Passa al contingut principal

DIA DE L’ARBRE


La primera vegada que es va celebrar la festa de l’arbre al món va ser l’any 1805 en la localitat extremenya anomenada Villanova de la Serra. Va ser una iniciativa promoguda pel rector Ramón Vacas Rojo, amb el suport de la població.
El 30 d’abril de 1899 es va celebrar al Parc de Barcelona la primera Festa de l’Arbre organitzada per la Societat Amics de la Festa de l’Arbre, fundada per l’enginyer Rafael Puig Valls, precursor de la defensa del medi natural en Catalunya. Aquesta societat va crear una publicació, Crònica de la Festa de l’Arbre, què recollia les cròniques de totes les festes de l’arbre que es celebraven durant l’any. Amb aquesta celebració es pretenia difondre la importància del arbres com reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i moduladors de paisatges.
El 5 de gener de 1915 es va instaurar en tot el territori espanyol la Festa de l’Arbre, mitjançant una Reial Ordre del Ministeri de Governació i una Reial Ordre del Ministeri de Foment, obligant a casa ajuntament  a fixar el dia de celebració mitjançant sessió ordinària al Ple Municipal.
La instauració del Dia Mundial de l’Arbre va sorgir com a iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat en Roma l’any 1969. La organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va acceptar la iniciativa en 1971.
Cada país celebra la festa segons les condicions naturals, per a què els arbres que es planten arrelen bé, però independentment de la data tots tenen en comú que aquesta festa és un recordatori a la importància de protegir la superfície arborada, ja els arbres tenen molts beneficis per a nosaltres: transformen el diòxid de carboni, responsable de l’efecte hivernacle, en biomassa, minimitzen el risc d’inundació, eviten l’erosió...
El darrer divendres 16 de febrer, a la Pobla Llarga, 40 escolars del col·legi Trilema i 40 de l’escola Sanchis Guarner van acudir al Barranc de Barxeta a realitzar una replantació per a celebrar el Dia de l’Arbre. És important què seguim conscienciant als més menuts a cuidar el nostre entorn i recursos naturals, ja que ells són els que deuran preservar aquesta festa, per tots els components que implica.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació