Passa al contingut principal

EL NOM DEL NOSTRE POBLE: EVOLUCIÓ DEL TOPÒNIM

Segle XIV:
La paraula “pobla” s’aplicava al segle XIV als nuclis de població del Regne de València que eren de fundació nova. A la ciutat de València, la paraula “pobla” s’aplicava a gran nombre de barris situats intramurs o als suburbis, havent-ne al menys 22 documentades. Les pobles d’aquesta ciutat solien dur el nom de certs personatges de l’època. Inicialment el nostre poble fou només una “pobla”, amb minúscula, entre les nombroses que existien i sense cap nom especial que la diferenciés.
En la Carta de la Concòrdia de 1320, el document més antic on apareix la Pobla, ni tan sols se l’anomena així, ja que Pere d’Esplugues diu simplement que té “un lloc” en la partida de Cent del terme d’Algezira. Com a “pobla” apareixerà tres anys després en un altre document sobre la partició de termes d’Alzira i Xàtiva on s’anomena “la pobla de l’honrat en Pere d’Esplugues”.
Segle XV:
És difícil de saber en quin moment “la pobla” prengué carta de natura i es va convertir en nom propi, perquè al segle XVI els noms del pobles i persones encara apareixien en molts documents amb minúscules.
El que sí que està clar és que al segle XV la Pobla continuà amb les mateixes denominacions que al segle anterior.
En 1419 apareix com a Pobla de Artiaca en un document sobre Francesc d’Esplugues; el 1440 apareix com a Pere d’Esplugues en la venda d’uns censos a Pere d’Esplugues; el 1454 s’anomena la Pobla de l’Artiaca en una àpoca de Pere d’Esplugues.
Segle XVI:
Durant la primera meitat del segle XVI la Pobla va seguir denominant-se de les tres maneres ja esmentades.
En una data indeterminada entre els primers anys del segle XVI i el 1571, i a causa de la forma allargada que havia donat al poble la seua formació a vora del Camí Reial, aparegué la moderna denominació de La Pobla Llarga, la qual acabaria substituint les primitives denominacions.
Segle XVII:
En el mapa Valentiae Regnum, de Willem J. Blaew (Amsterdam 1635) el nostre poble continua apareixent com a Pobla Llarga sense cap determinant.
Igualment al segle XVII la denominació més habitual que trobem en la majoria de documents és la de La Pobla Llarga, però no de forma exclusiva, ja que en la primera meitat del XVII s’anomena en algun document “La Pobla vulgarment dita de l’Ardiaca”, i encara el 1692 i el 1700 apareix en altres com “La Pobla Llarga dita del Artiaca” (ARV, Reial Aud., Escrib. Càm., Exp. 152, any 1919).
Segle XVIII:
Arran del decret de Nova Planta els documents, foren oficials o no, deixaren a la força d’escriure’s en valencià i la Pobla Llarga es va convertir en Puebla Larga.
El 1776 la denominació oficial era de “Lugar de Puebla Larga”, segons el plet de Puñorostro, de procedència castellana; o de “Lugar de la Puebla Larga”, amb l’article davant més fidel al valencià, que és com apareix en el plet de Vicente Cucaló, baró de Terrateig, en la mateixa època.
Però el nom en castellà no s’imposà totalment perquè la parla popular va mantenir la forma valenciana, i fins i tot en l’obra de Cavanilles, el nostre poble apareix com “La Pobla”.
Segle XIX:
En el “Croquis geográfico del río Xúcar desde Antella a la villa de Cullera” de 1811 apareix el nostre poble amb la forma híbrida de “Pobla Larga”. Però igualment el 1811 en el “Croquis geográfico-topográfico del río Júcar desde Cofrentes hasta la desembocadura en el mar en la villa de Cullera” apareix amb el nom totalment castellanitzat de Puebla Larga.
El nom de la Pobla Llarga quedarà totalment desplaçat i perdurarà només en la parla quotidiana.
Segle XX:
Com a Puebla Larga figurà el nostre poble en qualsevol document, oficial o no, durant la major part del segle XX, fins que el consell del País Valencià decretà el canvi oficial de nom.
En la pàgina 3.944 del BOE número 44 de 20 de 1981, aparegué publicat el decret 3 de novembre de 1980 pel qual s’aprovà el canvi de nom del municipi de Puebla Larga, amb la referència 4.306:
“El Pleno del Consejo en su reunión del dia 3 de novembre de 1980, acordó por unanimidad aprovar el cambio de nombre del municipio de Puebla Larga de la província de Valencia por el nombre de la Pobla Llarga.
Valencia 3 de novembre de 1980.
El Presidente del Consejo (en funciones), Enrique Monsonís Domingo”.
En acabar el segle XX el nom de la Pobla Llarga estava ja totalment normalitzat en Atles i mapes de carreteres.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…