Passa al contingut principal

EL SENYORIU D’ISABEL CORTS D’ESPLUGUES


Isabel Corts d’Esplugues era filla de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Tingué tres germans Joan, Maria i Àngela. Heretà el senyoriu de la Pobla al morir el seu germà Joan en la revolta de les germanies. Isabel corts mantingué dos plets. Un davant la cúria romana amb Francesc Ganvany d’Esplugues per la possessió del senyoriu, i un altre amb el síndic del Consell de la Pobla per qüestió de censos.
Isabel Corts era considerada per Francesc Galvany d’Esplugues injusta detenidora perquè era dona, perquè era Corts i perquè el senyoriu de la Pobla havia sigut separat de la Casa d’Esplugues des de principis del segle XV.
Quan Isabel heretà el senyoriu, heretà els drets i també els deutes que la Pobla tenia pendents des de feia anys. En quant als drets, i com a senyora que era, els poblatans mantenien amb ella una relació de vassallatge perquè li havien jurat fidelitat. I en quant als deutes, eren tant nombrosos que renuncià a mantenir els plets que tenia pendents, perquè no podia costejar-los.
Com tampoc podia pagar als creditors, que li reclamaven censos i censals, la Reial Audiència, després d’intentar-ho en varies ocasions sense aconseguir-ho, prengué part en l’assumpte i de conformitat amb el governador del Regne de València, Hierònim de Cavanilles, vengué la Pobla al millor postor, Garcerà de Vilanova, era el 12 de febrer de 1534. En la venda Isabel imposà com a condició que els seus drets sobre la Pobla passaren al seu nebot Nicolau Benet, fill de Juan Bautista Alapont i de la seua germana Àngela Corts.
Isabel Corts va fer testament el 15 de novembre de5 1539 i per a constatar la seua legitimitat i la dels seus successors, fa referència al testament del seu  germà Joan i a la butlla atorgada per Lleó X.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…