El segle XIX comença amb la Guerra del Francés, on alguns joves són deportats a França i es demana un rescat per ells.
L'arròs arriba al seu esplendor, com podreu veure en la següent imatge. En altres municipis es produeix el seu cultiu prop del poble; a la Pobla arriba fins a les cases, tot donant riquesa als terratinents i misèria i malalties als poblatans. Hui en dia, encara es la nostra base alimentícia.
La morera fou substituïda per l'arròs, un cultiu molt rendible,
però que acabarà cobrant-se el seu preu:
un paludisme endèmic que castiga a la Pobla
En 1837, es produeix l'abolició dels senyorius, però els senyors, a base d'enganys, continuem cobrant els tributs que poden. En el padró de riquesa de 1863 encara apareix com a senyor Vicente Palavicino Vallés.
Vicente Palavicino Vallés i esposa, els últims senyors de la Pobla,
quan s'aboliren els senyorius.
Els seus descendents van vendre totes les seues propietats, entre elles la terra del Castell, la més emblemàtica, que fou comprada per la família Vanaclocha Requena.
Hort i terra del Castell, que passà dels senyors de la Pobla
a Milagro Requena, viuda de Vanaclocha,
A Carcaixent i Alzira despunta un nou cultiu, el taronger, al principi solament cultivats als terrenys arenosos de secà. L'expectativa tarongera s'escampa i a les partides poblatanes de la Serratella i del Pla s'obrin els primers pous, sempre amb la seua bassa i la seua sènia o nòria de tracció animal. Apareixen així les primeres cases d'hort per als hortolans.
El taronger s'instaurà. La transformació de secà en regadiu necessita molta
mà d'obra. La població de la Pobla experimenta un notable augment.
Els primers horts de tarongers precisaven pou i bassa, plena
per sènies de tracció animal.
En 1854 s'inaugurà el ferrocarril València-Xàtiva. La Pobla, com que aleshores era un poble molt xicotet i lluny de la via fèrria, no la doten d'estació, però l'expansió del taronger pels seus voltants va fer necessària la seua construcció.
El tren, el principal aliat de la taronja, s'obri en 1854 i llavors
s'acordà no posar estació en la Pobla.
Ángel Villalobos, un gran accionista ferroviari, en abolir-se els senyorius, compra molt de terreny al costat de la via, on va construir l'Hort de Villalobos o de la Comtessa. La seua intervenció és decisiva per a l'aprovació de l'estació, acabada en 1872.
El terratinent Ángel Villalobos, fou l'impulsor de l'estació
de la Pobla, inaugurada l'any 1872.
La tecnologia dels motors de vapor arriba als pous. La planura s'ompli d'altes xumeneres, la majoria d'elles després enderrocades en arribar l'electricitat, tot i que algunes encara es conserven competint en altura amb els datilers.
Els motors de vapor van eixamplar el reg dels cítrics i després
foren substituïts pels elèctrics.
Residències de luxe per als senyorets junt a la caseta dels hortolans és ara l'esquema constructiu. Els treballs d'abancalament i de fer marge i canal van comportar un notable augment poblacional, tant urbà com rural.
Hort de Magnin o del Manyí, un bon exemple de l'arquitectura
burgesa citrícola de finals dl XIX.
El poblament rural dispers es dispara. Vénen moltes famílies de
fora a posar-se a viure en un hort.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada