Passa al contingut principal

30 ANYS DE BIBLIOTECA A LA POBLA LLARGA

Una biblioteca és una col·lecció organitzada de llibres, publicacions periòdiques i altres documents en suport audiovisual, així com els serveis de personal que faciliten als usuaris la utilització d’aquests documents amb fins informatius, d’investigació, d’educació o recreatius.

Quan l’Ajuntament de la Pobla Llarga va decidir crear la seua Biblioteca, s’havien realitzat ja les transferències a les diferents autonomies, en el cas de la Comunitat Valenciana l’Estat havia traspassat les funcions en virtut dels Reials Decrets 278/1980 de 25 de gener i 3066/83 de 13 d’octubre. Posteriorment, amb el Decret 165/1983 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va crear el Centre de Biblioteques de la Generalitat Valenciana assumint les funcions de l’antic Centre Nacional de Lectura. En aquest marc legal, el govern valencià va establir uns objectius per al terreny bibliotecari:

1. Potenciar la creació de Biblioteques Públiques Municipals en les poblacions de més de 3000 habitants.
2. Ajudar a millorar les instal·lacions bibliotecàries ja existents.
3. Augmentar les dotacions bibliogràfiques amb un increment del nº de llibres per habitants.
4. Crear la Biblioteca Valenciana.

Així és com vam veure nàixer la Biblioteca Pública Municipal de la Pobla Llarga, emmarcat dins del primer i tercer objectiu. La nostra biblioteca, què comptava amb 3.650 volums, posseïa una única sala amb diferents seccions (infantil, juvenil i adults) amb diferents subseccions.
Cadascuna d’elles tenia diferents opcions:

-        Consulta en sala: obres que únicament poden consultar-se en sala.

-        Préstec: obres que poden ser prestades per a llegir-les en casa.

En 1991, la biblioteca comptava amb 465 usuaris, hui en dia es compta amb 1450 i ha sofert alguns canvis que a continuació detallarem. Actualment hi han 7955 volums (al següent enllaç podeu consultar el catàleg de llibres disponibles: http://xlpv.cult.gva.es/cginet-bin/abnetop/O8472/ID1406bb87?ACC=101 ), dividit en 3 sales: sala d’estudis per a adults, sala infantil/juvenil i sala d’informàtica i a més es dona el servei d’hemeroteca.

Ja en 1999, al llibre de festes d’aquell any, la nostra bibliotecària ens deia que les biblioteques anaven a canviar pel fort pes que estaven tenint les noves tecnologies, i ja en eixa època es parlava de connectar-se a la xarxa d’internet. Hui en dia, sabem que aquest canvi ha sigut una realitat i ha suposat una gran diferencia en la manera de viure. No podem entendre ni les biblioteques, ni l’educació, ni pràcticament ninguna acció del nostre dia a dia sense internet i sense ordinadors. Per aquest motiu, la Biblioteca de la Pobla Llarga ha anat adaptant-se i oferint nous serveis com la connexió gratuïta de wifi, préstec de DVD i connexió per a ordinadors personals.

Aquest any, la Biblioteca Municipal de la Pobla Llarga compleix 30 anys i com hem vist, han hagut molts canvis i millores. Durant aquest 30 anys, hem intentat fomentar la lectura en els més menuts, ja que en el futur seran ells el que tinguen que seguir aquest camí, hem ampliat col·lecció, hem creat nous serveis i intentem facilitar l’estudi en els que encara són escolars, a diferents nivells. Estem de celebració, i al llarg del 2018, realitzarem una sèrie d’actes per commemorar aquest aniversari, dels quals anirem informant-vos.


De cara al futur, seguirem mantenint els serveis donats fins a hui, a més d’ampliar la nostra col·lecció de llibres i seguirem adaptant-nos a l’evolució de les noves tecnologies. Tots estem d’acord en que hi ha que potenciar la lectura, però fent-la el més agradable, accessible i còmoda possible, i treballarem per aconseguir-ho.

Per molts més anys de biblioteca a la Pobla Llarga!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…