Passa al contingut principal

EL TEMPLE PARROQUIAL DE SANT PERE (s. XVI-XVII)




Ens trobem davant del principal edifici monumental de la Pobla Llarga. Al llibre "La Pobla Llarga. Introducció a la seua Història", Josep Lluís Navarro ens diu que la cronologia del temple és de finals del XVI fins a la primera meitat del XVII "En 1922 Sanchis Sivera ja opinava que la fàbrica del temple corresponia a finals del XVI o principis del XVII..." Tots els historiadors (Sarthou, Sucias, Garín...) coincideixen en els adjectius utilitzats per a la seua descripció: sòlid, senzill, d'un classicisme elegant, etc.

Té una portalada renaixentista de pedra, situada sobre un basament de tres escalons i és l'accés a un interior organitzat al voltant d'una gran i única nau amb volta d'estil gòtic. Les capelles laterals tenen voltes nervatures quatripartites. Hi ha una escaleta entrant a ma dreta del presbiteri (part situada on hi ha l'altar) on s'accedeix al cor (lloc destinat als cantors), de planta rectangular, amb nervatures i petxines angulars. Les pilastres toscanes que emmarquen els altars laterals no han estat restaurades ni les pintures de la volta central recuperades. Aquest dos elements ja ens donen una idea de la importància d'aquest monument tan vinculat a la història del poble des que reemplaçà l'església edificada per Pere d'Esplugues al segle XIV.

Sols un fragment del taulell renaixentista similar als de l'església del Patriarca de València junt a d'altres restes del segle XVIII ens indiquen la utilització de ceràmica valenciana a l'interior del temple en èpoques pretèrites.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…