Passa al contingut principal

EL CASTELL


Es desconeix si quan Pere d’Esplugues començà a construir les primeres cases a la Pobla, l’any 1317 o poc després, començà simultàniament, l’edificació de la seua casa-palau dalt del monticle del Sicano. El que sí està clar és que es tractava d’una casa gran, amb una torre adossada i rodejada de muralles sense merlets, a la manera de les antigues alqueries defensives de Xàtiva que serviria d’estança al senyor durant el temps que passara a la Pobla. Les reduïdes muralles, els murs, que envoltaven la casa-palau no tenien cap valor estratègic ni defensiu, malgrat estar situades prop del Camí Reial i de l’episodi esporàdic de la Guerra de la Unió, però li donaven gran prestigi al senyor. En el moment de fer el testament el 1337, l’edificació estava inacabada i Pere d’Esplugues confirma que està edificant-lo amb molts treballs, angoixes i dispendis. Per tant, cal rebutjar la idea d’un possible origen àrab del castell i per tant de que formara part del sistema defensiu de Xàtiva perquè en cap moment del testament es parla de restauració de restes anteriors. L’anomenat castell de la Pobla no apareix en cap relació defensiva medieval i d’haver tingut un paper estratègic, haguera sigut enderrocat per ordre reial el 1358, com ocorregué amb totes les fortificacions defensives durant una guerra amb Castella. Una altra idea que corrobora que la casa senyorial no tenia cap valor defensiu es que el 1411 Francesc d’Esplugues exigeix als jurats d’Alzira ser acollit dins dels seus murs, en cas de guerra. Naturalment el castell tampoc apareix en cap relació d’època moderna, perquè es tractava simplement d’una casa-palau senyorial com a moltes de les que hi havia, això sí comptava amb una formosa torre que se’n eixia del que era habitual per als temps que corrien.
El testament de Pere d’Esplugues diu que en la zona on està construint-se la Pobla i el castell, en temps de guerra, i sols en temps de guerra, els viatgers eren robats contínuament i molts d’ells morts, i a continuació, parla d’evitar futurs perills, substantiu que pot ocasionar errors però en aquest cas Esplugues no està referint-se a la seguretat dels caminants sinó, com diu després al perill de que els futurs senyors desbalafien allò que amb molts treballs, despeses i preocupacions li ha costat d’aconseguir, és a dir, el castell, el lloc d’Esplugues amb tots els seus drets, termes i pertinences i la Casa d’Esplugues. El castell no tenia un paper defensiu i a Pere d’Esplugues li preocupava ben poc la seguretat dels vianants i per tant és impensable que al castell pogueren situar-se ballesters i que defensaren el camí, primer perquè el castell estava inacabat després de vint anys de ser senyor, els ballesters costaven diners de mantenir i Pere d’Esplugues, que té molta cura en llegar al seu testament diners per acaba les construccions que estaven pendents i mantenir-les, no nomena per a res als suposats ballesters. En la nombrosa documentació original revisada en cap moment es fa referència alguna als imaginaris ballesters, fruits més bé de la fantasia popular i de l’afany d’adornar la història. Ni els posteriors senyors ni el consell de la Pobla podien mantenir un servei d’aquestes característiques, un luxe inútil, per a les seues malmeses butxaques.
La casa senyorial, la torre i les muralles serien conegudes com a Castell de Termens, perquè una part de l’edifici queia en el terme general d’Alzira i l’altra part en el terme general de Xàtiva. Així consta en la partició de termes del 1323: Torre Formosa on solia estar una creu e daguen fita coberta tro als toçalets roigs qui son prob lo camí maior de Xàtiva e Algezira vers la dita torre sobre la pobla del honrat en Pere de Splugues...és a di que si la torres estava sobre la Pobla no pot ser altra que la torre de castell que el document anomena Torre Formosa. En els documents originals de la guerra de la Unió, el 1347, queda clar que el castell de la Pobla era també conegut com a torre de l’Artiacha, posant en evidència que el qualificatiu de formosa, que li havia donat Pere d’Esplugues, estava en desús i que la torre del castell es coneixia amb el nom de l’Ardiaca, mentre que el castell era conegut simultàniament com a castell de Termes o simplement el castell. Quan en 1337, Pere d’Esplugues va fer testament el castell encara no estava acabat i llegà 2.000 sous per a l’obra que quedava per fer.
