Passa al contingut principal

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues.
La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren:
  • El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil.
  • El Sindicato Agrícola San Calixto: començà les seues activitats abans de 1924. Estava situat al número 33 del carrer Major i acabà clausurant-se el 1935.
  • La Unión Industrial y Mercantil desenvolupà les seues activitats entre 1924 i 1936. Els primers anys ocupava el número 34 del carrer Major i l’any 36 estava situat a la planta baixa del número 2 de la Plaça de la Llibertat.
  • El Sindicato Agrícola de San Pedro: estava situat a l’estació de ferrocarril i sols apareix documentat el 1927.
  •  La Sociedad Sindicato Agrícola de Izquierda Republicana:  estava situada a la planta baixa del carrer Alejandro Lerroux, número 45. Mantingué les seues activitats entre 1932 i 1936.
  • El Sindicato Agrícola Republicano Radical Socialista: estigué obert entre el 1932 i el 1935.
  • La Derecha Regional Agraria: estava situada al número 2 del carrer Alejandro Lerroux i mantingué la seua activitat des del 1930 al 1936.
  • La Casa de la Democracia: desenvolupà les seues funcions des del 1931 al 1936 i estava situada al número 15 del carrer Alcalà Zamora on disposava d’un servei de cafè.

A principis de 1907, la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga es veié obligada a acudir la ciutat de València a ajudar a reprimir la vaga general dels obrers. Aquest fet fou aprofitat per Salvador Llorca, que portava un mes al front de l’alcaldia, per a exigir a les autoritats competents la formació d’una ronda que, conjuntament amb les guardes de camp, vigilara els carrers de la Pobla per la nit. La ronda, que tenia com a finalitat principal controlar els moviments dels obrers, estava formada per quatre hòmens escollits pel mateix Llorca. Açò fou només el principi, ja que en març de 1910 demanà un augment de les forces de l’ordre, perquè segons ell, un agutzil era insuficient per a controlar tots els camperols.
La pressió als obrers continuà i el juliol de 1911 s’enduriren les lleis contra la costum de la gent obrera d’entrar als horts per arreplegar la taronja que hi havia per terra i així matar la fam. A partir d’aquest mes es féu obligatori portar la corresponent llicència emesa pel propietari del camp.
Després de la vaga general revolucionària, es produïren les revoltes de Cullera on, en 1911 fou assassinat el jutge de Sueca i dos funcionaris. Com a conseqüència es produïren distintes manifestacions i diferents altercats a la mateixa Sueca, Cullera, València, Tavernes de la Valldigna, Alzira, Carcaixent i Xàtiva on morí un dels participants de la revolta. Els diferents successos en pobles veïns, provocaren el temor dels cacics poblatans a que en la Pobla es repetiren i junt a la tensió de l’ambient que començava a pujar, l’Ajuntament el juliol de 1913 sol·licità una guàrdia més al quarter de la Guàrdia Civil.
A conseqüència de la Primera Guerra Mundial, es produí el bloqueig alemany i  València fou la primera en notar les conseqüències. Entre 1914 i 1918 pujà el cost de la vida i el poder adquisitiu dels camperols abaixà ràpidament. Els articles bàsics pujaren entre un 40 i un 60% mentre els salaris s’estabilitzaren.
El 1915 fou un any de protestes obreres en molts pobles valencians, i el 1916 es produïren continues vagues generals per l’encariment de les subsidències i la manca de feina. L’agost de 1916 fou destacat a la Pobla el Regiment d’Infanteria Otumba nº 49 per controlar l’última vaga de ferroviaris, i l’Ajuntament acordà donar 253 racions de pa per al manteniment dels sodats. El 26 de novembre de 1916, Salvador Lorca tornà a ocupar l’alcaldia i l’any següent el cos de la Guàrdia Civil es reforçà amb un oficial i un sergent de l’exercit per a fer front a les vagues dels obrers.
En 1917 la collita de l’arròs a la Pobla fou desastrosa en gran part degut a la falta d’adobs. Les coses anaven de mal en pitjor i els conflictes anaven en augment. A la Pobla no es comptava amb suficients vagons per poder exportar la taronja. El 13 de març de 1917, amb els ànims molt exaltats, l’alcalde intentà tranquil·litzar els jornalers, però dos dies després es convocà vaga general, que fou seguida massivament a la Pobla, Carcaixent i Algemesí. El dia 16 tingué lloc a la Pobla una protesta contra el Governs i la Companyia del Nord, fou una protesta pacífica. En abril es va produir la quasi total ruïna tarongera i al mes següent les vagues  i desordres públics a les zones tarongeres foren constants. Molts alcaldes dimitiren en senyal de solidaritat i com a protesta per la situació.
L’inici del 2018 portà un empitjorament en les perspectives de la producció de les collites de l’arròs i la taronja, agreujades per les continues infeccions i el paludisme, que a causa de l’aigua estancada dels arrossars, minaven la salut dels poblatans. El 28 de gener els enfrontaments entre patrons i jornalers eren constants i per tal d’evitar les pèrdues  en la producció de la taronja i l’arròs, l’alcalde de la Pobla va expedir diversos telegrames urgents demanant ajuda al president del Consell de Ministres, el ministre de Governació i Hisenda i altres autoritats. Dos mesos després arribaren huit guàrdies civils que durant tres dies reforçaren el quarter i ajudaren a aplaçar les protestes dels obrers.
Degut a tot aquest malestar social, a les comarques valencianes anaren produint-se conflictes d’inspiració anarquista i per a frenar-los, des del govern de la nació, es proclamà l’estat de guerra i s’ordenà la persecució dels sindicalistes. És en aquest període convulsiu on s’emmarquen els anomenats fets de 1919, dels que ja parlarem en aquest blog fa uns mesos:

