Passa al contingut principal

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació.
Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estació, vital per als seus interessos; igualment s’acordà demanar ajuda a la Diputació per poder dur endavant el projecte.
A la vegada, l’Ajuntament presidit per l’alcalde Eusebio Bolinches, convocava una altra Junta General per impulsar un projecte tan apremiant i necessari, per continuar l’expedient i per nomenar una comissió per realitzar les gestions  oportunes i obtenir el permís de construcció. El 24 de gener de 1856 l’alcalde sol·licitava oficialment la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla. Poc després la sol·licitud era rebutjada per la companyia de ferrocarril perquè no estava d’acord amb el seu finançament; el 12 de febrer del mateix any la Diputació Provincial contestava amablement que aplaudia la iniciativa de la Junta de propietaris, però que no podia ajudar al finançament del projecte, fins que no es decretara oficialment el permís de construcció de l’estació i es coneguera el pressupost.
Així doncs, el 23 de febrer de 1864 l’alcalde tornà a demanar en nom dels veïns autorització per celebrar Junta General i continuar l’expedient per a la construcció de l’estació del ferrocarril. Aquesta autorització li fou concedida el 27 del mateix mes i any, però malgrat celebrar-se la Junta General, les reticències de la companyia del ferrocarril frenaren de nou el projecte.
Mentrestant, es produïren alguns incidents que afectaren la companyia ferroviària. Des de la inauguració del ferrocarril els sabotatges i les agressions havien sigut bastant corrents.
El 8 de maig de 1870, després de sis anys de negociacions des de l’últim intent per portar endavant l’estació, l’Ajuntament de la Pobla es comprometia a sufragar totes les despeses que originara la construcció i a absorbir qualsevol dèficit que poguera produir-se en l’explotació.
Aquesta vegada la proposta arribà a bon terme amb el suport de pobles de la zona. El 25 de maig l’alcalde de la Pobla presentava el projecte per a l’edifici de l’estació i per fi, el 6 de desembre de 1870, el ministre de foment comunicava al governador de la província l’aprovació per rei del projecte.
Però les coses no anaven a ser tan fàcils, ja que malgrat l’aprovació reial i el vistiplau del Ministeri de Foment, la Companyia, sempre contrària a construir l’estació, no estava disposada a seguir. La principal raó fou que ja existien les estacions de Carcaixent i Manuel, i els usuaris de la Pobla i pobles de la contornada podien servir-se d’elles sense que fera falta construir una nova estació que estaven convençuts que no anava a ser rendible.
La irritació de la companyia del ferrocarril va tenir amb Emilio Cánovas del Castillo un aliat per defensar el punt de vista d’aquesta. Cánovas, com a veu autoritzada de la societat dels ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona, s’alçà contra el projecte de l’Estació de la Pobla, i el 14 de març de 1871 presentava demanada contenciosa contra l’ordre del regent del Regne, demanda que passà a la Sala Quarta del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid.
No obstant això, i malgrat el desacord de la companyia, l’estació de la Pobla començà a construir-se sense moltes dilacions perquè ja comptava amb l’aprovació reial, de tal  manera que el 21 de març de 1872 ja estava totalment conclosa i només quedava per posar la via morta. Aleshores havia de ser col·locada per o bé per operaris de la Societat o bé per veïns de la Pobla.
Però, a causa del contenciós que hi havia pendent amb el Tribunal Suprem, l’enginyer en cap deixà en suspens l’ordre de posar la via, cosa que provocà la desesperació dels pobletans, que volien veure acabada l’estació.
Malgrat tot, la desmoralització durà poc, perquè sense esperar la seua comunicació, els veïns de la Pobla començaren la construcció de la via morta i el 6 d’abril l’enginyer en cap enviava una enèrgica protesta, on invocant la seua autoritat demanava la paralització immediata dels treballs, com es va fer.

Però quan semblava que l’estació no anava a acabar-se mai, el Tribunal Suprem de Justícia declarà ferma i vàlida l’ordre de la Regència del Regne de 6 de desembre de 1870, i el 16 d’abril de 1872 l’enginyer en cap de la Divisió dels ferrocarrils enviava un comunicat al director gerent de la societat i a l’alcalde de la Pobla en el qual deixava sense efectes l’ordre de suspensió de les obres i donava via lliure perquè continuaren sense interrupcions.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…