Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE MIGUEL ÀNGEL DE RIBELLES


Miguel Àngel de Ribelles  de Vilanova i de Valero era fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna, Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals, a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns passarien als descendents del següent grau.
Miguel Àngel de Ribelles fou senyor de la Pobla cedint-li alguns drets inicialment a Garcerà de Vilanova. Com a Ribelles no li interessava que la Pobla s’anomenara dels Esplugues, imposà, la denominació de la Pobla Llarga.
Sembla que Ribelles abans de fer-li el préstec a Garcerà ja havia tingut una conversa sobre el futur dels senyoriu amb Isabel Corts i amb el mateix Garcerà, al que instà per a ser senyor. De fons estava la por de Ribelles de que els Borja, que estaven comprant senyorius en mala situació econòmica en la Ribera, i que eren els majors creditors, ja que Castellana i Àngela de Borja posseïen un cens de 9.500 sous, acabaren apoderant-se de la Pobla.
Així encara que aparentment Garcerà de Vilanova comprà el senyoriu, en realitat fou sols el testaferro de Ribelles, que, fent valdre el seu préstec fou el veritable senyor. Quan Garcerà comprà la Pobla, dels diners depositats a la Taula de València es pagaren els censos dels cinc creditors que tenien hipotecat el senyoriu i les pensions retardades dels Ribelles. Com Garcerà no podia pagar el préstec que havia fet Ribelles, li vengué legalment la titularitat del senyoriu i quedà inicialment com a segon propietari del senyoriu compartit. A distància els demés creditors compartien els fruits i rendes proporcionalment al cens que posseïen. És de suposar que Ribelles pagà, a no tardar, els censals pendents a Castellana i Àngela de Borja, a Isabel Prats de Gramulles i a Gabriel Scales, perquè el 1535, un any després d’haver accedit Garcerà al senyoriu, Baltasar d’Esplugues el reclamà però pledejà principalment contra Miguel Àngel de Ribelles que era el senyor, contra Garcerà de Vilanova que també gaudia de certs drets, i contra Isabel Corts pels fruits cobrats, però no reclamà res a la resta de creditors.
En el plet Ribelles defengué la seua legalitat com a senyor perquè havia comprat la Pobla i el seu castell amb escriptura, i argumentà que ja existien exemples de compra del senyoriu amb anterioritat, com era el cas dels Corts, en el que mai s’havia qüestionat la seua legitimitat. També invocà el testament de Pere d’Esplugues al·legant que encara que no complia les disposicions del Fundador posseïa un escrit apostòlic que el feia legítim posseïdor del senyoriu de la Pobla i com a prova de la seua legalitat, presentà diferents butlles papals i les vendes autoritzades del rei.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…