Ves al contingut principal

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió:
El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals.
L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant..
Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya.
La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València.
Evolució del casc urbà:
L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou.
A finals del XVIII, el casc urbà seguia desenvolupant-se al llarg d’aquests dos carrers on, segons Cavanilles, hi havia moltes cases arruïnades i altres a punt de caure. En el segle XIX millorà la situació econòmica i el casc urbà experimentà una forta expansió.
El 1911 i segons Pedro Sucias “constituye el cuerpo de la población una calle muy larga y bastante ancha (c/Major) con una sola travesía frente a la iglesia (c/Nou Muntanya) de modo que la figura de esta población es una cruz latina”. Però Sucias especificà un poc més: “La principal calle de la población es larga y ancha con buenos edificios y las salidas de la población muy alegres y deliciosas por las buenas huertas y la mucha agua que se ve cruzar por todas partes. […] Seria una población de alta consideración y muy recomendable para vivir en ella personas acomodadas por sus aguas y clima y únicamente pueden residir en ella los hijos del país por estar aclimatados y miran con indiferencia las calenturas terciarias, pero cuando va algún forastero bien paga la patente de avecindarse”.
La descripció de Pedro Sucias contrasta amb una nota del periòdic La Juventud en la qual qualifica l’estat dels carrers de “deficiente”, fins al punt que s’hagueren de suspendre unes festes per aquesta causa.

No obstant això, sembla que per a la gent forana, la impressió era distinta de la dels veïns i el 1918 dirà Sarthou que “la población es de buen aspecto, las calles aparecen alumbradas por electricidad y canalizadas para aguas potables..

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …