Passa al contingut principal

ELS ESPLUGUES DE LA POBLA


Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos però sí, cavallers, generosos i donzells.
Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del senyoriu sinó que també feien préstecs de censos i arrendaven cases, alqueries i terres que tenien en altres llocs. Però pel temps anaren endeutant-se i venent les propietats. La seua vida de dispendis continuà fins que sols quedà la Pobla com el bé més valuós de la Casa d’Esplugues, encara que acabaren perdent-la a principis del segle XVI per a tornar-la a recuperar en la mitat del mateix segle. Alguns dels que foren senyors de la Pobla no procedien en línia directa de la família, però anteposaren el cognom Esplugues seguint les normes dictades pel Fundador.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique