Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN D’ESPLUGUES


Francesc Joan d’Esplugues era fill natural de Gaspar Andreu i de la seua cosina germana Brianda. Les Corts de València el legitimaren el 1585. Els seus germans, també naturals, eren Serafina, Ximén Pérez i Gaspar Andreu. Ostentà el títol de generós.
En setembre de 1591 fundà, junt a nou amics més, l’Acadèmia dels Nocturns de la qual fou secretari. Es relacionà amb els dramaturgs més destacats del moment, com Tàrrega, Guillem de Castro, Gaspar Aguilar o el cronista Escolano. Els seus escrits portaven el pseudònim de Descuido.
Intervingué en les Corts del Regne, que es reuniren a València el 1604, representant l’estament militar i el 1607 desenvolupà el càrrec de Jurat de València per la classe de cavallers i generosos.
Accedí al senyoriu de la Pobla el 16 de febrer del 1607 i en aquesta data donà a conèixer la seua carta pobla que conté 28 capítols. L’administració del senyoriu la deixà en mans del seu procurador Joan Grau, que tenia facultat per a intervenir en tots els aspectes de l’administració de la Pobla. Visqué a València on ocupà el càrrec de conseller el 1608 en representació de l’estament militar, i fou escriptor i poeta.
Durant el període que va ser senyor es va produir l’expulsió dels moriscos decretada l’any 1609 per Felip III i encara que els nobles es reuniren per intentar impedir-ho, ja que es tractava de mà d’obra barata, el senyor de la Pobla no participà en aquella reunió perquè la seua expulsió no afectava al senyoriu, que estava format per 110 cases en la seua totalitat de cristians vells. Però la expulsió acabà notant-se tant a la Pobla com a altres pobles de cristians vells per la falta d’abastiment de blat, oli, llenya, carbó, garrofes, civada, pesca, etc. que proporcionaven habitualment els moriscos.
Francesc Joan d’Esplugues morí l’octubre de 1611 sense descendència.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria
1 comentari
Més informació

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique
Publica un comentari a l'entrada
Més informació