Ves al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN CORTS


El cavaller Francesc Joan Corts es casà amb Beatriu d’Esplugues el 1473 i va rebre dels seus sogres un dot de 45.000 sous. Del matrimoni nasqueren Joan, Isabel, Maria i Àngela.
Sembla que el 1479 Francesc Joan Cort fou arrendador de l’abadia de la Valldigna perquè apareix anomenat en una carta de manament executori del justícia de la Valldigna dirigida als oficials de Benimuslem. En la carta s’exigeix a dos moros de Benimuslem que efectuen el pagament d’un deute a Joan Corts.
Abans de ser senyor de la Pobla, Francesc Joan, la seua muller Beatriu Esplugues, Guillem Ramon i Lluís Corts l’1 de març de 1480 es carregaren amb diferents censos per a fer un quitament a Rodrigo d’Heredia.
Francesc Joan compartí el senyoriu de la Pobla amb Guillem Ramon d’Esplugues fins que el comprà el 1506 el seu sogre per 126.000 sous. Francesc Joan es convertí en únic senyor de la Pobla el 2 de gener de 1506, dia en que Guillem Ramon va fer el testament. Amb l’arribada de Corts a l’administració de la Pobla es trencaven les normes escrites per Pere d’Esplugues, ja que accedia al senyoriu per designació i no per elecció i el senyoriu quedava fora de la família Esplugues.
Al comprar la Pobla, Francesc Joan Corts quedava obligat a pagar un censal anual de 1.000 sous a Eleonor de Castellví, carregat inicialment per Francesc d’Esplugues, l’Antic.
Des del segle passat les bandositats nobiliàries anaven assolant València. Per a intentar posar ordre el 15 de febrer de 1507 es dictà a Xàtiva un pregó per reprimir el bandolerisme que era ja un problema difícil de resoldre.
Isabel Francisca Pujades Mateu casà amb Juan Andrés Coloma, comte d’Elda i Anna, i tingueren a Antonio, Francisco, José i Maria Manuela Coloma, batejada el 26 de desembre del 1638 en la parròquia de Santo Tomás de València.
María Manuela Coloma Pujades Casà amb Juan Arias, comte de Puñonrostro, i tingueren a Gonzalo Arias. Feu testament el 24 de desembre de 1736, deixant hereu al seu fill primogènit Diego.
Diego Arias Croy casà amb Isabel Centurión Fernández de Córdoba i tingueren a Francisco Xavier Arias Centurión i Esplugues, comte de Puñonrostro, Elda i Anna, que pledejaria pel senyoriu de la Pobla el 1776. Diego Arias feu testament el 7 de setembre de 1751, deixant hereu al seu fill Francisco Javier.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…