Ves al contingut principal

ELS ESPLUGUES DE LA POBLA


Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos però sí, cavallers, generosos i donzells.
Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del senyoriu sinó que també feien préstecs de censos i arrendaven cases, alqueries i terres que tenien en altres llocs. Però pel temps anaren endeutant-se i venent les propietats. La seua vida de dispendis continuà fins que sols quedà la Pobla com el bé més valuós de la Casa d’Esplugues, encara que acabaren perdent-la a principis del segle XVI per a tornar-la a recuperar en la mitat del mateix segle. Alguns dels que foren senyors de la Pobla no procedien en línia directa de la família, però anteposaren el cognom Esplugues seguint les normes dictades pel Fundador.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…