Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE PERE D’ESPLUGUES


Pere d’Esplugues era fill de Pere d’Esplugues i de Úrsula Blanc. Els seus germans eren Jaume i Francesc i els seus germans per part de mare foren Guillem Ramon i Violant. Pere d’Esplugues es casà el 1437 amb Damiata Ferrer que aportà una dot de 40.000 sous, 20.000 per part de sa mare, i de 20.000 per part de son pare, als que Pere d’Esplugues n’afegí altres 20.000 com a regal de casament. El matrimoni no tingué fills.
El 15 d’abril de 1440, tres anys després d’haver-se casat, Isabel, mare de Damiata i muller d’Arnald Ferrer, li vengué uns censos.
El 23 de desembre del 1449 Pere d’Esplugues, la seua muller Damiata, i el pare, Arnald Ferrer, venen uns censos a Garcerà de Borja.
L’1 de febrer de 1451, com a senyor de la Pobla, apareix en un acte de concòrdia signat amb els seus germans Guillem Ramon d’Esplugues i Violant d’Esplugues, que li devien diners. El 3 de juliol del mateix any, per a cobrir el deute Violant li transportà tots els drets d’uns censos que posseïa.
L’11 de juliol de 1454 Pere d’Esplugues atorgà a Pasqual Torrent l’establiment d’una casa a la Pobla per 27 lliures i 10 sous anuals.
El 27 d’abril de 1457 el Consell General d’Alzira substituí la cisa de la mòlta per la peita, passant de cobrar als llocs de la seua jurisdicció, cinc sous per la primera lliura de peita i tres diners per les restants, front als tres diners de la molta que venia cobrant. Els terratinents dels senyorius afectats es negaren a pagar la peita i com a conseqüència, Alzira presentà una ferma de dret reclamant el seu pagament de la vegada que començà a fer embargaments. Aquesta situació provocà una sèrie de litigis davant la cúria de València, que duraren fins al 1460. El primer d’aquests litigis l’inicià el senyor de l’Alcúdia de Rassaleny i la Pobla s’uní al plet d’abril del 1458. El síndic de la Pobla Antoni Llançol s’acollí a la provisió del 7 de març i obtingué un manament inhibitori per a que no s’embargaren béns a la Pobla. Però com la situació no millorava, el governador obligà a Alzira i al seu consell que tornara tot el que havia embargat, encara que Alzira continuà insistint en que li corresponia cobrar la peita. Després de continues rèpliques i contrarèpliques, el 13 de maig del 1460, una carta reial ordenava acabar amb el plet, donant la raó als senyorius.
Sembla, per la data de l’inventari de béns que fer Damiata Ferrer, que Pere d’Esplugues va morir el 1460.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…