Ves al contingut principal

ELS DETINGUTS DELS FETS DE 1919

L'endemà dels successos, la Guàrdia Civil començà a fer les diligències pertinents i a detrindre gent obrera o relacionada amb sindicats o partits d'esquerra. 46 persones foren tancades i incomunicades al quarter de la Pobla sota l'acusació d'agressió a la força armada i desordres públics. Els mètodes utilitzats no foren massa ortodoxos, ja que la Guàrdia Civil obligà al ferrer del poble a obrir violentament moltes portes de les cases dels obrers.
Durant les detencions va arribar el rumor que dues persones adinerades havien sigut arrestades per haver disparat sobre els obrers, però resultà ser un rumor fals; en realitat els que van disparar seguien a la porta com si no haguera passat res.
Durant la matinada del dia 10 els presos foren conduïts a Alberic, "llevándose la conducción con tanto sigilo que nadie lo supo". Emmanillats i amb nombrosa escolta passaren pels carrers d'Alberic i, en arribar a la plaça del mercat, es produïren alguns incidents sense importància. A banda els obrers poblatans no hi havia ningú més a la presó.
Quan les famílies dels empresonats anaren al quarter a veure els seus familiars s'assabentaren que havien sigut traslladats. Arran d'açó moltes persones es congregaren enfront l'Ajuntament que estav vigilat per la Guàrdia Civil per impedir que ningú s'acostara.
El 14 de juliol a les 4 de la vesprada, després de 6 dies d'empresonament i d'haver prestat declaració als jutges militars, els obrers foren excarcerats, lliures de procediment, pe les autoritats militars que instruïen el sumari.
El poble d'Alberic, que els donà totes les atencions mentre estigueren tancats, mostrà una gran alegria, i una part de la població acompanyà els alliberats fins a Castelló, on van rebre les mateixes manifestacions de simpatia. Quan arribaren a la Pobla l'alegria fou desbordant i les manifestacions impressionants i commovedores.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…