Passa al contingut principal

ELS DETINGUTS DELS FETS DE 1919

L'endemà dels successos, la Guàrdia Civil començà a fer les diligències pertinents i a detrindre gent obrera o relacionada amb sindicats o partits d'esquerra. 46 persones foren tancades i incomunicades al quarter de la Pobla sota l'acusació d'agressió a la força armada i desordres públics. Els mètodes utilitzats no foren massa ortodoxos, ja que la Guàrdia Civil obligà al ferrer del poble a obrir violentament moltes portes de les cases dels obrers.
Durant les detencions va arribar el rumor que dues persones adinerades havien sigut arrestades per haver disparat sobre els obrers, però resultà ser un rumor fals; en realitat els que van disparar seguien a la porta com si no haguera passat res.
Durant la matinada del dia 10 els presos foren conduïts a Alberic, "llevándose la conducción con tanto sigilo que nadie lo supo". Emmanillats i amb nombrosa escolta passaren pels carrers d'Alberic i, en arribar a la plaça del mercat, es produïren alguns incidents sense importància. A banda els obrers poblatans no hi havia ningú més a la presó.
Quan les famílies dels empresonats anaren al quarter a veure els seus familiars s'assabentaren que havien sigut traslladats. Arran d'açó moltes persones es congregaren enfront l'Ajuntament que estav vigilat per la Guàrdia Civil per impedir que ningú s'acostara.
El 14 de juliol a les 4 de la vesprada, després de 6 dies d'empresonament i d'haver prestat declaració als jutges militars, els obrers foren excarcerats, lliures de procediment, pe les autoritats militars que instruïen el sumari.
El poble d'Alberic, que els donà totes les atencions mentre estigueren tancats, mostrà una gran alegria, i una part de la població acompanyà els alliberats fins a Castelló, on van rebre les mateixes manifestacions de simpatia. Quan arribaren a la Pobla l'alegria fou desbordant i les manifestacions impressionants i commovedores.


Extret de Navarro i Sanchis, J.LI. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…