Passa al contingut principal

DOS VAIXELLS AMB UNA LLARGA HISTÒRIA

Comencem pel principi: Pascual Flores Benavent va ser una de les persones més acabalades  de la segona meitat del segle XIX a la Pobla Llarga. Va néixer en 1872 en una acomodada família ramadera d’Atzeneta d’Albaida. La seua fortuna, segons va reconstruir el nostre cronista Joan Català i Cebrià, va augmentar al casar-se amb Carmen Serra Miñana, descendent de los sagues més riques de la localitat.
Pascual era exportador de taronges i contractista de la Plaça de Bous de València. A més, va importar abonament, cafè i xocolate a Amèrica.  Per aquest motius va encomanar un drassana a Torrevieja, on va acabar donant vida en 1918 i en 1919 a dos embarcacions que va anomenar com els seus fills, Pascual Flores i Carmen Flores.
Pascual Flores Benavent arribà a ser candidat a diputat del Partit Conservador pel districte d’Alzira, motiu que li costà la vida als 64 anys, ja que poc després del colp d’estar de Franco va ser afusellat en Paterna, exactament el 8 de setembre de 1936. Dos mesos després, també va ser afusellat el fill, el 27 de novembre de 1936, entre la Barraca i Tavernes de la Valldigna.
Pascual Flores Serra (fill) va néixer l’11 de gener de 1898 i es va casar el 9 de novembre de 1932 amb Dolores Izquierdo de Diego. Després de l’assassinat del seu marit, se’n va anar de la Pobla Llarga junt al seu fill, Pascual Flores Izquierdo.
Per altra banda, l’altra filla de la família, Carmen Flores Serra, que va néixer el 15 de febrer de 1903 i es va casar en 1931 amb el metge Ricardo Reig Reig, descendent d’un important llinatge de Xàtiva emparentat  amb els avantpassats de l’exvicepresidenta del govern d’Espanya Maria Teresa Fernández de la Vega. Fins ací la història de la família.
En agost de 1999, una comitiva de l’Ajuntament de Torrevieja es va traslladar fins a la localitat anglesa de Bristol per a comprar el vaixell Pascual Flores. El característic veler, construït en un drassana ubicat a la platja de l’Arenal en 1917, va ser adquirit per 468.000€ a una entitat benèfica anglesa. El preu fixat era un poc alt per als estàndards del mercat, però l’escassa existència de vaixells d’estos temps i el seu valor històric pareixien amortir el cost. Per contra, les condicions en les que va arribar a aigües alacantines van condemnar la inversió. La goleta s’havia passat prop de 8 anys varada al port de Milfrod baix escasses supervisions i va tenir que ser traslladada a lloms del vaixell de mercaderies Cheyenne, especialitzat en el transport de iots  en males condicions. De forma paral·lela, es va encomanar la construcció d’una estructura especial de formigó per a acollir-lo, que costà prop de 102.000€. Una vegada en Torrevieja va rebre les primeres inspeccions i va estar prop d’un any atracat al port. Va acabar a un abocador. Un escaneig total del casc realitzat en 2004, va desvelar que l’embarcació estava destrossada.
Durant 5 anys, res es va saber de l’embarcació, però en 2005 l’ajuntament de Torrevieja va recuperar el projecte i va anunciar l’encàrrec de la seua restauració a la UTE formada per l’empresa Jost SL i els drassanes Vatasa de Santa Pola per un import proper als 3.5 milions d’euros. Un anys després, part de les restes del vaixell van ser trobades a un desballestament de Bigastro. A finals de 2007, el Pascual Flores és botat en alta mar. Poc després es va confirmar que es tracta d’una rèplica –no una restauració- del vaixell construït en 1918. La situació xoca amb el veler germà “Carmen Flores”, que actualment rep el nom “Santa Eulàlia”. Va ser declarat “bé cultural d’interès nacional” pel govern català i va ser adquirit pel Museu Marítim de Barcelona en 1997 a través d’una subhasta pública. Els treballs de restauració no es van fer d’esperar. En l’actualitat es poden visitar com a part de l’oferta del recinte naval.

Aquest és el camí que han seguit els dos vaixells mítics arrelats a la Pobla Llarga.


Senso, C. (27-11-2017). Dos pailebotes con una larga historia. Levante: el mercantil valenciano.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…