Segle XIV:
La paraula “pobla” s’aplicava al segle XIV als nuclis de població del Regne
de València que eren de fundació nova. A la ciutat de València, la paraula
“pobla” s’aplicava a gran nombre de barris situats intramurs o als suburbis,
havent-ne al menys 22 documentades. Les pobles d’aquesta ciutat solien dur el
nom de certs personatges de l’època. Inicialment el nostre poble fou només una
“pobla”, amb minúscula, entre les nombroses que existien i sense cap nom
especial que la diferenciés.
En la Carta de la Concòrdia de 1320, el document més antic on apareix la
Pobla, ni tan sols se l’anomena així, ja que Pere d’Esplugues diu simplement
que té “un lloc” en la partida de Cent del terme d’Algezira. Com a “pobla”
apareixerà tres anys després en un altre document sobre la partició de termes
d’Alzira i Xàtiva on s’anomena “la pobla de l’honrat en Pere d’Esplugues”.
Segle XV:
És difícil de saber en quin moment “la pobla” prengué carta de natura i es
va convertir en nom propi, perquè al segle XVI els noms del pobles i persones
encara apareixien en molts documents amb minúscules.
El que sí que està clar és que al segle XV la Pobla continuà amb les
mateixes denominacions que al segle anterior.
En 1419 apareix com a Pobla de Artiaca en un document sobre Francesc
d’Esplugues; el 1440 apareix com a Pere d’Esplugues en la venda d’uns censos a
Pere d’Esplugues; el 1454 s’anomena la Pobla de l’Artiaca en una àpoca de Pere
d’Esplugues.
Segle XVI:
Durant la primera meitat del segle XVI la Pobla va seguir denominant-se de
les tres maneres ja esmentades.
En una data indeterminada entre els primers anys del segle XVI i el 1571, i
a causa de la forma allargada que havia donat al poble la seua formació a vora
del Camí Reial, aparegué la moderna denominació de La Pobla Llarga, la qual
acabaria substituint les primitives denominacions.
Segle XVII:
En el mapa Valentiae Regnum, de Willem J. Blaew (Amsterdam 1635) el nostre
poble continua apareixent com a Pobla Llarga sense cap determinant.
Igualment al segle XVII la denominació més habitual que trobem en la
majoria de documents és la de La Pobla Llarga, però no de forma exclusiva, ja
que en la primera meitat del XVII s’anomena en algun document “La Pobla
vulgarment dita de l’Ardiaca”, i encara el 1692 i el 1700 apareix en altres com
“La Pobla Llarga dita del Artiaca” (ARV, Reial Aud., Escrib. Càm., Exp. 152,
any 1919).
Segle XVIII:
Arran del decret de Nova Planta els documents, foren oficials o no,
deixaren a la força d’escriure’s en valencià i la Pobla Llarga es va convertir
en Puebla Larga.
El 1776 la denominació oficial era de “Lugar de Puebla Larga”, segons el
plet de Puñorostro, de procedència castellana; o de “Lugar de la Puebla Larga”,
amb l’article davant més fidel al valencià, que és com apareix en el plet de
Vicente Cucaló, baró de Terrateig, en la mateixa època.
Però el nom en castellà no s’imposà totalment perquè la parla popular va
mantenir la forma valenciana, i fins i tot en l’obra de Cavanilles, el nostre
poble apareix com “La Pobla”.
Segle XIX:
En el “Croquis geográfico del río Xúcar desde Antella a la villa de
Cullera” de 1811 apareix el nostre poble amb la forma híbrida de “Pobla Larga”.
Però igualment el 1811 en el “Croquis geográfico-topográfico del río Júcar
desde Cofrentes hasta la desembocadura en el mar en la villa de Cullera”
apareix amb el nom totalment castellanitzat de Puebla Larga.
El nom de la Pobla Llarga quedarà totalment desplaçat i perdurarà només en
la parla quotidiana.
Segle XX:
Com a Puebla Larga figurà el nostre poble en qualsevol document, oficial o
no, durant la major part del segle XX, fins que el consell del País Valencià
decretà el canvi oficial de nom.
En la pàgina 3.944 del BOE número 44 de 20 de 1981, aparegué publicat el
decret 3 de novembre de 1980 pel qual s’aprovà el canvi de nom del municipi de
Puebla Larga, amb la referència 4.306:
“El Pleno del Consejo en su reunión del dia 3 de novembre de 1980, acordó
por unanimidad aprovar el cambio de nombre del municipio de Puebla Larga de la
província de Valencia por el nombre de la Pobla Llarga.
Valencia 3 de novembre de 1980.
El Presidente del Consejo (en funciones), Enrique Monsonís Domingo”.
En acabar el
segle XX el nom de la Pobla Llarga estava ja totalment normalitzat en Atles i
mapes de carreteres.
Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga:
Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada