Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN D’ESPLUGUES


Francesc Joan d’Esplugues era fill natural de Gaspar Andreu i de la seua cosina germana Brianda. Les Corts de València el legitimaren el 1585. Els seus germans, també naturals, eren Serafina, Ximén Pérez i Gaspar Andreu. Ostentà el títol de generós.
En setembre de 1591 fundà, junt a nou amics més, l’Acadèmia dels Nocturns de la qual fou secretari. Es relacionà amb els dramaturgs més destacats del moment, com Tàrrega, Guillem de Castro, Gaspar Aguilar o el cronista Escolano. Els seus escrits portaven el pseudònim de Descuido.
Intervingué en les Corts del Regne, que es reuniren a València el 1604, representant l’estament militar i el 1607 desenvolupà el càrrec de Jurat de València per la classe de cavallers i generosos.
Accedí al senyoriu de la Pobla el 16 de febrer del 1607 i en aquesta data donà a conèixer la seua carta pobla que conté 28 capítols. L’administració del senyoriu la deixà en mans del seu procurador Joan Grau, que tenia facultat per a intervenir en tots els aspectes de l’administració de la Pobla. Visqué a València on ocupà el càrrec de conseller el 1608 en representació de l’estament militar, i fou escriptor i poeta.
Durant el període que va ser senyor es va produir l’expulsió dels moriscos decretada l’any 1609 per Felip III i encara que els nobles es reuniren per intentar impedir-ho, ja que es tractava de mà d’obra barata, el senyor de la Pobla no participà en aquella reunió perquè la seua expulsió no afectava al senyoriu, que estava format per 110 cases en la seua totalitat de cristians vells. Però la expulsió acabà notant-se tant a la Pobla com a altres pobles de cristians vells per la falta d’abastiment de blat, oli, llenya, carbó, garrofes, civada, pesca, etc. que proporcionaven habitualment els moriscos.
Francesc Joan d’Esplugues morí l’octubre de 1611 sense descendència.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…