EL TESTAMENT DE PERE D’ESPLUGUES

A l’hora de fer el testament Pere d’Esplugues tenia considerables possessions i una gran fortuna. Redactà les seues últimes voluntats el 14 de maig del 1337 a la ciutat de València davant del notari Arnald Ferrer. Aquest primer testament ha desaparegut. Pere d’Esplugues signà la seua conformitat davant els marmessors i testimonis Guillem Jofre, vicari perpetu de la capella de Sant Pere de la Catedral de València, Gerard de Roqueta, hebdomadari de la catedral, Guillem Sabadell, sagristà segon, Oliver de Sata, beneficiari de la catedral, i Pere Bellucer, prevere de l’església de Santa Caterina d’Alzira.

El testament més antic que es conserva està a la Seu de València i data del 15 de febrer del 1444, està redactat en llatí i segons es diu allí és una còpia fidel de l’original. En aquesta còpia intervingueren Joan Boix, justícia civil de la ciutat de València, Joan de Prats, notari púbic i escrivà reial de la cúria civil de València, que junt a Pere Navarro, notari company seu, revisaren la còpia, Guillem Tomàs i Lluís Macià, notaris públics, que donen fe d’haver vist el registre original, Bernat Territa, notari públic de València que copià el testament original en tres peces de pergamí unides amb fil de cànem, i Jerònim Julian, notari públic de la Catedral.

Els canvis de mentalitat que començaren a produir-se a inicis del segle XIV no calaren en la personalitat de Pere d’Esplugues, que ja major, continuà apegat a la concepció teocèntrica de la vida, pròpia de l’època medieval. Per a ell, el món era un lloc de trànsit i la mort, la porta d’accés a l’eternitat. Aquesta visió fou la principal causa de què, quasi al final de la seua vida, crearà la Casa d’Esplugues. Es tractava d’una fundació administrativa que perpètuament s’encarregaria de vetlar per la seua ànima i pels béns i rendes que anirien a parar a la dita Casa després de la mort. Amb ella s’assegurava el pagament de l’almoina a la Seu de València per a que la seua ànima estiguera atesa, s’assegurava l’administració dels béns de la Casa i que els futurs administradors gaudiren de les rendes sobrants, sempre després de pagar l’almoina. La Casa d’Esplugues era un heretatge perpetu que passaria, per via d’elecció, a membres legítims de la seua família, encara que nomenà directament com a successor al seu nebot Jaume d’Esplugues, que va rebre també una quantiosa herència. Per a la Casa d’Esplugues manà augmentar Martina i 5.000 sous per a comprar el domini útil de l’alqueria de Palmella, i en cas de no poder efectuar-se les dues compres, els 13.000 sous passarien a la Casa d’Esplugues.

Per a Pere d’Esplugues, el Castell de Termes i el lloc d’Esplugues, nomenats en les primeres línies del testament, foren importants únicament per a mantenir a la Casa d’Esplugues. El castell com a futura residència del senyor i el lloc d’Esplugues perquè d’allí, en un futur, sortirien bàsicament les rendes de la Casa d’Esplugues amb les que els futurs senyors pagarien l’almoina assegurant-se així els precs per la seua ànima. En el testament apareixien paràgrafs on es remarca que tant el castell com el poble s’han construït en l’alteró de terres ermes, en lloc despoblant i que els ha construït amb grans esforços i despeses. Però la importància del castell i del lloc d’Esplugues fou molt relativa perquè malgrat la immensa fortuna que llegà, deixà molt poc a la Pobla i majoritàriament per a mantenir la Casa d’Esplugues. En canvi, llegà aproximadament una quarta part dels seus béns a causes pies en forma de pagament únic i la resta, aproximadament unes tres quartes parts, a donacions a familiars i coneguts.

En el testament queda clar que la principal preocupació de Pere d’Esplugues és, en primer lloc, la salvació de la seua ànima d’ací la creació de la Casa d’Esplugues i les donacions per a causes pies, i en segon lloc, i una vegada assegurada aquesta qüestió, llega la major part dels béns a familiars i coneguts. En vida repartí entre els seus familiars més de 160.000 sous i en el seu testament llega 83.000 sous, desglossats de la següent manera; 3000 sous anuals per a l’almoina i causes pies, 20.000 sous de pagament únic per a causes pies i 60.000 sous de pagament únic per a familiars i amics.

D’eixos 30.000 anuals que els senyors hauran de pagar, a la Pobla li’n corresponen 500 per causes pies. 46 seran destinats s la construcció i manteniment de l’hospital Sant Marti i 40 sous per a commemorar aniversaris per la seua ànima en l’església de Sant Pere de la Pobla. En aquests 40 sous estan inclosos els pagaments a preveres i les ofrenes corresponents. A més cada aniversari haurà d’anotar-se en la taula de misses de l’església i fer-se públic el diumenge precedent, per a que tots els parroquians puguen assistir i pregar a Déu per ell.

Dels 20.000 sous que llegà per a obres pies de pagament únic, deixà a lloc d’Esplugues 3.500 sous. 2.000 per acabar l’obra que quedava per fer del Castell, 500 per a construir l’hospital de Sant Martí amb una capella i una habitació adjacent per al capellà encarregat, 400 per a col·locar i mantenir sis llits en l’hospital,  per acabar la construcció de l’església de Sant Pere, 200 per a comprar vestidures, llibres i ornaments per a la mateixa església i 100 sous per a que es pogueren casar les òrfenes de la Pobla.

Dels 60.000 sous de pagament únic que llegà als familiars i amics, deixà per al lloc d’Esplugues sous per a construir cases i atraure així nous colons.

En total al lloc d’Esplugues li llegà tan sols 6.000 sous dels 83.000 que va repartir en el seu testament, ni un sou més. Malgrat manifestar el seu interès en la construcció de l’hospital i del castell de la Pobla, el 1337, quan va fer testament, l’hospital de Sant Martí encara no hi havia començat a construir-se, com es pot vore a través dels successius plets i de les afirmacions de Pascual Madoz. La realitat fou que mai va arribar a construir-se. Els 160 sous anuals que llegà per al seu manteniment, passaren directament a mans dels successius senyors que els utilitzaren en el seu profit personal. Cal assenyalar que fins el moment de testar, Pere d’Esplugues havia sigut senyor de la Pobla durant vint ants i la construcció del castell seguia inacabada. És clar que durant eixe temps passà poues temporades a la Pobla, cosa prou comprensible si es té en compte la categoria social del personatge que, evidentment, preferia viure a València, a Xàtiva o Alzira. La tasca d’acabar les obres pendents, la deixava en mans del seu nebot Jaume. El que farien en els successius senyors, com és clar, quedaria en mans dels interessos particulars de cadascú però ell, des del seu testament, els imposava una sèrie de condicions:

En primer lloc deixava clar que es reservava, mentre visqués, el dret sobre les donacions efectuades i sobre l’administració de la Casa d’Esplugues.

En segon lloc, prohibia terminantment al seu nebot Jaume i als seus successors vendre, donar, empenyorar o alienar els béns mobles de la dita Casa.

 L’import de les almoines i les causes pies es pagaran dins del temps prefixat.

Els senyors nomenats després de Jaume d’Esplugues, ho seran seguint les pautes donades en el testament.

Els 1.000 sous anuals de l’almoina es deixaran en el dipòsit de la catedral de València abans de Nadal, tant per a Jaume com pels seus successors.

I finalment si Jaume o algun dels seus successors no compliren aquestes condicions, el bisbe de València tindrà facultat per a suspendre’ls de l’ofici de patró.

Dels 3.000 sous anuals que els successius senyors tindran que pagar, 1.000 seran per a l’almoina i 2.000 per a Causes Pies.

Pagar els 1.000 sous de l’almoina de la catedral de València serà responsabilitat dels successius senyors, que utilitzaran les dos terceres parts per a procurar per la salvació de la seua ànima. La quantitat restant s’utilitzarà per al manteniment de les capelles de San Felip i Sant Jaume i de Sant Andreu i per a celebrar les respectives festes, i una quantitat molt xicoteta es dedicarà a la festa de Tots Sant i als pobres. Els 1.000 sous anteriors i tot allò que es traga de la venda dels béns de la parròquia de Sant Martí es procurarà convertir-los en cens per a traure un rèdit, que administraran els marmessors i que serviran per a pagar l’almoina, i en cas de no ser suficient, es recorrerà a les rendes de la Casa d’Esplugues. Per a la venda dels béns de Sant Martí s’anomenà a quatre marmessors i en el cas de que dos d’ells no volgueren o no pogueren acceptar l’obligació, els altres dos tindran plena potestat per a executar la venda i no necessitaran autorització ni de la Cúria ni de cap jutge. L’import de la venda dels béns es depositaran en la caixa de Bernat de Monsó, que s’encarregarà de fer les distribucions pertinents, és a dir, de pagar els deutes, els drets de sepultura, les despeses del testament, comprar rendes i censos per a sustentar l’almoina i finalment, el que sobre s’utilitzarà en profit dels futurs senyors de la Pobla.

Dels 3.000 sous anuals, 2.000 seran per a causes pies, que es repartiran de la següent manera:

-800 sous anuals per a la catedral de València, que serviran per a vestir als pobres i que es deuran de pagar per la festa de Sant Miquel.

- 500 sous que els successius senyors tindran que donar la capella de Sant Jaume, que ell havia fundat, a l’església de Santa Caterina d’Alzira, tenint en compte, que el senyor decidirà qui serà l’encarregat de celebrar la missa per a pregar per la seua ànima.

- 30 sous anuals a l’església de Santa Caterina per a fer un aniversari per l’ànima de Bernat de Caveto.

- 130 sous als frares Predicadors del Convent de València.

- 10 sous a l’església de Sant Andreu de la Ciutat de València.

- 30 sous o la pitança al Convent dels Frares de Xàtiva que estaven obligats a celebrar la missa per a l’ànima del seu avi Pere de Carcassona, fent commemoració i aniversari el primer divendres després de la festa de Tots Sants.

