Passa al contingut principal

PETICIÓ DE JUSTÍCIA

El dimarts 8 de juliol de 1019, molts obrers i dones pertanyents a la "Unión Femenina" es passaren part del dia tractant d'organitzar unes festes populars que solien celebrar cada any. Però, el malestar dels obrers per l'agressió del diumenge no havia desaparegut; ben al contrari, una comissió d'obrers es presentà davant del jutge Bautista Miñana i sol·licità que es castigara l'abús comés per Gralla.
El jutge, els va advertir que per poder dur la denúncia endavant era obligat presentar-la per escrit, tractant-se com es tractava de fets comesos per la Guàrdia Civil.
Els obrers, li reiteraren que l'únic que volien era que es fera justícia i seguidament comunicaren a la resta de companys el resultat de la visita. En aquesta reunió, acordaren tornar un major nombre de persones a parlar amb el jutge.
Una vegada arribà la nit, els obrers acudiren a poc a poc a la plaça de Canalejas per reunir-se a la Societat. En aquesta ocasió no es tractava de protestar, com a voltes, per la cartesia dels aliments, ni tampoc de fer cap discurs sindical: els reunits pretenien que s'aplicara la llei a l'agressor de Gralla i fer-li pagar, en certa manera els abusos que havia comés contra els obrers.
A la societat s'exposaren les indignades opinions d'alguns obrers que, com a mostra de solidaritat i com a mesura de pressió per ser escoltats, decidiren manifestar-se de nou davant del jutge i aquesta vegada massivaments.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique