EL SENYORIU DE GARCERÀ DE VILANOVA

Sobre Garcerà de Vilanova hi ha poques dades personals, encara que possiblement fou nebot del IX senyor de l’Alcúdia, Joan de Vilanova.

Fou senyor únic de la Pobla durant uns pocs mesos a instàncies de Miguel de Ribelles, del que era parent.

Quan Garcerà de Vilanova comprà la Pobla es va fer càrrec de tots els deutes que Isabel Corts tenia amb els creditors. Els drets i rendes de la Pobla estaven en aquells moments hipotecats a Miguel Ángel de Ribelles, Serafí i Elvira Ribelles, Castellana i Àngela de Borja, Isabel Prats de Gramulles i Gabriel Scales. Algunes de les hipoteques arrancaven dels temps de Guillem Ramon i de Francesc Joan Corts.

Garcerà per a poder adquirir la Pobla, comptà amb dos préstecs que li abonaren al compte que tenia a la Taula de València. Un préstec procedia d’Eiximén Pérez Calatayud i pujava a 54.000 sous i l’altre venia de part de Miguel Ángel Ribelles i pujava a 112.340 sous i 10 diners. El traspàs d’Eiximén no fou en efectiu sinó que li deixà els censals que li devien tercers. El de Ribelles sí que fou un traspàs en efectiu i Garcerà afegí a les quantitats prestades, 5.860 sous de la seua part per a comprar la Pobla per 17.220 timbres, és a dir, 172.200 sous. Quan Garcerà comprà la Pobla, els creditors no cobraren directament de Garcerà sinó per mig de la Taula, que servia d’intermediària per als moviments de capital, seguint el manament del Duc o de la Reial Audiència.

El 12 de febrer de 1534, Garcerà de Vilanova acudí a la Pobla per a prendre possessió del senyoriu amb tots els drets sobre els fruits, rendes i emoluments. És comprometia a respectar les condicions que tenien els vassalls a canvi de que aquest li prestaren el corresponent jurament d’homenatge i fidelitat. I en aquesta compra – sols en teoria – quedaven intactes els drets dels Esplugues.

En l’acte de possessió, l’acompanyaven el ciutadà i algutzir del rei Miquel Rubert, que portava en mà un manament de Hierònim de Cavanilles, Francesc Ubach, de la Reial Audiència, Bertran de Bues i altes doctors de la Reial Audiència.

Miquel Rubert demanà la presència del justícia de la Pobla Jaume Rugat, dels jurats, Damià Penadés i Pere Rugat, i del batlle Bernat Rugat per a comunicar-los que Garcerà de Vilanova era el nou senyor per ordre reial. Rubert ordenà que convocaren a tots els veïns al carrer Major, davant l’església, per a què tothom s’assabentés de qui era el nou senyor. Andrés Salines declarà que tots els veïns que no es presentaren serien castigats amb una multa de 100 florins, quantitat molt elevada per a qualsevol vassall.

Es presentaren 46 veïns, inclosos el justícia, jurats i batlle. Quan ja estigueren tots els veïns congregats davant l’església, Bertran de Bues, amb veu alta i clara i de forma solemne, comunicà a tots els presents la voluntat del rei Carles I de donar-li el senyoriu a Garcerà de Vilanova i que aquesta nova es feia extensiva als veïns absents, i fins i tot als esdevenidors.

També notificà que el senyoriu s’havia venut perquè els creditors d’Isabel Corts i d’Esplugues volien cobrar i ella no podia fer front als pagaments. Notificà igualment que el preu de la venda del senyoriu havia pujat a 17.220 timbres i que el nou senyor, Garcerà, s’havia retés 56.400 sous per a fer el quitament dels censos dels cinc creditors que tenien hipotecada la Pobla, i pagar les pensions a Miguel Àngel, Serafí i Elvira de Ribelles. El sobrant seria ingressat a la Taula de València que s’encarregaria de fer els pagaments a la resta de creditors.

Bertran continuà el seu parlament. Digué que la convocatòria havia sigut pe ordre reial i que Garcerà de Vilanova, l’havien de servir i obeir d’ara endavant com a senyor, que devien fer-li el jurament d’homenatge de fidelitat i vassallatge, i que a Garcerà li pertanyien, d’ara endavant, totes les rendes, jurisdicció i drets del jurament de fidelitat que els veïns havien fet a Isabel Corts. Garcerà, per la seua part, es comprometia a acceptar els bons usos i costums dels senyors del Regne de València.

Com que els pobletans ja s’havien negat per dues vegades a trencar el jurament de fidelitat que tenien amb Isabel Corts, el rei amenaçà amb una multa de 1.000 florins a qui no accedirà al canvi de senyor. Davant l’amenaça acceptaren com a nou senyor a Garcerà de Vilanova sempre que aquest respectés els seus drets.

L’agutzil donà per solucionat aquest assumpte i manà a Garcerà que jurés i signés els furs i privilegis corresponents demanats pels representants de la dita universitat de la Pobla.

Miquel Rubert donà a Garcerà la possessió real de la Pobla inclosa la jurisdicció civil i criminal alta i baixa i el mer i mixt imperi. Cal dir que en les senyories alfonsines, com és el cas de la Pobla, no se solia concedir el mer imperi (poder infringir càstigs físics ni decidir sobre la vida i la mort dels vassalls) que quedava reservat al tribunal del rei que estava en Alzira. Però el ben cert és que en aquest cas el rei li donà a Garcerà l’alta jurisdicció, o bé, per molta confiança, o bé per què havia cobrat una bona quantitat de diners.

Garcerà, en presència del notari Bertran de Bues, de l’agutzil i dels altres testimonis va der els següents actes de possessió:

Primerament va cridar davant d’ell al justícia, jurats i batlle de la Pobla i els va suspendre dels seus oficis. Jaume Rugat, Damià Penadés, Pere Rugat i Bernat Rugat acceptaren la revocació dels seus càrrecs sense contradir al senyor. No obstant, el consell de la Pobla i altres testimonis li feren vore a Garcerà que el dit lloc no estaria bé sense dits oficials i que els cessats havien regit bé els seus oficis. Garcerà atengué la seua suplicació, restituí dits oficis i els creà de nou en les mateixes persones. El justícia, els jurats i el batlle li juraren lleialtat davant l’agutzil reial i de Bertran de Bues.

Com a segon acte de la presa de possessió, Garcerà es va fer acompanyar de Miquel Rubert, Bertran de Bues, Jaume Rugat, Damià Penadés, Pere Rugat i del batlle Bernat Rugat per anar al Castell, que era la casa del senyor de la Pobla. Ja a la porta del castell l’agutzil agafà de la mà a Garcerà i l’introduí dins del castell, el nou senyor tancà les portes i passejà per dins de l’edifici en senyal de quieta i pacífica possessió. Després Garcerà obrí de nou les portes del castell i partí acompanyat de la comitiva i de la molta gent que allí es trobava.

Com a tercer i últim acte, Garcerà va eixir del poble mirant i reconeixent el terme,  i del primer camp que trobà, agafà un grapat de terra i la llançà en alt i del primer arbre en que es va topar, trencà un tros de rama.

Tot açò ho va fer com a senyal de que havia pres real possessió del senyoriu i així ho comunicà Miquel Rubert a Hierònim de Cavanilles com a representant del rei. Hierònim manà després a cada veí de la Pobla que tenira y reputara com a senyor seu a Garcerà de Vilanova. I a Beltran de Bues li manà que fera en la mateixa Pobla moltes cartes públiques per a què quedés memòria de l’acte en temps futurs.

Garcerà de Vilanova estigué molt poc de temps com a senyor únic al front del senyoriu i pràcticament de seguida el compartí amb Miguel Ángel de Ribelles i demés creditors. En la documentació estudiada no es parla de les condicions que Garcerà compartí el senyoriu.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.