Passa al contingut principal

EL TEMPLE PARROQUIAL DE SANT PERE (s. XVI-XVII)




Ens trobem davant del principal edifici monumental de la Pobla Llarga. Al llibre "La Pobla Llarga. Introducció a la seua Història", Josep Lluís Navarro ens diu que la cronologia del temple és de finals del XVI fins a la primera meitat del XVII "En 1922 Sanchis Sivera ja opinava que la fàbrica del temple corresponia a finals del XVI o principis del XVII..." Tots els historiadors (Sarthou, Sucias, Garín...) coincideixen en els adjectius utilitzats per a la seua descripció: sòlid, senzill, d'un classicisme elegant, etc.

Té una portalada renaixentista de pedra, situada sobre un basament de tres escalons i és l'accés a un interior organitzat al voltant d'una gran i única nau amb volta d'estil gòtic. Les capelles laterals tenen voltes nervatures quatripartites. Hi ha una escaleta entrant a ma dreta del presbiteri (part situada on hi ha l'altar) on s'accedeix al cor (lloc destinat als cantors), de planta rectangular, amb nervatures i petxines angulars. Les pilastres toscanes que emmarquen els altars laterals no han estat restaurades ni les pintures de la volta central recuperades. Aquest dos elements ja ens donen una idea de la importància d'aquest monument tan vinculat a la història del poble des que reemplaçà l'església edificada per Pere d'Esplugues al segle XIV.

Sols un fragment del taulell renaixentista similar als de l'església del Patriarca de València junt a d'altres restes del segle XVIII ens indiquen la utilització de ceràmica valenciana a l'interior del temple en èpoques pretèrites.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació