Passa al contingut principal

LES PUBLICACIONS PERIÒDIQUES A LA POBLA LLARGA (1928-2017)

Els mitjans de comunicació sempre han sigut anhelats i buscats pels ciutadans, És coneguda per tots l'expressió "la informació és poder", darrere d'aquesta frase s'amaga la finalitat de conèixer els fets, per tal de transmetre'ls. Al nostre poble, han estat plasmades al llarg del temps, unes publicacions dedicades a informar-nos i en definitiva, a trasmetre la vida quotidiana i els fets històrics que ens han conformat com a poble.

Com a publicació periòdica escrita en paper, tenim notícia d'un butlletí municipal editat per l'ajuntament a l'any 1928, on fonamentalment, es tractaven les notícies referent a l'ambit municipal.

Deixant a banda els programes de festes que quasi sempre s'han editat amv l'aplegada dels esdeveniments festius, cal donar constància de l'edició d'un periòdic quinzenal per l'any 1930-1931, anomenat ¡DESPERTAR! subtitulat "Periódico republicano defensor de los intereses de Puebla Larga". Eixia al carrer els dies 1 i 15 de cada mes i no coneguem la durada de la publicació. La línia editorial era clara i decidament republicana. Al periòdic col·laboren persone destacades pel seu liberalisme republicà, amb idees progresisstes, encara que la majoria firmaven amb pseudònims.

Passaren molts anys fins l'aparició d'una nova publicació periòdica al nostre poble, exactament va ser el desembre de 1970. La idea de sorgir d'un grup de gent jove que aleshores estava recollida al voltant de la O.J.E.. Era gent que podríem emmarcar en la generació dels anys 50. El nom del periòdic era TERRA NOSTRA. Cada pàgina era una obra artesanal, tot fet a mà fins el més mínim detall dels dibuixos.

Tornà a transcòrrer el temps i l'any 1979, donà llum una nova revista que es deia l'ESCARABAT, subtitulada "Revista satírica poblatana". El contingut alternà el to satíric i la informació seriosa.

En 1980 apareix el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL "LA POBLA", editat per l'ajuntament. El número zero ix al carrer en abril de 1980 i es publiquen 6 números normalitzats fins l'abril de 1981, després es canvia la fórmula i és substituït per uns fulls informatius sense que hi haja periodicita fixa.

També tenim que fer referència a una revista editada pel Comité Local de la Pobla Llarga del P.C.P.V. (Partit Comunista del País Valencià). El seu nom era TRIBUNA, el número zero apareix en juny de 1980. Evidentment, el contingut era manifestament partidista, però també es tractaren temes d'interés general.

En 1983, apareix el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ Municipal "Serratella", que pretenia donar informació de tots els temes importants, així com extractes del Ple Municipal. Van escollir aquest nom ja que calia trobar una denominació, que al llegir-la s'associara ràpidament a la Pobla i tenint en compte que la Serratella és l'indret més nostre, era un nom apropiat.

En 2005 torna el BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL "BIM", on es tractaren tots els temes d'importància de la nostra població.

Per últim, aquest any, tindrem un nou BIM, anomenat també "SERRATELLA", per tal de rememorar aquella publicació dels anys 80 on, com sempre, tractarem tots els temes importants de la Pobla Llarga i es recolliran tots els esdeveniments que s'organitzen en honor als 700 anys de fundació del nostre poble. Serà una publicació trimestral, però diariament podeu visitar el nostre blog: lapoblallarga700.blogspot.com.es

Aquest blog, és un altre tipus de publicació més acord amb el temps que vivim, l'era de la informàtica, i setmanalment es publiquen noves entrades.

Esperem que tota aquesta informació siga útil per a tots els curiosos de l'evolució de tots els sectors del nostre poble, en aquest cas de les publicacions periòdiques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…