Passa al contingut principal

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA


En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València.
La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei.
Senyors de la Pobla Llarga documentats:
-          -Pere d’Espluges, el fundador.
-          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues.
-          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues.
-          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues.
-          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues.
-          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugues.
-          -Guillem Ramon d’Esplugues, germà de Pere d’Esplugues.
-          -Guillem Ramon d’Esplugues i Francesc Joan Corts.
-          -Francesc Joan Corts.
-          -Joan Corts d’Esplugues, fill de Francesc Joan Corts.
-          -Isabel Corts d’Esplugues, germana de Joan Corts d’Esplugues.
-          -Garcerà de Vilanova.
-          -Miguel de Ribelles.
-          -Baltasar Esplugues, Renebot de Pere d’Esplugues.
-          -Gaspar Andreu d’Esplugues, nebot de Baltasar d’Esplugues.
-          -Francesc Joan d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Ximén Pérez d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Gaspar Andreu d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Enric d’Esplugues i March, nebot de Serafina, filla natural de Gaspar Andreu.
-          -Luis d’Esplugues i Mach, fill d’Enric Esplugues i March.
-          -Joseph d’Esplugues Palavicino.
-          -Joaquín d’Esplugues Palavicino, fill de Joseph d’Esplugues.
-          -Juan Bautista d’Esplugues Palavicino, fill de Joaquín d’Esplugues.
-          -Antonio Maria d’Esplugues Palavicino, fill de Juan Bautista d’Esplugues.
-          -Lorenzo d’Esplugues Palavicino, fill d’Antonio Maria d’Esplugues.
-          -Francisco Javier d’Esplugues Palavicino, germà de Lorenzo d’Esplugues.
Durant les properes setmanes, parlarem en aquest blog de tots aquests senyors i els seus senyorius.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació