Passa al contingut principal

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients.
Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques.
La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 el "Centro de Sociedades Obreras Sociedad Trabajadores de Campo". El 1919 ja eren més de 700 afiliats i més de 300 dones pertanyien a la "Unión Femenina".
La situació anà empijorant entre obrers i propietaris i les rivalitats continuaren pel camí de les al·lusions personals. 
Amb l'objectiu de clausurar la societat obrera, els cacics provocaren desordres i culparen seguidament als obrers, la crispació al poble era general.
Patrons i cacics buscaren el major suport posible, intentat subornar al comandant de la Guàrdia Civil de manera infructuosa, demanant-li que permetres la provocació als obrers en la mateixa porta de la societat. Allí es dispararien uns tirs i la Guàrdia Civil faria la resta de la feina. El comandant no hi va accedir i al cap d'un temps fou traslladat. Amb l'arribada a la Pobla del nou cap de la Guàrdia Civil, Tomás Sanz Ayueba, els cacics trobaren el millor aliat a refrenar les activitats obreres.
Al poc de temps la vigilància del cap Sanz sobre els obrers era molt més estreta i intentà asfixiar-ne qualsevol manifestació per considerar-la contrària a l'ordre establert. Els procediments del cap van anar radicalitzant-se respecte als obrers i muntà una ronda especial amb la qual recorria el poble totes les nits amb l'alcalde, Arturo Llucián Jiménez, i dos guardes més. 
Patrons, cacics i autoritats comptaren també amb una altre aliat: el rector Vicente Rubiols Castelló, aquest va rebre en sa casa un anònim amenaçant-lo de mort i quan l'acabà de llegir va eixir al carrer cridant: "Me quieren matar los obreros ¡Si no existiera esa Sociedad no sucedería esto!. Lanònim va produir l'efecte esperat i a Rubiols no li passà res.
Els impediments posats als sindicalistes i la lluita dels obrers pels seus interessos no foren suficients perquè aquests desistiren, i a continuació aparegueren pel poble rumors que aquests tenien un pla d'assassinar l'alcalde, el jutge i el cap de la Guàrdia Civil.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…