Pere d’Esplugues era fill de Pere d’Esplugues i de Úrsula Blanc. Els seus
germans eren Jaume i Francesc i els seus germans per part de mare foren Guillem
Ramon i Violant. Pere d’Esplugues es casà el 1437 amb Damiata Ferrer que aportà
una dot de 40.000 sous, 20.000 per part de sa mare, i de 20.000 per part de son
pare, als que Pere d’Esplugues n’afegí altres 20.000 com a regal de casament. El
matrimoni no tingué fills.
El 15 d’abril de 1440, tres anys després d’haver-se casat, Isabel, mare de
Damiata i muller d’Arnald Ferrer, li vengué uns censos.
El 23 de desembre del 1449 Pere d’Esplugues, la seua muller Damiata, i el
pare, Arnald Ferrer, venen uns censos a Garcerà de Borja.
L’1 de febrer de 1451, com a senyor de la Pobla, apareix en un acte de concòrdia
signat amb els seus germans Guillem Ramon d’Esplugues i Violant d’Esplugues,
que li devien diners. El 3 de juliol del mateix any, per a cobrir el deute
Violant li transportà tots els drets d’uns censos que posseïa.
L’11 de juliol de 1454 Pere d’Esplugues atorgà a Pasqual Torrent l’establiment
d’una casa a la Pobla per 27 lliures i 10 sous anuals.
El 27 d’abril de 1457 el Consell General d’Alzira substituí la cisa de la
mòlta per la peita, passant de cobrar als llocs de la seua jurisdicció, cinc
sous per la primera lliura de peita i tres diners per les restants, front als
tres diners de la molta que venia cobrant. Els terratinents dels senyorius
afectats es negaren a pagar la peita i com a conseqüència, Alzira presentà una
ferma de dret reclamant el seu pagament de la vegada que començà a fer
embargaments. Aquesta situació provocà una sèrie de litigis davant la cúria de
València, que duraren fins al 1460. El primer d’aquests litigis l’inicià el
senyor de l’Alcúdia de Rassaleny i la Pobla s’uní al plet d’abril del 1458. El síndic
de la Pobla Antoni Llançol s’acollí a la provisió del 7 de març i obtingué un
manament inhibitori per a que no s’embargaren béns a la Pobla. Però com la
situació no millorava, el governador obligà a Alzira i al seu consell que
tornara tot el que havia embargat, encara que Alzira continuà insistint en que
li corresponia cobrar la peita. Després de continues rèpliques i
contrarèpliques, el 13 de maig del 1460, una carta reial ordenava acabar amb el
plet, donant la raó als senyorius.
Sembla, per la data de l’inventari de béns que fer Damiata Ferrer, que Pere
d’Esplugues va morir el 1460.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga:
Anotacions per al 700 aniversari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada