Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament
eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara
que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos
però sí, cavallers, generosos i donzells.
Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar
precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues
és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua
família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares
i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els
Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida
acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica
com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué
en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del
senyoriu sinó que també feien préstecs de censos i arrendaven cases, alqueries
i terres que tenien en altres llocs. Però pel temps anaren endeutant-se i
venent les propietats. La seua vida de dispendis continuà fins que sols quedà
la Pobla com el bé més valuós de la Casa d’Esplugues, encara que acabaren
perdent-la a principis del segle XVI per a tornar-la a recuperar en la mitat
del mateix segle. Alguns dels que foren senyors de la Pobla no procedien en
línia directa de la família, però anteposaren el cognom Esplugues seguint les
normes dictades pel Fundador.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga:
Anotacions per al 700 aniversari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada