Ves al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN CORTS


El cavaller Francesc Joan Corts es casà amb Beatriu d’Esplugues el 1473 i va rebre dels seus sogres un dot de 45.000 sous. Del matrimoni nasqueren Joan, Isabel, Maria i Àngela.
Sembla que el 1479 Francesc Joan Cort fou arrendador de l’abadia de la Valldigna perquè apareix anomenat en una carta de manament executori del justícia de la Valldigna dirigida als oficials de Benimuslem. En la carta s’exigeix a dos moros de Benimuslem que efectuen el pagament d’un deute a Joan Corts.
Abans de ser senyor de la Pobla, Francesc Joan, la seua muller Beatriu Esplugues, Guillem Ramon i Lluís Corts l’1 de març de 1480 es carregaren amb diferents censos per a fer un quitament a Rodrigo d’Heredia.
Francesc Joan compartí el senyoriu de la Pobla amb Guillem Ramon d’Esplugues fins que el comprà el 1506 el seu sogre per 126.000 sous. Francesc Joan es convertí en únic senyor de la Pobla el 2 de gener de 1506, dia en que Guillem Ramon va fer el testament. Amb l’arribada de Corts a l’administració de la Pobla es trencaven les normes escrites per Pere d’Esplugues, ja que accedia al senyoriu per designació i no per elecció i el senyoriu quedava fora de la família Esplugues.
Al comprar la Pobla, Francesc Joan Corts quedava obligat a pagar un censal anual de 1.000 sous a Eleonor de Castellví, carregat inicialment per Francesc d’Esplugues, l’Antic.
Des del segle passat les bandositats nobiliàries anaven assolant València. Per a intentar posar ordre el 15 de febrer de 1507 es dictà a Xàtiva un pregó per reprimir el bandolerisme que era ja un problema difícil de resoldre.
Isabel Francisca Pujades Mateu casà amb Juan Andrés Coloma, comte d’Elda i Anna, i tingueren a Antonio, Francisco, José i Maria Manuela Coloma, batejada el 26 de desembre del 1638 en la parròquia de Santo Tomás de València.
María Manuela Coloma Pujades Casà amb Juan Arias, comte de Puñonrostro, i tingueren a Gonzalo Arias. Feu testament el 24 de desembre de 1736, deixant hereu al seu fill primogènit Diego.
Diego Arias Croy casà amb Isabel Centurión Fernández de Córdoba i tingueren a Francisco Xavier Arias Centurión i Esplugues, comte de Puñonrostro, Elda i Anna, que pledejaria pel senyoriu de la Pobla el 1776. Diego Arias feu testament el 7 de setembre de 1751, deixant hereu al seu fill Francisco Javier.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…