Passa al contingut principal

ELS PRIMERS PREUS DEL BILLETS

El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars.
El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera.

En 1923 els preus dels bitllets eren:

PRIMERA
SEGONA
TERCERA
D’Agres a Cocentaina
5.15 ptes
3.90
2.25
De Cocentaina a la Pobla
6.00
4.50
2.60
D’Alcoi a la Pobla
6.50
4.90
2.85
De València a la Pobla
5.85
3.40

HORARIS:
El primer servei de trens de la línia:
Aquest fou el primer horari de trens (del qual els poblatans no participaren) que es posà en marxa el 21 de desembre de 1854:
El primer tren d’escala eixia des de València cap a Xàtiva a les 6 de la matinada. A les 10 del matí n’eixia un especial amb carruatges de primera i segona classe que sols feia escala a Alzira i Manuel. A les 11 del matí eixia un altre tren d’escala fins a Benifaió i finalment a les 4 de la vesprada n’eixia un altre tren cap a Xàtiva.
Des de Xàtiva el primer tren d’escala eixia a les 6.40 del matí. A les 12 del matí n’eixia un des de Benifaió cap a València. A les 2 de la vesprada hi havia un tren especial format de carruatges de primera i segona classe, que sols feia escala a Manuel i Alzira. Finalment a les 4.40 de la vesprada eixia un tren d’escala cap a València. A més a més circulava també un tren ascendent i un altre descendent de mercaderies.
El primer servei de trens de la Pobla:
 Aquest fou el primer horari que va gaudir la Pobla el 19 d’abril de 1872, quan es va inaugurar l’estació:
De València eixia un tren mixt a les 6.10 del mató, que arribava a la Pobla a les 8.04, parava 2 minuts i eixia a les 8.06 cap a Xàtiva, on arribava a les 8.33 i seguia cap a l’Encina, on arribava a les 11.30 del matí.
A les 6.30 del matí eixia de València un tren de mercaderies que arribava a la Pobla a les 10.24, parava 15 minuts i eixia a les 10.39 cap a Xàtiva, on arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 2.55 de la vesprada eixia de València un tren correu que arribava a la Pobla a les 4.25, parava 1 minut i eixia a les 4.26 cap a Xàtiva; hi arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 5 de la vesprada eixia un tren mixt de València, que aplegava a la Pobla a les 7.02, parava 3 minuts i continuava a les 7.05 cap a Xàtiva, on arribava a les 7.32 de la vesprada.
A les 6.10 del matí eixia de l’Encina un tren correu que arribava a Xàtiva a les 9.16, parava 5 minuts i continuava cap a la Pobla; hi arribava a les 9.48, parava 2 minuts i eixia a les 9.50 cap a València, on arribava a les 11.29 del matí.
A les 8.30 del matí eixia de l’Encina un tren de mercaderies que arribava a Xàtiva a les 11,47, parava una hora i seguia cap a la Pobla; hi arribava a la 1.31 de la vesprada, parava 10 minuts o eixia cap a València, on arribava a les 6.15 de la vesprada.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…