Es desconeix si quan Pere d’Esplugues començà a
construir les primeres cases a la Pobla, l’any 1317 o poc després, començà
simultàniament, l’edificació de la seua casa-palau dalt del monticle del Sicano.
El que sí està clar és que es tractava d’una casa gran, amb una torre adossada
i rodejada de muralles sense merlets, a la manera de les antigues alqueries
defensives de Xàtiva que serviria d’estança al senyor durant el temps que
passara a la Pobla. Les reduïdes muralles, els murs, que envoltaven la
casa-palau no tenien cap valor estratègic ni defensiu, malgrat estar situades
prop del Camí Reial i de l’episodi esporàdic de la Guerra de la Unió, però li
donaven gran prestigi al senyor. En el moment de fer el testament el 1337,
l’edificació estava inacabada i Pere d’Esplugues confirma que està edificant-lo
amb molts treballs, angoixes i dispendis.
Per tant, cal rebutjar la idea d’un possible origen àrab del castell i per tant
de que formara part del sistema defensiu de Xàtiva perquè en cap moment del
testament es parla de restauració de restes anteriors. L’anomenat castell de la
Pobla no apareix en cap relació defensiva medieval i d’haver tingut un paper
estratègic, haguera sigut enderrocat per ordre reial el 1358, com ocorregué amb
totes les fortificacions defensives durant una guerra amb Castella. Una altra
idea que corrobora que la casa senyorial no tenia cap valor defensiu es que el
1411 Francesc d’Esplugues exigeix als jurats d’Alzira ser acollit dins dels
seus murs, en cas de guerra. Naturalment el castell tampoc apareix en cap
relació d’època moderna, perquè es tractava simplement d’una casa-palau
senyorial com a moltes de les que hi havia, això sí comptava amb una formosa
torre que se’n eixia del que era habitual per als temps que corrien.
El testament de Pere d’Esplugues diu que en la zona on
està construint-se la Pobla i el castell, en temps de guerra, i sols en temps
de guerra, els viatgers eren robats contínuament i molts d’ells morts, i a
continuació, parla d’evitar futurs perills, substantiu que pot ocasionar errors
però en aquest cas Esplugues no està referint-se a la seguretat dels caminants
sinó, com diu després al perill de que els futurs senyors desbalafien allò que
amb molts treballs, despeses i preocupacions li ha costat d’aconseguir, és a
dir, el castell, el lloc d’Esplugues amb tots els seus drets, termes i pertinences
i la Casa d’Esplugues. El castell no tenia un paper defensiu i a Pere d’Esplugues
li preocupava ben poc la seguretat dels vianants i per tant és impensable que
al castell pogueren situar-se ballesters i que defensaren el camí, primer
perquè el castell estava inacabat després de vint anys de ser senyor, els
ballesters costaven diners de mantenir i Pere d’Esplugues, que té molta cura en
llegar al seu testament diners per acaba les construccions que estaven pendents
i mantenir-les, no nomena per a res als suposats ballesters. En la nombrosa
documentació original revisada en cap moment es fa referència alguna als
imaginaris ballesters, fruits més bé de la fantasia popular i de l’afany
d’adornar la història. Ni els posteriors senyors ni el consell de la Pobla
podien mantenir un servei d’aquestes característiques, un luxe inútil, per a
les seues malmeses butxaques.
La casa senyorial, la torre i les muralles serien
conegudes com a Castell de Termens, perquè una part de l’edifici queia en el
terme general d’Alzira i l’altra part en el terme general de Xàtiva. Així
consta en la partició de termes del 1323: Torre
Formosa on solia estar una creu e daguen fita coberta tro als toçalets roigs
qui son prob lo camí maior de Xàtiva e Algezira vers la dita torre sobre la
pobla del honrat en Pere de Splugues...és a di que si la torres estava
sobre la Pobla no pot ser altra que la torre de castell que el document anomena
Torre Formosa. En els documents originals de la guerra de la Unió, el 1347,
queda clar que el castell de la Pobla era també conegut com a torre de l’Artiacha, posant en evidència
que el qualificatiu de formosa, que
li havia donat Pere d’Esplugues, estava en desús i que la torre del castell es
coneixia amb el nom de l’Ardiaca, mentre que el castell era conegut
simultàniament com a castell de Termes
o simplement el castell. Quan en
1337, Pere d’Esplugues va fer testament el castell encara no estava acabat i
llegà 2.000 sous per a l’obra que quedava per fer.
