En 1900 s'inaugura l'actual cementeri, ja que el vell s'havia quedat menut per a un poble que no parava de créixer.
Casalicis de calvari de la Pobla. Els actuals són de 1900, quan s'inaugurà el
cementeri; els antics envoltaven el Cementeri Vell.
En 1909 s'amplia l'estació i la capacitat de càrrega de cítrics. Les gestions les va realitzar el propietari de l'Hort del Castell, Ramón de Castro (segon marit de Milagro Requena, viuda de Vanaclocha), que fou nomenat fill adoptiu de la Pobla.
El desdoblament de vies de l'estació de 1909 contribuí
a l'augment poblacional de la Pobla.
La pobla s'ompli de magatzems sobretot per la carretera i el barri de l'estació, on es triava i s'envasava la taronja, feina realitzada per les dones. Quan era la temporada, venia molta gent forastera, fins i tot, d'altres comarques.
Els comerciants, locals i forasters, no paraven d'alçar
magatzems, com este de Batiste Victoria.
Els homes es dedicaven a cultivar, collir i carregar. Cada dia havien d'anar a la plaça a cobrar el jornal i llogar-se per a l'endemà.
Mentre comerciants i terratinents s'enriquien en desmesura, els jornalers a penes poden subsistir. Les tensions acaben esclatant en 1919, quan es produïren els "succesos", protesta obrera reprimida amb armes de foc, on mataren a sis persones.
En 1921, dos anys després. s'alça el campanar gràcies a l'herència de Matilde Bolinches, una gran terratinent.
Forat de bala dels succesos de 1919 i alçament del campanar
en 1921 de Matilde Bolinches, reflex de l'excesiva social entre
rics i pobres.
La millor arquitectura sorgeix en aquells anys. Estils com l'eclecticisme i el modernisme predominen aleshores.
El progrés dels terratinents i comerciants es veia sobretot en l'arquitectura.
Magatzem de Gascó.
De 1936 a 1939 es produeix la Guerra Civil, rebel·lió militar conservadora que arrabassà el poder al govern republicà guanyador de les eleccions. La Pobla, que quedà a la zona republicana, hagué d'excavar refugis i suportar els bombardejos.
A l'antic moll de càrrega caigueren dos bombes durant
la Guerra Civil que no arribaren a esclatar,
S'instaurà el franquisme. una dictadura de 40 anys marcada pels exilis i la repressió. Les carències de la postguerra fan que molts poblatans emigren a Europa. La irreflexiva recuperació final destrossa bona part del nostre patrimoni arquitectònic.
De la recessió de la postguerra a la recuperació irreflexiva,
com les dos finques dels anys 60.
En els últims 30 anys de democràcia han alternat l'expansió i la recessió. La fonamentació de l'economia en una construcció innecessària i una finançament enganyós ha provocat una crisi permanent i la pèrdua de drets irrenunciables. La Pobla ha millorat molt la seua qualitat de vida en aprovar-se la circumval·lació i la peatonalització del centre urbà.
En 2002 s'obri la circumval·lació, després de rebutjar-se
un projecte més pròxim a la població.
Un tràfec menor (que va durar de 2002 a 2010), va millorar la
qualitat de vida en la Pobla.
En 2010 es peatonalitza el centre. Després de milers d'anys,
la Via Augusta perd el seu trànsit.
Volem agrair a Joan Català tota la informació
aportada i per haver realitzat aquestos panells de les diferents etapes de l’evolució
de la Pobla Llarga.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada