Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE GUILLEM RAMON D’ESPLUGUES


Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc, Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué Beatriu. El 28 de setembre de 1958 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu.
Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el castell de la Pobla, abans que el seu marit.
En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la condició de disposar únicament de 10.000 sous mentre no tinguera fills legítims, de legítim matrimoni. Entretant i fins el moment en que Beatriu complirà díhuit anys, Guilem Ramon Gaudiria com a usufructuari dels béns i drets, i exerciria de tutor de la seua filla. En cas de que Beatriu es quedara fadrina de béns passarien a son pare, si aquest no visqués, passarien a son oncle Bernat Domps, si tampoc visquera, passarien als fills legítims de Bernat, i en cas de que aquest no haguera tingut fills, passarien als fills de Felip Bou. Elionor deixà constància de que la seua filla no podia, de cap manera, donar els béns a son pare ni al futur marit fins que complira els vint-i-cinc anys. En cas de no satisfer la seua voluntat, la mitat dels béns llegats a Beatriu passarien al seu oncle Bernat Domps. Elionor ordenà ser soterrada, amb l’hàbit de Sant Bernat, en la mateixa fosa en la que descasava la seua germana Isabel, al monestir de Saidia. El testament d’Elionor Domps fou redactat l’11 de novembre de 1467 al castell de la Pobla.
En 1473, Beatriu d’Esplugues casà amb Francesc Joan Corts. En els capítols matrimonials que havien signat Guillem Ramon d’Esplugues i Leonor Domps es comprometeren a entregar a Francesc Joan Corts 45.000 sous per la dot de la seua filla Beatriu. Per la seua part  Guillem Ramon, com devia tants censals i no podia pagar-los, es comprometia a vendre-li al seu gendre el senyoriu de la Pobla amb tots els seus drets si guanyava el plet que tenia pendent contra eks germans Pere d’Esplugues i Joan Esplugues. Guillem Ramon acabà guanyant el plet i com havia manifestat, vengué el senyoriu de la Pobla al seu gendre Francesc Joan Corts que li’l comprà per 126.000 sous.
El 29 de gener de 1504 Guillem Ramon d’Esplugues, Francesc Joan Corts i Beatriu Joan Esplugues, vengueren com a terme separat de la Pobla el lloc o alqueria de Berfull a Garcerà Ferrer, donzell de la ciutat de Xàtiva, i a la seua muller Francisca Ferran.
La venda es realitzà per a liquidar en part l’enorme deute que Guillem Ramon d’Esplugues tenia amb Francesc Joan Corts, per això Berfull es vengué com a propietat particular per 15.000 sous i Garcerà Ferrer que l’agafà en forma de cens del que devia de pagar una pensió anual única i exclusivament a Francesc Joan Corts.
Guillem Ramon d’Esplugues atorgà testament el 2 de gener de 1506, que es publicà l’11 de juliol del mateix any. En ell com Guillem Ramon li devia a Francesc Joan els 45.000 sous de la dot de Beatriu a més d’altres censos, i continuava sense poder fer front al pagament, complint la promesa que li havia fet al seu gendre si guanyava el plet amb l’altra rama dels Esplugues, li vengué la Pobla amb tots els drets, per 126.000 sous saldant així el deute. Guillem Ramon anomenava al seu gendre Francesc Joan Corts únic senyor legítim de la Pobla, a la seua filla Beatriu li llegava tots els seus béns en usdefruit i al seu net Joan Corts d’Esplugues, l’anomenava hereu universal.
En aquesta transacció la Pobla deixava per primera vegada, des de la seua fundació, de pertànyer a la família Esplugues. L’accés de Francesc Joan Corts al senyoriu provocaria en un futur, no molt llunyà, nombrosos plets.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…