Ves al contingut principal

EL SENYORIU DE GUILLEM RAMON D’ESPLUGUES


Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc, Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué Beatriu. El 28 de setembre de 1958 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu.
Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el castell de la Pobla, abans que el seu marit.
En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la condició de disposar únicament de 10.000 sous mentre no tinguera fills legítims, de legítim matrimoni. Entretant i fins el moment en que Beatriu complirà díhuit anys, Guilem Ramon Gaudiria com a usufructuari dels béns i drets, i exerciria de tutor de la seua filla. En cas de que Beatriu es quedara fadrina de béns passarien a son pare, si aquest no visqués, passarien a son oncle Bernat Domps, si tampoc visquera, passarien als fills legítims de Bernat, i en cas de que aquest no haguera tingut fills, passarien als fills de Felip Bou. Elionor deixà constància de que la seua filla no podia, de cap manera, donar els béns a son pare ni al futur marit fins que complira els vint-i-cinc anys. En cas de no satisfer la seua voluntat, la mitat dels béns llegats a Beatriu passarien al seu oncle Bernat Domps. Elionor ordenà ser soterrada, amb l’hàbit de Sant Bernat, en la mateixa fosa en la que descasava la seua germana Isabel, al monestir de Saidia. El testament d’Elionor Domps fou redactat l’11 de novembre de 1467 al castell de la Pobla.
En 1473, Beatriu d’Esplugues casà amb Francesc Joan Corts. En els capítols matrimonials que havien signat Guillem Ramon d’Esplugues i Leonor Domps es comprometeren a entregar a Francesc Joan Corts 45.000 sous per la dot de la seua filla Beatriu. Per la seua part  Guillem Ramon, com devia tants censals i no podia pagar-los, es comprometia a vendre-li al seu gendre el senyoriu de la Pobla amb tots els seus drets si guanyava el plet que tenia pendent contra eks germans Pere d’Esplugues i Joan Esplugues. Guillem Ramon acabà guanyant el plet i com havia manifestat, vengué el senyoriu de la Pobla al seu gendre Francesc Joan Corts que li’l comprà per 126.000 sous.
El 29 de gener de 1504 Guillem Ramon d’Esplugues, Francesc Joan Corts i Beatriu Joan Esplugues, vengueren com a terme separat de la Pobla el lloc o alqueria de Berfull a Garcerà Ferrer, donzell de la ciutat de Xàtiva, i a la seua muller Francisca Ferran.
La venda es realitzà per a liquidar en part l’enorme deute que Guillem Ramon d’Esplugues tenia amb Francesc Joan Corts, per això Berfull es vengué com a propietat particular per 15.000 sous i Garcerà Ferrer que l’agafà en forma de cens del que devia de pagar una pensió anual única i exclusivament a Francesc Joan Corts.
Guillem Ramon d’Esplugues atorgà testament el 2 de gener de 1506, que es publicà l’11 de juliol del mateix any. En ell com Guillem Ramon li devia a Francesc Joan els 45.000 sous de la dot de Beatriu a més d’altres censos, i continuava sense poder fer front al pagament, complint la promesa que li havia fet al seu gendre si guanyava el plet amb l’altra rama dels Esplugues, li vengué la Pobla amb tots els drets, per 126.000 sous saldant així el deute. Guillem Ramon anomenava al seu gendre Francesc Joan Corts únic senyor legítim de la Pobla, a la seua filla Beatriu li llegava tots els seus béns en usdefruit i al seu net Joan Corts d’Esplugues, l’anomenava hereu universal.
En aquesta transacció la Pobla deixava per primera vegada, des de la seua fundació, de pertànyer a la família Esplugues. L’accés de Francesc Joan Corts al senyoriu provocaria en un futur, no molt llunyà, nombrosos plets.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…