Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA ALS SEGLES XX-XXI

En 1900 s'inaugura l'actual cementeri, ja que el vell s'havia quedat menut per a un poble que no parava de créixer.

Casalicis de calvari de la Pobla. Els actuals són de 1900, quan s'inaugurà el 
cementeri; els antics envoltaven el Cementeri Vell.

En 1909 s'amplia l'estació i la capacitat de càrrega de cítrics. Les gestions les va realitzar el propietari de l'Hort del Castell, Ramón de Castro (segon marit de Milagro Requena, viuda de Vanaclocha), que fou nomenat fill adoptiu de la Pobla.

El desdoblament de vies de l'estació de 1909 contribuí 
a l'augment poblacional de la Pobla.

La pobla s'ompli de magatzems sobretot per la carretera i el barri de l'estació, on es triava i s'envasava la taronja, feina realitzada per les dones. Quan era la temporada, venia molta gent forastera, fins i tot, d'altres comarques.

Els comerciants, locals i forasters, no paraven d'alçar 
magatzems, com este de Batiste Victoria.

Els homes es dedicaven a cultivar, collir i carregar. Cada dia havien d'anar a la plaça a cobrar el jornal i llogar-se per a l'endemà.
Mentre comerciants i terratinents s'enriquien en desmesura, els jornalers a penes poden subsistir. Les tensions acaben esclatant en 1919, quan es produïren els "succesos", protesta obrera reprimida amb armes de foc, on mataren a sis persones.
En 1921, dos anys després. s'alça el campanar gràcies a l'herència de Matilde Bolinches, una gran terratinent.

Forat de bala dels succesos de 1919 i alçament del campanar 
en 1921 de Matilde Bolinches, reflex de l'excesiva social entre
 rics i pobres.

La millor arquitectura sorgeix en aquells anys. Estils com l'eclecticisme i el modernisme predominen aleshores.

El progrés dels terratinents i comerciants es veia sobretot en l'arquitectura.
Magatzem de Gascó.

De 1936 a 1939 es produeix la Guerra Civil, rebel·lió militar conservadora que arrabassà el poder al govern republicà guanyador de les eleccions. La Pobla, que quedà a la zona republicana, hagué d'excavar refugis i suportar els bombardejos.

A l'antic moll de càrrega caigueren dos bombes durant
 la Guerra Civil que no arribaren a esclatar,

S'instaurà el franquisme. una dictadura de 40 anys marcada pels exilis i la repressió. Les carències de la postguerra fan que molts poblatans emigren a Europa. La irreflexiva recuperació final destrossa bona part del nostre patrimoni arquitectònic.

De la recessió de la postguerra a la recuperació irreflexiva,
 com les dos finques dels anys 60.

En els últims 30 anys de democràcia han alternat l'expansió i la recessió. La fonamentació de l'economia en una construcció innecessària i una finançament enganyós ha provocat una crisi permanent i la pèrdua de drets irrenunciables. La Pobla ha millorat molt la seua qualitat de vida en aprovar-se la circumval·lació i la peatonalització del centre urbà.

En 2002 s'obri la circumval·lació, després de rebutjar-se
 un projecte més pròxim a la població.

Un tràfec menor (que va durar de 2002 a 2010), va millorar la
 qualitat de vida en la Pobla.

En 2010 es peatonalitza el centre. Després de milers d'anys,
 la Via Augusta perd el seu trànsit.

Volem agrair a Joan Català tota la informació aportada i per haver realitzat aquestos panells de les diferents etapes de l’evolució de la Pobla Llarga.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…