Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE PERE D’ESPLUGUES


Pere d’Esplugues era fill de Pere d’Esplugues i de Úrsula Blanc. Els seus germans eren Jaume i Francesc i els seus germans per part de mare foren Guillem Ramon i Violant. Pere d’Esplugues es casà el 1437 amb Damiata Ferrer que aportà una dot de 40.000 sous, 20.000 per part de sa mare, i de 20.000 per part de son pare, als que Pere d’Esplugues n’afegí altres 20.000 com a regal de casament. El matrimoni no tingué fills.
El 15 d’abril de 1440, tres anys després d’haver-se casat, Isabel, mare de Damiata i muller d’Arnald Ferrer, li vengué uns censos.
El 23 de desembre del 1449 Pere d’Esplugues, la seua muller Damiata, i el pare, Arnald Ferrer, venen uns censos a Garcerà de Borja.
L’1 de febrer de 1451, com a senyor de la Pobla, apareix en un acte de concòrdia signat amb els seus germans Guillem Ramon d’Esplugues i Violant d’Esplugues, que li devien diners. El 3 de juliol del mateix any, per a cobrir el deute Violant li transportà tots els drets d’uns censos que posseïa.
L’11 de juliol de 1454 Pere d’Esplugues atorgà a Pasqual Torrent l’establiment d’una casa a la Pobla per 27 lliures i 10 sous anuals.
El 27 d’abril de 1457 el Consell General d’Alzira substituí la cisa de la mòlta per la peita, passant de cobrar als llocs de la seua jurisdicció, cinc sous per la primera lliura de peita i tres diners per les restants, front als tres diners de la molta que venia cobrant. Els terratinents dels senyorius afectats es negaren a pagar la peita i com a conseqüència, Alzira presentà una ferma de dret reclamant el seu pagament de la vegada que començà a fer embargaments. Aquesta situació provocà una sèrie de litigis davant la cúria de València, que duraren fins al 1460. El primer d’aquests litigis l’inicià el senyor de l’Alcúdia de Rassaleny i la Pobla s’uní al plet d’abril del 1458. El síndic de la Pobla Antoni Llançol s’acollí a la provisió del 7 de març i obtingué un manament inhibitori per a que no s’embargaren béns a la Pobla. Però com la situació no millorava, el governador obligà a Alzira i al seu consell que tornara tot el que havia embargat, encara que Alzira continuà insistint en que li corresponia cobrar la peita. Després de continues rèpliques i contrarèpliques, el 13 de maig del 1460, una carta reial ordenava acabar amb el plet, donant la raó als senyorius.
Sembla, per la data de l’inventari de béns que fer Damiata Ferrer, que Pere d’Esplugues va morir el 1460.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació