EL SENYORIU DE BALTASAR D’ESPLUGUES

Baltasar d’Esplugues era fill de Gaspar Joan d’Esplugues i de Brianda Navarro. Son pare era fill de Francesc d’Esplugues, que a la vegada era nét de Francesc d’Esplugues. A la mort de sa mare Brianda, son pare casà amb Francesca Sans. Baltasar tingué dos germans, Gaspar Joan i Francesc Galvany, que actuà com a procurador dels seus germans.

El seu germà Francesc Galvany pledejà contra Isabel Corts en la cúria romana per a recuperar el senyoriu. Però abans de dictar-se sentència, la Pobla fou venuda primer a Garcerà de Vilanova i poc després a Miguel Ángel de Ribelles. El  Papa promulgà sentència ferma publicada en la Rota i Cúria Romana a favor de Francesc Galvany i Isabel Corts, Garcerà i Ribelles foren condemnats a restituir a Galvany el castell, la Pobla i els fruits que havien rebut tant Isabel com Garcerà i Ribelles. La cúria romana dictaminà que el senyor de la Pobla, tal com havia deixat manat Pere d’Esplugues en el testament, s’havia d’elegir i per tant, l’accés de Ribelles al senyoriu per medi de compra, no el validava com a senyor. La sentència obligava a Ribelles a restituir el senyoriu als Esplugues. Però malgrat el dictamen de la Cúria Romana, Ribelles no va fer cas de la sentència i el 1535 continuava ocupant el castell i actuant com a senyor de la Pobla.

Com Ribelles havia obviat la sentència, l’altre germà de Baltasar, Gaspar Joan d’Esplugues, inicià plet, aquesta vegada davant el Duc, contra Isabel Corts, Ribelles i Garcerà de vilanova reivindicant tant el castell com la Pobla. En el document argumentava que Baltasar Esplugues era el legítim usufructuari, patró i administrador de la Casa i almoina de Pere d’Esplugues i que el castell, lloc, casals i terme de la Pobla havien pertangut i pertanyien a la família Esplugues. I que Miguel Ángel de Ribelles i de Valero i Garcerà de Vilanova eren injustos detenidors i posseïdors. A més Castellana i Àngela de Borja i els seus marits Lluís Ferrer i Lluís Carros, Scales i Isabel Prats de Gramulles pretenien també ser beneficiaris del senyoriu. La demanda interposada contenia vint-i-quatre punts on deixava clar que el senyoriu pertanyia i devia pertànyer als Esplugues i demanava que Ribelles i Garcerà, a més de pagar les despeses del plet, abandonaren el castell i el lloc de la Pobla i el seu terme i renunciaren a tots els drets que fins eixe moment havien gaudit. Gaspar Joan, a través del verguer Bernat Boix, informà a Ribelles i a Garcerà del comunicat que havia enviat al Duc.

Després de la sentència de la cúria Galvany Esplugues renuncià a tots els drets que li pertocaven sobre la Pobla en favor del seu germà Baltasar. La renúncia s’efectuà davant del Papa Paulo III i amb el consentiment del seu altre germà Gaspar Joan. El Papa atorgà butlla el 12 de novembre de 1535 acceptant la renúncia, subrogant els drets i elegint a Baltasar com a patró usufructuari i administrador de la Pobla, Casa i almoina dels Esplugues. Baltasar d’Esplugues recupera així la Pobla per la Casa dels Esplugues.

El mateix dia, Gaspar Joan d’Esplugues, en nom del seu germà Baltasar incoà plet davant la Reial Audiència contra Isabel Corts i Miguel Ángel de Ribelles que malgrat la butlla apostòlica, havien ignorat i continuaven al front del senyoriu. Gaspar Joan d’Esplugues, comparegué personalment davant del misser Bertomeu Camos, en la casa que Francesc Ubach tenia al carrer Cavallers de València, per a presentar  el mateix comunicat que havia fet aplegar el duc Ferran d’Aragó.

El 28 d’abril de 1536 Baltasar d’Esplugues envià un suplicatori al rei Carlos I a través de misser Miquel Pastor, demanant que no li fora causat perjudici en els seus drets senyorials, aconseguint resolució favorable.

El 23 de juliol de 1539 Galvany, procurador dels seus germans, interposà una nova demanda presentant una escriptura de requesta.

El 8 de novembre del 1539 el Reial Sacro Consell d’Aragó dictà sentència per la que se reconeixia la legitimitat de Baltasar i se li adjudicava l’administració de la Pobla amb tots els drets i pertinències i condemnava a Miquel de Ribelles i altres creditors a restituir el senyoriu de la Pobla i el Castell de Termens. La sentència fou ratificada pel Consell el 5 d’octubre de 1541.

La sentència del Consell d’Aragó seguia sense tindre efecte. Miguel de Ribelles i Garcerà de Vilanova continuaven ocupant el castell i casals de la Pobla i seguirem rebent i collint els fruits, rendes i emoluments del senyoriu, exercint la seua jurisdicció com a senyors dels seus vassalls.

el 16 d’abril del 1546 el Suprem Consell d’Aragó tornà a dictar sentència favorable a Baltasar.

La sentència reial, dictada i publicada per la Reial Audiència, fou posada per fi en pràctica el 20 de desembre de 1547 i Francesc Galvany d’Esplugues, en nom del seu germà Baltasar i per ordre dels portaveus de General Governador de València i el seu Regne, prengué possessió del senyoriu davant del notari i escrivà Antoni Miquel Ferran. L’acte tingué lloc davant Llous Saidia, agutzil ordinari del rei, una comissió reial i de la Reial Audiència. Havien passat catorze anys des de que Garcerà comprà el senyoriu a Isabel corts. A Baltasar se li donà possessió del castell de Termens, del lloc i del Terme de la Pobla, de la seua jurisdicció i de tots els drets dominicals, entre altres un molí arrosser i fariner, un altre molí fariner, la casa senyorial, el mesó, la carnisseria, el forn, la presó i un carrascal. Però els problemes no acabaren ahí.

Miguel de Ribelles intentà evitar el compliment de la sentència una i mil vegades, presentant cartes citatòries i inhibitòries lliurades per la Cúria Romana, i la butlla atorgada per Lleó X datada en Roma el 7 d’agost de 1516 en la que el Papa li donava a Joan Corts d’Esplugues el senyoriu, que posteriorment passà a Isabel Corts i després ell. Encara que els documents  foren consultats pel rei i deliberats pel Papa i pel Reial Consell i per mantenir-se front de l’administració del senyoriu, no pogué impedir l’execució de la sentència. el 1560 Felip II confirmà els drets de Baltasar, que ja havia corroborat el Duc de Calàbria. Ribelles continuava reclamant la jurisdicció del senyoriu i el rei li advertí de la imposició d’una pena en cas de no acatar la sentència.

el 8 d’agost del 1568 Baltasar d’Esplugues féu l’últim testament, publicat el dia 16 del mateix mes, en el que reconeixia que des del 1548 no havia mantes la Casa d’Esplugues perquè no havia complit amb l’almoina, ni amb les obres pies. Deixà hereva a la seua filla Brianda, la seua muller Beatriu ja havia mort. Els continus plets en els que Baltasar s’havia vist envolt l’obligaren a consumir quasi tota la hisenda. En aquells anys la Pobla era un senyoriu d’unes 70 cases.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.