Passa al contingut principal

L'ESCUT MUNICIPAL DE LA POBLA LLARGA

En considerar que la Pobla havia arribat a tindre una certa importància, l'ajuntament aprovà el seu primer escut municipal en 1911. En el llibre d'actes en cap moment s'esmenta qui va dissenyar aquest escut, però sembra que fou el canonge Fogués qui s'encarregà d'arreplegar els fets històrics en que basar-se.
Fins 1956 es va utilitzar el mateix escut, però no es tenia la certesa de que estiguera reconegut oficialment i el 18 de maig d'aquest anys es prengé la iniciativa de crear-ne un de nou amb tots els requisits legals i que comptara amb el vistiplau de la Reial Acadèmia de la Història.
En aquell moment l'alcalde era Balbino Serena Victoria, i el secretari Emilio Cremades Cubel, fou l'encarregat de fer l'informe històric, mentre que Soleriestruch dissenyà el nou escut municipal. El 26 de juliol de 1957 l'ajuntament en ple aprovà dur endavant el projecte.
El 4 de juliol de 1958 ek Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governació, autoritzava l'ajuntament de la Pobla Llarga a crear el seu escut municipal segons l'expedient que havia tramés, però eliminant les referències agrícoles (un ramell de taronges i un feix d'arròs que figuraven al costat del mateix escut) perquè no eren representatives en exclusiva del municipi.
En la sessió del dia 29 d'agost de 1958 es va fer públic un escrit del governador de la Província que, després d'haver vist l'expedient de l'ajuntament, d'acord amb les atribucions que li estaven conferides en la llei de Règim Local i davant del desig de tenir un escut d'armes privatiu, concloïa: "Resultando: que seguida la tramitación reglamentaria, en el expediente, fué sometido el requisito de información pública durante el plazo de un mes, mediante la fijación de edictos en el tablón de la Casa Consistorial y sitios y lugares de costumbre de la localidad, sin que durante el expresado plazo se formara reclamación alguna contra el mismo, según certifica. Resultando: Que recabado de la Real Academia de la Historia el preceptivo dictament del artículo 301 del antedicho reglamento aceptando los hechos históricos acaecidos en el territorio basándose en realidad de los mismos".




Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…