Passa al contingut principal

EL SENYORIU DE FRANCESC JOAN CORTS


El cavaller Francesc Joan Corts es casà amb Beatriu d’Esplugues el 1473 i va rebre dels seus sogres un dot de 45.000 sous. Del matrimoni nasqueren Joan, Isabel, Maria i Àngela.
Sembla que el 1497 Francesc Joan Cort fou arrendador de l’abadia de la Valldigna perquè apareix anomenat en una carta de manament executori del justícia de la Valldigna dirigida als oficials de Benimuslem. En la carta s’exigeix a dos moros de Benimuslem que efectuen el pagament d’un deute a Joan Corts.
Abans de ser senyor de la Pobla, Francesc Joan, la seua muller Beatriu Esplugues, Guillem Ramon i Lluís Corts l’1 de març de 1480 es carregaren amb diferents censos per a fer un quitament a Rodrigo d’Heredia.
Francesc Joan compartí el senyoriu de la Pobla amb Guillem Ramon d’Esplugues fins que el comprà el 1506 el seu sogre per 126.000 sous. Francesc Joan es convertí en únic senyor de la Pobla el 2 de gener de 1506, dia en que Guillem Ramon va fer el testament. Amb l’arribada de Corts a l’administració de la Pobla es trencaven les normes escrites per Pere d’Esplugues, ja que accedia al senyoriu per designació i no per elecció i el senyoriu quedava fora de la família Esplugues.
Al comprar la Pobla, Francesc Joan Corts quedava obligat a pagar un censal anual de 1.000 sous a Eleonor de Castellví, carregat inicialment per Francesc d’Esplugues, l’Antic.
Des del segle passat les bandositats nobiliàries anaven assolant València. Per a intentar posar ordre el 15 de febrer de 1507 es dictà a Xàtiva un pregó per reprimir el bandolerisme que era ja un problema difícil de resoldre.
Isabel Francisca Pujades Mateu casà amb Juan Andrés Coloma, comte d’Elda i Anna, i tingueren a Antonio, Francisco, José i Maria Manuela Coloma, batejada el 26 de desembre del 1638 en la parròquia de Santo Tomás de València.
María Manuela Coloma Pujades Casà amb Juan Arias, comte de Puñonrostro, i tingueren a Gonzalo Arias. Feu testament el 24 de desembre de 1736, deixant hereu al seu fill primogènit Diego.
Diego Arias Croy casà amb Isabel Centurión Fernández de Córdoba i tingueren a Francisco Xavier Arias Centurión i Esplugues, comte de Puñonrostro, Elda i Anna, que pledejaria pel senyoriu de la Pobla el 1776. Diego Arias feu testament el 7 de setembre de 1751, deixant hereu al seu fill Francisco Javier.
Navarro i Sanchis, JL. (2017). La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari. 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació