Passa al contingut principal

L'ESCUT MUNICIPAL DE LA POBLA LLARGA

En considerar que la Pobla havia arribat a tindre una certa importància, l'ajuntament aprovà el seu primer escut municipal en 1911. En el llibre d'actes en cap moment s'esmenta qui va dissenyar aquest escut, però sembra que fou el canonge Fogués qui s'encarregà d'arreplegar els fets històrics en que basar-se.
Fins 1956 es va utilitzar el mateix escut, però no es tenia la certesa de que estiguera reconegut oficialment i el 18 de maig d'aquest anys es prengé la iniciativa de crear-ne un de nou amb tots els requisits legals i que comptara amb el vistiplau de la Reial Acadèmia de la Història.
En aquell moment l'alcalde era Balbino Serena Victoria, i el secretari Emilio Cremades Cubel, fou l'encarregat de fer l'informe històric, mentre que Soleriestruch dissenyà el nou escut municipal. El 26 de juliol de 1957 l'ajuntament en ple aprovà dur endavant el projecte.
El 4 de juliol de 1958 ek Consell de Ministres, a proposta del ministre de Governació, autoritzava l'ajuntament de la Pobla Llarga a crear el seu escut municipal segons l'expedient que havia tramés, però eliminant les referències agrícoles (un ramell de taronges i un feix d'arròs que figuraven al costat del mateix escut) perquè no eren representatives en exclusiva del municipi.
En la sessió del dia 29 d'agost de 1958 es va fer públic un escrit del governador de la Província que, després d'haver vist l'expedient de l'ajuntament, d'acord amb les atribucions que li estaven conferides en la llei de Règim Local i davant del desig de tenir un escut d'armes privatiu, concloïa: "Resultando: que seguida la tramitación reglamentaria, en el expediente, fué sometido el requisito de información pública durante el plazo de un mes, mediante la fijación de edictos en el tablón de la Casa Consistorial y sitios y lugares de costumbre de la localidad, sin que durante el expresado plazo se formara reclamación alguna contra el mismo, según certifica. Resultando: Que recabado de la Real Academia de la Historia el preceptivo dictament del artículo 301 del antedicho reglamento aceptando los hechos históricos acaecidos en el territorio basándose en realidad de los mismos".




Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…