Passa al contingut principal

Entrades

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …
Entrades recents

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN D’ESPLUGUES

Francesc Joan d’Esplugues era fill natural de Gaspar Andreu i de la seua cosina germana Brianda. Les Corts de València el legitimaren el 1585. Els seus germans, també naturals, eren Serafina, Ximén Pérez i Gaspar Andreu. Ostentà el títol de generós. En setembre de 1591 fundà, junt a nou amics més, l’Acadèmia dels Nocturns de la qual fou secretari. Es relacionà amb els dramaturgs més destacats del moment, com Tàrrega, Guillem de Castro, Gaspar Aguilar o el cronista Escolano. Els seus escrits portaven el pseudònim de Descuido. Intervingué en les Corts del Regne, que es reuniren a València el 1604, representant l’estament militar i el 1607 desenvolupà el càrrec de Jurat de València per la classe de cavallers i generosos. Accedí al senyoriu de la Pobla el 16 de febrer del 107 i en aquesta data donà a conèixer la seua carta pobla que conté 28 capítols. L’administració del senyoriu la deixà en mans del seu procurador Joan Grau, que tenia facultat per a intervenir en tots els aspectes de l’…

EL SENYORIU DE GASPAR ANDREU D’ESPLUGUES, PARE

Gaspar Andreu d’Esplugues era fill únic de Francesc Galvany d’Esplugues i de Caterina Pinyol i des de menut se li prepara per a succeir a son oncle Baltasar en l’administració de la Pobla. De fadrí Andreu Gaspar tingué un fill amb la seua cosina Brianda, Francesc Joan, que fou tractat i educat des de sempre com a fill legitimat posteriorment per son pare. El 20 d’agost de 1568 succeí al seu oncle Baltasar en l’administració de la Casa d’Esplugues i fou proclamat senyor de la Pobla. Al voltant de 1570 sent Gaspar Andreu fadrí i senyor de la Pobla tingué una filla, de nom Serafina, amb Hierònima Comarelles, també fadrina i filla del cavaller Nocolau Comarelles. Gaspar Andreu comptava aproximadament amb trenta-tres anys quan casà el 19 d’octubre de 1571 amb la rica burgesa Caterina Grau Mercader, deu anys major que ell, per l’església i consumant el matrimoni. Com Caterina Grau no tingué fills, s’interessà per conèixer a Serafina que aleshores tenia deu o onze anys. La xiqueta no havia …

EL SENYORIU DE BALTASAR D’ESPLUGUES

Baltasar d’Esplugues era fill de Gaspar Joan d’Esplugues i de Brianda Navarro. Son pare era fill de Francesc d’Esplugues, que a la vegada era nét de Francesc d’Esplugues. A la mort de sa mare Brianda, son pare casà amb Francesca Sans. Baltasar tingué dos germans, Gaspar Joan i Francesc Galvany, que actuà com a procurador dels seus germans. El seu germà Francesc Galvany pledejà contra Isabel Corts en la cúria romana per a recuperar el senyoriu. Però abans de dictar-se sentència, la Pobla fou venuda primer a Garcerà de Vilanova i poc després a Miguel Ángel de Ribelles. ElPapa promulgà sentència ferma publicada en la Rota i Cúria Romana a favor de Francesc Galvany i Isabel Corts, Garcerà i Ribelles foren condemnats a restituir a Galvany el castell, la Pobla i els fruits que havien rebut tant Isabel com Garcerà i Ribelles. La cúria romana dictaminà que el senyor de la Pobla, tal com havia deixat manat Pere d’Esplugues en el testament, s’havia d’elegir i per tant, l’accés de Ribelles al s…

EL SENYORIU DE MIGUEL ÀNGEL DE RIBELLES

Miguel Àngel de Ribellesde Vilanova i de Valero era fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna, Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals, a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns passarien als de…