Passa al contingut principal

ELS ESPLUGUES DE LA POBLA


Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos però sí, cavallers, generosos i donzells.
Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del senyoriu sinó que també feien préstecs de censos i arrendaven cases, alqueries i terres que tenien en altres llocs. Però pel temps anaren endeutant-se i venent les propietats. La seua vida de dispendis continuà fins que sols quedà la Pobla com el bé més valuós de la Casa d’Esplugues, encara que acabaren perdent-la a principis del segle XVI per a tornar-la a recuperar en la mitat del mateix segle. Alguns dels que foren senyors de la Pobla no procedien en línia directa de la família, però anteposaren el cognom Esplugues seguint les normes dictades pel Fundador.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…