El balanç total fou de 6 morts:
  • Miguel Tormo Sanpascacio de 30 anys.
  • Manuel Moncho Sánchez de 45 anys.
  • Calixto García García de 45 anys.

Aquests 3 moriren la mateixa nit i dos més moriren a l’endemà a causa de les greus ferides:
  • Antonio García Ferrer.
  • Vicente Martínez Rovira.

Més tard morí, el 18 de juliol, morí l’obrer José Ramón Vilaplana Oliver, greument ferit també la nit del dia 8.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.

A través d’aquestes dos imatges podem comprovar les diferents versions que es contaren a través de la premsa.


Gravísimos sucesos en Puebla Larga (10 de Julio de 1919). El Pueblo, p.1.
HEMEROTECA MUNICIPAL DE VALÈNCIA.


Los sucesos de Puebla Larga: cinco muertos, seis heridos graves y varios leves (10 de Julio de 1919). La voz valenciana, p.1.
HEMEROTECA MUNICIPAL DE VALÈNCIA.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PRELIMINARS ALS FETS DE 1919

Al País Valencià, es produïren una sèrie de conflictes d'inspiració anarquista que culminaren l'any 1919. Des de feia ja temps existia a la Pobla malestar entre els obrers del camp i els augments cedits pels patrons no foren suficients. Encara que sindicalistes i republicans donaren suport als camperols, la societat "Trabajadores del Campo" donà als seus socis llibertat de vot, i l'any 1919 les esquerres no obtingueren a la Pobla més que 168 vots en les eleccions generals i 16 en les provincials. El treballador poblatà, no obstant això, reaccionà amb una certa violència quan la fam el va obligar i els salaris no li arribaren per a mantenir cobertes les necessitats més bàsiques. La Federació obrera "El Progreso" nasqué de les organitzacions obreres i de la "Juventud Republicana Radical de la Pobla". El reglament es modificà i posteriorment passà a denominar-se "Sociedad de los Trabajadores de Campo" i nasqué també l'any 1917 e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació