Passa al contingut principal

DIA DE L’ARBRE


La primera vegada que es va celebrar la festa de l’arbre al món va ser l’any 1805 en la localitat extremenya anomenada Villanova de la Serra. Va ser una iniciativa promoguda pel rector Ramón Vacas Rojo, amb el suport de la població.
El 30 d’abril de 1899 es va celebrar al Parc de Barcelona la primera Festa de l’Arbre organitzada per la Societat Amics de la Festa de l’Arbre, fundada per l’enginyer Rafael Puig Valls, precursor de la defensa del medi natural en Catalunya. Aquesta societat va crear una publicació, Crònica de la Festa de l’Arbre, què recollia les cròniques de totes les festes de l’arbre que es celebraven durant l’any. Amb aquesta celebració es pretenia difondre la importància del arbres com reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i moduladors de paisatges.
El 5 de gener de 1915 es va instaurar en tot el territori espanyol la Festa de l’Arbre, mitjançant una Reial Ordre del Ministeri de Governació i una Reial Ordre del Ministeri de Foment, obligant a casa ajuntament  a fixar el dia de celebració mitjançant sessió ordinària al Ple Municipal.
La instauració del Dia Mundial de l’Arbre va sorgir com a iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat en Roma l’any 1969. La organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va acceptar la iniciativa en 1971.
Cada país celebra la festa segons les condicions naturals, per a què els arbres que es planten arrelen bé, però independentment de la data tots tenen en comú que aquesta festa és un recordatori a la importància de protegir la superfície arborada, ja els arbres tenen molts beneficis per a nosaltres: transformen el diòxid de carboni, responsable de l’efecte hivernacle, en biomassa, minimitzen el risc d’inundació, eviten l’erosió...
El darrer divendres 16 de febrer, a la Pobla Llarga, 40 escolars del col·legi Trilema i 40 de l’escola Sanchis Guarner van acudir al Barranc de Barxeta a realitzar una replantació per a celebrar el Dia de l’Arbre. És important què seguim conscienciant als més menuts a cuidar el nostre entorn i recursos naturals, ja que ells són els que deuran preservar aquesta festa, per tots els components que implica.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…