Ves al contingut principal

Entrades

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN D’ESPLUGUES

Francesc Joan d’Esplugues era fill natural de Gaspar Andreu i de la seua cosina germana Brianda. Les Corts de València el legitimaren el 1585. Els seus germans, també naturals, eren Serafina, Ximén Pérez i Gaspar Andreu. Ostentà el títol de generós. En setembre de 1591 fundà, junt a nou amics més, l’Acadèmia dels Nocturns de la qual fou secretari. Es relacionà amb els dramaturgs més destacats del moment, com Tàrrega, Guillem de Castro, Gaspar Aguilar o el cronista Escolano. Els seus escrits portaven el pseudònim de Descuido. Intervingué en les Corts del Regne, que es reuniren a València el 1604, representant l’estament militar i el 1607 desenvolupà el càrrec de Jurat de València per la classe de cavallers i generosos. Accedí al senyoriu de la Pobla el 16 de febrer del 107 i en aquesta data donà a conèixer la seua carta pobla que conté 28 capítols. L’administració del senyoriu la deixà en mans del seu procurador Joan Grau, que tenia facultat per a intervenir en tots els aspectes de l’…
Entrades recents

EL SENYORIU DE GASPAR ANDREU D’ESPLUGUES, PARE

Gaspar Andreu d’Esplugues era fill únic de Francesc Galvany d’Esplugues i de Caterina Pinyol i des de menut se li prepara per a succeir a son oncle Baltasar en l’administració de la Pobla. De fadrí Andreu Gaspar tingué un fill amb la seua cosina Brianda, Francesc Joan, que fou tractat i educat des de sempre com a fill legitimat posteriorment per son pare. El 20 d’agost de 1568 succeí al seu oncle Baltasar en l’administració de la Casa d’Esplugues i fou proclamat senyor de la Pobla. Al voltant de 1570 sent Gaspar Andreu fadrí i senyor de la Pobla tingué una filla, de nom Serafina, amb Hierònima Comarelles, també fadrina i filla del cavaller Nocolau Comarelles. Gaspar Andreu comptava aproximadament amb trenta-tres anys quan casà el 19 d’octubre de 1571 amb la rica burgesa Caterina Grau Mercader, deu anys major que ell, per l’església i consumant el matrimoni. Com Caterina Grau no tingué fills, s’interessà per conèixer a Serafina que aleshores tenia deu o onze anys. La xiqueta no havia …

EL SENYORIU DE BALTASAR D’ESPLUGUES

Baltasar d’Esplugues era fill de Gaspar Joan d’Esplugues i de Brianda Navarro. Son pare era fill de Francesc d’Esplugues, que a la vegada era nét de Francesc d’Esplugues. A la mort de sa mare Brianda, son pare casà amb Francesca Sans. Baltasar tingué dos germans, Gaspar Joan i Francesc Galvany, que actuà com a procurador dels seus germans. El seu germà Francesc Galvany pledejà contra Isabel Corts en la cúria romana per a recuperar el senyoriu. Però abans de dictar-se sentència, la Pobla fou venuda primer a Garcerà de Vilanova i poc després a Miguel Ángel de Ribelles. ElPapa promulgà sentència ferma publicada en la Rota i Cúria Romana a favor de Francesc Galvany i Isabel Corts, Garcerà i Ribelles foren condemnats a restituir a Galvany el castell, la Pobla i els fruits que havien rebut tant Isabel com Garcerà i Ribelles. La cúria romana dictaminà que el senyor de la Pobla, tal com havia deixat manat Pere d’Esplugues en el testament, s’havia d’elegir i per tant, l’accés de Ribelles al s…

EL SENYORIU DE MIGUEL ÀNGEL DE RIBELLES

Miguel Àngel de Ribellesde Vilanova i de Valero era fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna, Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals, a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns passarien als de…

EL SENYORIU DE GARCERÀ DE VILANOVA

Sobre Garcerà de Vilanova hi ha poques dades personals, encara que possiblement fou nebot del IX senyor de l’Alcúdia, Joan de Vilanova. Fou senyor únic de la Pobla durant uns pocs mesos a instàncies de Miguel de Ribelles, del que era parent. Quan Garcerà de Vilanova comprà la Pobla es va fer càrrec de tots els deutes que Isabel Corts tenia amb els creditors. Els drets i rendes de la Pobla estaven en aquells moments hipotecats a Miguel Ángel de Ribelles, Serafí i Elvira Ribelles, Castellana i Àngela de Borja, Isabel Prats de Gramulles i Gabriel Scales. Algunes de les hipoteques arrancaven del temps de Guillem Ramon i de Francesc Joan Corts. Garcerà per a poder adquirir la Pobla, comprà amb dos préstecs que li abonaren al compte que tenia a la Taula de València. El 12 de febrer del 1534, Garcerà de Vilanova acudí a la Pobla per a pendre possessió del senyoriu amb tots els drets sobre els fruits, rendes i emoluments. Es comprometia a respectar les condicions que tenien els vassalls a canvi …

EL SENYORIU D’ISABEL CORTS D’ESPLUGUES

Isabel Corts d’Esplugues era filla de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Tingué tres germans Joan, Maria i Àngela. Heretà el senyoriu de la Pobla al morir el seu germà Joan en la revolta de les germanies. Isabel corts mantingué dos plets. Un davant la cúria romana amb Francesc Ganvany d’Esplugues per la possessió del senyoriu, i un altre amb el síndic del Consell de la Pobla per qüestió de censos. Isabel Corts era considerada per Francesc Galvany d’Esplugues injusta detenidora perquè era dona, perquè era Corts i perquè el senyoriu de la Pobla havia sigut separat de la Casa d’Esplugues des de principis del segle XV. Quan Isabel heretà el senyoriu, heretà els drets i també els deutes que la Pobla tenia pendents des de feia anys. En quant als drets, i com a senyora que era, els poblatans mantenien amb ella una relació de vassallatge perquè li havien jurat fidelitat. I en quant als deutes, eren tant nombrosos que renuncià a mantenir els plets que tenia pendents, perquè no podia c…

EL SENYORIU DE JOAN CORTS D’ESPLUGUES

Joan Corts d’Esplugues era fill de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Era clergue i tingué tres germanes, Isabel, Maria i Àngela. Visqué en el segle XV i XVI, un temps de prosperitat valenciana, un temps en que la literatura i les belles arts assoliren la seua edat d’or i que, per contra, les epidèmies castigaren repetidament. Un temps de bandositats i lluites nobiliàries, d’aparences i ostentació.Aquestes últimes estigueren molt presents tant en Joan Corts com en son pare, que per mantenir el seu alt nivell de vida tingueren que carregar-se amb una quantitat desorbitada de censos que acabaren no podent pagar i que davant la crítica situació, es veieren obligats a hipotecar les rendes i els drets del senyoriu de la Pobla. El gener de 1516 Gaspar Joan d’Espluguesinterposà plet, reclamant el senyoriu a Joan Corts. Aquest acudí al Papa per a que anul·lara el plet presentat contra ell i les seues germanes. El Papa Lleó X li va emetre butlla el 7 d’agost del 1516, i fer ús de la s…