Passa al contingut principal

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES


Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX.
Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill  primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria de Rascanya a Guillem Aguiló i es convertí en el segon senyor de Rascanya.
Guillemona de Carcassona era filla de Pere de Carcassona que segons el Llibre del Repartiment, havia rebut de mans del rei distintes donacions, entre elles la número 2620 i 2674 en les que se li atorgaven molins, cases i terres a Xàtiva, amb l’obligació d’ocupar-se sota l’amenaça de perdre-les. Pere de Carcassona es traslladà a Xàtiva i allí s’aveïnà fins la seua mort. Fou soterrat al convent de Sant Francesc, hui desaparegut.
El seu germà per part de pare, Bernat, fou nomenat batlle general de València, com li havia promès Jaume I, el 27 de març del 1307 i ocupà el càrrec fins el 1316. Fou tresorer de la reina Blanca d’Anjou i tingué quatre fills coneguts: Sendina, Beatriu, Jaume i Bernat.
El seu germà per part de pare, Francesc, prengué part de l’expedició de l’infant Alfons contra Sardenya i tingué tres fills coneguts: Pere, Saura i Guillemona. Els dos germans moriren abans que ell.
Pere d’Esplugues fou tutor dels seus nebots Jaume i Bernat, fills de Bernat, com així apareix en la rúbrica que va signar junt a altres nobles en els Furs donat en les Corts del 1329,...En Pere d’Esplugues artiacha d’Algezira com a tudor dels fills d’En Bernat d’Esplugues e d’En Ffrancesch d’Esplugues...
El seu nebot Jaume seria posteriorment el primer administrador de la Casa d’Esplugues i segon senyor de la Pobla. El seu nebot Bernat estigué sota la seua tutela i Pere d’Esplugues en el seu nom vengué, el 21 de gener del 1329, una heretat situada en el terme d’Alzira i Xàtiva a Bernat d’Esplugues fill del seu nebot Jaume. Bernat heretà de son pare l’alqueria de Rascanya.  
La seua neboda Guillemona, filla del seu germà Francesc, casà amb Jaume March, ciutadà de Barcelona, amb qui tingué dotze fills i filles. Una d’elles, Constança, emparentà amb la família de Joan Roís de Corella, i un altre, Jaume March, fou avi d’Ausiàs March.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

  1. Bnvolgut senyor,

    Em dic Àlex González Esquerdo i sóc llicenciat en Geogrrafia i Història i genealogista amateur.

    Només us faré una pregunta:

    Sabeu el nom i cognom de la dona de Francesc d'Esplugues, pare de Saura i Guillemona, dona de Jaume March?

    Moltes gràcies i salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique