Passa al contingut principal

27 DE GENER, DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

Genocidi: mort de totes les persones que pertanyen a un grup o a un poble, generalment per motius polítics o religiosos.
Holocaust: genocidi sistemàtic dels jueus a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Sis milions de jueus innocents foren assassinats.
El record de l’holocaust és una de les raons per  marcar un dia a l’any al calendari per recordar a les víctimes. L’1 de novembre de 2005, segons la resolució 60/7 de la Organització de Nacions Unides (ONU) es va establir que el 27 de gener es commemoraria el Dia Internacional en Memòria a les víctimes de l’Holocaust. La data es deu a l’alliberació per part de l’exercit soviètic en 1945 del major camp de concentració d’extermini nazi que va existir, el camp d’Auchwithz-Birkenau en Polònia. Des de la seua apertura el maig de 1940,  van morir assassinats entre 1.5 i 2.5 milions de persones.
L’any 1979, aquest centre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i al nombrar el Dia Internacional, el Secretari General de la ONU, Kofi Annan va declarar que era “un important recordatori de les ensenyances universals de l’holocaust, atrocitat sense igual que no podem simplement relegar al passat i oblidar”.
La fixació d’aquesta data té com objectiu aconseguir que els Estats elaboren programes educatius per a mostrar a les futures generacions la realitat històrica d’uns fets lamentables com els succeïts durant l’holocaust, amb el fi d’evitar un genocidi futur.
El Dia Internacional en Memòria a les Víctimes de l’Holocaust és, per tant, el dia en que deguem reafirmar la nostra adhesió als drets humans. Deguem a més, vetlar per a que les noves generacions coneguin aquesta part de la història.
Molts països sofriren pèrdues com a conseqüència de l’activitat dels camps d’extermini  en l’època nazi. També hi hagueren riberencs que acabaren la seua vida en aquestes circumstàncies, entre ells Julio Tomás Codina, poblatà nascut al Teular en 1913, i va morir en 1941 a Gusen, però parlarem d’ell i la seua història en una pròxima entrada.

A l’Ajuntament de la Pobla Llarga estem conscienciats i preocupats per recuperar la Memòria Històrica dels nostres avantpassats, ja que conèixer la nostra història evitarà repetir els erros passats, i conscienciar a les noves generacions del que ha passat és una de les nostres prioritats, per això aquest dissabte, 27 de gener inaugurem a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura una exposició de Julio Tomás Codina i de la Ignomínia de l’oblit, en honor a Julio Tomás Codina i a totes les víctimes de l’holocaust.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícol...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL SENYORIU DE FRANCESC D’ESPLUGUES, L’ANTIC

Francesc d’Esplugues fou el primer senyor en incomplir les disposicions dictades pel Fundador, ja que, per fer front als seus deutes, va separar la Pobla de la Casa d’Esplugues, separació que durà més d’un segle. La separació suposava la possibilitat de vendre o hipotecar el senyoriu lliurement, al no estar sota l’administració de la Casa d’Esplugues. Francesc d’Esplugues, anomenat l’Antic, era fill de Bernat d’Esplugues, el Donzell, i Blanquineta Carroç. Foren germans seus Jaume, Elionor i Joan. Francesc d’Esplugues casà amb Ramoneta Suau i del matrimoni nasqueren Pere i Francesc. Francesc d’Esplugues, l’Antic, visqué a la ciutat de València i serví com a cavaller a Joan I en les guerres de Catalunya (1374 – 1375). Consta que el 1355, 1373 i 1384 exercí de jurat, el 1379, 1386, 1387 i 1415 de justícia civil, el 1401, 1402 i 1416 de justícia criminal i entre el 1404 i el 1417 actuà com a jutge comptador del braç militar de les Corts. Es va veure immers en les lluites nobiliàries ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alque...
1 comentari
Més informació