ELS ESPLUGUES DE LA POBLA

Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos però sí, cavallers, generosos i donzells.

Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del senyoriu sinó que també feien préstecs de censos i arrendaven cases, alqueries i terres que tenien en altres llocs. Però pel temps anaren endeutant-se i venent les propietats. La seua vida de dispendis continuà fins que sols quedà la Pobla com el bé més valuós de la Casa d’Esplugues, encara que acabaren perdent-la a principis del segle XVI per a tornar-la a recuperar en la mitat del mateix segle. Alguns dels que foren senyors de la Pobla no procedien en línia directa de la família, però anteposaren el cognom Esplugues seguint les normes dictades pel Fundador.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.