Jaume d’Esplugues era el fill primogènit de Bernat d’Esplugues, germà de Pere d’Esplugues. Al casar-se amb Saura de Fabra son pare li regalà les alqueries situades a l’entorn de la Pobla. Del seu matrimoni amb Saura nasqueren Jaume, Pere, Bernat, Joan i Saureta. El seu oncle Pere d’Esplugues, el va designar directament successor i administrador del senyoriu de la Pobla i de la casa d’Esplugues, ja que tenia en propietat les alqueries situades al voltant de la Pobla, que son pare li havia regalat. Jaume va rebre de Pere d’Esplugues, mentre visqueraa, el Castell de Termes i el lloc d’Esplugues de Torreformosa, amb el seus límits, terme, jurisdicció i terç delme. També va rebre els censos i rendes   que Pere d’Esplugues tenia a Alzira i el seu terme, 1.000 sous de cens del castell i terme d’Alcalà, diverses possessions en l’horta i la vila de Cullera, 1.000 sous de pensió anual de les rendes del pany de la Vall de Gallinera, 200 sous de pensió de Palmera, totes les possessions, case

Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos però sí, cavallers, generosos i donzells. Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del senyoriu sinó que ta

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -           - Pere d’Espluges, el fundador. -           - Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -           - Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -           - Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -           - Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -           - Dami

La primera vegada que es va celebrar la festa de l’arbre al món va ser l’any 1805 en la localitat extremenya anomenada Villanova de la Serra. Va ser una iniciativa promoguda pel rector Ramón Vacas Rojo, amb el suport de la població. El 30 d’abril de 1899 es va celebrar al Parc de Barcelona la primera Festa de l’Arbre organitzada per la Societat Amics de la Festa de l’Arbre, fundada per l’enginyer Rafael Puig Valls, precursor de la defensa del medi natural en Catalunya. Aquesta societat va crear una publicació, Crònica de la Festa de l’Arbre, què recollia les cròniques de totes les festes de l’arbre que es celebraven durant l’any. Amb aquesta celebració es pretenia difondre la importància del arbres com reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i moduladors de paisatges. El 5 de gener de 1915 es va instaurar en tot el territori espanyol la Festa de l’Arbre, mitjançant una Reial Ordre del Ministeri de Governació i una Reial Ordre del Ministeri de Foment, obligant

Una biblioteca és una col·lecció organitzada de llibres, publicacions periòdiques i altres documents en suport audiovisual, així com els serveis de personal que faciliten als usuaris la utilització d’aquests documents amb fins informatius, d’investigació, d’educació o recreatius. Quan l’Ajuntament de la Pobla Llarga va decidir crear la seua Biblioteca, s’havien realitzat ja les transferències a les diferents autonomies, en el cas de la Comunitat Valenciana l’Estat havia traspassat les funcions en virtut dels Reials Decrets 278/1980 de 25 de gener i 3066/83 de 13 d’octubre. Posteriorment, amb el Decret 165/1983 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va crear el Centre de Biblioteques de la Generalitat Valenciana assumint les funcions de l’antic Centre Nacional de Lectura. En aquest marc legal, el govern valencià va establir uns objectius per al terreny bibliotecari: 1. Potenciar la creació de Biblioteques Públiques Municipals en les poblacions de més de 3000 habita