Ves al contingut principal

L'ESCUT MUNICIPAL DE LA POBLA LLARGA

En considerar que la Pobla havia arribat a tindre una certa importància, l'ajuntament aprovà el seu primer escut municipal en 1911. En el llibre d'actes en cap moment s'esmenta qui va dissenyar aquest escut, però sembra que fou el canonge Fogués qui s'encarregà d'arreplegar els fets històrics en que basar-se.
Fins 1956 es va utilitzar el mateix escut, però no es tenia la certesa de que estiguera reconegut oficialment i el 18 de maig d'aquest anys es prengé la iniciativa de crear-ne un de nou amb tots els requisits legals i que comptara amb el vistiplau de la Reial Acadèmia de la Història.
En aquell moment l'alcalde era Balbino Serena Victoria, i el secretari Emilio Cremades Cubel, fou l'encarregat de fer l'informe històric, mentre que Soleriestruch dissenyà el nou escut municipal. El 26 de juliol de 1957 l'ajuntament en ple aprovà dur endavant el projecte.
El 4 de juliol de 1958 ek Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governació, autoritzava l'ajuntament de la Pobla Llarga a crear el seu escut municipal segons l'expedient que havia tramés, però eliminant les referències agrícoles (un ramell de taronges i un feix d'arròs que figuraven al costat del mateix escut) perquè no eren representatives en exclusiva del municipi.
En la sessió del dia 29 d'agost de 1958 es va fer públic un escrit del governador de la Província que, després d'haver vist l'expedient de l'ajuntament, d'acord amb les atribucions que li estaven conferides en la llei de Règim Local i davant del desig de tenir un escut d'armes privatiu, concloïa: "Resultando: que seguida la tramitación reglamentaria, en el expediente, fué sometido el requisito de información pública durante el plazo de un mes, mediante la fijación de edictos en el tablón de la Casa Consistorial y sitios y lugares de costumbre de la localidad, sin que durante el expresado plazo se formara reclamación alguna contra el mismo, según certifica. Resultando: Que recabado de la Real Academia de la Historia el preceptivo dictament del artículo 301 del antedicho reglamento aceptando los hechos históricos acaecidos en el territorio basándose en realidad de los mismos".



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…