Els successius senyors, continuaren vivint habitualment a València, però l castell seguí sent la casa del senyor a la Pobla. De fet no apareix documentada cap altra casa com habitatge del senyor. Altra cosa distinta és que el senyor posseïra cases en el casc urbà, de fet abans del 1600 consta que Gaspar Andreu d’Esplugues tenia una casa enfront de l’església.
No hi ha documentació que parle expressament del castell, per tant es desconeix les mesures que tindria, encara que no pareix que les dimensions foren massa grans. El castell sols visqué un episodi defensiu quan, el 1347, uns pocs realistes durant la Guerra de la Unió s’atrinxeraren a la seua torre. Després de la guerra, Jaume d’Esplugues reparà els desperfectes i el castell continuà sent només la residència del senyor a la Pobla.
Elionor d’Esplugues, dona de Guillem Ramon, va redactar el seu testament l’11 de novembre del 1467 al castell de la Pobla, on va morir... detenguda de greu malaltia, gaent malalta en lo llit en lo castell de dit lloch de la Pobla, en la part construïda dins terme general de la vila de Algesira en la sala major de dit castell, qui trau dues finestres, que miren vers lo dit lloch, com la meitat restant de el dit castell es construïda dins terme general de la ciutat de Xàtiva...
En l’acte de presa de possessió de Garcerà de Vilanova com a nou senyor el 1534, es diu que... Ja a la porta del castell l’agutzir agafà de la ma a Garcerà i l’introduí dins del castell, el nou senyor tancà les portes i passejà per dins de l’edifici en senyal de quieta i pacífica possessió...
La importància del castell per als senyors fou considerable, perquè era la seua la residència a la Pobla i perquè es de suposar que estaria ben equipada, ja que a l’hora de reclamar els drets senyorials feien de referència, per separat, al castell i al lloc de la Pobla. Miguel de Ribelles el 1536, subratlla que ha comprat la Pobla i el seu castell amb escriptura.
El 1731 el Castell encara es conservava en un estat acceptable com així es desprèn en el plet que mantingué Josep d’Esplugues amb el marqués de Torresoto. El 1762, quan l’Ajuntament de Carcaixent reclama terme a la Pobla, descriu els límits del senyoriu i parla del palacio que se halla en dicho Castillo.
És de suposar que pel temps les estades del senyors a la Pobla serien cada vegada més curtes, i que les comoditats de la seua residència habitual a València i les relacions amb l’alta societat de la ciutat anirien allargant les visites a la senyoria de la Pobla fins que el castell, pel desús, caigué en un abandonament que fou causa de la seua ruïna posterior. Els senyors no estaven per a fer reparacions, ja que els diners els necessitaven per a mantenir el seu alt nivell de vida.
En la presa de possessió de Juan Bautista Esplugues, el 1770, el castell s’ha convertit en un pedazo de tierra. En uns autos de 1783 sobre la modificació de molló divisori dels termes generals de Xátiva i Alzira, es parla ja d’un arruinado castillo junt a la Universitat de la Pobla i d’un edificio arruinado llamado el Castellet, parlant inclús de la puerta del castillo. En la relació que el comte de Floridablanca va enviar l’Arquebisbat de València el 1790, apareix una referència al castell, on es diu que sols quedan las ruinas. El 1845 Pascual Madoz descriu el castell com a simple corral de ramat.
A finals del segle XIX el castell rep la puntada definitiva al ser enderrocat. Al seu lloc s’alçaria un edifici com a finca d’esplai, propietat de Vicente de León, veí de Xàtiva. El 1922 Sanchis Sivera diu que existeixen restos de un antiguo Castillo transformado hoy en casa de recreo o siga l’Hort del Castell. A principis de la dècada de 1980 la casa Hort El Castell fou transformada en guarderia municipal, i els fonaments de la torre, que encara perduraven, foren tapats en fer la reforma. Avui dia el Castell és un punt de referència del casc urbà i designa un barri de la Pobla.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…