Passa al contingut principal

JOSÉ CANALS: EL REPTE DE TROBAR-SE AMB LA PINTURA

Exposició retrospectiva: "Una vida per a la pintura"

Durant aquesta setmana, fins al divendres 2 de juny (de 10.00h a 13.00 i de 17.00 a 20.00h) estarà l'exposició d'aquest pintor poblatà, a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga.


José Canals, va néixer en setembre de 1930 i va morir als 80 anys. D'ofici era cap de Correus i Telègrafs de la Pobla Llarga.
Es quedà orfe de pare i mare ben prompte i les germanes del col·legi Santa Ana el criaren i li ensenyaren a pintar i preparar les operacions per a correus.
Ha pintat tota la vida, necessitava pintar tots els dies igual que respirar. Tot el que guanyava pintant ho tornava a invertir de nou amb més llenços, més marcs i més pintures. Durant la seua vida va participar per tot arreu amb moltes trobades de pintors.
La pintura per a Canals ha estat una constant investigació i retrobar-se amb ell mateix. Mentre investigava la llum en els paisatges estudiava a Sorolla i Alacreu, mentre investigava l'impressionisme descobria a Paul Cézanne.
La seua profunda religiositat la reflectia en quadres religiosos amb la tècnica del clarobscur i amb nombroses col·laboracions amb l'església del poble,
La pintura, la lectura i la música possiblement ens mostraven un Canals introvertit fins i tot amb la família.
A Canals era fàcil trobar-se'l per qualsevol carrer del poble pintant, doncs pintar a l'aire lliure és on més agust es trobava. Gaudia donant classes de pintura a xiquets i xiquetes ensenyant-los les técniques del dibuix al carbonet.
La jubilació no va ser cap obstacle per a seguir pintant, ni tampoc les malalties ni els últims dies de la seua vida. Va morir dibuixant al llit de l'hospital.
Volem agrair a la viuda de Canals, fills i amics que han cedit els seus quadres per a aquesta exposició, i animar-vos a tots a acudir i gaudir d'aquesta recopilació de quadres d'un pintor poblatà, ja que és una ocasió per a conèixer millor les obres que s'han creat a la Pobla Llarga.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique