Passa al contingut principal

LA MANIFESTACIÓ

El dia de la manifestació, dones i xiquets s'uniren també a aquell espectacle improvisat, i l'expectació que es generà entre els veïns fou totalment inusual, sobretot per a aquelles hores de la nit. Amb ella, la premsa conservadora justificarà els fets que es produirien poc després i fent-se ressò de les versions oficials segons les quals els obrers anaven en manifestació tumultuosa amb propòsits revolucionaris, però la contradicció entre les mateixes versions conservadores era clara.
La manifestació fou una mesura de pressió perquè, al menys, per una vegada, es fera justícia, i una demostració de la unió dels treballadors contra els abusos dels cacics de torn.
La trama dels fets no fou ordida pels obrers, com insistia la premsa conservadora, sinó pels patrons i cacics, no sabem si des de feia temps o sobre la marxa dels esdeveniments.
Una vegada a la plaça, una comissió obrera es presentà davant del jutge municipal, Bautista Miñana Bolinches, li demanà que castigara a Sanz i li va exigir explicacions per l'actitud de l'alcalde. El jutge prompte l'entrevistà dient que això no era de la seua incumbència. En eixir trobaren l'alcalde, que contestà de la mateixa manera i avisà el cap de la Guàrdia Civil. La frustració obrera continuava. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud i va demanar que deixaren pas a la força pública, al mateix temps que convidava a la gent a dissoldre's i va fer fugir a algunes dones i xiquets. Moments després començà el tiroteig.
Les portes de les cases es tancaren precipitadament mentre sonaven els tirs i la plaça quedà en pocs minuts buida de gent. La Guàrdia Civil ocupà l'ajuntament i els carrers quedaren en un silenci només trencat per tirs esporàdics que es feien des de distints cantons o finestres. Moltes persones es refugiaren en cases que no eren les seues i no les abandonaren fins l'endemà de matí. Ningú s'atrevia a anar pels carrers i foren moltes les famílies que passaren hores d'angoixa.
El tiroteig pareix que començà entre les 11 i les 11.30 de la nit i s'avisà des de telèfons particulars a la Guàrdia Civil d'Alzira, Castelló de la Ribera, Manuel i Carcaixent, a la qual demanaren ajuda urgent.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…