Passa al contingut principal

JOSÉ CANALS: EL REPTE DE TROBAR-SE AMB LA PINTURA

Exposició retrospectiva: "Una vida per a la pintura"

Durant aquesta setmana, fins al divendres 2 de juny (de 10.00h a 13.00 i de 17.00 a 20.00h) estarà l'exposició d'aquest pintor poblatà, a la sala d'exposicions de la Casa de la Cultura de la Pobla Llarga.


José Canals, va néixer en setembre de 1930 i va morir als 80 anys. D'ofici era cap de Correus i Telègrafs de la Pobla Llarga.
Es quedà orfe de pare i mare ben prompte i les germanes del col·legi Santa Ana el criaren i li ensenyaren a pintar i preparar les operacions per a correus.
Ha pintat tota la vida, necessitava pintar tots els dies igual que respirar. Tot el que guanyava pintant ho tornava a invertir de nou amb més llenços, més marcs i més pintures. Durant la seua vida va participar per tot arreu amb moltes trobades de pintors.
La pintura per a Canals ha estat una constant investigació i retrobar-se amb ell mateix. Mentre investigava la llum en els paisatges estudiava a Sorolla i Alacreu, mentre investigava l'impressionisme descobria a Paul Cézanne.
La seua profunda religiositat la reflectia en quadres religiosos amb la tècnica del clarobscur i amb nombroses col·laboracions amb l'església del poble,
La pintura, la lectura i la música possiblement ens mostraven un Canals introvertit fins i tot amb la família.
A Canals era fàcil trobar-se'l per qualsevol carrer del poble pintant, doncs pintar a l'aire lliure és on més agust es trobava. Gaudia donant classes de pintura a xiquets i xiquetes ensenyant-los les técniques del dibuix al carbonet.
La jubilació no va ser cap obstacle per a seguir pintant, ni tampoc les malalties ni els últims dies de la seua vida. Va morir dibuixant al llit de l'hospital.
Volem agrair a la viuda de Canals, fills i amics que han cedit els seus quadres per a aquesta exposició, i animar-vos a tots a acudir i gaudir d'aquesta recopilació de quadres d'un pintor poblatà, ja que és una ocasió per a conèixer millor les obres que s'han creat a la Pobla Llarga.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…