Passa al contingut principal

ELS PRIMERS PREUS DEL BILLETS

El 21 de desembre de 1854, primer dia del servei de la línia, el viatge de València a Xàtiva amb tren especial costava 20 reals en primera classe i 16 reals en segona;  en els trens d’escala 16 reals primera, 12 reals en segona i 8 reals en tercera classe; aquests trens s’anomenaven també trens populars o escalars.
El 1893, els preus dels bitllets d’anada i tornada a València des de la Pobla eren de 5.70 pessetes en segona classe i de 3.70 pessetes en tercera.

En 1923 els preus dels bitllets eren:

PRIMERA
SEGONA
TERCERA
D’Agres a Cocentaina
5.15 ptes
3.90
2.25
De Cocentaina a la Pobla
6.00
4.50
2.60
D’Alcoi a la Pobla
6.50
4.90
2.85
De València a la Pobla
5.85
3.40

HORARIS:
El primer servei de trens de la línia:
Aquest fou el primer horari de trens (del qual els poblatans no participaren) que es posà en marxa el 21 de desembre de 1854:
El primer tren d’escala eixia des de València cap a Xàtiva a les 6 de la matinada. A les 10 del matí n’eixia un especial amb carruatges de primera i segona classe que sols feia escala a Alzira i Manuel. A les 11 del matí eixia un altre tren d’escala fins a Benifaió i finalment a les 4 de la vesprada n’eixia un altre tren cap a Xàtiva.
Des de Xàtiva el primer tren d’escala eixia a les 6.40 del matí. A les 12 del matí n’eixia un des de Benifaió cap a València. A les 2 de la vesprada hi havia un tren especial format de carruatges de primera i segona classe, que sols feia escala a Manuel i Alzira. Finalment a les 4.40 de la vesprada eixia un tren d’escala cap a València. A més a més circulava també un tren ascendent i un altre descendent de mercaderies.
El primer servei de trens de la Pobla:
 Aquest fou el primer horari que va gaudir la Pobla el 19 d’abril de 1872, quan es va inaugurar l’estació:
De València eixia un tren mixt a les 6.10 del mató, que arribava a la Pobla a les 8.04, parava 2 minuts i eixia a les 8.06 cap a Xàtiva, on arribava a les 8.33 i seguia cap a l’Encina, on arribava a les 11.30 del matí.
A les 6.30 del matí eixia de València un tren de mercaderies que arribava a la Pobla a les 10.24, parava 15 minuts i eixia a les 10.39 cap a Xàtiva, on arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 2.55 de la vesprada eixia de València un tren correu que arribava a la Pobla a les 4.25, parava 1 minut i eixia a les 4.26 cap a Xàtiva; hi arribava a les 11.23 i continuava cap a l’Encina, on arribava a les 4.50 de la vesprada.
A les 5 de la vesprada eixia un tren mixt de València, que aplegava a la Pobla a les 7.02, parava 3 minuts i continuava a les 7.05 cap a Xàtiva, on arribava a les 7.32 de la vesprada.
A les 6.10 del matí eixia de l’Encina un tren correu que arribava a Xàtiva a les 9.16, parava 5 minuts i continuava cap a la Pobla; hi arribava a les 9.48, parava 2 minuts i eixia a les 9.50 cap a València, on arribava a les 11.29 del matí.
A les 8.30 del matí eixia de l’Encina un tren de mercaderies que arribava a Xàtiva a les 11,47, parava una hora i seguia cap a la Pobla; hi arribava a la 1.31 de la vesprada, parava 10 minuts o eixia cap a València, on arribava a les 6.15 de la vesprada.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique