Passa al contingut principal

ELS PRIMERS PREUS DEL BILLETS

El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars.
El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera.

En 1923 els preus dels bitllets eren:

PRIMERA
SEGONA
TERCERA
D’Agres a Cocentaina
5.15 ptes
3.90
2.25
De Cocentaina a la Pobla
6.00
4.50
2.60
D’Alcoi a la Pobla
6.50
4.90
2.85
De València a la Pobla
5.85
3.40

HORARIS:
El primer servei de trens de la línia:
Aquest fou el primer horari de trens (del qual els poblatans no participaren) que es posà en marxa el 21 de desembre de 1854:
El primer tren d’escala eixia des de València cap a Xàtiva a les 6 de la matinada. A les 10 del matí n’eixia un especial amb carruatges de primera i segona classe que sols feia escala a Alzira i Manuel. A les 11 del matí eixia un altre tren d’escala fins a Benifaió i finalment a les 4 de la vesprada n’eixia un altre tren cap a Xàtiva.
Des de Xàtiva el primer tren d’escala eixia a les 6.40 del matí. A les 12 del matí n’eixia un des de Benifaió cap a València. A les 2 de la vesprada hi havia un tren especial format de carruatges de primera i segona classe, que sols feia escala a Manuel i Alzira. Finalment a les 4.40 de la vesprada eixia un tren d’escala cap a València. A més a més circulava també un tren ascendent i un altre descendent de mercaderies.
El primer servei de trens de la Pobla:
 Aquest fou el primer horari que va gaudir la Pobla el 19 d’abril de 1872, quan es va inaugurar l’estació:
De València eixia un tren mixt a les 6.10 del mató, que arribava a la Pobla a les 8.04, parava 2 minuts i eixia a les 8.06 cap a Xàtiva, on arribava a les 8.33 i seguia cap a l’Encina, on arribava a les 11.30 del matí.
A les 6.30 del matí eixia de València un tren de mercaderies que arribava a la Pobla a les 10.24, parava 15 minuts i eixia a les 10.39 cap a Xàtiva, on arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 2.55 de la vesprada eixia de València un tren correu que arribava a la Pobla a les 4.25, parava 1 minut i eixia a les 4.26 cap a Xàtiva; hi arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 5 de la vesprada eixia un tren mixt de València, que aplegava a la Pobla a les 7.02, parava 3 minuts i continuava a les 7.05 cap a Xàtiva, on arribava a les 7.32 de la vesprada.
A les 6.10 del matí eixia de l’Encina un tren correu que arribava a Xàtiva a les 9.16, parava 5 minuts i continuava cap a la Pobla; hi arribava a les 9.48, parava 2 minuts i eixia a les 9.50 cap a València, on arribava a les 11.29 del matí.
A les 8.30 del matí eixia de l’Encina un tren de mercaderies que arribava a Xàtiva a les 11,47, parava una hora i seguia cap a la Pobla; hi arribava a la 1.31 de la vesprada, parava 10 minuts o eixia cap a València, on arribava a les 6.15 de la vesprada.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…