Passa al contingut principal

ELS ESPLUGUES DE LA POBLA


Exceptuant a Pere d’Esplugues, el Fundador, que pertanyia a l’estament eclesiàstic, la família Esplugues formà part de la noblesa valenciana, encara que a una noblesa de segona fila, ja que no es troben ni comtes ni marquesos però sí, cavallers, generosos i donzells.
Com la majoria de nobles de l’època, els Esplugues, no es van caracteritzar precisament per ser una família estalviadora. El cas de l’Ardiaca Pere d’Esplugues és l’excepció que confirma la regla, ja que tingué que acudir en ajuda de la seua família que estava en fallida total en el segle XIV. Ajudà als avis, als pares i a germans i nebots, que reberen grans quantitats de diners de la seua part. Els Esplugues visqueren a la ciutat de València, gaudint d’una forma de vida acomodada i luxosa i emparentaren amb famílies ben posicionades tant econòmica com políticament. Els béns i rendes que reberen de Pere d’Esplugues els valgué en principi, per a mantenir el seu tren de vida. No sols treien rendes del senyoriu sinó que també feien préstecs de censos i arrendaven cases, alqueries i terres que tenien en altres llocs. Però pel temps anaren endeutant-se i venent les propietats. La seua vida de dispendis continuà fins que sols quedà la Pobla com el bé més valuós de la Casa d’Esplugues, encara que acabaren perdent-la a principis del segle XVI per a tornar-la a recuperar en la mitat del mateix segle. Alguns dels que foren senyors de la Pobla no procedien en línia directa de la família, però anteposaren el cognom Esplugues seguint les normes dictades pel Fundador.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...