Passa al contingut principal

EL NOM DEL NOSTRE POBLE: EVOLUCIÓ DEL TOPÒNIM

Segle XIV:
La paraula “pobla” s’aplicava al segle XIV als nuclis de població del Regne de València que eren de fundació nova. A la ciutat de València, la paraula “pobla” s’aplicava a gran nombre de barris situats intramurs o als suburbis, havent-ne al menys 22 documentades. Les pobles d’aquesta ciutat solien dur el nom de certs personatges de l’època. Inicialment el nostre poble fou només una “pobla”, amb minúscula, entre les nombroses que existien i sense cap nom especial que la diferenciés.
En la Carta de la Concòrdia de 1320, el document més antic on apareix la Pobla, ni tan sols se l’anomena així, ja que Pere d’Esplugues diu simplement que té “un lloc” en la partida de Cent del terme d’Algezira. Com a “pobla” apareixerà tres anys després en un altre document sobre la partició de termes d’Alzira i Xàtiva on s’anomena “la pobla de l’honrat en Pere d’Esplugues”.
Segle XV:
És difícil de saber en quin moment “la pobla” prengué carta de natura i es va convertir en nom propi, perquè al segle XVI els noms del pobles i persones encara apareixien en molts documents amb minúscules.
El que sí que està clar és que al segle XV la Pobla continuà amb les mateixes denominacions que al segle anterior.
En 1419 apareix com a Pobla de Artiaca en un document sobre Francesc d’Esplugues; el 1440 apareix com a Pere d’Esplugues en la venda d’uns censos a Pere d’Esplugues; el 1454 s’anomena la Pobla de l’Artiaca en una àpoca de Pere d’Esplugues.
Segle XVI:
Durant la primera meitat del segle XVI la Pobla va seguir denominant-se de les tres maneres ja esmentades.
En una data indeterminada entre els primers anys del segle XVI i el 1571, i a causa de la forma allargada que havia donat al poble la seua formació a vora del Camí Reial, aparegué la moderna denominació de La Pobla Llarga, la qual acabaria substituint les primitives denominacions.
Segle XVII:
En el mapa Valentiae Regnum, de Willem J. Blaew (Amsterdam 1635) el nostre poble continua apareixent com a Pobla Llarga sense cap determinant.
Igualment al segle XVII la denominació més habitual que trobem en la majoria de documents és la de La Pobla Llarga, però no de forma exclusiva, ja que en la primera meitat del XVII s’anomena en algun document “La Pobla vulgarment dita de l’Ardiaca”, i encara el 1692 i el 1700 apareix en altres com “La Pobla Llarga dita del Artiaca” (ARV, Reial Aud., Escrib. Càm., Exp. 152, any 1919).
Segle XVIII:
Arran del decret de Nova Planta els documents, foren oficials o no, deixaren a la força d’escriure’s en valencià i la Pobla Llarga es va convertir en Puebla Larga.
El 1776 la denominació oficial era de “Lugar de Puebla Larga”, segons el plet de Puñorostro, de procedència castellana; o de “Lugar de la Puebla Larga”, amb l’article davant més fidel al valencià, que és com apareix en el plet de Vicente Cucaló, baró de Terrateig, en la mateixa època.
Però el nom en castellà no s’imposà totalment perquè la parla popular va mantenir la forma valenciana, i fins i tot en l’obra de Cavanilles, el nostre poble apareix com “La Pobla”.
Segle XIX:
En el “Croquis geográfico del río Xúcar desde Antella a la villa de Cullera” de 1811 apareix el nostre poble amb la forma híbrida de “Pobla Larga”. Però igualment el 1811 en el “Croquis geográfico-topográfico del río Júcar desde Cofrentes hasta la desembocadura en el mar en la villa de Cullera” apareix amb el nom totalment castellanitzat de Puebla Larga.
El nom de la Pobla Llarga quedarà totalment desplaçat i perdurarà només en la parla quotidiana.
Segle XX:
Com a Puebla Larga figurà el nostre poble en qualsevol document, oficial o no, durant la major part del segle XX, fins que el consell del País Valencià decretà el canvi oficial de nom.
En la pàgina 3.944 del BOE número 44 de 20 de 1981, aparegué publicat el decret 3 de novembre de 1980 pel qual s’aprovà el canvi de nom del municipi de Puebla Larga, amb la referència 4.306:
“El Pleno del Consejo en su reunión del dia 3 de novembre de 1980, acordó por unanimidad aprovar el cambio de nombre del municipio de Puebla Larga de la província de Valencia por el nombre de la Pobla Llarga.
Valencia 3 de novembre de 1980.
El Presidente del Consejo (en funciones), Enrique Monsonís Domingo”.
En acabar el segle XX el nom de la Pobla Llarga estava ja totalment normalitzat en Atles i mapes de carreteres.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique