Passa al contingut principal

DOS VAIXELLS AMB UNA LLARGA HISTÒRIA

Comencem pel principi: Pascual Flores Benavent va ser una de les persones més acabalades  de la segona meitat del segle XIX a la Pobla Llarga. Va néixer en 1872 en una acomodada família ramadera d’Atzeneta d’Albaida. La seua fortuna, segons va reconstruir el nostre cronista Joan Català i Cebrià, va augmentar al casar-se amb Carmen Serra Miñana, descendent de los sagues més riques de la localitat.
Pascual era exportador de taronges i contractista de la Plaça de Bous de València. A més, va importar abonament, cafè i xocolate a Amèrica.  Per aquest motius va encomanar un drassana a Torrevieja, on va acabar donant vida en 1918 i en 1919 a dos embarcacions que va anomenar com els seus fills, Pascual Flores i Carmen Flores.
Pascual Flores Benavent arribà a ser candidat a diputat del Partit Conservador pel districte d’Alzira, motiu que li costà la vida als 64 anys, ja que poc després del colp d’estar de Franco va ser afusellat en Paterna, exactament el 8 de setembre de 1936. Dos mesos després, també va ser afusellat el fill, el 27 de novembre de 1936, entre la Barraca i Tavernes de la Valldigna.
Pascual Flores Serra (fill) va néixer l’11 de gener de 1898 i es va casar el 9 de novembre de 1932 amb Dolores Izquierdo de Diego. Després de l’assassinat del seu marit, se’n va anar de la Pobla Llarga junt al seu fill, Pascual Flores Izquierdo.
Per altra banda, l’altra filla de la família, Carmen Flores Serra, que va néixer el 15 de febrer de 1903 i es va casar en 1931 amb el metge Ricardo Reig Reig, descendent d’un important llinatge de Xàtiva emparentat  amb els avantpassats de l’exvicepresidenta del govern d’Espanya Maria Teresa Fernández de la Vega. Fins ací la història de la família.
En agost de 1999, una comitiva de l’Ajuntament de Torrevieja es va traslladar fins a la localitat anglesa de Bristol per a comprar el vaixell Pascual Flores. El característic veler, construït en un drassana ubicat a la platja de l’Arenal en 1917, va ser adquirit per 468.000€ a una entitat benèfica anglesa. El preu fixat era un poc alt per als estàndards del mercat, però l’escassa existència de vaixells d’estos temps i el seu valor històric pareixien amortir el cost. Per contra, les condicions en les que va arribar a aigües alacantines van condemnar la inversió. La goleta s’havia passat prop de 8 anys varada al port de Milfrod baix escasses supervisions i va tenir que ser traslladada a lloms del vaixell de mercaderies Cheyenne, especialitzat en el transport de iots  en males condicions. De forma paral·lela, es va encomanar la construcció d’una estructura especial de formigó per a acollir-lo, que costà prop de 102.000€. Una vegada en Torrevieja va rebre les primeres inspeccions i va estar prop d’un any atracat al port. Va acabar a un abocador. Un escaneig total del casc realitzat en 2004, va desvelar que l’embarcació estava destrossada.
Durant 5 anys, res es va saber de l’embarcació, però en 2005 l’ajuntament de Torrevieja va recuperar el projecte i va anunciar l’encàrrec de la seua restauració a la UTE formada per l’empresa Jost SL i els drassanes Vatasa de Santa Pola per un import proper als 3.5 milions d’euros. Un anys després, part de les restes del vaixell van ser trobades a un desballestament de Bigastro. A finals de 2007, el Pascual Flores és botat en alta mar. Poc després es va confirmar que es tracta d’una rèplica –no una restauració- del vaixell construït en 1918. La situació xoca amb el veler germà “Carmen Flores”, que actualment rep el nom “Santa Eulàlia”. Va ser declarat “bé cultural d’interès nacional” pel govern català i va ser adquirit pel Museu Marítim de Barcelona en 1997 a través d’una subhasta pública. Els treballs de restauració no es van fer d’esperar. En l’actualitat es poden visitar com a part de l’oferta del recinte naval.

Aquest és el camí que han seguit els dos vaixells mítics arrelats a la Pobla Llarga.


Senso, C. (27-11-2017). Dos pailebotes con una larga historia. Levante: el mercantil valenciano.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…