Francesc d’Esplugues fou el
primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per
fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues,
separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de
vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de
la Casa d’Esplugues.
Francesc d’Esplugues,
anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta
Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb
Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc.
Francesc d’Esplugues,
l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les
guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de
jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de
justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del
braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries del
segle XIV, entre els Centelles i els Vilaraguts prenent part del bisbe Jaume
d’Aragó, contrari al bàndol dels Vilaragut.
Acumulà tants nombrosos
deutes, que en la segona meitat del segle XIV es veié obligat a acudir al jueu
d’Alzira Deuslosal Mossé, aleshores un dels prestataris més importants de la
Ribera, per a que li deixés 950 sous a canvi d’hipotecar uns objectes de valor.
Es aquest un dels pocs casos en que un jueu presta diners a un noble.
El 4 d’octubre de 1362 actuà
com a marmessor de les monges Magdalenes de la Penitencia junt a Raimon de
Poblet i Arnald de Pamplona. Tots tres s’encarregaren de rebre les àpoques
signades pels procuradors de les monges per un llegat de Raimon de Poblet.
El 1373 fou un dels
encarregats de preparar les taules del banquet per complimentar als ducs de
Girona en el seu viatge a València.
El 26 de març del 1401 el
Consell de València encarregà a Francesc d’Esplugues i a Berthomeu Sist que
quan arribaren el rei Martí I l’Humà i la seua muller a València a jurar els
Furs i privilegis de la ciutat, els informaren sobre els problemes de les
bandositats i que li pregaren al rei s’abstingués d’enviar cap lloctinent amb
poders especials per intervindre en les bandositats. El 29 de maig de Francesc d’Esplugues enviat
pel Consell de València, marxà junt a Joan Fabra, Pere Pasadores i Jaume Jofre
a la Cort de Barcelona com ambaixadors per a gestionar o concretar els
protocols a aplicar en la vinguda del rei.
El 1404 Francesc
d’Esplugues es desplaçà a Gandia per a
tractar amb el Duc un assumpte sobre un pagaments que les Corts tenien pendents
i que pujaven a 12 florins. El mateix any, la Diputació de la Generalitat va
elegir dos ambaixadors, tal com era costum, per a enviar-los a Castella a
plantejant-li al rei la possibilitat d’eliminar les prohibicions que hi havia
sobre el comerç entre els dos regnes. Per a dit assumpte els dos ambaixadors
elegits en un primer moment foren el mestre de Montesa i mossèn Ximén Pérez. No
obstant, el rei Martí l’Humà va considerar que els emissaris eren cavallers
massa destacats per a tractar aquesta qüestió perquè el rei de Castella podria
endurir la seua posició, i aleshores, els va substituir per altres dos
ambaixadors menys principals: Francesc d’Esplugues, cavaller i Joan Ferrando,
doctor en lleis.
El 4 de març de 1405
Francesc d’Esplugues i Joan Ferrando, en representació del rei, acudiren a la
Cort de Castella, per a sol·licitar que foren tornades unes mercaderies que
dues barques castellanes havien arravatat a uns mercaders valencians.
El 1406 Francesc d’Esplugues
es va veure amb el problema de fer front al pagament d’un crèdit a Pere de
Montagud. Aquest li reclamava 1.500 sous anuals de pensions vençudes i
l’enemistat entre els dos anà pujant de to fins al punt que els seguidors de
Montagud es declararen disposats a enfrontar-se cara a cara amb els seguidors
d’Esplugues i amenaçaren amb destruir la Pobla. Les rendes de la Pobla no
pujaven el suficient per a fer front al pagament que li reclamava Montagud pel
que Francesc es plantejà la possibilitat de vendre el senyoriu i reduir
l’import que pagava per les Obres Pies, que pujaven a 3.000 sous anuals.
Sobre la venda del senyoriu
no hi havia cap problema, sempre que passés a un altre Esplugues, però la
reducció de l’import de l’almoina contravenia les disposicions testamentàries
de Pere d’Esplugues i era per tant il·legal. Aleshores, per a solucionar el
problema de la reducció de l’almoina i per tant el pagament, Francesc
d’Esplugues, Pere de Montagud, el bisbe i el capítol eclesiàstic de València
donaren poders a quatre llicenciats en lleis, els canonges de la Seu, Bernat de
Carsino, vicari general i Gerard de Llansol, al cavaller Alfons Suárez i a
Francesc Blanch per a que arbitraren sentència. Els quatre jutges es pronunciaren
el 13 d’abril del 1406 i en el document, quedà manifest la forma en què
Francesc d’Esplugues havia de satisfer el crèdit. La possibilitat de venda del
senyoriu quedava en mans del senyor de la Pobla, encara que, passara el que passés,
les obligacions respecte a les Obres Pies havien de quedar intactes i no es
podia de cap manera reduir el pagament. La sentència a més d’obligar a Francesc
a pagar 1.500 sous anuals, que s’havien de carregar sobre la Pobla, i 6.000
sous de pensions retardades, va servir per a frenar posteriors intents
senyorials de reduir l’almoina.
