Passa al contingut principal

LES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES A LA POBLA LLARGA (1928-2017)

Els mitjans de comunicació sempre han sigut anhelats i buscats pels ciutadans, És coneguda per tots l'expressió "la informació és poder", darrere d'aquesta frase s'amaga la finalitat de conèixer els fets, per tal de transmetre'ls. Al nostre poble, han estat plasmades al llarg del temps, unes publicacions dedicades a informar-nos i en definitiva, a trasmetre la vida quotidiana i els fets històrics que ens han conformat com a poble.

Com a publicació periòdica escrita en paper, tenim notícia d'un butlletí municipal editat per l'ajuntament a l'any 1928, on fonamentalment, es tractaven les notícies referent a l'ambit municipal.

Deixant a banda els programes de festes que quasi sempre s'han editat amv l'aplegada dels esdeveniments festius, cal donar constància de l'edició d'un periòdic quinzenal per l'any 1930-1931, anomenat ¡DESPERTAR! subtitulat "Periódico republicano defensor de los intereses de Puebla Larga". Eixia al carrer els dies 1 i 15 de cada mes i no coneguem la durada de la publicació. La línia editorial era clara i decidament republicana. Al periòdic col·laboren persone destacades pel seu liberalisme republicà, amb idees progresisstes, encara que la majoria firmaven amb pseudònims.

Passaren molts anys fins l'aparició d'una nova publicació periòdica al nostre poble, exactament va ser el desembre de 1970. La idea de sorgir d'un grup de gent jove que aleshores estava recollida al voltant de la O.J.E.. Era gent que podríem emmarcar en la generació dels anys 50. El nom del periòdic era TERRA NOSTRA. Cada pàgina era una obra artesanal, tot fet a mà fins el més mínim detall dels dibuixos.

Tornà a transcòrrer el temps i l'any 1979, donà llum una nova revista que es deia l'ESCARABAT, subtitulada "Revista satírica poblatana". El contingut alternà el to satíric i la informació seriosa.

En 1980 apareix el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL "LA POBLA", editat per l'ajuntament. El número zero ix al carrer en abril de 1980 i es publiquen 6 números normalitzats fins l'abril de 1981, després es canvia la fórmula i és substituït per uns fulls informatius sense que hi haja periodicita fixa.

També tenim que fer referència a una revista editada pel Comité Local de la Pobla Llarga del P.C.P.V. (Partit Comunista del País Valencià). El seu nom era TRIBUNA, el número zero apareix en juny de 1980. Evidentment, el contingut era manifestament partidista, però també es tractaren temes d'interés general.

En 1983, apareix el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ Municipal "Serratella", que pretenia donar informació de tots els temes importants, així com extractes del Ple Municipal. Van escollir aquest nom ja que calia trobar una denominació, que al llegir-la s'associara ràpidament a la Pobla i tenint en compte que la Serratella és l'indret més nostre, era un nom apropiat.

En 2005 torna el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL "BIM", on es tractaren tots els temes d'importància de la nostra població.

Per últim, aquest any, tindrem un nou BIM, anomenat també "SERRATELLA", per tal de rememorar aquella publicació dels anys 80 on, com sempre, tractarem tots els temes importants de la Pobla Llarga i es recolliran tots els esdeveniments que s'organitzen en honor als 700 anys de fundació del nostre poble. Serà una publicació trimestral, però diariament podeu visitar el nostre blog: lapoblallarga700.blogspot.com.es

Aquest blog, és un altre tipus de publicació més acord amb el temps que vivim, l'era de la informàtica, i setmanalment es publiquen noves entrades.

Esperem que tota aquesta informació siga útil per a tots els curiosos de l'evolució de tots els sectors del nostre poble, en aquest cas de les publicacions periòdiques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique