Passa al contingut principal

6 DE JULIOL DE 1919

En aquest estat d'enfrontament social va tenir lloc un incident que seria detonant dels fets de 1919.
A mitja nit del diumenge 6 de juliol, quatre obrers, que pot ser havien begut un poc més que de costum, anaven pels carrers del poble mentre cantaven cobles al·lusives a les societats obreres dels grocs, amb la conseqüent irritació dels cacics.
Darrere d'ells, i a una certa distància, anava José Codina, obrer de la societat, més conegut per Gralla (a qui la premsa conservadora qualificava desprès de borratxo amb mals antecedents).
Gralla, que també se'ls va unir en les cançons fou detingut de sobte per Sanz, comandant del quarter de la Guàrdia Civil que es trobava sempre en tots els incidents obrers. Sembla que el comandant ja els havia amonestat sense que li feren massa cas quan li preguntà a Codina sobre els altres quatre companys. Com que la resposta fou que no sabia res, Sanz el galtejà i se l'endugué al quarter, on li imposà un càstig. Després el va conduir al seu domicili, on Gralla va haver de fer llit uns dies per recuperar-se dels colps rebuts.
La versió oficial justificà el correctiu imposat dient que Gralla anava escandalitzant pels carrers i que contestà de mala manera al cap. Fins i tot el governador Durán negà que fóra maltractat perquè, segons la seua versió, una vegada detingut fou immediatament entregat a l'alcalde en el pati de l'Ajuntament.
A la vista d'aquest atropellament, els companys de José Codina decidiren fer una denúncia davant les autoritats i demanar el càstig dels culpables. A la Pobla la indignació i el desig  de justícia era general entre els treballadors.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació