Passa al contingut principal

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA


En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València.
La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei.
Senyors de la Pobla Llarga documentats:
-          -Pere d’Espluges, el fundador.
-          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues.
-          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues.
-          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues.
-          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues.
-          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugues.
-          -Guillem Ramon d’Esplugues, germà de Pere d’Esplugues.
-          -Guillem Ramon d’Esplugues i Francesc Joan Corts.
-          -Francesc Joan Corts.
-          -Joan Corts d’Esplugues, fill de Francesc Joan Corts.
-          -Isabel Corts d’Esplugues, germana de Joan Corts d’Esplugues.
-          -Garcerà de Vilanova.
-          -Miguel de Ribelles.
-          -Baltasar Esplugues, Renebot de Pere d’Esplugues.
-          -Gaspar Andreu d’Esplugues, nebot de Baltasar d’Esplugues.
-          -Francesc Joan d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Ximén Pérez d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Gaspar Andreu d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Enric d’Esplugues i March, nebot de Serafina, filla natural de Gaspar Andreu.
-          -Luis d’Esplugues i Mach, fill d’Enric Esplugues i March.
-          -Joseph d’Esplugues Palavicino.
-          -Joaquín d’Esplugues Palavicino, fill de Joseph d’Esplugues.
-          -Juan Bautista d’Esplugues Palavicino, fill de Joaquín d’Esplugues.
-          -Antonio Maria d’Esplugues Palavicino, fill de Juan Bautista d’Esplugues.
-          -Lorenzo d’Esplugues Palavicino, fill d’Antonio Maria d’Esplugues.
-          -Francisco Javier d’Esplugues Palavicino, germà de Lorenzo d’Esplugues.
Durant les properes setmanes, parlarem en aquest blog de tots aquests senyors i els seus senyorius.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique