Exposició retrospectiva: "Una vida per a la pintura" Durant aquesta setmana, fins al divendres 2 de juny (de 10.00h a 13.00 i de 17.00 a 20.00h) estarà l'exposició d'aquest pintor poblatà, a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga. José Canals, va néixer en setembre de 1930 i va morir als 80 anys. D'ofici era cap de Correus i Telègrafs de la Pobla Llarga. Es quedà orfe de pare i mare ben prompte i les germanes del col·legi Santa Ana el criaren i li ensenyaren a pintar i preparar les operacions per a correus. Ha pintat tota la vida, necessitava pintar tots els dies igual que respirar. Tot el que guanyava pintant ho tornava a invertir de nou amb més llenços, més marcs i més pintures. Durant la seua vida va participar per tot arreu amb moltes trobades de pintors. La pintura per a Canals ha estat una constant investigació i retrobar-se amb ell mateix. Mentre investigava la llum en els paisatges estudiava a Sorolla i Ala

L'endemà dels successos, la Guàrdia Civil començà a fer les diligències pertinents i a detrindre gent obrera o relacionada amb sindicats o partits d'esquerra. 46 persones foren tancades i incomunicades al quarter de la Pobla sota l'acusació d'agressió a la força armada i desordres públics. Els mètodes utilitzats no foren massa ortodoxos, ja que la Guàrdia Civil obligà al ferrer del poble a obrir violentament moltes portes de les cases dels obrers. Durant les detencions va arribar el rumor que dues persones adinerades havien sigut arrestades per haver disparat sobre els obrers, però resultà ser un rumor fals; en realitat els que van disparar seguien a la porta com si no haguera passat res. Durant la matinada del dia 10 els presos foren conduïts a Alberic, "llevándose la conducción con tanto sigilo que nadie lo supo". Emmanillats i amb nombrosa escolta passaren pels carrers d'Alberic i, en arribar a la plaça del mercat, es produïren alguns incidents sen

Alguns ferits greus quedaren tirats pels carrers la nit del dia 8. Altres 20 persones donaren part a la Guàrdia Civil que estaven ferides, i un nombre indeterminat i bastant elevat de ferits no es volgueren identificar i es quedaren amagats en les seues cases. Els ferits, que sembla que només un d'ells ho fou per bala màuser, foren atesos pels dos metges titulars i pel de Castelló. Uns dies després només dues persones seguien en estat greu: José Ramón Vilaplana, que estava agonitzant i que moriria el dia 18, i Isidoro Llinares Cortés.  Aquest últim, segons informà El Pueblo del 29 de juliol, acabà sent traslladat a Alzira en una llitera per practicar-li una operació quirúrgica que li salvaria la vida. CLAUSURA DE LA SOCIETAT: un dels objectius prioritaris dels cacics es va complir plemanent en ser clausurada, per ordre del capità jutge instructor de la jurisdicció militar, la societat "Trabajadores del Campo" en la mateixa nit del dia 8. Extret de Navarro i

El balanç total fou de sis persones mortes. Tres moririen la mateixa nit del dia 8: Miguel Tormo Sampascasio, Manuel Moncho Sánchez i Calixto García García; dos més moriren l'endeà a causa de les greus ferides: Antonio García Ferrer i Vicente Martínez Rovira; i el dia 18 de juliol morí l'obrer José Ramón Vilaplana Oliver, greument ferit també la nit del dia 8. A Miguel Tormo li destrossaren el cap d'una perdigonada i morí, junt a Manuel Moncho, al carrer "Mayor Alta", al costat de la casa de Federico Serra; Calixto García fou mort al carrer Nou. D'aquestes persones diria un dia després l'alcalde, en una conversa telefónica amb el governador, que eren sindicalistes i subjectes de pèssims antecedents. Las Provincias puntualitzà que eres "los tres conocidos sindicaistas e incansables propagandistas de sus ideas libertarias", mentre assenyalava també que Antonio García i Vicente Martínez eren "ambos sindicalistas de acción, como los anteriore

L'endemà de la manifestació la Pobla presentava un aspecte tristíssim, amb els carrers pràcticament buits i quasi totes les portes de les cases estaven tancades. Mentre, la Guàrdia Civil feia detencions entre la gent del poble. Els pocs poblatans que anaven pel carrer als seus treballs habituals duien a la cara la impressió del desastre. L'estació era custodiada per la Guàrdia Civil i distintes forces, estratègicament distribuïdes pel poble, patrullaven continuament. La tranquil·litat era absoluta i els fets, els succesos, com es coneixeren a partir d'aquest moment, foren tema obligat en totes les converses. A l'amargura per la pèrdua d'algun familiar calia afegir el futur incert i la misèria que esperava a algunes famílies com a conseqüència de la desgràcia. El dia 10, el poble en massa va acudir al soterrament de les víctimes, "desarrollándose conmovedoras escenas entre  las familias de los muertos" (La Voz Valenciana). A l'acte va assistir la G

El dia de la manifestació, dones i xiquets s'uniren també a aquell espectacle improvisat, i l'expectació que es generà entre els veïns fou totalment inusual, sobretot per a aquelles hores de la nit. Amb ella, la premsa conservadora justificarà els fets que es produirien poc després i fent-se ressò de les versions oficials segons les quals els obrers anaven en manifestació tumultuosa amb propòsits revolucionaris, però la contradicció entre les mateixes versions conservadores era clara. La manifestació fou una mesura de pressió perquè, al menys, per una vegada, es fera justícia, i una demostració de la unió dels treballadors contra els abusos dels cacics de torn. La trama dels fets no fou ordida pels obrers, com insistia la premsa conservadora, sinó pels patrons i cacics, no sabem si des de feia temps o sobre la marxa dels esdeveniments. Una vegada a la plaça, una comissió obrera es presentà davant del jutge municipal, Bautista Miñana Bolinches, li demanà que castigara a S

El dimarts 8 de juliol de 1019, molts obrers i dones pertanyents a la "Unión Femenina" es passaren part del dia tractant d'organitzar unes festes populars que solien celebrar cada any. Però, el malestar dels obrers per l'agressió del diumenge no havia desaparegut; ben al contrari, una comissió d'obrers es presentà davant del jutge Bautista Miñana i sol·licità que es castigara l'abús comés per Gralla. El jutge, els va advertir que per poder dur la denúncia endavant era obligat presentar-la per escrit, tractant-se com es tractava de fets comesos per la Guàrdia Civil. Els obrers, li reiteraren que l'únic que volien era que es fera justícia i seguidament comunicaren a la resta de companys el resultat de la visita. En aquesta reunió, acordaren tornar un major nombre de persones a parlar amb el jutge. Una vegada arribà la nit, els obrers acudiren a poc a poc a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar

En aquest estat d'enfrontament social va tenir lloc un incident que seria detonant dels fets de 1919. A mitja nit del diumenge 6 de juliol, quatre obrers, que pot ser havien begut un poc més que de costum, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la conseqüent irritació dels cacics. Darrere d'ells, i a una certa distància, anava José Codina, obrer de la societat, més conegut per Gralla (a qui la premsa conservadora qualificava desprès de borratxo amb mals antecedents). Gralla, que també se'ls va unir en les cançons fou detingut de sobte per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil que es trobava sempre en tots els incidents obrers. Sembla que el comandant ja els havia amonestat sense que li feren massa cas quan li preguntà a Codina sobre els altres quatre companys. Com que la resposta fou que no sabia res, Sanz el galtejà i se l'endugué al quarter, on li imposà un càstig. Després el va conduir

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e

En considerar que la Pobla havia arribat a tindre una certa importància, l'ajuntament aprovà el seu primer escut municipal en 1911. En el llibre d'actes en cap moment s'esmenta qui va dissenyar aquest escut, però sembra que fou el canonge Fogués qui s'encarregà d'arreplegar els fets històrics en que basar-se. Fins 1956 es va utilitzar el mateix escut, però no es tenia la certesa de que estiguera reconegut oficialment i el 18 de maig d'aquest anys es prengé la iniciativa de crear-ne un de nou amb tots els requisits legals i que comptara amb el vistiplau de la Reial Acadèmia de la Història. En aquell moment l'alcalde era Balbino Serena Victoria, i el secretari Emilio Cremades Cubel, fou l'encarregat de fer l'informe històric, mentre que Soleriestruch dissenyà el nou escut municipal. El 26 de juliol de 1957 l'ajuntament en ple aprovà dur endavant el projecte. El 4 de juliol de 1958 ek Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governaci

·          El 3 de maig de 1943, es va realitzar al teatre Pere d'Esplugues l'estrena de los de Aragón, on col·laborava Ferri com a mestre concertador de la rondalla.

El 2 de maig de 1943: Julio Oliete Novella, inspector de correus, li va escriure a Vicente Ferri Calatayud una catda per a notificar-li que, des de la data indicada, es tormava a obrir la "Estafeta de Puebla Larga". En la carta, Oliete li comunicava a Ferri: dos letras de nada más para decirle que hoy se ha recibido en esta la orden de reapertura de la Estafeta de Puebla Larga. Ferri es va incorporar a la nova oficina de correus de la Pobla Llarga situada al carrer Sanjurjo, 21(actual carrer Nou), en gener de 1944.