Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC


Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues.
Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc.
Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries del segle XIV, entre els Centelles i els Vilaraguts prenent part del bisbe Jaume d’Aragó, contrari al bàndol dels Vilaragut.
Acumulà tants nombrosos deutes, que en la segona meitat del segle XIV es veié obligat a acudir al jueu d’Alzira Deuslosal Mossé, aleshores un dels prestataris més importants de la Ribera, per a que li deixés 950 sous a canvi d’hipotecar uns objectes de valor. Es aquest un dels pocs casos en que un jueu presta diners a un noble.
El 4 d’octubre de 1362 actuà com a marmessor de les monges Magdalenes de la Penitencia junt a Raimon de Poblet i Arnald de Pamplona. Tots tres s’encarregaren de rebre les àpoques signades pels procuradors de les monges per un llegat de Raimon de Poblet.
El 1373 fou un dels encarregats de preparar les taules del banquet per complimentar als ducs de Girona en el seu viatge a València.
El 26 de març del 1401 el Consell de València encarregà a Francesc d’Esplugues i a Berthomeu Sist que quan arribaren el rei Martí I l’Humà i la seua muller a València a jurar els Furs i privilegis de la ciutat, els informaren sobre els problemes de les bandositats i que li pregaren al rei s’abstingués d’enviar cap lloctinent amb poders especials per intervindre en les bandositats.  El 29 de maig de Francesc d’Esplugues enviat pel Consell de València, marxà junt a Joan Fabra, Pere Pasadores i Jaume Jofre a la Cort de Barcelona com ambaixadors per a gestionar o concretar els protocols a aplicar en la vinguda del rei.
El 1404 Francesc d’Esplugues  es desplaçà a Gandia per a tractar amb el Duc un assumpte sobre un pagaments que les Corts tenien pendents i que pujaven a 12 florins. El mateix any, la Diputació de la Generalitat va elegir dos ambaixadors, tal com era costum, per a enviar-los a Castella a plantejant-li al rei la possibilitat d’eliminar les prohibicions que hi havia sobre el comerç entre els dos regnes. Per a dit assumpte els dos ambaixadors elegits en un primer moment foren el mestre de Montesa i mossèn Ximén Pérez. No obstant, el rei Martí l’Humà va considerar que els emissaris eren cavallers massa destacats per a tractar aquesta qüestió perquè el rei de Castella podria endurir la seua posició, i aleshores, els va substituir per altres dos ambaixadors menys principals: Francesc d’Esplugues, cavaller i Joan Ferrando, doctor en lleis.
El 4 de març de 1405 Francesc d’Esplugues i Joan Ferrando, en representació del rei, acudiren a la Cort de Castella, per a sol·licitar que foren tornades unes mercaderies que dues barques castellanes havien arravatat a uns mercaders valencians.  
El 1406 Francesc d’Esplugues es va veure amb el problema de fer front al pagament d’un crèdit a Pere de Montagud. Aquest li reclamava 1.500 sous anuals de pensions vençudes i l’enemistat entre els dos anà pujant de to fins al punt que els seguidors de Montagud es declararen disposats a enfrontar-se cara a cara amb els seguidors d’Esplugues i amenaçaren amb destruir la Pobla. Les rendes de la Pobla no pujaven el suficient per a fer front al pagament que li reclamava Montagud pel que Francesc es plantejà la possibilitat de vendre el senyoriu i reduir l’import que pagava per les Obres Pies, que pujaven a 3.000 sous anuals.
Sobre la venda del senyoriu no hi havia cap problema, sempre que passés a un altre Esplugues, però la reducció de l’import de l’almoina contravenia les disposicions testamentàries de Pere d’Esplugues i era per tant il·legal. Aleshores, per a solucionar el problema de la reducció de l’almoina i per tant el pagament, Francesc d’Esplugues, Pere de Montagud, el bisbe i el capítol eclesiàstic de València donaren poders a quatre llicenciats en lleis, els canonges de la Seu, Bernat de Carsino, vicari general i Gerard de Llansol, al cavaller Alfons Suárez i a Francesc Blanch per a que arbitraren sentència. Els quatre jutges es pronunciaren el 13 d’abril del 1406 i en el document, quedà manifest la forma en què Francesc d’Esplugues havia de satisfer el crèdit. La possibilitat de venda del senyoriu quedava en mans del senyor de la Pobla, encara que, passara el que passés, les obligacions respecte a les Obres Pies havien de quedar intactes i no es podia de cap manera reduir el pagament. La sentència a més d’obligar a Francesc a pagar 1.500 sous anuals, que s’havien de carregar sobre la Pobla, i 6.000 sous de pensions retardades, va servir per a frenar posteriors intents senyorials de reduir l’almoina.
Per altra part, Jaume de Castellví també li reclamava, de forma urgent, el pagament d’un deute que tenia pendent amb ell. Francesc d’Esplugues, en nom propi i com a procurador del seu fill Pere, per a satisfer el deute amb Castellví, es carregà amb un cens de 3000 florins d’or que sol·licità a mossèn Rodrigo Heredia. La hipoteca de la Pobla i els pobletans era cada vegada més elevada.
El 15 de setembre de 1408, el rei li demanà que actués com a representant seu i sol·licités al governador que donés les instruccions necessàries al seu lloctinent per a solucionar ràpidament un problema que tenia pendent amb el comendador major de Montesa.
El 29 d’octubre de 1411 els jurats d’Alzira presentaren un requeriment per part de mossèn Alfons de Proxita, senyor d’Alcosser, mossèn Eiximén Pérez d’Arenós, senyor d’Alberic i mossèn Francesc d’Esplugues, senyor de la Pobla, amb l’exigència que, com ells eren contribuents de les obres de Murs i Valls, igual que la resta d’habitants d’Alzira, en temps de perill i sospita de guerra, les seues persones i béns havien de tindre acollida dins dels murs de la vila, com així també els seus representants Dalmacio de Fluvià, alcaid d’Alcosser, Guillermo Benet, alcaid d’Alberic, i Antoni Vexà, batlle del lloc de la Pobla, que també tenien dret a ser acollits amb les seues persones i béns.
El 1414 Francesc d’Esplugues formà part d’una delegació dirigida al Papa.
El 20 de desembre del 1419 es formà una Comissió Apostòlica per commutar la venda de béns de tres beneficis concedits a Francesc d’Esplugues, senyor de la Pobla de l’Ardiaca.
Sembla que de la seua època és el Crist de la Pobla i el retaule de l’ermita, encara que crec, que la Pobla no ha tingut mai un retaule d’aquestes característiques.
Dels dos fills que tingué Francesc l’Antic, Pere i Francesc, sols hi ha referències de Pere, de qui descendeixen els Esplugues de la Pobla.
Pere d’Esplugues casà en primeres núpcies amb Úrsula Blanc, que morí el 1413 i d’aquesta unió, nasqueren Francesc, Jaume i Pere, que seria senyor. A l’enviudar, casà amb Beatriu de Corbera, també viuda i amb la que tingué dos fills Guillem, que seria senyor, i Violant. Mentre foren menuts, s’ocupà d’ells el cavaller Pere de Ciscar que fou tutor i curador dels fills barons.
Francesc d’Esplugues, l’Antic, casà primer amb Beatriu Llansol i després amb Joana Figuerola de la que nasqueren Gaspar Joan, Beatriu i Pere d’Esplugues. Francesc va fer l’últim testament el 3 d’agost del 1450 i la seua muller Joana testà onze dies després, el 14 d’agost del 1450. El seu fill Gaspar Joan, casà amb Brianda Navarro i tingué tres fills: Gaspar Joan, Francesc Galvany i Baltasar d’Esplugues, que fou senyor. La seua filla Beatriu casà amb el cavaller Joan Vich el 21 de març del 1460 i tingueren un fill, Anton Vich. El marit de Beatriu, Joan de Vich, feu testament l’1 de maig del 1489 i deixà hereu universal al seu fill Anton també cavaller. El 10 d’octubre del 1460, Beatriu signà una àpoca al seu germà Pere. Anton Vich casà amb Maria de Castellví i del matrimoni nasqué Joaquim de Vich. Anton de Vich va fer l’últim testament el 9 de novembre del 1558 i deixà com a hereu universal a Joaquim de Vich. Joaquim de Vich casà amb Esperanza Despes i tingué un fill Miguel de Vich, que el 1611 pledejà pel senyoriu de la Pobla contra Ximén Pérez, Simeón Alegre i Joan Torrelles. De Pere, germà de Gaspar Joan i Beatriu, no hi ha referències.
De Jaume, nét de Francesc d’Esplugues, l’Antic no s’han trobat referències.
Pere, nét de Francesc d’Esplugues serà senyor.
Guillem Ramon, nét de Francesc d’Esplugues, l’Antic serà senyor.
Violant, néta de Francesc d’Esplugues, l’Antic, casà amb Pere de Castellví.


Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…