Passa al contingut principal

L'ESCUT MUNICIPAL DE LA POBLA LLARGA

En considerar que la Pobla havia arribat a tindre una certa importància, l'ajuntament aprovà el seu primer escut municipal en 1911. En el llibre d'actes en cap moment s'esmenta qui va dissenyar aquest escut, però sembra que fou el canonge Fogués qui s'encarregà d'arreplegar els fets històrics en que basar-se.
Fins 1956 es va utilitzar el mateix escut, però no es tenia la certesa de que estiguera reconegut oficialment i el 18 de maig d'aquest anys es prengé la iniciativa de crear-ne un de nou amb tots els requisits legals i que comptara amb el vistiplau de la Reial Acadèmia de la Història.
En aquell moment l'alcalde era Balbino Serena Victoria, i el secretari Emilio Cremades Cubel, fou l'encarregat de fer l'informe històric, mentre que Soleriestruch dissenyà el nou escut municipal. El 26 de juliol de 1957 l'ajuntament en ple aprovà dur endavant el projecte.
El 4 de juliol de 1958 ek Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governació, autoritzava l'ajuntament de la Pobla Llarga a crear el seu escut municipal segons l'expedient que havia tramés, però eliminant les referències agrícoles (un ramell de taronges i un feix d'arròs que figuraven al costat del mateix escut) perquè no eren representatives en exclusiva del municipi.
En la sessió del dia 29 d'agost de 1958 es va fer públic un escrit del governador de la Província que, després d'haver vist l'expedient de l'ajuntament, d'acord amb les atribucions que li estaven conferides en la llei de Règim Local i davant del desig de tenir un escut d'armes privatiu, concloïa: "Resultando: que seguida la tramitación reglamentaria, en el expediente, fué sometido el requisito de información pública durante el plazo de un mes, mediante la fijación de edictos en el tablón de la Casa Consistorial y sitios y lugares de costumbre de la localidad, sin que durante el expresado plazo se formara reclamación alguna contra el mismo, según certifica. Resultando: Que recabado de la Real Academia de la Historia el preceptivo dictament del artículo 301 del antedicho reglamento aceptando los hechos históricos acaecidos en el territorio basándose en realidad de los mismos".




Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació