Passa al contingut principal

27 DE GENER, DIA INTERNACIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST

Genocidi: mort de totes les persones que pertanyen a un grup o a un poble, generalment per motius polítics o religiosos.
Holocaust: genocidi sistemàtic dels jueus a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Sis milions de jueus innocents foren assassinats.
El record de l’holocaust és una de les raons per  marcar un dia a l’any al calendari per recordar a les víctimes. L’1 de novembre de 2005, segons la resolució 60/7 de la Organització de Nacions Unides (ONU) es va establir que el 27 de gener es commemoraria el Dia Internacional en Memòria a les víctimes de l’Holocaust. La data es deu a l’alliberació per part de l’exercit soviètic en 1945 del major camp de concentració d’extermini nazi que va existir, el camp d’Auchwithz-Birkenau en Polònia. Des de la seua apertura el maig de 1940,  van morir assassinats entre 1.5 i 2.5 milions de persones.
L’any 1979, aquest centre va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de la Unesco i al nombrar el Dia Internacional, el Secretari General de la ONU, Kofi Annan va declarar que era “un important recordatori de les ensenyances universals de l’holocaust, atrocitat sense igual que no podem simplement relegar al passat i oblidar”.
La fixació d’aquesta data té com objectiu aconseguir que els Estats elaboren programes educatius per a mostrar a les futures generacions la realitat històrica d’uns fets lamentables com els succeïts durant l’holocaust, amb el fi d’evitar un genocidi futur.
El Dia Internacional en Memòria a les Víctimes de l’Holocaust és, per tant, el dia en que deguem reafirmar la nostra adhesió als drets humans. Deguem a més, vetlar per a que les noves generacions coneguin aquesta part de la història.
Molts països sofriren pèrdues com a conseqüència de l’activitat dels camps d’extermini  en l’època nazi. També hi hagueren riberencs que acabaren la seua vida en aquestes circumstàncies, entre ells Julio Tomás Codina, poblatà nascut al Teular en 1913, i va morir en 1941 a Gusen, però parlarem d’ell i la seua història en una pròxima entrada.

A l’Ajuntament de la Pobla Llarga estem conscienciats i preocupats per recuperar la Memòria Històrica dels nostres avantpassats, ja que conèixer la nostra història evitarà repetir els erros passats, i conscienciar a les noves generacions del que ha passat és una de les nostres prioritats, per això aquest dissabte, 27 de gener inaugurem a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura una exposició de Julio Tomás Codina i de la Ignomínia de l’oblit, en honor a Julio Tomás Codina i a totes les víctimes de l’holocaust.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique