Passa al contingut principal

ELS PRIMERS PREUS DEL BILLETS

El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars.
El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera.

En 1923 els preus dels bitllets eren:

PRIMERA
SEGONA
TERCERA
D’Agres a Cocentaina
5.15 ptes
3.90
2.25
De Cocentaina a la Pobla
6.00
4.50
2.60
D’Alcoi a la Pobla
6.50
4.90
2.85
De València a la Pobla
5.85
3.40

HORARIS:
El primer servei de trens de la línia:
Aquest fou el primer horari de trens (del qual els poblatans no participaren) que es posà en marxa el 21 de desembre de 1854:
El primer tren d’escala eixia des de València cap a Xàtiva a les 6 de la matinada. A les 10 del matí n’eixia un especial amb carruatges de primera i segona classe que sols feia escala a Alzira i Manuel. A les 11 del matí eixia un altre tren d’escala fins a Benifaió i finalment a les 4 de la vesprada n’eixia un altre tren cap a Xàtiva.
Des de Xàtiva el primer tren d’escala eixia a les 6.40 del matí. A les 12 del matí n’eixia un des de Benifaió cap a València. A les 2 de la vesprada hi havia un tren especial format de carruatges de primera i segona classe, que sols feia escala a Manuel i Alzira. Finalment a les 4.40 de la vesprada eixia un tren d’escala cap a València. A més a més circulava també un tren ascendent i un altre descendent de mercaderies.
El primer servei de trens de la Pobla:
 Aquest fou el primer horari que va gaudir la Pobla el 19 d’abril de 1872, quan es va inaugurar l’estació:
De València eixia un tren mixt a les 6.10 del mató, que arribava a la Pobla a les 8.04, parava 2 minuts i eixia a les 8.06 cap a Xàtiva, on arribava a les 8.33 i seguia cap a l’Encina, on arribava a les 11.30 del matí.
A les 6.30 del matí eixia de València un tren de mercaderies que arribava a la Pobla a les 10.24, parava 15 minuts i eixia a les 10.39 cap a Xàtiva, on arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 2.55 de la vesprada eixia de València un tren correu que arribava a la Pobla a les 4.25, parava 1 minut i eixia a les 4.26 cap a Xàtiva; hi arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 5 de la vesprada eixia un tren mixt de València, que aplegava a la Pobla a les 7.02, parava 3 minuts i continuava a les 7.05 cap a Xàtiva, on arribava a les 7.32 de la vesprada.
A les 6.10 del matí eixia de l’Encina un tren correu que arribava a Xàtiva a les 9.16, parava 5 minuts i continuava cap a la Pobla; hi arribava a les 9.48, parava 2 minuts i eixia a les 9.50 cap a València, on arribava a les 11.29 del matí.
A les 8.30 del matí eixia de l’Encina un tren de mercaderies que arribava a Xàtiva a les 11,47, parava una hora i seguia cap a la Pobla; hi arribava a la 1.31 de la vesprada, parava 10 minuts o eixia cap a València, on arribava a les 6.15 de la vesprada.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…