Passa al contingut principal

30 ANYS DE BIBLIOTECA A LA POBLA LLARGA

Una biblioteca és una col·lecció organitzada de llibres, publicacions periòdiques i altres documents en suport audiovisual, així com els serveis de personal que faciliten als usuaris la utilització d’aquests documents amb fins informatius, d’investigació, d’educació o recreatius.

Quan l’Ajuntament de la Pobla Llarga va decidir crear la seua Biblioteca, s’havien realitzat ja les transferències a les diferents autonomies, en el cas de la Comunitat Valenciana l’Estat havia traspassat les funcions en virtut dels Reials Decrets 278/1980 de 25 de gener i 3066/83 de 13 d’octubre. Posteriorment, amb el Decret 165/1983 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va crear el Centre de Biblioteques de la Generalitat Valenciana assumint les funcions de l’antic Centre Nacional de Lectura. En aquest marc legal, el govern valencià va establir uns objectius per al terreny bibliotecari:

1. Potenciar la creació de Biblioteques Públiques Municipals en les poblacions de més de 3000 habitants.
2. Ajudar a millorar les instal·lacions bibliotecàries ja existents.
3. Augmentar les dotacions bibliogràfiques amb un increment del nº de llibres per habitants.
4. Crear la Biblioteca Valenciana.

Així és com vam veure nàixer la Biblioteca Pública Municipal de la Pobla Llarga, emmarcat dins del primer i tercer objectiu. La nostra biblioteca, què comptava amb 3.650 volums, posseïa una única sala amb diferents seccions (infantil, juvenil i adults) amb diferents subseccions.
Cadascuna d’elles tenia diferents opcions:

-        Consulta en sala: obres que únicament poden consultar-se en sala.

-        Préstec: obres que poden ser prestades per a llegir-les en casa.

En 1991, la biblioteca comptava amb 465 usuaris, hui en dia es compta amb 1450 i ha sofert alguns canvis que a continuació detallarem. Actualment hi han 7955 volums (al següent enllaç podeu consultar el catàleg de llibres disponibles: http://xlpv.cult.gva.es/cginet-bin/abnetop/O8472/ID1406bb87?ACC=101 ), dividit en 3 sales: sala d’estudis per a adults, sala infantil/juvenil i sala d’informàtica i a més es dona el servei d’hemeroteca.

Ja en 1999, al llibre de festes d’aquell any, la nostra bibliotecària ens deia que les biblioteques anaven a canviar pel fort pes que estaven tenint les noves tecnologies, i ja en eixa època es parlava de connectar-se a la xarxa d’internet. Hui en dia, sabem que aquest canvi ha sigut una realitat i ha suposat una gran diferencia en la manera de viure. No podem entendre ni les biblioteques, ni l’educació, ni pràcticament ninguna acció del nostre dia a dia sense internet i sense ordinadors. Per aquest motiu, la Biblioteca de la Pobla Llarga ha anat adaptant-se i oferint nous serveis com la connexió gratuïta de wifi, préstec de DVD i connexió per a ordinadors personals.

Aquest any, la Biblioteca Municipal de la Pobla Llarga compleix 30 anys i com hem vist, han hagut molts canvis i millores. Durant aquest 30 anys, hem intentat fomentar la lectura en els més menuts, ja que en el futur seran ells el que tinguen que seguir aquest camí, hem ampliat col·lecció, hem creat nous serveis i intentem facilitar l’estudi en els que encara són escolars, a diferents nivells. Estem de celebració, i al llarg del 2018, realitzarem una sèrie d’actes per commemorar aquest aniversari, dels quals anirem informant-vos.


De cara al futur, seguirem mantenint els serveis donats fins a hui, a més d’ampliar la nostra col·lecció de llibres i seguirem adaptant-nos a l’evolució de les noves tecnologies. Tots estem d’acord en que hi ha que potenciar la lectura, però fent-la el més agradable, accessible i còmoda possible, i treballarem per aconseguir-ho.

Per molts més anys de biblioteca a la Pobla Llarga!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…