Per altra part, Jaume de
Castellví també li reclamava, de forma urgent, el pagament d’un deute que tenia
pendent amb ell. Francesc d’Esplugues, en nom propi i com a procurador del seu
fill Pere, per a satisfer el deute amb Castellví, es carregà amb un cens de
3000 florins d’or que sol·licità a mossèn Rodrigo Heredia. La hipoteca de la
Pobla i els pobletans era cada vegada més elevada.
El 15 de setembre de 1408,
el rei li demanà que actués com a representant seu i sol·licités al governador
que donés les instruccions necessàries al seu lloctinent per a solucionar
ràpidament un problema que tenia pendent amb el comendador major de Montesa.
El 29 d’octubre de 1411 els
jurats d’Alzira presentaren un requeriment per part de mossèn Alfons de
Proxita, senyor d’Alcosser, mossèn Eiximén Pérez d’Arenós, senyor d’Alberic i
mossèn Francesc d’Esplugues, senyor de la Pobla, amb l’exigència que, com ells
eren contribuents de les obres de Murs i Valls, igual que la resta d’habitants
d’Alzira, en temps de perill i sospita de guerra, les seues persones i béns
havien de tindre acollida dins dels murs de la vila, com així també els seus
representants Dalmacio de Fluvià, alcaid d’Alcosser, Guillermo Benet, alcaid d’Alberic,
i Antoni Vexà, batlle del lloc de la Pobla, que també tenien dret a ser
acollits amb les seues persones i béns.
El 1414 Francesc d’Esplugues
formà part d’una delegació dirigida al Papa.
El 20 de desembre del 1419
es formà una Comissió Apostòlica per commutar la venda de béns de tres
beneficis concedits a Francesc d’Esplugues, senyor de la Pobla de l’Ardiaca.
Sembla que de la seua època
és el Crist de la Pobla i el retaule de l’ermita, encara que crec, que la Pobla
no ha tingut mai un retaule d’aquestes característiques.
Dels dos fills que tingué
Francesc l’Antic, Pere i Francesc, sols hi ha referències de Pere, de qui
descendeixen els Esplugues de la Pobla.
Pere d’Esplugues casà en primeres núpcies amb
Úrsula Blanc, que morí el 1413 i d’aquesta unió, nasqueren Francesc, Jaume i
Pere, que seria senyor. A l’enviudar, casà amb Beatriu de Corbera, també viuda
i amb la que tingué dos fills Guillem, que seria senyor, i Violant. Mentre
foren menuts, s’ocupà d’ells el cavaller Pere de Ciscar que fou tutor i curador
dels fills barons.
Francesc d’Esplugues,
l’Antic, casà primer amb Beatriu Llansol i després amb Joana Figuerola de la
que nasqueren Gaspar Joan, Beatriu i Pere d’Esplugues. Francesc va fer l’últim
testament el 3 d’agost del 1450 i la seua muller Joana testà onze dies després,
el 14 d’agost del 1450. El seu fill Gaspar Joan, casà amb Brianda Navarro i
tingué tres fills: Gaspar Joan, Francesc Galvany i Baltasar d’Esplugues, que
fou senyor. La seua filla Beatriu casà amb el cavaller Joan Vich el 21 de març
del 1460 i tingueren un fill, Anton Vich. El marit de Beatriu, Joan de Vich,
feu testament l’1 de maig del 1489 i deixà hereu universal al seu fill Anton
també cavaller. El 10 d’octubre del 1460, Beatriu signà una àpoca al seu germà
Pere. Anton Vich casà amb Maria de Castellví i del matrimoni nasqué Joaquim de
Vich. Anton de Vich va fer l’últim testament el 9 de novembre del 1558 i deixà
com a hereu universal a Joaquim de Vich. Joaquim de Vich casà amb Esperanza
Despes i tingué un fill Miguel de Vich, que el 1611 pledejà pel senyoriu de la
Pobla contra Ximén Pérez, Simeón Alegre i Joan Torrelles. De Pere, germà de
Gaspar Joan i Beatriu, no hi ha referències.
De Jaume, nét de Francesc
d’Esplugues, l’Antic no s’han trobat referències.
Pere, nét de Francesc
d’Esplugues serà senyor.
Guillem Ramon, nét de
Francesc d’Esplugues, l’Antic serà senyor.
Violant, néta de Francesc
d’Esplugues, l’Antic, casà amb Pere de Castellví.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla
Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada