Passa al contingut principal

LA MANIFESTACIÓ

El dia de la manifestació, dones i xiquets s'uniren també a aquell espectacle improvisat, i l'expectació que es generà entre els veïns fou totalment inusual, sobretot per a aquelles hores de la nit. Amb ella, la premsa conservadora justificarà els fets que es produirien poc després i fent-se ressò de les versions oficials segons les quals els obrers anaven en manifestació tumultuosa amb propòsits revolucionaris, però la contradicció entre les mateixes versions conservadores era clara.
La manifestació fou una mesura de pressió perquè, al menys, per una vegada, es fera justícia, i una demostració de la unió dels treballadors contra els abusos dels cacics de torn.
La trama dels fets no fou ordida pels obrers, com insistia la premsa conservadora, sinó pels patrons i cacics, no sabem si des de feia temps o sobre la marxa dels esdeveniments.
Una vegada a la plaça, una comissió obrera es presentà davant del jutge municipal, Bautista Miñana Bolinches, li demanà que castigara a Sanz i li va exigir explicacions per l'actitud de l'alcalde. El jutge prompte l'entrevistà dient que això no era de la seua incumbència. En eixir trobaren l'alcalde, que contestà de la mateixa manera i avisà el cap de la Guàrdia Civil. La frustració obrera continuava. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud i va demanar que deixaren pas a la força pública, al mateix temps que convidava a la gent a dissoldre's i va fer fugir a algunes dones i xiquets. Moments després començà el tiroteig.
Les portes de les cases es tancaren precipitadament mentre sonaven els tirs i la plaça quedà en pocs minuts buida de gent. La Guàrdia Civil ocupà l'ajuntament i els carrers quedaren en un silenci només trencat per tirs esporàdics que es feien des de distints cantons o finestres. Moltes persones es refugiaren en cases que no eren les seues i no les abandonaren fins l'endemà de matí. Ningú s'atrevia a anar pels carrers i foren moltes les famílies que passaren hores d'angoixa.
El tiroteig pareix que començà entre les 11 i les 11.30 de la nit i s'avisà des de telèfons particulars a la Guàrdia Civil d'Alzira, Castelló de la Ribera, Manuel i Carcaixent, a la qual demanaren ajuda urgent.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…