Ves al contingut principal

DIA DE L’ARBRE


La primera vegada que es va celebrar la festa de l’arbre al món va ser l’any 1805 en la localitat extremenya anomenada Villanova de la Serra. Va ser una iniciativa promoguda pel rector Ramón Vacas Rojo, amb el suport de la població.
El 30 d’abril de 1899 es va celebrar al Parc de Barcelona la primera Festa de l’Arbre organitzada per la Societat Amics de la Festa de l’Arbre, fundada per l’enginyer Rafael Puig Valls, precursor de la defensa del medi natural en Catalunya. Aquesta societat va crear una publicació, Crònica de la Festa de l’Arbre, què recollia les cròniques de totes les festes de l’arbre que es celebraven durant l’any. Amb aquesta celebració es pretenia difondre la importància del arbres com reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i moduladors de paisatges.
El 5 de gener de 1915 es va instaurar en tot el territori espanyol la Festa de l’Arbre, mitjançant una Reial Ordre del Ministeri de Governació i una Reial Ordre del Ministeri de Foment, obligant a casa ajuntament  a fixar el dia de celebració mitjançant sessió ordinària al Ple Municipal.
La instauració del Dia Mundial de l’Arbre va sorgir com a iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat en Roma l’any 1969. La organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va acceptar la iniciativa en 1971.
Cada país celebra la festa segons les condicions naturals, per a què els arbres que es planten arrelen bé, però independentment de la data tots tenen en comú que aquesta festa és un recordatori a la importància de protegir la superfície arborada, ja els arbres tenen molts beneficis per a nosaltres: transformen el diòxid de carboni, responsable de l’efecte hivernacle, en biomassa, minimitzen el risc d’inundació, eviten l’erosió...
El darrer divendres 16 de febrer, a la Pobla Llarga, 40 escolars del col·legi Trilema i 40 de l’escola Sanchis Guarner van acudir al Barranc de Barxeta a realitzar una replantació per a celebrar el Dia de l’Arbre. És important què seguim conscienciant als més menuts a cuidar el nostre entorn i recursos naturals, ja que ells són els que deuran preservar aquesta festa, per tots els components que implica.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…