Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients.
Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques.
La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 el "Centro de Sociedades Obreras Sociedad Trabajadores de Campo". El 1919 ja eren més de 700 afiliats i més de 300 dones pertanyien a la "Unión Femenina".
La situació anà empijorant entre obrers i propietaris i les rivalitats continuaren pel camí de les al·lusions personals.
Amb l'objectiu de clausurar la societat obrera, els cacics provocaren desordres i culparen seguidament als obrers, la crispació al poble era general.
Patrons i cacics buscaren el major suport posible, intentat subornar al comandant de la Guàrdia Civil de manera infructuosa, demanant-li que permetres la provocació als obrers en la mateixa porta de la societat. Allí es dispararien uns tirs i la Guàrdia Civil faria la resta de la feina. El comandant no hi va accedir i al cap d'un temps fou traslladat. Amb l'arribada a la Pobla del nou cap de la Guàrdia Civil, Tomás Sanz Ayueba, els cacics trobaren el millor aliat a refrenar les activitats obreres.
Al poc de temps la vigilància del cap Sanz sobre els obrers era molt més estreta i intentà asfixiar-ne qualsevol manifestació per considerar-la contrària a l'ordre establert. Els procediments del cap van anar radicalitzant-se respecte als obrers i muntà una ronda especial amb la qual recorria el poble totes les nits amb l'alcalde, Arturo Llucián Jiménez, i dos guardes més.
Patrons, cacics i autoritats comptaren també amb una altre aliat: el rector Vicente Rubiols Castelló, aquest va rebre en sa casa un anònim amenaçant-lo de mort i quan l'acabà de llegir va eixir al carrer cridant: "Me quieren matar los obreros ¡Si no existiera esa Sociedad no sucedería esto!. Lanònim va produir l'efecte esperat i a Rubiols no li passà res.
Els impediments posats als sindicalistes i la lluita dels obrers pels seus interessos no foren suficients perquè aquests desistiren, i a continuació aparegueren pel poble rumors que aquests tenien un pla d'assassinar l'alcalde, el jutge i el cap de la Guàrdia Civil.
Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada