Passa al contingut principal

EL TEMPLE PARROQUIAL DE SANT PERE (s. XVI-XVII)




Ens trobem davant del principal edifici monumental de la Pobla Llarga. Al llibre "La Pobla Llarga. Introducció a la seua Història", Josep Lluís Navarro ens diu que la cronologia del temple és de finals del XVI fins a la primera meitat del XVII "En 1922 Sanchis Sivera ja opinava que la fàbrica del temple corresponia a finals del XVI o principis del XVII..." Tots els historiadors (Sarthou, Sucias, Garín...) coincideixen en els adjectius utilitzats per a la seua descripció: sòlid, senzill, d'un classicisme elegant, etc.

Té una portalada renaixentista de pedra, situada sobre un basament de tres escalons i és l'accés a un interior organitzat al voltant d'una gran i única nau amb volta d'estil gòtic. Les capelles laterals tenen voltes nervatures quatripartites. Hi ha una escaleta entrant a ma dreta del presbiteri (part situada on hi ha l'altar) on s'accedeix al cor (lloc destinat als cantors), de planta rectangular, amb nervatures i petxines angulars. Les pilastres toscanes que emmarquen els altars laterals no han estat restaurades ni les pintures de la volta central recuperades. Aquest dos elements ja ens donen una idea de la importància d'aquest monument tan vinculat a la història del poble des que reemplaçà l'església edificada per Pere d'Esplugues al segle XIV.

Sols un fragment del taulell renaixentista similar als de l'església del Patriarca de València junt a d'altres restes del segle XVIII ens indiquen la utilització de ceràmica valenciana a l'interior del temple en èpoques pretèrites.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació