Passa al contingut principal

DIA DE L’ARBRE


La primera vegada que es va celebrar la festa de l’arbre al món va ser l’any 1805 en la localitat extremenya anomenada Villanova de la Serra. Va ser una iniciativa promoguda pel rector Ramón Vacas Rojo, amb el suport de la població.
El 30 d’abril de 1899 es va celebrar al Parc de Barcelona la primera Festa de l’Arbre organitzada per la Societat Amics de la Festa de l’Arbre, fundada per l’enginyer Rafael Puig Valls, precursor de la defensa del medi natural en Catalunya. Aquesta societat va crear una publicació, Crònica de la Festa de l’Arbre, què recollia les cròniques de totes les festes de l’arbre que es celebraven durant l’any. Amb aquesta celebració es pretenia difondre la importància del arbres com reguladors del cicle de l’aigua, protectors contra l’erosió i moduladors de paisatges.
El 5 de gener de 1915 es va instaurar en tot el territori espanyol la Festa de l’Arbre, mitjançant una Reial Ordre del Ministeri de Governació i una Reial Ordre del Ministeri de Foment, obligant a casa ajuntament  a fixar el dia de celebració mitjançant sessió ordinària al Ple Municipal.
La instauració del Dia Mundial de l’Arbre va sorgir com a iniciativa del Congrés Forestal Mundial celebrat en Roma l’any 1969. La organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va acceptar la iniciativa en 1971.
Cada país celebra la festa segons les condicions naturals, per a què els arbres que es planten arrelen bé, però independentment de la data tots tenen en comú que aquesta festa és un recordatori a la importància de protegir la superfície arborada, ja els arbres tenen molts beneficis per a nosaltres: transformen el diòxid de carboni, responsable de l’efecte hivernacle, en biomassa, minimitzen el risc d’inundació, eviten l’erosió...
El darrer divendres 16 de febrer, a la Pobla Llarga, 40 escolars del col·legi Trilema i 40 de l’escola Sanchis Guarner van acudir al Barranc de Barxeta a realitzar una replantació per a celebrar el Dia de l’Arbre. És important què seguim conscienciant als més menuts a cuidar el nostre entorn i recursos naturals, ja que ells són els que deuran preservar aquesta festa, per tots els components que implica.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…