Passa al contingut principal

30 ANYS DE BIBLIOTECA A LA POBLA LLARGA

Una biblioteca és una col·lecció organitzada de llibres, publicacions periòdiques i altres documents en suport audiovisual, així com els serveis de personal que faciliten als usuaris la utilització d’aquests documents amb fins informatius, d’investigació, d’educació o recreatius.

Quan l’Ajuntament de la Pobla Llarga va decidir crear la seua Biblioteca, s’havien realitzat ja les transferències a les diferents autonomies, en el cas de la Comunitat Valenciana l’Estat havia traspassat les funcions en virtut dels Reials Decrets 278/1980 de 25 de gener i 3066/83 de 13 d’octubre. Posteriorment, amb el Decret 165/1983 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es va crear el Centre de Biblioteques de la Generalitat Valenciana assumint les funcions de l’antic Centre Nacional de Lectura. En aquest marc legal, el govern valencià va establir uns objectius per al terreny bibliotecari:

1. Potenciar la creació de Biblioteques Públiques Municipals en les poblacions de més de 3000 habitants.
2. Ajudar a millorar les instal·lacions bibliotecàries ja existents.
3. Augmentar les dotacions bibliogràfiques amb un increment del nº de llibres per habitants.
4. Crear la Biblioteca Valenciana.

Així és com vam veure nàixer la Biblioteca Pública Municipal de la Pobla Llarga, emmarcat dins del primer i tercer objectiu. La nostra biblioteca, què comptava amb 3.650 volums, posseïa una única sala amb diferents seccions (infantil, juvenil i adults) amb diferents subseccions.
Cadascuna d’elles tenia diferents opcions:

-        Consulta en sala: obres que únicament poden consultar-se en sala.

-        Préstec: obres que poden ser prestades per a llegir-les en casa.

En 1991, la biblioteca comptava amb 465 usuaris, hui en dia es compta amb 1450 i ha sofert alguns canvis que a continuació detallarem. Actualment hi han 7955 volums (al següent enllaç podeu consultar el catàleg de llibres disponibles: http://xlpv.cult.gva.es/cginet-bin/abnetop/O8472/ID1406bb87?ACC=101 ), dividit en 3 sales: sala d’estudis per a adults, sala infantil/juvenil i sala d’informàtica i a més es dona el servei d’hemeroteca.

Ja en 1999, al llibre de festes d’aquell any, la nostra bibliotecària ens deia que les biblioteques anaven a canviar pel fort pes que estaven tenint les noves tecnologies, i ja en eixa època es parlava de connectar-se a la xarxa d’internet. Hui en dia, sabem que aquest canvi ha sigut una realitat i ha suposat una gran diferencia en la manera de viure. No podem entendre ni les biblioteques, ni l’educació, ni pràcticament ninguna acció del nostre dia a dia sense internet i sense ordinadors. Per aquest motiu, la Biblioteca de la Pobla Llarga ha anat adaptant-se i oferint nous serveis com la connexió gratuïta de wifi, préstec de DVD i connexió per a ordinadors personals.

Aquest any, la Biblioteca Municipal de la Pobla Llarga compleix 30 anys i com hem vist, han hagut molts canvis i millores. Durant aquest 30 anys, hem intentat fomentar la lectura en els més menuts, ja que en el futur seran ells el que tinguen que seguir aquest camí, hem ampliat col·lecció, hem creat nous serveis i intentem facilitar l’estudi en els que encara són escolars, a diferents nivells. Estem de celebració, i al llarg del 2018, realitzarem una sèrie d’actes per commemorar aquest aniversari, dels quals anirem informant-vos.


De cara al futur, seguirem mantenint els serveis donats fins a hui, a més d’ampliar la nostra col·lecció de llibres i seguirem adaptant-nos a l’evolució de les noves tecnologies. Tots estem d’acord en que hi ha que potenciar la lectura, però fent-la el més agradable, accessible i còmoda possible, i treballarem per aconseguir-ho.

Per molts més anys de biblioteca a la Pobla Llarga!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…