Els successius senyors, continuaren vivint
habitualment a València, però l castell seguí sent la casa del senyor a la
Pobla. De fet no apareix documentada cap altra casa com habitatge del senyor.
Altra cosa distinta és que el senyor posseïra cases en el casc urbà, de fet
abans del 1600 consta que Gaspar Andreu d’Esplugues tenia una casa enfront de
l’església.
No hi ha documentació que parle expressament del
castell, per tant es desconeix les mesures que tindria, encara que no pareix
que les dimensions foren massa grans. El castell sols visqué un episodi
defensiu quan, el 1347, uns pocs realistes durant la Guerra de la Unió
s’atrinxeraren a la seua torre. Després de la guerra, Jaume d’Esplugues reparà
els desperfectes i el castell continuà sent només la residència del senyor a la
Pobla.
Elionor d’Esplugues, dona de Guillem Ramon, va
redactar el seu testament l’11 de novembre del 1467 al castell de la Pobla, on
va morir... detenguda de greu malaltia,
gaent malalta en lo llit en lo castell de dit lloch de la Pobla, en la part
construïda dins terme general de la vila de Algesira en la sala major de dit
castell, qui trau dues finestres, que miren vers lo dit lloch, com la meitat
restant de el dit castell es construïda dins terme general de la ciutat de
Xàtiva...
En l’acte de presa de possessió de Garcerà de Vilanova
com a nou senyor el 1534, es diu que... Ja
a la porta del castell l’agutzir agafà de la ma a Garcerà i l’introduí dins del
castell, el nou senyor tancà les portes i passejà per dins de l’edifici en
senyal de quieta i pacífica possessió...
La importància del castell per als senyors fou
considerable, perquè era la seua la residència a la Pobla i perquè es de
suposar que estaria ben equipada, ja que a l’hora de reclamar els drets
senyorials feien de referència, per separat, al castell i al lloc de la Pobla.
Miguel de Ribelles el 1536, subratlla que ha comprat la Pobla i el seu castell
amb escriptura.
El 1731 el Castell encara es conservava en un estat
acceptable com així es desprèn en el plet que mantingué Josep d’Esplugues amb
el marqués de Torresoto. El 1762, quan l’Ajuntament de Carcaixent reclama terme
a la Pobla, descriu els límits del senyoriu i parla del palacio que se halla en dicho Castillo.
És de suposar que pel temps les estades del senyors a
la Pobla serien cada vegada més curtes, i que les comoditats de la seua
residència habitual a València i les relacions amb l’alta societat de la ciutat
anirien allargant les visites a la senyoria de la Pobla fins que el castell,
pel desús, caigué en un abandonament que fou causa de la seua ruïna posterior.
Els senyors no estaven per a fer reparacions, ja que els diners els
necessitaven per a mantenir el seu alt nivell de vida.
En la presa de possessió de Juan Bautista Esplugues,
el 1770, el castell s’ha convertit en un
pedazo de tierra. En uns autos de 1783 sobre la modificació de molló
divisori dels termes generals de Xátiva i Alzira, es parla ja d’un arruinado castillo junt a la Universitat
de la Pobla i d’un edificio arruinado
llamado el Castellet, parlant inclús de la puerta del castillo. En la relació que el comte de Floridablanca va
enviar l’Arquebisbat de València el 1790, apareix una referència al castell, on
es diu que sols quedan las ruinas. El
1845 Pascual Madoz descriu el castell com a simple corral de ramat.
A finals del segle XIX el castell rep la puntada
definitiva al ser enderrocat. Al seu lloc s’alçaria un edifici com a finca
d’esplai, propietat de Vicente de León, veí de Xàtiva. El 1922 Sanchis Sivera
diu que existeixen restos de un antiguo
Castillo transformado hoy en casa de recreo o siga l’Hort del Castell. A
principis de la dècada de 1980 la casa Hort El Castell fou transformada en
guarderia municipal, i els fonaments de la torre, que encara perduraven, foren
tapats en fer la reforma. Avui dia el Castell és un punt de referència del casc
urbà i designa un barri de la Pobla.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada