Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de
Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de
Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir
una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu,
encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues
remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle
XIX.
Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem
d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en
primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc
i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a
reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia,
Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar
batlle general del Regne de València al seu fill primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es
seues rendes comprà l’alqueria de Rascanya a Guillem Aguiló i es convertí en el
segon senyor de Rascanya.
Guillemona de Carcassona era filla de Pere de
Carcassona que segons el Llibre del Repartiment, havia rebut de mans del rei
distintes donacions, entre elles la número 2620 i 2674 en les que se li
atorgaven molins, cases i terres a Xàtiva, amb l’obligació d’ocupar-se sota l’amenaça
de perdre-les. Pere de Carcassona es traslladà a Xàtiva i allí s’aveïnà fins la
seua mort. Fou soterrat al convent de Sant Francesc, hui desaparegut.
El seu germà per part de pare, Bernat, fou nomenat batlle
general de València, com li havia promès Jaume I, el 27 de març del 1307 i
ocupà el càrrec fins el 1316. Fou tresorer de la reina Blanca d’Anjou i tingué
quatre fills coneguts: Sendina, Beatriu, Jaume i Bernat.
El seu germà per part de pare, Francesc, prengué part
de l’expedició de l’infant Alfons contra Sardenya i tingué tres fills coneguts:
Pere, Saura i Guillemona. Els dos germans moriren abans que ell.
Pere d’Esplugues fou tutor dels seus nebots Jaume i
Bernat, fills de Bernat, com així apareix en la rúbrica que va signar junt a
altres nobles en els Furs donat en les Corts del 1329,...En Pere d’Esplugues artiacha d’Algezira com a tudor dels fills d’En
Bernat d’Esplugues e d’En Ffrancesch d’Esplugues...
El seu nebot Jaume seria posteriorment el primer
administrador de la Casa d’Esplugues i segon senyor de la Pobla. El seu nebot
Bernat estigué sota la seua tutela i Pere d’Esplugues en el seu nom vengué, el
21 de gener del 1329, una heretat situada en el terme d’Alzira i Xàtiva a
Bernat d’Esplugues fill del seu nebot Jaume. Bernat heretà de son pare
l’alqueria de Rascanya.
La seua neboda Guillemona, filla del seu germà
Francesc, casà amb Jaume March, ciutadà de Barcelona, amb qui tingué dotze
fills i filles. Una d’elles, Constança, emparentà amb la família de Joan Roís
de Corella, i un altre, Jaume March, fou avi d’Ausiàs March.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga:
Anotacions per al 700 aniversari.
Bnvolgut senyor,
ResponEliminaEm dic Àlex González Esquerdo i sóc llicenciat en Geogrrafia i Història i genealogista amateur.
Només us faré una pregunta:
Sabeu el nom i cognom de la dona de Francesc d'Esplugues, pare de Saura i Guillemona, dona de Jaume March?
Moltes gràcies i salutacions.