar una denominació, que al llegir-la s'associara ràpidament a la Pobla i tenint en compte que la Serratella és l'indret més nostre, era un nom apropiat.

En 2005 torna el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL "BIM", on es tractaren tots els temes d'importància de la nostra població.

Per últim, aquest any, tindrem un nou BIM, anomenat també "SERRATELLA", per tal de rememorar aquella publicació dels anys 80 on, com sempre, tractarem tots els temes importants de la Pobla Llarga i es recolliran tots els esdeveniments que s'organitzen en honor als 700 anys de fundació del nostre poble. Serà una publicació trimestral, però diariament podeu visitar el nostre blog: lapoblallarga700.blogspot.com.es

Aquest blog, és un altre tipus de publicació més acord amb el temps que vivim, l'era de la informàtica, i setmanalment es publiquen noves entrades.

Esperem que tota aquesta informació siga útil per a tots els curiosos de l'evolució de tots els sectors del nostre poble, en aquest cas de les publicacions periòdiques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…