Passa al contingut principal

30 ANYS DE BIBLIOTECA A LA POBLA LLARGA

Una biblioteca és una col·lecció organitzada de llibres, publicacions periòdiques i altres documents en suport audiovisual, així com els serveis de personal que faciliten als usuaris la utilització d’aquests documents amb fins informatius, d’investigació, d’educació o recreatius.

Quan l’Ajuntament de la Pobla Llarga va decidir crear la seua Biblioteca, s’havien realitzat ja les transferències a les diferents autonomies, en el cas de la Comunitat Valenciana l’Estat havia traspassat les funcions en virtut dels Reials Decrets 278/1980 de 25 de gener i 3066/83 de 13 d’octubre. Posteriorment, amb el Decret 165/1983 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va crear el Centre de Biblioteques de la Generalitat Valenciana assumint les funcions de l’antic Centre Nacional de Lectura. En aquest marc legal, el govern valencià va establir uns objectius per al terreny bibliotecari:

1. Potenciar la creació de Biblioteques Públiques Municipals en les poblacions de més de 3000 habitants.
2. Ajudar a millorar les instal·lacions bibliotecàries ja existents.
3. Augmentar les dotacions bibliogràfiques amb un increment del nº de llibres per habitants.
4. Crear la Biblioteca Valenciana.

Així és com vam veure nàixer la Biblioteca Pública Municipal de la Pobla Llarga, emmarcat dins del primer i tercer objectiu. La nostra biblioteca, què comptava amb 3.650 volums, posseïa una única sala amb diferents seccions (infantil, juvenil i adults) amb diferents subseccions.
Cadascuna d’elles tenia diferents opcions:

-        Consulta en sala: obres que únicament poden consultar-se en sala.

-        Préstec: obres que poden ser prestades per a llegir-les en casa.

En 1991, la biblioteca comptava amb 465 usuaris, hui en dia es compta amb 1450 i ha sofert alguns canvis que a continuació detallarem. Actualment hi han 7955 volums (al següent enllaç podeu consultar el catàleg de llibres disponibles: http://xlpv.cult.gva.es/cginet-bin/abnetop/O8472/ID1406bb87?ACC=101 ), dividit en 3 sales: sala d’estudis per a adults, sala infantil/juvenil i sala d’informàtica i a més es dona el servei d’hemeroteca.

Ja en 1999, al llibre de festes d’aquell any, la nostra bibliotecària ens deia que les biblioteques anaven a canviar pel fort pes que estaven tenint les noves tecnologies, i ja en eixa època es parlava de connectar-se a la xarxa d’internet. Hui en dia, sabem que aquest canvi ha sigut una realitat i ha suposat una gran diferencia en la manera de viure. No podem entendre ni les biblioteques, ni l’educació, ni pràcticament ninguna acció del nostre dia a dia sense internet i sense ordinadors. Per aquest motiu, la Biblioteca de la Pobla Llarga ha anat adaptant-se i oferint nous serveis com la connexió gratuïta de wifi, préstec de DVD i connexió per a ordinadors personals.

Aquest any, la Biblioteca Municipal de la Pobla Llarga compleix 30 anys i com hem vist, han hagut molts canvis i millores. Durant aquest 30 anys, hem intentat fomentar la lectura en els més menuts, ja que en el futur seran ells el que tinguen que seguir aquest camí, hem ampliat col·lecció, hem creat nous serveis i intentem facilitar l’estudi en els que encara són escolars, a diferents nivells. Estem de celebració, i al llarg del 2018, realitzarem una sèrie d’actes per commemorar aquest aniversari, dels quals anirem informant-vos.


De cara al futur, seguirem mantenint els serveis donats fins a hui, a més d’ampliar la nostra col·lecció de llibres i seguirem adaptant-nos a l’evolució de les noves tecnologies. Tots estem d’acord en que hi ha que potenciar la lectura, però fent-la el més agradable, accessible i còmoda possible, i treballarem per aconseguir-ho.

Per molts més anys de biblioteca a la Pobla Llarga!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fillprimogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria de Rasc…

EL TESTAMENT DE PERE D’ESPLUGUES

A l’hora de fer el testament Pere d’Esplugues tenia considerables possessions i una gran fortuna. Redactà les seues últimes voluntats el 14 de maig del 1337 a la ciutat de València davant del notari Arnald Ferrer. Aquest primer testament ha desaparegut. Pere d’Esplugues signà la seua conformitat davant els marmessors i testimonis Guillem Jofre, vicari perpetu de la capella de Sant Pere de la Catedral de València, Gerard de Roqueta, hebdomadari de la catedral, Guillem Sabadell, sagristà segon, Oliver de Sata, beneficiari de la catedral, i Pere Bellucer, prevere de l’església de Santa Caterina d’Alzira.
El testament més antic que es conserva està a la Seu de València i data del 15 de febrer del 1444, està redactat en llatí i segons es diu allí és una còpia fidel de l’original. En aquesta còpia intervingueren Joan Boix, justícia civil de la ciutat de València, Joan de Prats, notari púbic i escrivà reial de la cúria civil de València, que junt a Pere Navarro, notari company seu, revisaren …

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil.El Sindicato Agrícola San Calixto: c…