Passa al contingut principal

PASSOS A SEGUIR EN L’ELECCIÓ DEL SENYOR


Pere d’Esplugues elegí com a successor seu en el senyoriu de la Pobla a Jaume d’Esplugues i a partir d’ell, començaren a aplicar-se les normes que Pere d’Esplugues havia deixat escrites en el seu testament:

1.- El justícia i jurats de la Pobla devien certificar la mort del patró.

2.- Seguidament devien elegir-se d’entre els poblatans, tres missatges que portarien cadascú una carta amb el segell del jurat de la Pobla i que farien arribar a distints justícies. El primer missatge es dirigiria al justícia major dels crims de València per a notificar-lo la mort del senyor i donar pas a que en tres dies es puga elegir nou patró i administrador de la Casa i família d’Esplugues i procurador de l’almoina, a aquell que li pareguera bo i útil, sempre dins la línia de l’Ardiaca. El nom de la persona elegida deurà entregar-se al missatger de la Pobla a través d’un instrument públic. El segon missatger, als justícies de la ciutat de Sogorb, que actuaran de la mateixa manera.

3.- Una vegada tornen els missatgers, el justícia i jurats de la Pobla comprovaran, amb molta cura, si els elegits pertanyen realment a la Casa i família dels Esplugues, de la línia de l’Ardiaca.

4.- Seguidament el justícia i jurats de la Pobla es personaran davant el bisbe de València per a presentant-li els instruments públics rebuts i informar-li de la situació. En cas d’absència del bisbe, es notificaran els candidats al sagristà i si aquest tampoc estigués, s’acudirà a l’oficial del bisbe per a demanar-li que escollisca a un d’entre els candidats elegits pels justícies com a nou patró, administrador i procurador de l’almoina. El bisbe o el representant tindran que elegir el nou patró abans de tres dies.

5.- El patró elegit compareixerà davant del provisor, que mantindrà entre les seues mans els sagrats evangelis, per a jurar regir i governar últimament, defendre amb esforç, millorar i no deteriorar en cosa alguna, ni vendre, obligar o empenyorar els béns que se li han sigut encarregats. Refer i reparar, i si la necessitat ho demana, fer edificar de nou les cases i edificis del Castell d’Esplugues i principalment tenir reparat el mateix Castell, complir amb l’almoina i portar el nom i armes dels Esplugues. També s’obliga a posar 1.000 sous en la sagristia de la Catedral.


6.- Si els justícies tardaren més de tres dies en fer l’elecció o si la persona elegida no fos l’adequada, s’anul·larà l’elecció i el dret d’elegir passarà únicament al bisbe.

7.- Si tots erraren en l’elecció, el dret d’elegir retornarà al justícia i jurats del lloc d’Esplugues, que comprovaran si la persona elegida compleix els requisits, i tornaran a presentar-lo davant del bisbe, que a la vegada tindrà que fer les comprovacions oportunes.

8.- Si de nou erraren i la persona elegida no fora del nom, llinatge i armes dels Esplugues, el prior dels Religiosos Predicadors s’encarregarà de fer la nominació. I si en tot el Regne de València no hi hagués persona del sexe masculí, del llinatge, nom i armes dels Esplugues, s’elegirà entre els parents masculins de quart grau. En cas de no existir familiars homes de quart grau s’escolliran entre aquells que no sent de la família, estiguin disposats a tenir i usar el nom i armes dels Esplugues en tot el temps de sa vida i obligar-se al seu compliment amb jurament i instrument públic. En la sentència del Suprem Consell d’Aragó del 13 d’abril del 1658 s’ordenà que s’elegira administrador a una persona que estigués dins del quart grau de l’últim posseïdor.

9.- Hi haurà privació de tota l’herència si el patró... ... intentés vendre, empenyorar o transferir els béns rels de la dita Casa... ... o si tractés mal als veïns i vassalls de dita Casa. A la tercera que bisbe l’amonestés pel seu comportament i no volguera corregir-lo, el bisbe tindrà la facultat de suspendre’l, per un temps o per a sempre, de l’administració de dita Casa.

10.- El bisbe, mentre el patró estiga suspès de les seues funcions, nomenarà un procurador encarregat de cobrar els drets i rendes de la Casa d’Esplugues i una vegada satisfeta l’almoina i el salari del procurador, se li entregaran al patró només 3.000 sous anuals de les rendes. Encara que el patró estiga apartat de les seues funcions i mentre visca, no deixarà mai de ser patró ni podrà ser substituït per a un altre a menys que renuncie voluntàriament davant del bisbe.

El testament de Pere d’Esplugues fou incomplit en nombroses ocasions, sempre amb interpretacions interessades segons la conveniència de cada senyor. Malgrat la insistència de Pere d’Esplugues d’impedir la corrupció i l’accés de les dones al senyoriu la història es va desenvolupar d’una altra manera.


Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…