Passa al contingut principal

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA


En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València.
La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei.
Senyors de la Pobla Llarga documentats:
-          -Pere d’Espluges, el fundador.
-          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues.
-          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues.
-          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues.
-          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues.
-          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugues.
-          -Guillem Ramon d’Esplugues, germà de Pere d’Esplugues.
-          -Guillem Ramon d’Esplugues i Francesc Joan Corts.
-          -Francesc Joan Corts.
-          -Joan Corts d’Esplugues, fill de Francesc Joan Corts.
-          -Isabel Corts d’Esplugues, germana de Joan Corts d’Esplugues.
-          -Garcerà de Vilanova.
-          -Miguel de Ribelles.
-          -Baltasar Esplugues, Renebot de Pere d’Esplugues.
-          -Gaspar Andreu d’Esplugues, nebot de Baltasar d’Esplugues.
-          -Francesc Joan d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Ximén Pérez d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Gaspar Andreu d’Esplugues, fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues.
-          -Enric d’Esplugues i March, nebot de Serafina, filla natural de Gaspar Andreu.
-          -Luis d’Esplugues i Mach, fill d’Enric Esplugues i March.
-          -Joseph d’Esplugues Palavicino.
-          -Joaquín d’Esplugues Palavicino, fill de Joseph d’Esplugues.
-          -Juan Bautista d’Esplugues Palavicino, fill de Joaquín d’Esplugues.
-          -Antonio Maria d’Esplugues Palavicino, fill de Juan Bautista d’Esplugues.
-          -Lorenzo d’Esplugues Palavicino, fill d’Antonio Maria d’Esplugues.
-          -Francisco Javier d’Esplugues Palavicino, germà de Lorenzo d’Esplugues.
Durant les properes setmanes, parlarem en aquest blog de tots aquests senyors i els seus senyorius.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…