Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE GUILLEM RAMON D’ESPLUGUES


Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc, Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué Beatriu. El 28 de setembre de 1458 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu.
Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el castell de la Pobla, abans que el seu marit.
En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la condició de disposar únicament de 10.000 sous mentre no tinguera fills legítims, de legítim matrimoni. Entretant i fins el moment en que Beatriu complirà díhuit anys, Guilem Ramon Gaudiria com a usufructuari dels béns i drets, i exerciria de tutor de la seua filla. En cas de que Beatriu es quedara fadrina de béns passarien a son pare, si aquest no visqués, passarien a son oncle Bernat Domps, si tampoc visquera, passarien als fills legítims de Bernat, i en cas de que aquest no haguera tingut fills, passarien als fills de Felip Bou. Elionor deixà constància de que la seua filla no podia, de cap manera, donar els béns a son pare ni al futur marit fins que complira els vint-i-cinc anys. En cas de no satisfer la seua voluntat, la mitat dels béns llegats a Beatriu passarien al seu oncle Bernat Domps. Elionor ordenà ser soterrada, amb l’hàbit de Sant Bernat, en la mateixa fosa en la que descasava la seua germana Isabel, al monestir de Saidia. El testament d’Elionor Domps fou redactat l’11 de novembre de 1467 al castell de la Pobla.
En 1473, Beatriu d’Esplugues casà amb Francesc Joan Corts. En els capítols matrimonials que havien signat Guillem Ramon d’Esplugues i Leonor Domps es comprometeren a entregar a Francesc Joan Corts 45.000 sous per la dot de la seua filla Beatriu. Per la seua part  Guillem Ramon, com devia tants censals i no podia pagar-los, es comprometia a vendre-li al seu gendre el senyoriu de la Pobla amb tots els seus drets si guanyava el plet que tenia pendent contra eks germans Pere d’Esplugues i Joan Esplugues. Guillem Ramon acabà guanyant el plet i com havia manifestat, vengué el senyoriu de la Pobla al seu gendre Francesc Joan Corts que li’l comprà per 126.000 sous.
El 29 de gener de 1504 Guillem Ramon d’Esplugues, Francesc Joan Corts i Beatriu Joan Esplugues, vengueren com a terme separat de la Pobla el lloc o alqueria de Berfull a Garcerà Ferrer, donzell de la ciutat de Xàtiva, i a la seua muller Francisca Ferran.
La venda es realitzà per a liquidar en part l’enorme deute que Guillem Ramon d’Esplugues tenia amb Francesc Joan Corts, per això Berfull es vengué com a propietat particular per 15.500 sous i Garcerà Ferrer que l’agafà en forma de cens del que devia de pagar una pensió anual única i exclusivament a Francesc Joan Corts.
Guillem Ramon d’Esplugues atorgà testament el 2 de gener de 1506, que es publicà l’11 de juliol del mateix any. En ell com Guillem Ramon li devia a Francesc Joan els 45.000 sous de la dot de Beatriu a més d’altres censos, i continuava sense poder fer front al pagament, complint la promesa que li havia fet al seu gendre si guanyava el plet amb l’altra rama dels Esplugues, li vengué la Pobla amb tots els drets, per 126.600 sous saldant així el deute. Guillem Ramon anomenava al seu gendre Francesc Joan Corts únic senyor legítim de la Pobla, a la seua filla Beatriu li llegava tots els seus béns en usdefruit i al seu net Joan Corts d’Esplugues, l’anomenava hereu universal.
En aquesta transacció la Pobla deixava per primera vegada, des de la seua fundació, de pertànyer a la família Esplugues. L’accés de Francesc Joan Corts al senyoriu provocaria en un futur, no molt llunyà, nombrosos plets.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…