Passa al contingut principal

LA MANIFESTACIÓ

El dia de la manifestació, dones i xiquets s'uniren també a aquell espectacle improvisat, i l'expectació que es generà entre els veïns fou totalment inusual, sobretot per a aquelles hores de la nit. Amb ella, la premsa conservadora justificarà els fets que es produirien poc després i fent-se ressò de les versions oficials segons les quals els obrers anaven en manifestació tumultuosa amb propòsits revolucionaris, però la contradicció entre les mateixes versions conservadores era clara.
La manifestació fou una mesura de pressió perquè, al menys, per una vegada, es fera justícia, i una demostració de la unió dels treballadors contra els abusos dels cacics de torn.
La trama dels fets no fou ordida pels obrers, com insistia la premsa conservadora, sinó pels patrons i cacics, no sabem si des de feia temps o sobre la marxa dels esdeveniments.
Una vegada a la plaça, una comissió obrera es presentà davant del jutge municipal, Bautista Miñana Bolinches, li demanà que castigara a Sanz i li va exigir explicacions per l'actitud de l'alcalde. El jutge prompte l'entrevistà dient que això no era de la seua incumbència. En eixir trobaren l'alcalde, que contestà de la mateixa manera i avisà el cap de la Guàrdia Civil. La frustració obrera continuava. El cap Sanz, es presentà amenaçadorament enmig de la multitud i va demanar que deixaren pas a la força pública, al mateix temps que convidava a la gent a dissoldre's i va fer fugir a algunes dones i xiquets. Moments després començà el tiroteig.
Les portes de les cases es tancaren precipitadament mentre sonaven els tirs i la plaça quedà en pocs minuts buida de gent. La Guàrdia Civil ocupà l'ajuntament i els carrers quedaren en un silenci només trencat per tirs esporàdics que es feien des de distints cantons o finestres. Moltes persones es refugiaren en cases que no eren les seues i no les abandonaren fins l'endemà de matí. Ningú s'atrevia a anar pels carrers i foren moltes les famílies que passaren hores d'angoixa.
El tiroteig pareix que començà entre les 11 i les 11.30 de la nit i s'avisà des de telèfons particulars a la Guàrdia Civil d'Alzira, Castelló de la Ribera, Manuel i Carcaixent, a la qual demanaren ajuda urgent.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació