Passa al contingut principal

ELS MORTS

El balanç total fou de sis persones mortes. Tres moririen la mateixa nit del dia 8: Miguel Tormo Sampascasio, Manuel Moncho Sánchez i Calixto García García; dos més moriren l'endeà a causa de les greus ferides: Antonio García Ferrer i Vicente Martínez Rovira; i el dia 18 de juliol morí l'obrer José Ramón Vilaplana Oliver, greument ferit també la nit del dia 8.
A Miguel Tormo li destrossaren el cap d'una perdigonada i morí, junt a Manuel Moncho, al carrer "Mayor Alta", al costat de la casa de Federico Serra; Calixto García fou mort al carrer Nou. D'aquestes persones diria un dia després l'alcalde, en una conversa telefónica amb el governador, que eren sindicalistes i subjectes de pèssims antecedents. Las Provincias puntualitzà que eres "los tres conocidos sindicaistas e incansables propagandistas de sus ideas libertarias", mentre assenyalava també que Antonio García i Vicente Martínez eren "ambos sindicalistas de acción, como los anteriores". El Pueblo negà aquestes afirmacions i puntualitzà que eren simples obrers.
Dels cinc primers morts, un ho fou per bala màuser (la utilitzada per la Guàrdia Civil), un altre per descàrrega d'escopeta de perdigons, un tercer per dispar de Browing i dos més per armes curtes de calibre 16.
Alguns obrers foren obligats a dur els morts al cementeri, on a la vesprada del dia següent els seria practicada l'autòpsia pel metge forense Devís, ajudat pels titulars del poble Lorenzo Santamaria i Emilio Comendador, i per Ibañez, metge titular de Castelló.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…