Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE PERE D’ESPLUGUES


Pere d’Esplugues era fill de Pere d’Esplugues i de Úrsula Blanc. Els seus germans eren Jaume i Francesc i els seus germans per part de mare foren Guillem Ramon i Violant. Pere d’Esplugues es casà el 1437 amb Damiata Ferrer que aportà una dot de 40.000 sous, 20.000 per part de sa mare, i de 20.000 per part de son pare, als que Pere d’Esplugues n’afegí altres 20.000 com a regal de casament. El matrimoni no tingué fills.
El 15 d’abril de 1440, tres anys després d’haver-se casat, Isabel, mare de Damiata i muller d’Arnald Ferrer, li vengué uns censos.
El 23 de desembre del 1449 Pere d’Esplugues, la seua muller Damiata, i el pare, Arnald Ferrer, venen uns censos a Garcerà de Borja.
L’1 de febrer de 1451, com a senyor de la Pobla, apareix en un acte de concòrdia signat amb els seus germans Guillem Ramon d’Esplugues i Violant d’Esplugues, que li devien diners. El 3 de juliol del mateix any, per a cobrir el deute Violant li transportà tots els drets d’uns censos que posseïa.
L’11 de juliol de 1454 Pere d’Esplugues atorgà a Pasqual Torrent l’establiment d’una casa a la Pobla per 27 lliures i 10 sous anuals.
El 27 d’abril de 1457 el Consell General d’Alzira substituí la cisa de la mòlta per la peita, passant de cobrar als llocs de la seua jurisdicció, cinc sous per la primera lliura de peita i tres diners per les restants, front als tres diners de la molta que venia cobrant. Els terratinents dels senyorius afectats es negaren a pagar la peita i com a conseqüència, Alzira presentà una ferma de dret reclamant el seu pagament de la vegada que començà a fer embargaments. Aquesta situació provocà una sèrie de litigis davant la cúria de València, que duraren fins al 1460. El primer d’aquests litigis l’inicià el senyor de l’Alcúdia de Rassaleny i la Pobla s’uní al plet d’abril del 1458. El síndic de la Pobla Antoni Llançol s’acollí a la provisió del 7 de març i obtingué un manament inhibitori per a que no s’embargaren béns a la Pobla. Però com la situació no millorava, el governador obligà a Alzira i al seu consell que tornara tot el que havia embargat, encara que Alzira continuà insistint en que li corresponia cobrar la peita. Després de continues rèpliques i contrarèpliques, el 13 de maig del 1460, una carta reial ordenava acabar amb el plet, donant la raó als senyorius.
Sembla, per la data de l’inventari de béns que fer Damiata Ferrer, que Pere d’Esplugues va morir el 1460.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…