Passa al contingut principal

ELS DETINGUTS DELS FETS DE 1919

L'endemà dels successos, la Guàrdia Civil començà a fer les diligències pertinents i a detrindre gent obrera o relacionada amb sindicats o partits d'esquerra. 46 persones foren tancades i incomunicades al quarter de la Pobla sota l'acusació d'agressió a la força armada i desordres públics. Els mètodes utilitzats no foren massa ortodoxos, ja que la Guàrdia Civil obligà al ferrer del poble a obrir violentament moltes portes de les cases dels obrers.
Durant les detencions va arribar el rumor que dues persones adinerades havien sigut arrestades per haver disparat sobre els obrers, però resultà ser un rumor fals; en realitat els que van disparar seguien a la porta com si no haguera passat res.
Durant la matinada del dia 10 els presos foren conduïts a Alberic, "llevándose la conducción con tanto sigilo que nadie lo supo". Emmanillats i amb nombrosa escolta passaren pels carrers d'Alberic i, en arribar a la plaça del mercat, es produïren alguns incidents sense importància. A banda els obrers poblatans no hi havia ningú més a la presó.
Quan les famílies dels empresonats anaren al quarter a veure els seus familiars s'assabentaren que havien sigut traslladats. Arran d'açó moltes persones es congregaren enfront l'Ajuntament que estav vigilat per la Guàrdia Civil per impedir que ningú s'acostara.
El 14 de juliol a les 4 de la vesprada, després de 6 dies d'empresonament i d'haver prestat declaració als jutges militars, els obrers foren excarcerats, lliures de procediment, pe les autoritats militars que instruïen el sumari.
El poble d'Alberic, que els donà totes les atencions mentre estigueren tancats, mostrà una gran alegria, i una part de la població acompanyà els alliberats fins a Castelló, on van rebre les mateixes manifestacions de simpatia. Quan arribaren a la Pobla l'alegria fou desbordant i les manifestacions impressionants i commovedores.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique