Passa al contingut principal

DIA DE L’ARBRE


La primera vegada que es va celebrar la festa de l’arbre al món va ser l’any 1805 en la localitat extremenya anomenada Villanova de la Serra. Va ser una iniciativa promoguda pel rector Ramón Vacas Rojo, amb el suport de la població.
El 30 d’abril de 1899 es va celebrar al Parc de Barcelona la primera Festa de l’Arbre organitzada per la Societat Amics de la Festa de l’Arbre, fundada per l’enginyer Rafael Puig Valls, precursor de la defensa del medi natural en Catalunya. Aquesta societat va crear una publicació, Crònica de la Festa de l’Arbre, què recollia les cròniques de totes les festes de l’arbre que es celebraven durant l’any. Amb aquesta celebració es pretenia difondre la importància del arbres com reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i moduladors de paisatges.
El 5 de gener de 1915 es va instaurar en tot el territori espanyol la Festa de l’Arbre, mitjançant una Reial Ordre del Ministeri de Governació i una Reial Ordre del Ministeri de Foment, obligant a casa ajuntament  a fixar el dia de celebració mitjançant sessió ordinària al Ple Municipal.
La instauració del Dia Mundial de l’Arbre va sorgir com a iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat en Roma l’any 1969. La organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va acceptar la iniciativa en 1971.
Cada país celebra la festa segons les condicions naturals, per a què els arbres que es planten arrelen bé, però independentment de la data tots tenen en comú que aquesta festa és un recordatori a la importància de protegir la superfície arborada, ja els arbres tenen molts beneficis per a nosaltres: transformen el diòxid de carboni, responsable de l’efecte hivernacle, en biomassa, minimitzen el risc d’inundació, eviten l’erosió...
El darrer divendres 16 de febrer, a la Pobla Llarga, 40 escolars del col·legi Trilema i 40 de l’escola Sanchis Guarner van acudir al Barranc de Barxeta a realitzar una replantació per a celebrar el Dia de l’Arbre. És important què seguim conscienciant als més menuts a cuidar el nostre entorn i recursos naturals, ja que ells són els que deuran preservar aquesta festa, per tots els components que implica.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…