Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN D’ESPLUGUES


Francesc Joan d’Esplugues era fill natural de Gaspar Andreu i de la seua cosina germana Brianda. Les Corts de València el legitimaren el 1585. Els seus germans, també naturals, eren Serafina, Ximén Pérez i Gaspar Andreu. Ostentà el títol de generós.
En setembre de 1591 fundà, junt a nou amics més, l’Acadèmia dels Nocturns de la qual fou secretari. Es relacionà amb els dramaturgs més destacats del moment, com Tàrrega, Guillem de Castro, Gaspar Aguilar o el cronista Escolano. Els seus escrits portaven el pseudònim de Descuido.
Intervingué en les Corts del Regne, que es reuniren a València el 1604, representant l’estament militar i el 1607 desenvolupà el càrrec de Jurat de València per la classe de cavallers i generosos.
Accedí al senyoriu de la Pobla el 16 de febrer del 1607 i en aquesta data donà a conèixer la seua carta pobla que conté 28 capítols. L’administració del senyoriu la deixà en mans del seu procurador Joan Grau, que tenia facultat per a intervenir en tots els aspectes de l’administració de la Pobla. Visqué a València on ocupà el càrrec de conseller el 1608 en representació de l’estament militar, i fou escriptor i poeta.
Durant el període que va ser senyor es va produir l’expulsió dels moriscos decretada l’any 1609 per Felip III i encara que els nobles es reuniren per intentar impedir-ho, ja que es tractava de mà d’obra barata, el senyor de la Pobla no participà en aquella reunió perquè la seua expulsió no afectava al senyoriu, que estava format per 110 cases en la seua totalitat de cristians vells. Però la expulsió acabà notant-se tant a la Pobla com a altres pobles de cristians vells per la falta d’abastiment de blat, oli, llenya, carbó, garrofes, civada, pesca, etc. que proporcionaven habitualment els moriscos.
Francesc Joan d’Esplugues morí l’octubre de 1611 sense descendència.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fillprimogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria de Rasc…

EL TESTAMENT DE PERE D’ESPLUGUES

A l’hora de fer el testament Pere d’Esplugues tenia considerables possessions i una gran fortuna. Redactà les seues últimes voluntats el 14 de maig del 1337 a la ciutat de València davant del notari Arnald Ferrer. Aquest primer testament ha desaparegut. Pere d’Esplugues signà la seua conformitat davant els marmessors i testimonis Guillem Jofre, vicari perpetu de la capella de Sant Pere de la Catedral de València, Gerard de Roqueta, hebdomadari de la catedral, Guillem Sabadell, sagristà segon, Oliver de Sata, beneficiari de la catedral, i Pere Bellucer, prevere de l’església de Santa Caterina d’Alzira.
El testament més antic que es conserva està a la Seu de València i data del 15 de febrer del 1444, està redactat en llatí i segons es diu allí és una còpia fidel de l’original. En aquesta còpia intervingueren Joan Boix, justícia civil de la ciutat de València, Joan de Prats, notari púbic i escrivà reial de la cúria civil de València, que junt a Pere Navarro, notari company seu, revisaren …

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil.El Sindicato Agrícola San Calixto: c…