Passa al contingut principal

PASSOS A SEGUIR EN L’ELECCIÓ DEL SENYOR


Pere d’Esplugues elegí com a successor seu en el senyoriu de la Pobla a Jaume d’Esplugues i a partir d’ell, començaren a aplicar-se les normes que Pere d’Esplugues havia deixat escrites en el seu testament:

1.- El justícia i jurats de la Pobla devien certificar la mort del patró.

2.- Seguidament devien elegir-se d’entre els poblatans, tres missatges que portarien cadascú una carta amb el segell del jurat de la Pobla i que farien arribar a distints justícies. El primer missatge es dirigiria al justícia major dels crims de València per a notificar-lo la mort del senyor i donar pas a que en tres dies es puga elegir nou patró i administrador de la Casa i família d’Esplugues i procurador de l’almoina, a aquell que li pareguera bo i útil, sempre dins la línia de l’Ardiaca. El nom de la persona elegida deurà entregar-se al missatger de la Pobla a través d’un instrument públic. El segon missatger, als justícies de la ciutat de Sogorb, que actuaran de la mateixa manera.

3.- Una vegada tornen els missatgers, el justícia i jurats de la Pobla comprovaran, amb molta cura, si els elegits pertanyen realment a la Casa i família dels Esplugues, de la línia de l’Ardiaca.

4.- Seguidament el justícia i jurats de la Pobla es personaran davant el bisbe de València per a presentant-li els instruments públics rebuts i informar-li de la situació. En cas d’absència del bisbe, es notificaran els candidats al sagristà i si aquest tampoc estigués, s’acudirà a l’oficial del bisbe per a demanar-li que escollisca a un d’entre els candidats elegits pels justícies com a nou patró, administrador i procurador de l’almoina. El bisbe o el representant tindran que elegir el nou patró abans de tres dies.

5.- El patró elegit compareixerà davant del provisor, que mantindrà entre les seues mans els sagrats evangelis, per a jurar regir i governar últimament, defendre amb esforç, millorar i no deteriorar en cosa alguna, ni vendre, obligar o empenyorar els béns que se li han sigut encarregats. Refer i reparar, i si la necessitat ho demana, fer edificar de nou les cases i edificis del Castell d’Esplugues i principalment tenir reparat el mateix Castell, complir amb l’almoina i portar el nom i armes dels Esplugues. També s’obliga a posar 1.000 sous en la sagristia de la Catedral.


6.- Si els justícies tardaren més de tres dies en fer l’elecció o si la persona elegida no fos l’adequada, s’anul·larà l’elecció i el dret d’elegir passarà únicament al bisbe.

7.- Si tots erraren en l’elecció, el dret d’elegir retornarà al justícia i jurats del lloc d’Esplugues, que comprovaran si la persona elegida compleix els requisits, i tornaran a presentar-lo davant del bisbe, que a la vegada tindrà que fer les comprovacions oportunes.

8.- Si de nou erraren i la persona elegida no fora del nom, llinatge i armes dels Esplugues, el prior dels Religiosos Predicadors s’encarregarà de fer la nominació. I si en tot el Regne de València no hi hagués persona del sexe masculí, del llinatge, nom i armes dels Esplugues, s’elegirà entre els parents masculins de quart grau. En cas de no existir familiars homes de quart grau s’escolliran entre aquells que no sent de la família, estiguin disposats a tenir i usar el nom i armes dels Esplugues en tot el temps de sa vida i obligar-se al seu compliment amb jurament i instrument públic. En la sentència del Suprem Consell d’Aragó del 13 d’abril del 1658 s’ordenà que s’elegira administrador a una persona que estigués dins del quart grau de l’últim posseïdor.

9.- Hi haurà privació de tota l’herència si el patró... ... intentés vendre, empenyorar o transferir els béns rels de la dita Casa... ... o si tractés mal als veïns i vassalls de dita Casa. A la tercera que bisbe l’amonestés pel seu comportament i no volguera corregir-lo, el bisbe tindrà la facultat de suspendre’l, per un temps o per a sempre, de l’administració de dita Casa.

10.- El bisbe, mentre el patró estiga suspès de les seues funcions, nomenarà un procurador encarregat de cobrar els drets i rendes de la Casa d’Esplugues i una vegada satisfeta l’almoina i el salari del procurador, se li entregaran al patró només 3.000 sous anuals de les rendes. Encara que el patró estiga apartat de les seues funcions i mentre visca, no deixarà mai de ser patró ni podrà ser substituït per a un altre a menys que renuncie voluntàriament davant del bisbe.

El testament de Pere d’Esplugues fou incomplit en nombroses ocasions, sempre amb interpretacions interessades segons la conveniència de cada senyor. Malgrat la insistència de Pere d’Esplugues d’impedir la corrupció i l’accés de les dones al senyoriu la història es va desenvolupar d’una altra manera.


Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique