Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA AL SEGLE XIX

El segle XIX comença amb la Guerra del Francés, on alguns joves són deportats a França i es demana un rescat per ells.

L'arròs arriba al seu esplendor, com podreu veure en la següent imatge. En altres municipis es produeix el seu cultiu prop del poble; a la Pobla arriba fins a les cases, tot donant riquesa als terratinents i misèria i malalties als poblatans. Hui en dia, encara es la nostra base alimentícia.

La morera fou substituïda per l'arròs, un cultiu molt rendible,
 però que acabarà cobrant-se el seu preu: 
un paludisme endèmic que castiga a la Pobla

En 1837, es produeix l'abolició dels senyorius, però els senyors, a base d'enganys, continuem cobrant els tributs que poden. En el padró de riquesa de 1863 encara apareix com a senyor Vicente Palavicino Vallés.

Vicente Palavicino Vallés i esposa, els últims senyors de la Pobla,
 quan s'aboliren els senyorius.


Els seus descendents van vendre totes les seues propietats, entre elles la terra del Castell, la més emblemàtica, que fou comprada per la família Vanaclocha Requena.

Hort i terra del Castell, que passà dels senyors de la Pobla
 a Milagro Requena, viuda de Vanaclocha,

A Carcaixent i Alzira despunta un nou cultiu, el taronger, al principi solament cultivats als terrenys arenosos de secà. L'expectativa tarongera s'escampa i a les partides poblatanes de la Serratella i del Pla s'obrin els primers pous, sempre amb la seua bassa i la seua sènia o nòria de tracció animal. Apareixen així les primeres cases d'hort per als hortolans.

El taronger s'instaurà. La transformació de secà en regadiu necessita molta
 mà d'obra. La població de la Pobla experimenta un notable augment.

Els primers horts de tarongers precisaven pou i bassa, plena 
per sènies de tracció animal.

En 1854 s'inaugurà el ferrocarril València-Xàtiva. La Pobla, com que aleshores era un poble molt xicotet i lluny de la via fèrria, no la doten d'estació, però l'expansió del taronger pels seus voltants va fer necessària la seua construcció.

El tren, el principal aliat de la taronja, s'obri en 1854 i llavors
 s'acordà no posar estació en la Pobla.

Ángel Villalobos, un gran accionista ferroviari, en abolir-se els senyorius, compra molt de terreny al costat de la via, on va construir l'Hort de Villalobos o de la Comtessa. La seua intervenció és decisiva per a l'aprovació de l'estació, acabada en 1872.

El terratinent Ángel Villalobos, fou l'impulsor de l'estació 
de la Pobla, inaugurada l'any 1872.

La tecnologia dels motors de vapor arriba als pous. La planura s'ompli d'altes xumeneres, la majoria d'elles després enderrocades en arribar l'electricitat, tot i que algunes encara es conserven competint en altura amb els datilers.

Els motors de vapor van eixamplar el reg dels cítrics i després 
foren substituïts pels elèctrics.

Residències de luxe per als senyorets junt a la caseta dels hortolans és ara l'esquema constructiu. Els treballs d'abancalament i de fer marge i canal van comportar un notable augment poblacional, tant urbà com rural.

Hort de Magnin o del Manyí, un bon exemple de l'arquitectura 
burgesa citrícola de finals dl XIX.

El poblament rural dispers es dispara. Vénen moltes famílies de 
fora a posar-se a viure en un hort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…