EL SENYORIU D’ISABEL CORTS D’ESPLUGUES

Isabel Corts d’Esplugues era filla de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Tingué tres germans Joan, Maria i Àngela. Heretà el senyoriu de la Pobla al morir el seu germà Joan en la revolta de les germanies. Isabel corts mantingué dos plets. Un davant la cúria romana amb Francesc Ganvany d’Esplugues per la possessió del senyoriu, i un altre amb el síndic del Consell de la Pobla per qüestió de censos.

Isabel Corts era considerada per Francesc Galvany d’Esplugues injusta detenidora perquè era dona, perquè era Corts i perquè el senyoriu de la Pobla havia sigut separat de la Casa d’Esplugues des de principis del segle XV.

Quan Isabel heretà el senyoriu, heretà els drets i també els deutes que la Pobla tenia pendents des de feia anys. En quant als drets, i com a senyora que era, els poblatans mantenien amb ella una relació de vassallatge perquè li havien jurat fidelitat. I en quant als deutes, eren tant nombrosos que renuncià a mantenir els plets que tenia pendents, perquè no podia costejar-los.

Com tampoc podia pagar als creditors, que li reclamaven censos i censals, la Reial Audiència, després d’intentar-ho en varies ocasions sense aconseguir-ho, prengué part en l’assumpte i de conformitat amb el governador del Regne de València, Hierònim de Cavanilles, vengué la Pobla al millor postor, Garcerà de Vilanova, era el 12 de febrer de 1534. En la venda Isabel imposà com a condició que els seus drets sobre la Pobla passaren al seu nebot Nicolau Benet, fill de Juan Bautista Alapont i de la seua germana Àngela Corts.

Isabel Corts va fer testament el 15 de novembre de5 1539 i per a constatar la seua legitimitat i la dels seus successors, fa referència al testament del seu  germà Joan i a la butlla atorgada per Lleó X.

Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari.