Pere d’Esplugues elegí com a successor seu en el senyoriu de la Pobla a Jaume d’Esplugues i a partir d’ell, començaren a aplicar-se les normes que Pere d’Esplugues havia deixat escrites en el seu testament: 1.- El justícia i jurats de la Pobla devien certificar la mort del patró. 2.- Seguidament devien elegir-se d’entre els poblatans, tres missatges que portarien cadascú una carta amb el segell del jurat de la Pobla i que farien arribar a distints justícies. El primer missatge es dirigiria al justícia major dels crims de València per a notificar-lo la mort del senyor i donar pas a que en tres dies es puga elegir nou patró i administrador de la Casa i família d’Esplugues i procurador de l’almoina, a aquell que li pareguera bo i útil, sempre dins la línia de l’Ardiaca. El nom de la persona elegida deurà entregar-se al missatger de la Pobla a través d’un instrument públic. El segon missatger, als justícies de la ciutat de Sogorb, que actuaran de la mateixa manera. 3.- Una ve

A l’hora de fer el testament Pere d’Esplugues tenia considerables possessions i una gran fortuna. Redactà les seues últimes voluntats el 14 de maig del 1337 a la ciutat de València davant del notari Arnald Ferrer. Aquest primer testament ha desaparegut. Pere d’Esplugues signà la seua conformitat davant els marmessors i testimonis Guillem Jofre, vicari perpetu de la capella de Sant Pere de la Catedral de València, Gerard de Roqueta, hebdomadari de la catedral, Guillem Sabadell, sagristà segon, Oliver de Sata, beneficiari de la catedral, i Pere Bellucer, prevere de l’església de Santa Caterina d’Alzira. El testament més antic que es conserva està a la Seu de València i data del 15 de febrer del 1444, està redactat en llatí i segons es diu allí és una còpia fidel de l’original. En aquesta còpia intervingueren Joan Boix, justícia civil de la ciutat de València, Joan de Prats, notari púbic i escrivà reial de la cúria civil de València, que junt a Pere Navarro, notari company seu, revis

Es desconeix si quan Pere d’Esplugues començà a construir les primeres cases a la Pobla, l’any 1317 o poc després, començà simultàniament, l’edificació de la seua casa-palau dalt del monticle del Sicano. El que sí està clar és que es tractava d’una casa gran, amb una torre adossada i rodejada de muralles sense merlets, a la manera de les antigues alqueries defensives de Xàtiva que serviria d’estança al senyor durant el temps que passara a la Pobla. Les reduïdes muralles, els murs, que envoltaven la casa-palau no tenien cap valor estratègic ni defensiu, malgrat estar situades prop del Camí Reial i de l’episodi esporàdic de la Guerra de la Unió, però li donaven gran prestigi al senyor. En el moment de fer el testament el 1337, l’edificació estava inacabada i Pere d’Esplugues confirma que està edificant-lo amb molts treballs, angoixes i dispendis . Per tant, cal rebutjar la idea d’un possible origen àrab del castell i per tant de que formara part del sistema defensiu de Xàtiva perquè en

Coincidint amb els últims anys de prosperitat europea, bonança econòmica i l’augment demogràfic del Regne de València, Jaume II donà una gran espenta a la colonització de noves terres i l’Església i la noblesa s’adonaren de la importància d’establir nous nuclis de població cristiana en zones de majoria musulmana tant per a la seguretat del territori com per al desenvolupament de l’economia. Fou precisament en aquests temps de pau i bonança, quan l’ardiaca d’Alzira Pere d’Esplugues, aprofità per a sol·licitar al rei la concessió d’unes terres situades entre els termes generals de Xàtiva i Alzira. El 6 de desembre de 1317 va rebre l’autorització reial, per a repoblar les terres concedides i fundar una pobla exercint la seua autoritat penal i civil. Pel privilegi de Jaume II, Pere d’Esplugues obtenia, i podia deixar als seus successors 40 jovades de terra erma de reialenc, 20 en el terme general d’Alzira i 20 en el terme general de Xàtiva. Una donació molt extensa que se n’eixia del q

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries