Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA AL SEGLE XIX

El segle XIX comença amb la Guerra del Francés, on alguns joves són deportats a França i es demana un rescat per ells.

L'arròs arriba al seu esplendor, com podreu veure en la següent imatge. En altres municipis es produeix el seu cultiu prop del poble; a la Pobla arriba fins a les cases, tot donant riquesa als terratinents i misèria i malalties als poblatans. Hui en dia, encara es la nostra base alimentícia.

La morera fou substituïda per l'arròs, un cultiu molt rendible,
 però que acabarà cobrant-se el seu preu: 
un paludisme endèmic que castiga a la Pobla

En 1837, es produeix l'abolició dels senyorius, però els senyors, a base d'enganys, continuem cobrant els tributs que poden. En el padró de riquesa de 1863 encara apareix com a senyor Vicente Palavicino Vallés.

Vicente Palavicino Vallés i esposa, els últims senyors de la Pobla,
 quan s'aboliren els senyorius.


Els seus descendents van vendre totes les seues propietats, entre elles la terra del Castell, la més emblemàtica, que fou comprada per la família Vanaclocha Requena.

Hort i terra del Castell, que passà dels senyors de la Pobla
 a Milagro Requena, viuda de Vanaclocha,

A Carcaixent i Alzira despunta un nou cultiu, el taronger, al principi solament cultivats als terrenys arenosos de secà. L'expectativa tarongera s'escampa i a les partides poblatanes de la Serratella i del Pla s'obrin els primers pous, sempre amb la seua bassa i la seua sènia o nòria de tracció animal. Apareixen així les primeres cases d'hort per als hortolans.

El taronger s'instaurà. La transformació de secà en regadiu necessita molta
 mà d'obra. La població de la Pobla experimenta un notable augment.

Els primers horts de tarongers precisaven pou i bassa, plena 
per sènies de tracció animal.

En 1854 s'inaugurà el ferrocarril València-Xàtiva. La Pobla, com que aleshores era un poble molt xicotet i lluny de la via fèrria, no la doten d'estació, però l'expansió del taronger pels seus voltants va fer necessària la seua construcció.

El tren, el principal aliat de la taronja, s'obri en 1854 i llavors
 s'acordà no posar estació en la Pobla.

Ángel Villalobos, un gran accionista ferroviari, en abolir-se els senyorius, compra molt de terreny al costat de la via, on va construir l'Hort de Villalobos o de la Comtessa. La seua intervenció és decisiva per a l'aprovació de l'estació, acabada en 1872.

El terratinent Ángel Villalobos, fou l'impulsor de l'estació 
de la Pobla, inaugurada l'any 1872.

La tecnologia dels motors de vapor arriba als pous. La planura s'ompli d'altes xumeneres, la majoria d'elles després enderrocades en arribar l'electricitat, tot i que algunes encara es conserven competint en altura amb els datilers.

Els motors de vapor van eixamplar el reg dels cítrics i després 
foren substituïts pels elèctrics.

Residències de luxe per als senyorets junt a la caseta dels hortolans és ara l'esquema constructiu. Els treballs d'abancalament i de fer marge i canal van comportar un notable augment poblacional, tant urbà com rural.

Hort de Magnin o del Manyí, un bon exemple de l'arquitectura 
burgesa citrícola de finals dl XIX.

El poblament rural dispers es dispara. Vénen moltes famílies de 
fora a posar-se a viure en un hort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…