Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES


Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.

Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.

A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un com l’altre feren aplegar a Ximén la decisió de lluitar pel senyoriu per medi del marqués de Guadalest que també lluitava a Flandes. Aquest es trobava en eixos moments formant part de la companyia de Joan de Castellví a la ciutat de Cambray.

El 9 d’abril del 1611 el procurador de Ximén, Joan Grau, maquinà un pla per a entretindre a Simeón i a Miquel. Dit pla consistia en introduir un tercer litigant amb la fi d’allargar la causa i donar temps a que Ximén pogués tornar de Flandes. Finalment resolgueren que el tercer litigant fora Juan Torrelles com a adversari. Al mateix temps, Josep Rams va acudir al justícia d’Alzira per a que facilitara el nomenament de Ximén com a nou administrador de la Pobla. A la mort de Francesc, ocorreguda el 8 de juliol del 1611, la Pobla inicià els tràmits per a l’elecció del Senyor. Enviaren tres nuncis amb una carta cadascun, en les tres es proposava a Ximén Pérez com a nou senyor, ja que el termini de tres dies devien elegir-lo d’entre un descendent del llinatge Esplugues. Al dia següent, Luis García, assessorat per Dimes Lara, amb la recomanació del Duc de Gandia i amb la presència dels notaris d’Alzira, Pere Creus i Jaume Martí, envià resposta a la missiva rebuda amb data de 9 de juliol. En ella confirmava que la persona elegida com a successor a senyor de la Pobla, amb totes les qualitats requerides pel fundador, era Ximén Pérez d’Esplugues.

El 14 de juliol de 1611, Sogorb donà la conformitat a l’elecció de Ximén i el dia 21 obtingué el consens del justícia criminal de la ciutat de València. El mateix dia Luis García, justícia d’Alzira, confirmant de nou l’elecció feta. I el dia 23 Sogorb ratificà l’elecció.

El 6 d’octubre de 1611, arriba un breu del nunci d’Espanya, donant la seua aprovació. Ximén Pérez era anomenat senyor i administrador segons sentència donada per Baltasar de Borja, vicari general, jutge i comissari apostòlic. El nomenament s’arxivà a l’arquebisbat de València.

Al dia següent, 7 d’octubre de 1611, Ximén Pérez, i abans de prendre possessió del senyoriu, ratificà com a procurador a Joan Grau que ja havia exercit el mateix càrrec amb el seu germà Francesc. Acte seguit prengué possessió de la Pobla, del seu terme, de la Casa i béns de Pere d’Esplugues, amb tots els drets i les remuneracions que li corresponien com a senyor.  La pressa de possessió fou seguida d’unes festes a la Pobla que duraren diversos dies i on es celebraren molts actes en nom de l’administrador.

El 31 d’octubre, Baltasar de Borja ratificava el nomenament de Ximén i el mateix any aquest redactava la carta pobla. Sent ja senyor de la Pobla, Ximén continuà estant al servei del rei i durant el mes de novembre del 1611 i abans de tornar a eixir cap a Italià, recorregué la ciutat i el Regne de València, sobretot els pobles de la Muntanya reclutant gent per a l’exèrcit reial. A finals d’any marxà cap a Itàlia com a capità d’una companyia d’infanteria espanyola. Es desconeix quan retornà a València, però l’octubre de 1616 tornà  embarcar-se cap a Italià també com a capità. El 31 d’agost del 1617 la demanda de Joan Torrelles canvià de rumb i es posà en contra de Ximén, interposant-li querella i reclamant el senyoriu. Encara que sabia que la nominació de Ximén era legal i amb confirmació apostòlica, ho ignorà a favor del seu interès personal per apropiar-se de la Pobla. Pel seu costat, Joan Torrelles intentà demostrar a la Reial Audiència que ell era l’autèntic descendent del Esplugues de la Pobla. El 16 de maç de 1618 va acudir junt al notari Nicolau Simó a l’església de Sant Llorenç de València per tal de comprovar que era fill de Joan Torrelles i Serafina Esplugues i alçar acta. Mentrestant, Ximén encara continuava a Itàlia dirigint una companyia dels reis exèrcits.

