Passa al contingut principal

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES


Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX.
Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill  primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria de Rascanya a Guillem Aguiló i es convertí en el segon senyor de Rascanya.
Guillemona de Carcassona era filla de Pere de Carcassona que segons el Llibre del Repartiment, havia rebut de mans del rei distintes donacions, entre elles la número 2620 i 2674 en les que se li atorgaven molins, cases i terres a Xàtiva, amb l’obligació d’ocupar-se sota l’amenaça de perdre-les. Pere de Carcassona es traslladà a Xàtiva i allí s’aveïnà fins la seua mort. Fou soterrat al convent de Sant Francesc, hui desaparegut.
El seu germà per part de pare, Bernat, fou nomenat batlle general de València, com li havia promès Jaume I, el 27 de març del 1307 i ocupà el càrrec fins el 1316. Fou tresorer de la reina Blanca d’Anjou i tingué quatre fills coneguts: Sendina, Beatriu, Jaume i Bernat.
El seu germà per part de pare, Francesc, prengué part de l’expedició de l’infant Alfons contra Sardenya i tingué tres fills coneguts: Pere, Saura i Guillemona. Els dos germans moriren abans que ell.
Pere d’Esplugues fou tutor dels seus nebots Jaume i Bernat, fills de Bernat, com així apareix en la rúbrica que va signar junt a altres nobles en els Furs donat en les Corts del 1329,...En Pere d’Esplugues artiacha d’Algezira com a tudor dels fills d’En Bernat d’Esplugues e d’En Ffrancesch d’Esplugues...
El seu nebot Jaume seria posteriorment el primer administrador de la Casa d’Esplugues i segon senyor de la Pobla. El seu nebot Bernat estigué sota la seua tutela i Pere d’Esplugues en el seu nom vengué, el 21 de gener del 1329, una heretat situada en el terme d’Alzira i Xàtiva a Bernat d’Esplugues fill del seu nebot Jaume. Bernat heretà de son pare l’alqueria de Rascanya.  
La seua neboda Guillemona, filla del seu germà Francesc, casà amb Jaume March, ciutadà de Barcelona, amb qui tingué dotze fills i filles. Una d’elles, Constança, emparentà amb la família de Joan Roís de Corella, i un altre, Jaume March, fou avi d’Ausiàs March.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…