Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de
Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc,
Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important
al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué
Beatriu. El 28 de setembre de 1458 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de
València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la
mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a
compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu.
Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor
d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a
consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el
castell de la Pobla, abans que el seu marit.
En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la
condició de disposar únicament de 10.000 sous mentre no tinguera fills
legítims, de legítim matrimoni. Entretant i fins el moment en que Beatriu
complirà díhuit anys, Guilem Ramon Gaudiria com a usufructuari dels béns i
drets, i exerciria de tutor de la seua filla. En cas de que Beatriu es quedara
fadrina de béns passarien a son pare, si aquest no visqués, passarien a son
oncle Bernat Domps, si tampoc visquera, passarien als fills legítims de Bernat,
i en cas de que aquest no haguera tingut fills, passarien als fills de Felip
Bou. Elionor deixà constància de que la seua filla no podia, de cap manera,
donar els béns a son pare ni al futur marit fins que complira els vint-i-cinc
anys. En cas de no satisfer la seua voluntat, la mitat dels béns llegats a
Beatriu passarien al seu oncle Bernat Domps. Elionor ordenà ser soterrada, amb
l’hàbit de Sant Bernat, en la mateixa fosa en la que descasava la seua germana
Isabel, al monestir de Saidia. El testament d’Elionor Domps fou redactat l’11
de novembre de 1467 al castell de la Pobla.
En 1473, Beatriu d’Esplugues casà amb Francesc Joan Corts. En els capítols
matrimonials que havien signat Guillem Ramon d’Esplugues i Leonor Domps es
comprometeren a entregar a Francesc Joan Corts 45.000 sous per la dot de la
seua filla Beatriu. Per la seua part
Guillem Ramon, com devia tants censals i no podia pagar-los, es
comprometia a vendre-li al seu gendre el senyoriu de la Pobla amb tots els seus
drets si guanyava el plet que tenia pendent contra eks germans Pere d’Esplugues
i Joan Esplugues. Guillem Ramon acabà guanyant el plet i com havia manifestat,
vengué el senyoriu de la Pobla al seu gendre Francesc Joan Corts que li’l
comprà per 126.000 sous.
El 29 de gener de 1504 Guillem Ramon d’Esplugues, Francesc Joan Corts i
Beatriu Joan Esplugues, vengueren com a terme separat de la Pobla el lloc o
alqueria de Berfull a Garcerà Ferrer, donzell de la ciutat de Xàtiva, i a la
seua muller Francisca Ferran.
La venda es realitzà per a liquidar en part l’enorme deute que Guillem
Ramon d’Esplugues tenia amb Francesc Joan Corts, per això Berfull es vengué com
a propietat particular per 15.500 sous i Garcerà Ferrer que l’agafà en forma de
cens del que devia de pagar una pensió anual única i exclusivament a Francesc
Joan Corts.
Guillem Ramon d’Esplugues atorgà testament el 2 de gener de 1506, que es
publicà l’11 de juliol del mateix any. En ell com Guillem Ramon li devia a
Francesc Joan els 45.000 sous de la dot de Beatriu a més d’altres censos, i
continuava sense poder fer front al pagament, complint la promesa que li havia
fet al seu gendre si guanyava el plet amb l’altra rama dels Esplugues, li
vengué la Pobla amb tots els drets, per 126.600 sous saldant així el deute.
Guillem Ramon anomenava al seu gendre Francesc Joan Corts únic senyor legítim
de la Pobla, a la seua filla Beatriu li llegava tots els seus béns en usdefruit
i al seu net Joan Corts d’Esplugues, l’anomenava hereu universal.
En aquesta transacció la Pobla deixava per primera vegada, des de la seua
fundació, de pertànyer a la família Esplugues. L’accés de Francesc Joan Corts
al senyoriu provocaria en un futur, no molt llunyà, nombrosos plets.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga:
Anotacions per al 700 aniversari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada