Miguel Àngel de
Ribelles de Vilanova i de Valero era
fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét
d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna,
Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la
Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i
de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir
la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també
estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb
Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre
de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals,
a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a
l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments
encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns
passarien als descendents del següent grau.
Miguel Àngel de
Ribelles fou senyor de la Pobla cedint-li alguns drets inicialment a Garcerà de
Vilanova. Com a Ribelles no li interessava que la Pobla s’anomenara dels
Esplugues, imposà, la denominació de la Pobla Llarga.
Sembla que Ribelles
abans de fer-li el préstec a Garcerà ja havia tingut una conversa sobre el
futur dels senyoriu amb Isabel Corts i amb el mateix Garcerà, al que instà per
a ser senyor. De fons estava la por de Ribelles de que els Borja, que estaven
comprant senyorius en mala situació econòmica en la Ribera, i que eren els
majors creditors, ja que Castellana i Àngela de Borja posseïen un cens de 9.500
sous, acabaren apoderant-se de la Pobla.
Així encara que
aparentment Garcerà de Vilanova comprà el senyoriu, en realitat fou sols el testaferro
de Ribelles, que, fent valdre el seu préstec fou el veritable senyor. Quan
Garcerà comprà la Pobla, dels diners depositats a la Taula de València es
pagaren els censos dels cinc creditors que tenien hipotecat el senyoriu i les
pensions retardades dels Ribelles. Com Garcerà no podia pagar el préstec que
havia fet Ribelles, li vengué legalment la titularitat del senyoriu i quedà
inicialment com a segon propietari del senyoriu compartit. A distància els
demés creditors compartien els fruits i rendes proporcionalment al cens que
posseïen. És de suposar que Ribelles pagà, a no tardar, els censals pendents a
Castellana i Àngela de Borja, a Isabel Prats de Gramulles i a Gabriel Scales,
perquè el 1535, un any després d’haver accedit Garcerà al senyoriu, Baltasar
d’Esplugues el reclamà però pledejà principalment contra Miguel Àngel de
Ribelles que era el senyor, contra Garcerà de Vilanova que també gaudia de
certs drets, i contra Isabel Corts pels fruits cobrats, però no reclamà res a
la resta de creditors.
En el plet Ribelles
defengué la seua legalitat com a senyor perquè havia comprat la Pobla i el seu
castell amb escriptura, i argumentà que ja existien exemples de compra del
senyoriu amb anterioritat, com era el cas dels Corts, en el que mai s’havia
qüestionat la seua legitimitat. També invocà el testament de Pere d’Esplugues
al·legant que encara que no complia les disposicions del Fundador posseïa un
escrit apostòlic que el feia legítim posseïdor del senyoriu de la Pobla i com a
prova de la seua legalitat, presentà diferents butlles papals i les vendes
autoritzades del rei.
Navarro
i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700
aniversari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada