Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE JAUME D’ESPLUGUES


Jaume d’Esplugues era el fill primogènit de Bernat d’Esplugues, germà de Pere d’Esplugues. Al casar-se amb Saura de Fabra son pare li regalà les alqueries situades a l’entorn de la Pobla. Del seu matrimoni amb Saura nasqueren Jaume, Pere, Bernat, Joan i Saureta.
El seu oncle Pere d’Esplugues, el va designar directament successor i administrador del senyoriu de la Pobla i de la casa d’Esplugues, ja que tenia en propietat les alqueries situades al voltant de la Pobla, que son pare li havia regalat.
Jaume va rebre de Pere d’Esplugues, mentre visqueraa, el Castell de Termes i el lloc d’Esplugues de Torreformosa, amb el seus límits, terme, jurisdicció i terç delme. També va rebre els censos i rendes  que Pere d’Esplugues tenia a Alzira i el seu terme, 1.000 sous de cens del castell i terme d’Alcalà, diverses possessions en l’horta i la vila de Cullera, 1.000 sous de pensió anual de les rendes del pany de la Vall de Gallinera, 200 sous de pensió de Palmera, totes les possessions, cases i béns que tenia a la vila i terme de Gandia, 500 sous del raval de Llíria, 300 sous de cens del lloc de Fondos, 100 sous d’un cens que tenia a Castelló de Xàtiva, 100 sous que li pagava cada any Ramon Colom, 1.000 sous que li pagava Pere de Belluga mentre fora batle de la Vall de Gallinera i el lloc de Benicolet amb els seus fruits i rendes. Com a nou senyor tenia l’obligació d’administrar la Casa d’Esplugues i complir amb l’almoina. A més de son pare heretà altres possessions.
Jaume d’Esplugues fou cavaller dedicat a les armes al servei de la monarquia. Ocupà el càrrec de patge reial i acompanyà al rei Pere el Cerimoniós en la conquesta de Mallorca. Segons Escolano el va servir fidelment i per commemorar la victòria el nombrà cavaller i fou un dels més importants de València en l’època. Com a cortesà de la casa reial es beneficià d’un equipament sufragat pel rei. Participà en la conquesta del Roselló i la Sardenya i intervingué directament en la Guerra de la Unió a favor del rei, a qui sempre es mantingué fidel.
La Guerra de la Unió comprengué els anys 1347 i 1348. En ella confluïren diversos factors i es desenvolupà per diverses causes que venien arrossegant-se des de l’època d’Alfons el Benigne: les dificultats en l’abastiment de forment, la fam general, l’endeutament de la ciutat de València, la donació de viles reials a la seua muller Elionor com a senyorius, les despeses militars etc. El seu successor, Pere el Cerimoniós, imposa un règim autoritari influenciat pels antics consellers mallorquins i a tot açò hi ha que afegir que volgué proclamar reina de la Corona d’Aragó a la seua filla Constança fet que, per anar en contra dels furs, vessà la paciència de molts valencians i provocà la revolta. El rei conscient del malestar general, revocà les donacions fetes a Elionor. Però els problemes continuaren ja que el Cerimoniós intentar posar noves imposicions als cavallers, encara que es veié obligat a renunciar a part d’elles en un arbitratge el 1345, en el que comptà amb l’assessorament de Jaume d’Esplugues.
En un primer moment (1347) , el Consell Valencià, entre els que es trobava Jaume d’Esplugues, rebé la notícia de la successió de Constança sense cap impediment, però prompte el Regne de València es dividí en dos bàndols: els que defensaven els furs (unionistes o conservadors) i els que estaven a favor del rei (reialistes o de la Fraternitat). L’1 de juny, València proclamà en solitari la Unió amb el recolzament de Gilabert de Cruïlles, Jaume Castellà, Marti Ruiz de Hoyos, Joan López Boïl, Miquel Muñoz, Joan Llansol de Romaní, Humbert de Cruïlles, Mateu Llansol i Berenguer de Vilaragut, senyor d’Ontinyent, Bocairent i Biar, i els pobles de Corbera, Xixona, Gandia i Pego, entre altres. Prompte s’adheriren Alzira i Morbrede, al igual que també un elevat nombre de municipis reialencs i nombrosos senyorius. Castelló, malgrat ser un carrer de Xàtiva, es posà de part de la Unió com Carcaixent i Cogullada.
Catorze dies després de proclamar-se la Unió, el governador Pere de Xerica va convocar a Vila-Real una assemblea d’on sorgí el bàndol reialista. A aquesta assemblea acudí Jaume d'Esplugues, que es posà a les ordres de Pere de Xèrica.
El 18 de setembre de 1347 la Unió Aragonesa pressionà als Unionistes de València per a que designaren als components del consell reial. Jaume d’Esplugues mostrà el seu desacord amb la ingerència de la Unió Aragonesa a València.
Molts senyorius que es sentien Unionistes, no donaren suport a la Unió per por al senyor, encara que hi hagueren excepcions. Els poblatans, encapçalats pel Consell, es decantaren clarament per la Unió i defensaren els furs malgrat que Jaume d’Esplugues prengué partit dels reialistes.
El 30 de novembre els unionistes de València demanaren per segona vegada tota la Unió del Regne que deixaren defenses en el seus llocs, i que tots els ballesters i llancers restants que pogueren reunir, els enviaren cap a Alzira. Els unionistes de València demanaren ajuda a la Unió del Regne d’Aragó perquè Pere de Xèrica i els seus partidaris del sud d’Aragó marxaven contra la ciutat de València.
L’1 de desembre de 1347 els unionistes d’Alzira no s’atreviren a atacar als reialistes perquè eren superiors en nombre i demanaren més tropes a València. Segons els d’Alzira, les tropes reialistes comptaven entre 5.000 i 6.000 homes d’armes arreplegats en la vila de Xàtva i més de 100 homes a cavall. La Pobla i el seu castell no eren un punt d’interès per als unionistes, perquè no tenien cap valor militar però prendre el castell, era una qüestió de prestigi més que altra cosa, perquè conquerir la casa del senyor que s’havia declarat reialista, era una demostració de força.
Gonçalbo Çorito, unionista d’Alzira, havia pactat amb els jurats de la Pobla, que quan anés els entregaria les claus del castell per a que l’ocuparen i els unionistes acordaren enviar 30 ballesters al Castell. Els jurats de la Pobla donaren com a excusa per lliurar el castell als de la Unió, que ja tenien e permís de Jaume d’Esplugues. Mentrestant des de Xàtiva es desplaçava l’exercit reialista cap al raval de Castelló. Els unionistes pensaren que es tractava d’un gran exercit, però en realitat, les tropes reialistes estaven formades només per 50 homes a cavall i 2.000 infants. Quan els reialistes aplegaren a Castelló aprofitaren per   a ocupar el castell de la Pobla. Jaume d’Esplugues degué facilitar l’ocupació als reialistes perquè estava present. Després d’ocupar el castell, els reialistes incendiaren les alqueries de la partida del Cent sense que els unionistes d’Alzira pogueren impedir-ho.
L’únic altercat en que intervingué el castell apareix documentat el 3 de desembre de 1347. Segons la declaració d’un testimoni presencial, l’unionista Francesc Rodeja, mercader de València, es desplaça a Alfafar, on es trobaven Frances d’Ollo, Bernat Sunyer i Pere Malet, entre altres, per encaminar-se cap a Alzira amb la intenció de seguir cap a Cocentaina. Quan aplegarem a la Pobla i des de la torre del castell, mataren a 4 homes i feriren a varis.  Després de la refrega els unionistes tornaren cap a Alzira.
El 4 de desembre de 1347 les tropes unionistes  es trobaren amb les tropes reialistes a la Pobla. L’encontre desencadenà la batalla de la Pobla que es desenvolupa al voltant del poble.
Els unionistes traslladaren les seues pretensions als capitans reialistes a través d’una carta que enviaren amb 3 missatgers. En ella demanaven jurar la unió i en cas de negativa, els amenaçaren en entrar en batalla i prendre la casa de Jaume d’Esplugues. Els reialistes es negaren a acceptar i els unionistes atacaren. En la batalla moriren 100 reialistes. Per part dels unionistes les baixes foren menors. Després de la victòria dels unionistes, ocuparen i saquejaren el castell de la Pobla i cremaren l’arxiu.
En mar de 1348 la Unió demanà que una llarga llista de consellers, entre els que estaven Jaume i Bernat d’Esplugues, foren exclosos del Consell de València.
Així doncs, al Regne de València el rei fou derrocat el 1347 en les batalles de la Pobla Llarga i Bétera i humiliat a Morvedre i València, on fou pres i obligat i signar els punts de la Unió. Però els partidaris del rei es van reorganitzar i un any després derrotaren als unionistes en Mislata i València, el 10 de desembre de 1348. Els reialistes s’apoderaren de Cocentaina i sense dilació Pere el Cerimoniós començà una forta repressió. Els pobles unionistes suportaren fortes represàlies. Qualsevol moviment contra els senyors territorials o la corona fou perseguit i castigat. La Pobla, malgrat haver-se decantat unionista, no va patir cap repressió perquè el senyor havia estat sempre a favor del rei.
En el transcurs de la guerra aparegue la Peste Negra, que va deixar reduïda a la mitat a la població del regne de valència, encara que es desconeix la incidència que tingué a la Pobla.
Una setmana després de quedar Pere el Cerimoniós en mans del unionistes, el rei, fiant-se de la paraula de Jaume d’Esplugues, li renovà els privilegis perduts en l’incendi al castell. També li va concedir el terç delme de les collites, morabatí i tota la jurisdicció civil i criminal alta i baixa sobre totes les persones que vivien al seu territori, exceptuant l’amputació de membres. Li delimità el territori i li donà facultat de poder vendre les terres segons la seua voluntat. Era el 31 de març de 1348.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…