Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA ALS SEGLES XX-XXI

En 1900 s'inaugura l'actual cementeri, ja que el vell s'havia quedat menut per a un poble que no parava de créixer.

Casalicis de calvari de la Pobla. Els actuals són de 1900, quan s'inaugurà el 
cementeri; els antics envoltaven el Cementeri Vell.

En 1909 s'amplia l'estació i la capacitat de càrrega de cítrics. Les gestions les va realitzar el propietari de l'Hort del Castell, Ramón de Castro (segon marit de Milagro Requena, viuda de Vanaclocha), que fou nomenat fill adoptiu de la Pobla.

El desdoblament de vies de l'estació de 1909 contribuí 
a l'augment poblacional de la Pobla.

La pobla s'ompli de magatzems sobretot per la carretera i el barri de l'estació, on es triava i s'envasava la taronja, feina realitzada per les dones. Quan era la temporada, venia molta gent forastera, fins i tot, d'altres comarques.

Els comerciants, locals i forasters, no paraven d'alçar 
magatzems, com este de Batiste Victoria.

Els homes es dedicaven a cultivar, collir i carregar. Cada dia havien d'anar a la plaça a cobrar el jornal i llogar-se per a l'endemà.
Mentre comerciants i terratinents s'enriquien en desmesura, els jornalers a penes poden subsistir. Les tensions acaben esclatant en 1919, quan es produïren els "succesos", protesta obrera reprimida amb armes de foc, on mataren a sis persones.
En 1921, dos anys després. s'alça el campanar gràcies a l'herència de Matilde Bolinches, una gran terratinent.

Forat de bala dels succesos de 1919 i alçament del campanar 
en 1921 de Matilde Bolinches, reflex de l'excesiva social entre
 rics i pobres.

La millor arquitectura sorgeix en aquells anys. Estils com l'eclecticisme i el modernisme predominen aleshores.

El progrés dels terratinents i comerciants es veia sobretot en l'arquitectura.
Magatzem de Gascó.

De 1936 a 1939 es produeix la Guerra Civil, rebel·lió militar conservadora que arrabassà el poder al govern republicà guanyador de les eleccions. La Pobla, que quedà a la zona republicana, hagué d'excavar refugis i suportar els bombardejos.

A l'antic moll de càrrega caigueren dos bombes durant
 la Guerra Civil que no arribaren a esclatar,

S'instaurà el franquisme. una dictadura de 40 anys marcada pels exilis i la repressió. Les carències de la postguerra fan que molts poblatans emigren a Europa. La irreflexiva recuperació final destrossa bona part del nostre patrimoni arquitectònic.

De la recessió de la postguerra a la recuperació irreflexiva,
 com les dos finques dels anys 60.

En els últims 30 anys de democràcia han alternat l'expansió i la recessió. La fonamentació de l'economia en una construcció innecessària i una finançament enganyós ha provocat una crisi permanent i la pèrdua de drets irrenunciables. La Pobla ha millorat molt la seua qualitat de vida en aprovar-se la circumval·lació i la peatonalització del centre urbà.

En 2002 s'obri la circumval·lació, després de rebutjar-se
 un projecte més pròxim a la població.

Un tràfec menor (que va durar de 2002 a 2010), va millorar la
 qualitat de vida en la Pobla.

En 2010 es peatonalitza el centre. Després de milers d'anys,
 la Via Augusta perd el seu trànsit.

Volem agrair a Joan Català tota la informació aportada i per haver realitzat aquestos panells de les diferents etapes de l’evolució de la Pobla Llarga.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…