Isabel Corts d’Esplugues era filla de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Tingué tres germans Joan, Maria i Àngela. Heretà el senyoriu de la Pobla al morir el seu germà Joan en la revolta de les germanies. Isabel corts mantingué dos plets. Un davant la cúria romana amb Francesc Ganvany d’Esplugues per la possessió del senyoriu, i un altre amb el síndic del Consell de la Pobla per qüestió de censos. Isabel Corts era considerada per Francesc Galvany d’Esplugues injusta detenidora perquè era dona, perquè era Corts i perquè el senyoriu de la Pobla havia sigut separat de la Casa d’Esplugues des de principis del segle XV. Quan Isabel heretà el senyoriu, heretà els drets i també els deutes que la Pobla tenia pendents des de feia anys. En quant als drets, i com a senyora que era, els poblatans mantenien amb ella una relació de vassallatge perquè li havien jurat fidelitat. I en quant als deutes, eren tant nombrosos que renuncià a mantenir els plets que tenia pendents, perquè no

Joan Corts d’Esplugues era fill de Francesc Joan Corts i de Beatriu d’Esplugues. Era clergue i tingué tres germanes, Isabel, Maria i Àngela. Visqué en el segle XV i XVI, un temps de prosperitat valenciana, un temps en que la literatura i les belles arts assoliren la seua edat d’or i que, per contra, les epidèmies castigaren repetidament. Un temps de bandositats i lluites nobiliàries, d’aparences i ostentació.   Aquestes últimes estigueren molt presents tant en Joan Corts com en son pare, que per mantenir el seu alt nivell de vida tingueren que carregar-se amb una quantitat desorbitada de censos que acabaren no podent pagar i que davant la crítica situació, es veieren obligats a hipotecar les rendes i els drets del senyoriu de la Pobla. El gener de 1516 morí Ferran el Catòlic. El succeí el seu nét, Carles I, que va unir en la seua persona tots els regnes d'Espanya. Aquest mateix any Gaspar Joan d'Esplugues interposà plet, reclamant el senyoriu a Joan Corts. Aquest acudí al

El cavaller Francesc Joan Corts es casà amb Beatriu d’Esplugues el 1473 i va rebre dels seus sogres un dot de 45.000 sous. Del matrimoni nasqueren Joan, Isabel, Maria i Àngela. Sembla que el 1497 Francesc Joan Cort fou arrendador de l’abadia de la Valldigna perquè apareix anomenat en una carta de manament executori del justícia de la Valldigna dirigida als oficials de Benimuslem. En la carta s’exigeix a dos moros de Benimuslem que efectuen el pagament d’un deute a Joan Corts. Abans de ser senyor de la Pobla, Francesc Joan, la seua muller Beatriu Esplugues, Guillem Ramon i Lluís Corts l’1 de març de 1480 es carregaren amb diferents censos per a fer un quitament a Rodrigo d’Heredia. Francesc Joan compartí el senyoriu de la Pobla amb Guillem Ramon d’Esplugues fins que el comprà el 1506 el seu sogre per 126.000 sous. Francesc Joan es convertí en únic senyor de la Pobla el 2 de gener de 1506, dia en que Guillem Ramon va fer el testament. Amb l’arribada de Corts a l’administració de

Guillem Ramon d’Esplugues, el donzell, era fill de Pere d’Esplugues i de Beatriu de Corbera. Per part de pare tingué quatre germans, Jaume, Francesc, Pere i Violant. Es casà amb Elionor Domps que aportava un patrimoni important al matrimoni, encara que van fer separació de béns. Del matrimoni nasqué Beatriu. El 28 de setembre de 1458 Guillem Ramon fou elegit mostassaf de València. Al principi compartí el senyoriu amb Damiata Ferrer i després de la mort d’aquesta, administrà el senyoriu en solitari uns anys, fins que tornà a compartir-lo, amb Francesc Joan Corts, marit de la seua única filla Beatriu. Encara que hi ha algunes referències que donen a entendre que Elionor d’Esplugues pogué ser senyora de la Pobla, sembla que només ho fou com a consort de Guillem Ramon d’Esplugues. Elionor morí de greu malaltia en el castell de la Pobla, abans que el seu marit. En el seu testament llegà la majoria de béns a la seua filla Beatriu amb la condició de disposar únicament de 10.000 sous men

Pere d’Esplugues llegà el senyoriu de la Pobla a la seua muller Damiata Ferrer que el compartí amb Guillem Ramon d’Esplugues, germà de Pere. Els dos prengueren possessió de la Pobla   el 20 de setembre del 1460. Damiata i Guillem Ramon gaudiren conjuntament del castell i de totes les propietats del terme de la Pobla, com ara els dos molins fariners. Damiata Ferrer era filla d’Arnald Ferrer i d’Isabel. Tingué tres germans Pere, Lluís i Jaume. Tota la família vivia a València. A la mort de Damiata, Guillem Ramon es convertí en l’únic senyor de la Pobla. Navarro i Sanchis, JL. (2017).  La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari .  

Pere d’Esplugues era fill de Pere d’Esplugues i de Úrsula Blanc. Els seus germans eren Jaume i Francesc i els seus germans per part de mare foren Guillem Ramon i Violant. Pere d’Esplugues es casà el 1437 amb Damiata Ferrer que aportà una dot de 40.000 sous, 20.000 per part de sa mare, i de 20.000 per part de son pare, als que Pere d’Esplugues n’afegí altres 20.000 com a regal de casament. El matrimoni no tingué fills. El 15 d’abril de 1440, tres anys després d’haver-se casat, Isabel, mare de Damiata i muller d’Arnald Ferrer, li vengué uns censos. El 23 de desembre del 1449 Pere d’Esplugues, la seua muller Damiata, i el pare, Arnald Ferrer, venen uns censos a Garcerà de Borja. L’1 de febrer de 1451, com a senyor de la Pobla, apareix en un acte de concòrdia signat amb els seus germans Guillem Ramon d’Esplugues i Violant d’Esplugues, que li devien diners. El 3 de juliol del mateix any, per a cobrir el deute Violant li transportà tots els drets d’uns censos que posseïa. L’11 de j

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -           -  2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -           -  2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -           -  2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -           -  2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -           -  2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de l

Bernat d’Esplugues, anomenat el Donzell, era fill de Jaume d’Esplugues i Saura de Fabra. Foren germans seus Jaume, Pere, Joan i Saureta. Bernat es casà amb Blanquineta Carroç i de la seua unió nasqueren   Francesc, Jaume, Elionor i Joan, a través del qual continuà la línia d’Agullent. Succeí a son pare en el senyoriu i va rebre de Pere d’Esplugues un llegat de 1.000 sous. Durant la guerra de la guerra de la Unió es posà de part dels reialistes, a l’igual que son pare. El cronista Ortega diu que se especificó en todas las guerres de su tiempo. El 1380 exercí com a procurador dels llocs de Llombai i Catadau. En el mateix any era senyor de la Pobla de Torreformosa com així consta en l’impost de Murs i Valls de la contribució d’Alzira. Navarro i Sanchis, JL. (2017).  La Pobla Llarga: Anotacions per al 700 aniversari .