EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació.

Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estació, vital per als seus interessos; igualment s’acordà demanar ajuda a la Diputació per poder dur endavant el projecte.

A la vegada, l’Ajuntament presidit per l’alcalde Eusebio Bolinches, convocava una altra Junta General per impulsar un projecte tan apremiant i necessari, per continuar l’expedient i per nomenar una comissió per realitzar les gestions  oportunes i obtenir el permís de construcció. El 24 de gener de 1856 l’alcalde sol·licitava oficialment la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla. Poc després la sol·licitud era rebutjada per la companyia de ferrocarril perquè no estava d’acord amb el seu finançament; el 12 de febrer del mateix any la Diputació Provincial contestava amablement que aplaudia la iniciativa de la Junta de propietaris, però que no podia ajudar al finançament del projecte, fins que no es decretara oficialment el permís de construcció de l’estació i es coneguera el pressupost.

Així doncs, el 23 de febrer de 1864 l’alcalde tornà a demanar en nom dels veïns autorització per celebrar Junta General i continuar l’expedient per a la construcció de l’estació del ferrocarril. Aquesta autorització li fou concedida el 27 del mateix mes i any, però malgrat celebrar-se la Junta General, les reticències de la companyia del ferrocarril frenaren de nou el projecte.

Mentrestant, es produïren alguns incidents que afectaren la companyia ferroviària. Des de la inauguració del ferrocarril els sabotatges i les agressions havien sigut bastant corrents.

El 8 de maig de 1870, després de sis anys de negociacions des de l’últim intent per portar endavant l’estació, l’Ajuntament de la Pobla es comprometia a sufragar totes les despeses que originara la construcció i a absorbir qualsevol dèficit que poguera produir-se en l’explotació.

Aquesta vegada la proposta arribà a bon terme amb el suport de pobles de la zona. El 25 de maig l’alcalde de la Pobla presentava el projecte per a l’edifici de l’estació i per fi, el 6 de desembre de 1870, el ministre de foment comunicava al governador de la província l’aprovació per rei del projecte.

Però les coses no anaven a ser tan fàcils, ja que malgrat l’aprovació reial i el vistiplau del Ministeri de Foment, la Companyia, sempre contrària a construir l’estació, no estava disposada a seguir. La principal raó fou que ja existien les estacions de Carcaixent i Manuel, i els usuaris de la Pobla i pobles de la contornada podien servir-se d’elles sense que fera falta construir una nova estació que estaven convençuts que no anava a ser rendible.

La irritació de la companyia del ferrocarril va tenir amb Emilio Cánovas del Castillo un aliat per defensar el punt de vista d’aquesta. Cánovas, com a veu autoritzada de la societat dels ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona, s’alçà contra el projecte de l’Estació de la Pobla, i el 14 de març de 1871 presentava demanada contenciosa contra l’ordre del regent del Regne, demanda que passà a la Sala Quarta del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid.

No obstant això, i malgrat el desacord de la companyia, l’estació de la Pobla començà a construir-se sense moltes dilacions perquè ja comptava amb l’aprovació reial, de tal  manera que el 21 de març de 1872 ja estava totalment conclosa i només quedava per posar la via morta. Aleshores havia de ser col·locada per o bé per operaris de la Societat o bé per veïns de la Pobla.

Però, a causa del contenciós que hi havia pendent amb el Tribunal Suprem, l’enginyer en cap deixà en suspens l’ordre de posar la via, cosa que provocà la desesperació dels pobletans, que volien veure acabada l’estació.

Malgrat tot, la desmoralització durà poc, perquè sense esperar la seua comunicació, els veïns de la Pobla començaren la construcció de la via morta i el 6 d’abril l’enginyer en cap enviava una enèrgica protesta, on invocant la seua autoritat demanava la paralització immediata dels treballs, com es va fer.

Però quan semblava que l’estació no anava a acabar-se mai, el Tribunal Suprem de Justícia declarà ferma i vàlida l’ordre de la Regència del Regne de 6 de desembre de 1870, i el 16 d’abril de 1872 l’enginyer en cap de la Divisió dels ferrocarrils enviava un comunicat al director gerent de la societat i a l’alcalde de la Pobla en el qual deixava sense efectes l’ordre de suspensió de les obres i donava via lliure perquè continuaren sense interrupcions.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.