Passa al contingut principal

LA POBLA LLARGA AL SEGLE XIX

El segle XIX comença amb la Guerra del Francés, on alguns joves són deportats a França i es demana un rescat per ells.

L'arròs arriba al seu esplendor, com podreu veure en la següent imatge. En altres municipis es produeix el seu cultiu prop del poble; a la Pobla arriba fins a les cases, tot donant riquesa als terratinents i misèria i malalties als poblatans. Hui en dia, encara es la nostra base alimentícia.

La morera fou substituïda per l'arròs, un cultiu molt rendible,
 però que acabarà cobrant-se el seu preu: 
un paludisme endèmic que castiga a la Pobla

En 1837, es produeix l'abolició dels senyorius, però els senyors, a base d'enganys, continuem cobrant els tributs que poden. En el padró de riquesa de 1863 encara apareix com a senyor Vicente Palavicino Vallés.

Vicente Palavicino Vallés i esposa, els últims senyors de la Pobla,
 quan s'aboliren els senyorius.


Els seus descendents van vendre totes les seues propietats, entre elles la terra del Castell, la més emblemàtica, que fou comprada per la família Vanaclocha Requena.

Hort i terra del Castell, que passà dels senyors de la Pobla
 a Milagro Requena, viuda de Vanaclocha,

A Carcaixent i Alzira despunta un nou cultiu, el taronger, al principi solament cultivats als terrenys arenosos de secà. L'expectativa tarongera s'escampa i a les partides poblatanes de la Serratella i del Pla s'obrin els primers pous, sempre amb la seua bassa i la seua sènia o nòria de tracció animal. Apareixen així les primeres cases d'hort per als hortolans.

El taronger s'instaurà. La transformació de secà en regadiu necessita molta
 mà d'obra. La població de la Pobla experimenta un notable augment.

Els primers horts de tarongers precisaven pou i bassa, plena 
per sènies de tracció animal.

En 1854 s'inaugurà el ferrocarril València-Xàtiva. La Pobla, com que aleshores era un poble molt xicotet i lluny de la via fèrria, no la doten d'estació, però l'expansió del taronger pels seus voltants va fer necessària la seua construcció.

El tren, el principal aliat de la taronja, s'obri en 1854 i llavors
 s'acordà no posar estació en la Pobla.

Ángel Villalobos, un gran accionista ferroviari, en abolir-se els senyorius, compra molt de terreny al costat de la via, on va construir l'Hort de Villalobos o de la Comtessa. La seua intervenció és decisiva per a l'aprovació de l'estació, acabada en 1872.

El terratinent Ángel Villalobos, fou l'impulsor de l'estació 
de la Pobla, inaugurada l'any 1872.

La tecnologia dels motors de vapor arriba als pous. La planura s'ompli d'altes xumeneres, la majoria d'elles després enderrocades en arribar l'electricitat, tot i que algunes encara es conserven competint en altura amb els datilers.

Els motors de vapor van eixamplar el reg dels cítrics i després 
foren substituïts pels elèctrics.

Residències de luxe per als senyorets junt a la caseta dels hortolans és ara l'esquema constructiu. Els treballs d'abancalament i de fer marge i canal van comportar un notable augment poblacional, tant urbà com rural.

Hort de Magnin o del Manyí, un bon exemple de l'arquitectura 
burgesa citrícola de finals dl XIX.

El poblament rural dispers es dispara. Vénen moltes famílies de 
fora a posar-se a viure en un hort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e