Passa al contingut principal

27 DE GENER, DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

Genocidi: mort de totes les persones que pertanyen a un grup o a un poble, generalment per motius polítics o religiosos.
Holocaust: genocidi sistemàtic dels jueus a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Sis milions de jueus innocents foren assassinats.
El record de l’holocaust és una de les raons per  marcar un dia a l’any al calendari per recordar a les víctimes. L’1 de novembre de 2005, segons la resolució 60/7 de la Organització de Nacions Unides (ONU) es va establir que el 27 de gener es commemoraria el Dia Internacional en Memòria a les víctimes de l’Holocaust. La data es deu a l’alliberació per part de l’exercit soviètic en 1945 del major camp de concentració d’extermini nazi que va existir, el camp d’Auchwithz-Birkenau en Polònia. Des de la seua apertura el maig de 1940,  van morir assassinats entre 1.5 i 2.5 milions de persones.
L’any 1979, aquest centre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i al nombrar el Dia Internacional, el Secretari General de la ONU, Kofi Annan va declarar que era “un important recordatori de les ensenyances universals de l’holocaust, atrocitat sense igual que no podem simplement relegar al passat i oblidar”.
La fixació d’aquesta data té com objectiu aconseguir que els Estats elaboren programes educatius per a mostrar a les futures generacions la realitat històrica d’uns fets lamentables com els succeïts durant l’holocaust, amb el fi d’evitar un genocidi futur.
El Dia Internacional en Memòria a les Víctimes de l’Holocaust és, per tant, el dia en que deguem reafirmar la nostra adhesió als drets humans. Deguem a més, vetlar per a que les noves generacions coneguin aquesta part de la història.
Molts països sofriren pèrdues com a conseqüència de l’activitat dels camps d’extermini  en l’època nazi. També hi hagueren riberencs que acabaren la seua vida en aquestes circumstàncies, entre ells Julio Tomás Codina, poblatà nascut al Teular en 1913, i va morir en 1941 a Gusen, però parlarem d’ell i la seua història en una pròxima entrada.

A l’Ajuntament de la Pobla Llarga estem conscienciats i preocupats per recuperar la Memòria Històrica dels nostres avantpassats, ja que conèixer la nostra història evitarà repetir els erros passats, i conscienciar a les noves generacions del que ha passat és una de les nostres prioritats, per això aquest dissabte, 27 de gener inaugurem a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura una exposició de Julio Tomás Codina i de la Ignomínia de l’oblit, en honor a Julio Tomás Codina i a totes les víctimes de l’holocaust.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…