El 20 de gener del 1619 Ximén, que estava més enllà de les fronteres de Savoia, va rebre, per fi i tard, la carta de Violant en la que li comunicava les pretensions de Torrelles i el problemes que estava tenint per a defensar el senyoriu. Ximén demanà llicència al governador de Milà i encara que el temps era contrari i perillós per a navegar, inicià el retorn el mateix dia 20 per a poder acudir a la seua llegítima defensa en causa tan greu. Així i tot Violant recercà en la Cort eclesiàstica fins trobar el 26 de gener del 1619 la ratificació del procés de la nominació i confirmació de Ximén com a senyor i administrador de la Pobla i els seus béns. El procés contenia també una còpia del testament de Pere d’Esplugues. Violant, que tampoc comptava amb còpia de les demandes que Juan Torrelles havia interposat, sol·licità a la Reial Audiència quatre mesos de dilació per a cercar les escriptures i signatures de les corts de justícia criminal de València i poder aportar proves a favor del seu marit. El 10 de febrer de 1619 Juan Torrelles negà a Violant els quatre mesos de dilació que ella pretenia aconseguir. Torrelles al·lega què segons els furs del Regne, estava fóra de termini i no li corresponia eixa dilació.

La nit del dissabte 17 d’agost del 1619 es veié embolicat en el segrest del doctor Cardona, que formava part del consell de València. Ximén junt al senyor d’Olocau i a Alonso Vilaragut, anà a visitar al doctor Cardona i amb l’ajuda d’altres persones se l’endugueren a la força a la Diputació. Assabentat del fet, el virrei, marqués de Tavara, ordenà, el mateix dissabte, que prengueren a Ximén Pérez, senyor de la Pobla i a Alonso Vilaragut i Sanz per haver participat en l’acte, els traslladaren  i empresonaren a la mateixa Diputació. El 4 d’octubre de 1619, custodiats per l’agutzil reial Joan Torrelles, Ximén Pérez, des de la presó, nomenà batlle de la Pobla a Andreu Badia. El dia 9 de novembre del mateix any quedaren en llibertat.

El 27 de gener de 1620 tornava a estar Llombardia al servei del rei com a capità d’una companyia d’infanteria espanyola. Un any després era justícia civil de la ciutat de València. Per un altre costat, la mort de Violant, la funció de procurador li fou encarregada a Vicent Franch, que continuà defenent a Ximén front les demandes de Simeón i Torrelles que quedaven pendents. El 9 de juliol del 1627 també era procurador de Ximén, Baltasar Mercader, cavaller de l’hàbit de Santiago i veí de València. Ximén per la seua part, demanà permís al rei i al governador de Milà per a tornar, i mentrestant el seu  germà menor Gaspar fou el que s’ocupà de la seua defensa en els plets. Però el desitjat permís no aplegà degut a les continues guerres en LLombardia. El 3 de gener de 1629 Ximén demanà la mediació de personatges influents, com el Duc de Nivers i el de Màntua, per a que sol·licitaren al rei i al Reial Consell d’Aragó, permís per poder tornar a cassa.

El 24 de gener de 1630 l’escrivà de manament Francesc Pau Alrreus, de la Reial Audiència, publicà sentència a favor de Ximén, i així ho comunica a les parts, Joan Torrelles declarà que la sentència anava contra els seus drets, seguia insistint en que ell era Esplugues legalment en quart grau, i Ximén era fill il·legítim. No conforme amb la sentència del Sacre Suprem Consell d’Aragó, presentà una súplica en la que sol·licitava a Ximén que li costejarà la mitat del salari de la sentència. El 9 de febrer de 1630 l’oïdor i auditor Juan Hieroni Blasco notificarà a Simeón i a Torrelles que tenien que pagar 10 lliures, 8 sous i 4 diners cadascú per despeses del plet i a Ximén que tenia que pagar la tercera part de les despeses del salari. Totes les parts signaren la conformitat.

L’any 1631 Ximén obtingué per insaculació, un càrrec en la Generalitat. Aquest morí cap al 1638 en el setge al castell de Pamplona.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…