Passa al contingut principal

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES


Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX.
Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill  primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria de Rascanya a Guillem Aguiló i es convertí en el segon senyor de Rascanya.
Guillemona de Carcassona era filla de Pere de Carcassona que segons el Llibre del Repartiment, havia rebut de mans del rei distintes donacions, entre elles la número 2620 i 2674 en les que se li atorgaven molins, cases i terres a Xàtiva, amb l’obligació d’ocupar-se sota l’amenaça de perdre-les. Pere de Carcassona es traslladà a Xàtiva i allí s’aveïnà fins la seua mort. Fou soterrat al convent de Sant Francesc, hui desaparegut.
El seu germà per part de pare, Bernat, fou nomenat batlle general de València, com li havia promès Jaume I, el 27 de març del 1307 i ocupà el càrrec fins el 1316. Fou tresorer de la reina Blanca d’Anjou i tingué quatre fills coneguts: Sendina, Beatriu, Jaume i Bernat.
El seu germà per part de pare, Francesc, prengué part de l’expedició de l’infant Alfons contra Sardenya i tingué tres fills coneguts: Pere, Saura i Guillemona. Els dos germans moriren abans que ell.
Pere d’Esplugues fou tutor dels seus nebots Jaume i Bernat, fills de Bernat, com així apareix en la rúbrica que va signar junt a altres nobles en els Furs donat en les Corts del 1329,...En Pere d’Esplugues artiacha d’Algezira com a tudor dels fills d’En Bernat d’Esplugues e d’En Ffrancesch d’Esplugues...
El seu nebot Jaume seria posteriorment el primer administrador de la Casa d’Esplugues i segon senyor de la Pobla. El seu nebot Bernat estigué sota la seua tutela i Pere d’Esplugues en el seu nom vengué, el 21 de gener del 1329, una heretat situada en el terme d’Alzira i Xàtiva a Bernat d’Esplugues fill del seu nebot Jaume. Bernat heretà de son pare l’alqueria de Rascanya.  
La seua neboda Guillemona, filla del seu germà Francesc, casà amb Jaume March, ciutadà de Barcelona, amb qui tingué dotze fills i filles. Una d’elles, Constança, emparentà amb la família de Joan Roís de Corella, i un altre, Jaume March, fou avi d’Ausiàs March.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…