Passa al contingut principal

6 DE JULIOL DE 1919

En aquest estat d'enfrontament social va tenir lloc un incident que seria detonant dels fets de 1919.
A mitja nit del diumenge 6 de juliol, quatre obrers, que pot ser havien begut un poc més que de costum, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la conseqüent irritació dels cacics.
Darrere d'ells, i a una certa distància, anava José Codina, obrer de la societat, més conegut per Gralla (a qui la premsa conservadora qualificava desprès de borratxo amb mals antecedents).
Gralla, que també se'ls va unir en les cançons fou detingut de sobte per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil que es trobava sempre en tots els incidents obrers. Sembla que el comandant ja els havia amonestat sense que li feren massa cas quan li preguntà a Codina sobre els altres quatre companys. Com que la resposta fou que no sabia res, Sanz el galtejà i se l'endugué al quarter, on li imposà un càstig. Després el va conduir al seu domicili, on Gralla va haver de fer llit uns dies per recuperar-se dels colps rebuts.
La versió oficial justificà el correctiu imposat dient que Gralla anava escandalitzant pels carrers i que contestà de mala manera al cap. Fins i tot el governador Durán negà que fóra maltractat perquè, segons la seua versió, una vegada detingut fou immediatament entregat a l'alcalde en el pati de l'Ajuntament.
A la vista d'aquest atropellament, els companys de José Codina decidiren fer una denúncia davant les autoritats i demanar el càstig dels culpables. A la Pobla la indignació i el desig  de justícia era general entre els treballadors.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…