Ves al contingut principal

L'ESCUT MUNICIPAL DE LA POBLA LLARGA

En considerar que la Pobla havia arribat a tindre una certa importància, l'ajuntament aprovà el seu primer escut municipal en 1911. En el llibre d'actes en cap moment s'esmenta qui va dissenyar aquest escut, però sembra que fou el canonge Fogués qui s'encarregà d'arreplegar els fets històrics en que basar-se.
Fins 1956 es va utilitzar el mateix escut, però no es tenia la certesa de que estiguera reconegut oficialment i el 18 de maig d'aquest anys es prengé la iniciativa de crear-ne un de nou amb tots els requisits legals i que comptara amb el vistiplau de la Reial Acadèmia de la Història.
En aquell moment l'alcalde era Balbino Serena Victoria, i el secretari Emilio Cremades Cubel, fou l'encarregat de fer l'informe històric, mentre que Soleriestruch dissenyà el nou escut municipal. El 26 de juliol de 1957 l'ajuntament en ple aprovà dur endavant el projecte.
El 4 de juliol de 1958 ek Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governació, autoritzava l'ajuntament de la Pobla Llarga a crear el seu escut municipal segons l'expedient que havia tramés, però eliminant les referències agrícoles (un ramell de taronges i un feix d'arròs que figuraven al costat del mateix escut) perquè no eren representatives en exclusiva del municipi.
En la sessió del dia 29 d'agost de 1958 es va fer públic un escrit del governador de la Província que, després d'haver vist l'expedient de l'ajuntament, d'acord amb les atribucions que li estaven conferides en la llei de Règim Local i davant del desig de tenir un escut d'armes privatiu, concloïa: "Resultando: que seguida la tramitación reglamentaria, en el expediente, fué sometido el requisito de información pública durante el plazo de un mes, mediante la fijación de edictos en el tablón de la Casa Consistorial y sitios y lugares de costumbre de la localidad, sin que durante el expresado plazo se formara reclamación alguna contra el mismo, según certifica. Resultando: Que recabado de la Real Academia de la Historia el preceptivo dictament del artículo 301 del antedicho reglamento aceptando los hechos históricos acaecidos en el territorio basándose en realidad de los mismos".



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…