Passa al contingut principal

PASSOS A SEGUIR EN L’ELECCIÓ DEL SENYOR


Pere d’Esplugues elegí com a successor seu en el senyoriu de la Pobla a Jaume d’Esplugues i a partir d’ell, començaren a aplicar-se les normes que Pere d’Esplugues havia deixat escrites en el seu testament:

1.- El justícia i jurats de la Pobla devien certificar la mort del patró.

2.- Seguidament devien elegir-se d’entre els poblatans, tres missatges que portarien cadascú una carta amb el segell del jurat de la Pobla i que farien arribar a distints justícies. El primer missatge es dirigiria al justícia major dels crims de València per a notificar-lo la mort del senyor i donar pas a que en tres dies es puga elegir nou patró i administrador de la Casa i família d’Esplugues i procurador de l’almoina, a aquell que li pareguera bo i útil, sempre dins la línia de l’Ardiaca. El nom de la persona elegida deurà entregar-se al missatger de la Pobla a través d’un instrument públic. El segon missatger, als justícies de la ciutat de Sogorb, que actuaran de la mateixa manera.

3.- Una vegada tornen els missatgers, el justícia i jurats de la Pobla comprovaran, amb molta cura, si els elegits pertanyen realment a la Casa i família dels Esplugues, de la línia de l’Ardiaca.

4.- Seguidament el justícia i jurats de la Pobla es personaran davant el bisbe de València per a presentant-li els instruments públics rebuts i informar-li de la situació. En cas d’absència del bisbe, es notificaran els candidats al sagristà i si aquest tampoc estigués, s’acudirà a l’oficial del bisbe per a demanar-li que escollisca a un d’entre els candidats elegits pels justícies com a nou patró, administrador i procurador de l’almoina. El bisbe o el representant tindran que elegir el nou patró abans de tres dies.

5.- El patró elegit compareixerà davant del provisor, que mantindrà entre les seues mans els sagrats evangelis, per a jurar regir i governar últimament, defendre amb esforç, millorar i no deteriorar en cosa alguna, ni vendre, obligar o empenyorar els béns que se li han sigut encarregats. Refer i reparar, i si la necessitat ho demana, fer edificar de nou les cases i edificis del Castell d’Esplugues i principalment tenir reparat el mateix Castell, complir amb l’almoina i portar el nom i armes dels Esplugues. També s’obliga a posar 1.000 sous en la sagristia de la Catedral.


6.- Si els justícies tardaren més de tres dies en fer l’elecció o si la persona elegida no fos l’adequada, s’anul·larà l’elecció i el dret d’elegir passarà únicament al bisbe.

7.- Si tots erraren en l’elecció, el dret d’elegir retornarà al justícia i jurats del lloc d’Esplugues, que comprovaran si la persona elegida compleix els requisits, i tornaran a presentar-lo davant del bisbe, que a la vegada tindrà que fer les comprovacions oportunes.

8.- Si de nou erraren i la persona elegida no fora del nom, llinatge i armes dels Esplugues, el prior dels Religiosos Predicadors s’encarregarà de fer la nominació. I si en tot el Regne de València no hi hagués persona del sexe masculí, del llinatge, nom i armes dels Esplugues, s’elegirà entre els parents masculins de quart grau. En cas de no existir familiars homes de quart grau s’escolliran entre aquells que no sent de la família, estiguin disposats a tenir i usar el nom i armes dels Esplugues en tot el temps de sa vida i obligar-se al seu compliment amb jurament i instrument públic. En la sentència del Suprem Consell d’Aragó del 13 d’abril del 1658 s’ordenà que s’elegira administrador a una persona que estigués dins del quart grau de l’últim posseïdor.

9.- Hi haurà privació de tota l’herència si el patró... ... intentés vendre, empenyorar o transferir els béns rels de la dita Casa... ... o si tractés mal als veïns i vassalls de dita Casa. A la tercera que bisbe l’amonestés pel seu comportament i no volguera corregir-lo, el bisbe tindrà la facultat de suspendre’l, per un temps o per a sempre, de l’administració de dita Casa.

10.- El bisbe, mentre el patró estiga suspès de les seues funcions, nomenarà un procurador encarregat de cobrar els drets i rendes de la Casa d’Esplugues i una vegada satisfeta l’almoina i el salari del procurador, se li entregaran al patró només 3.000 sous anuals de les rendes. Encara que el patró estiga apartat de les seues funcions i mentre visca, no deixarà mai de ser patró ni podrà ser substituït per a un altre a menys que renuncie voluntàriament davant del bisbe.

El testament de Pere d’Esplugues fou incomplit en nombroses ocasions, sempre amb interpretacions interessades segons la conveniència de cada senyor. Malgrat la insistència de Pere d’Esplugues d’impedir la corrupció i l’accés de les dones al senyoriu la història es va desenvolupar d’una altra manera.


Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…