- 500 sous al lloc d’Esplugues dedicats exclusivament a l’hospital de Sant Martí i a la parròquia de Sant Pere.

Els 20.000 sous de pagament únic destinats a causes pies es repartiran de la següent manera:

- 1.000 sous per a la seua sepultura als peus de la capella de Sant Andreu, i per a les despeses del seu soterrament en el que es farà processó general, novena i aniversari i també per a que tots els parents i amics que acudisquen al seu soterrament puguen tindre habitació i aliments en l’hospici de la parròquia de Sant Martí durant els set dies següents al seu soterrament.

- 500 sous per a l’hospici d’Alzira que s’utilitzaran en la seua reparació i en costejar-li l’habitació al capellà de la capella de Sant Jaume, amb l’obligació d’acollir als frares menors.

- 400 sous per a la Casa dels Predicadors de València on es construiran deu sepultures, que es posaran amb ordre i hermosura, a l’entorn de la capella de Sant Pere. Les deu sepultures es faran similars a la dels seus pares, germans i germanes i de na Guillema, dona de son pare.

- 940 sous a la Catedral de València.

-  800 sous a l’església de Santa Caterina d’Alzira.

- 500 sous a l’església parroquial del lloc d’Esplugues.

- 300 sous a l’església de Sant Salvador d’Alzira, que ell havia manat construir en la muntanya, i que s’utilitzaran per a reparacions i ornaments.

- 500 sous a l’església de Santa Caterina d’Alzira per a cobrir l’ultima volta del temple.

- 120 sous a les parròquies de la ciutat de València que es distribuiran segons les seues necessitats. 

- 200 sous a Na Rubiana, veïna de Xàtiva, si viu en temps del llegat.

- 100 sous als pobres vergonyants de la vila d’Alzira.

- 100 sous al Lloc d’Esplugues per a que es puguen casar les òrfenes de dit lloc.

- 300 sous per a la fàbrica de la Seu de València.

- 40 sous als frares menors del convent de València per a celebrar misses.

- 60 sous als religiosos del Carme i Sant Agustí per a celebrar misses.

- 30 sous a les monges de Zaidía, de Santa Isabel i de Santa María Magdalena a repartir segons les seues necessitats.

- 20 sous als frares del Puig i de la Trinitat.

- 30 sous als frares de Sant Agustí de la vila d’Alzira per a celebrar misses.

- 10 sous per a l’obra de Sant Bernat.

- 10 sous per a l’hospital de la vila d’Alzira.

- 10 sous per a l’obra del pont de la vila d’Alzira.

- 500 sous per a construir l’hospital, les cases contigües i l’habitació del capellà de Sant Martí, en el lloc d’Esplugues.

- 280 sous per a posar en execució el testament de son pare.

- 500 sous per a comprar censos que conjuntament amb els fruits i renda de 30 sous que costegen la celebració anual d’un aniversari per la seua ànima que tindrà lloc el primer divendres després de la seua mort a l’església de Lleida.

- 100 sous per a posar dos llits en l’hospici, junt al mur de la vila d’Alzira, que estaran al servei dels frares menors que acudisquen a l’hospici.

- 2.000 sous al Lloc d’Esplugues per acabar l’obra del Castell de Termes que queda per fer.

- 50 sous a Jaume Olzina, si el dia de la seua mort viu amb ell.

- 4.000 sous per a que es compren els 400 sous de renda anual que rep Pere Malet sobre la renda de Benicolet i així saldar el deute.

- 6.000 sous per a que es compren els 300 sous que rep Berenguer Arnau sobre les rendes de Benicolet per raó de la seua capellania, i així s’acabarà amb el deute.

- 200 sous a Guillem Coneger per a que puga pagar el deute que manté amb el ja difunt, Ramón de Monterroso.

Dels 20.000 sous de pagament únic que Pere d’Esplugues dedica a causes pies, 10.000 sous són per al lloc de Benicolet, del que era senyor per herència paterna, es a dir un 50%. 2.300 sous, és a dir un 11,5% és per a diverses causes  a Alzira. 1.500 sous, és a dir un 7,5% a causes religioses i gent pròxima. 1.240 sous a la Catedral e València, o siga un 6,2%. 1.000 sous per a la seua sepultura, o siga el 5% i 400 sous per a la Casa de predicadors de València, o siga el 2%.

Els 60.000 sous de pagament únic i nombrosos béns es repartiran entre els familiars i gent pròxima. Les quantitats donades en vida no es tornaran a pagar.

Després de la relació dels llegats que fa Pere d’Esplugues al seu testament, dona les pautes per a elegir als successius patrons de la Casa d’Esplugues que hauran de regir útilment i governar, defendre amb esforç, millorar i no deteriorar en cosa alguna, ni vendre, obligar, o empenyorar els béns, que li s’han encarregat, restituir i reparar i si la necessitat ho demana edificar de nou les cases i edificis del Castell d’Esplugues i principalment tindre reparat el mateix castell, satisfer en els temps establerts totes i cada una de les quantitats...

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.