Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE MIGUEL ÀNGEL DE RIBELLES


Miguel Àngel de Ribelles  de Vilanova i de Valero era fill i hereu de Gaspar de Ribelles i d’Isabel de Ribelles i de Valero, nét d’Elvira de Ribelles, senyora d’Alcàntera, que posseïa una enorme fortuna, Miguel Ángel fou canonge de la Seu de València, i després de ser senyor de la Pobla, fou rector de la parròquia de Dos Aigües i síndic en les corts de 1542 i de 1547 pel braç eclesiàstic. Excomunicà al governador Cabanelles per entorpir la investigació del patrimoni reial. Era parent de Garcerà de Vilanova i també estigué emparentat amb la família dels Borja quan el seu germà Juan casà amb Àngela de Borja Llanzol de Romaní i Centelles. Va fer testament el 17 d’octubre de 1557 i un codicil el 29 de maig de 1563. Deixà el seu llegat a parts iguals, a Acaci Vallterra, fill major de la seua neboda Margarita de Ribelles, i a l’hipotètic fill major de la seua neboda Jerónima, que en aquells moments encara no tenia fills, i en cas de que no en tinguera, la mitat dels seus béns passarien als descendents del següent grau.
Miguel Àngel de Ribelles fou senyor de la Pobla cedint-li alguns drets inicialment a Garcerà de Vilanova. Com a Ribelles no li interessava que la Pobla s’anomenara dels Esplugues, imposà, la denominació de la Pobla Llarga.
Sembla que Ribelles abans de fer-li el préstec a Garcerà ja havia tingut una conversa sobre el futur dels senyoriu amb Isabel Corts i amb el mateix Garcerà, al que instà per a ser senyor. De fons estava la por de Ribelles de que els Borja, que estaven comprant senyorius en mala situació econòmica en la Ribera, i que eren els majors creditors, ja que Castellana i Àngela de Borja posseïen un cens de 9.500 sous, acabaren apoderant-se de la Pobla.
Així encara que aparentment Garcerà de Vilanova comprà el senyoriu, en realitat fou sols el testaferro de Ribelles, que, fent valdre el seu préstec fou el veritable senyor. Quan Garcerà comprà la Pobla, dels diners depositats a la Taula de València es pagaren els censos dels cinc creditors que tenien hipotecat el senyoriu i les pensions retardades dels Ribelles. Com Garcerà no podia pagar el préstec que havia fet Ribelles, li vengué legalment la titularitat del senyoriu i quedà inicialment com a segon propietari del senyoriu compartit. A distància els demés creditors compartien els fruits i rendes proporcionalment al cens que posseïen. És de suposar que Ribelles pagà, a no tardar, els censals pendents a Castellana i Àngela de Borja, a Isabel Prats de Gramulles i a Gabriel Scales, perquè el 1535, un any després d’haver accedit Garcerà al senyoriu, Baltasar d’Esplugues el reclamà però pledejà principalment contra Miguel Àngel de Ribelles que era el senyor, contra Garcerà de Vilanova que també gaudia de certs drets, i contra Isabel Corts pels fruits cobrats, però no reclamà res a la resta de creditors.
En el plet Ribelles defengué la seua legalitat com a senyor perquè havia comprat la Pobla i el seu castell amb escriptura, i argumentà que ja existien exemples de compra del senyoriu amb anterioritat, com era el cas dels Corts, en el que mai s’havia qüestionat la seua legitimitat. També invocà el testament de Pere d’Esplugues al·legant que encara que no complia les disposicions del Fundador posseïa un escrit apostòlic que el feia legítim posseïdor del senyoriu de la Pobla i com a prova de la seua legalitat, presentà diferents butlles papals i les vendes autoritzades del rei.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…