Passa al contingut principal

27 DE GENER, DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

Genocidi: mort de totes les persones que pertanyen a un grup o a un poble, generalment per motius polítics o religiosos.
Holocaust: genocidi sistemàtic dels jueus a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Sis milions de jueus innocents foren assassinats.
El record de l’holocaust és una de les raons per  marcar un dia a l’any al calendari per recordar a les víctimes. L’1 de novembre de 2005, segons la resolució 60/7 de la Organització de Nacions Unides (ONU) es va establir que el 27 de gener es commemoraria el Dia Internacional en Memòria a les víctimes de l’Holocaust. La data es deu a l’alliberació per part de l’exercit soviètic en 1945 del major camp de concentració d’extermini nazi que va existir, el camp d’Auchwithz-Birkenau en Polònia. Des de la seua apertura el maig de 1940,  van morir assassinats entre 1.5 i 2.5 milions de persones.
L’any 1979, aquest centre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i al nombrar el Dia Internacional, el Secretari General de la ONU, Kofi Annan va declarar que era “un important recordatori de les ensenyances universals de l’holocaust, atrocitat sense igual que no podem simplement relegar al passat i oblidar”.
La fixació d’aquesta data té com objectiu aconseguir que els Estats elaboren programes educatius per a mostrar a les futures generacions la realitat històrica d’uns fets lamentables com els succeïts durant l’holocaust, amb el fi d’evitar un genocidi futur.
El Dia Internacional en Memòria a les Víctimes de l’Holocaust és, per tant, el dia en que deguem reafirmar la nostra adhesió als drets humans. Deguem a més, vetlar per a que les noves generacions coneguin aquesta part de la història.
Molts països sofriren pèrdues com a conseqüència de l’activitat dels camps d’extermini  en l’època nazi. També hi hagueren riberencs que acabaren la seua vida en aquestes circumstàncies, entre ells Julio Tomás Codina, poblatà nascut al Teular en 1913, i va morir en 1941 a Gusen, però parlarem d’ell i la seua història en una pròxima entrada.

A l’Ajuntament de la Pobla Llarga estem conscienciats i preocupats per recuperar la Memòria Històrica dels nostres avantpassats, ja que conèixer la nostra història evitarà repetir els erros passats, i conscienciar a les noves generacions del que ha passat és una de les nostres prioritats, per això aquest dissabte, 27 de gener inaugurem a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura una exposició de Julio Tomás Codina i de la Ignomínia de l’oblit, en honor a Julio Tomás Codina i a totes les víctimes de l’holocaust.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…