Ves al contingut principal

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril.
A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps.
S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, València i Tarragona.
El traçat de la línia del Grau de València a Xàtiva es fer a través d’acords amb la burgesia comercial valenciana, i entre els terratinents que gaudirien d’avantatges trobem els marquesos de Vellisca, Montortal i Vicente Trenor, tots amb interessos a la Pobla.
Les obres començaren el 25 de febrer de 1851; després de fer les primeres proves, el 21 de març de 1852 arribà el tren a Silla, el 8 de desembre a Benifaió i l’1 de març de 1853 a Alzira. El tram d’Alzira a Carcaixent s’inaugurà el 9 d’abril de 1853 i el de Carcaixent a Manuel l’1 de juliol de 1853.
Carreteres i propietaris de diligències intentaren para l’invent, però el tren arribà a Xàtiva definitivament el 20 de desembre de 1854. La línia del Grau de València a Xàtiva seria la tercera a inaugurar-se a Espanya, i la societat dels ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona acabaria sent una de les més importants.
La línia enllaçà amb Almansa i, per tant, amb Madrid a partir de 1859; el 1864 es va inaugurar l’estació de l’Encina, que faria que la línia connectara amb Alacant.
La línia arribà a Castelló de la Plana de 1862 i Tarragona 1868. Aquesta última connexió faria que Xàtiva i València quedaren unides directament amb Barcelona i la frontera francesa.
Els primers trens tenien locomotores xicotetes, els vagons eren curts i de poca capacitat, i heretaren de les diligencies la seua distribució interior, inclosa la baca per als equipaments dels viatgers.
Com que el clima ho permetia, en la línia de Xàtiva funcionaren quasi des del principi els trens imperials que només recorrien el tram de València a Xàtiva i que perduraren fins al 1963, any en què entraren en servei de ferrobusos.

La introducció del ferrocarril fou un mitjà decisiu per a l’expansió del taronger i de l’arròs, on tenien forts interessos de promotors d’aquest mitjà de transport.



Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

FESTES MAJORS I DE MOROS I CRISITANS LA POBLA LLARGA 2017

El mes de octubre va a arribar i amb ell, les Festes Majors i de Moros i Cristians de la Pobla Llarga, aquest any més especial encara pel 700 aniversari de la fundació de la població.  Aquestes en concret, han sigut unes festes variades, on les comparses de Moros i Cristians han sigut les protagonistes dels nostres carrers, però intentat que tots els poblatans i pobletanes sentiren el mateix esperit festiu.  El dia del Major (29/09/2017) es prepararen diverses activitats pensades en els majors de la Pobla Llarga i donarem reconeixent públic a aquells membres  del Centre de Jubilats que més anys estan associats i que al mateix temps, són els membres de major edat. Així mateix, han hagut diverses actuacions pensades en els més menuts:  el 30 de setembre es va realitzar el Mini-Escarabat Festival amb l’actuació de RAMONETS, tots els xiquets i xiquetes tenien que anar disfressats de rockers.  L’11 d’octubre realitzarem la III Edició “Petit Chef” de la mà de Mario Padial de la Dama Dolça i e…

ESCARABAT CICLISTA O ESCARABAT POBLATÀ?

És curiós con de vegades un mateix nom pot fer referència a diverses coses. Com l’escarabat, que a banda de ser un animal, és el mal nom de tots els poblatants com ja sabeu tots per que, però per refrescar-vos la memòria... fa uns anys, on està l’actual gasolinera hi havia una hermita, per tant la processó tenia que passar pel carrer vall per a arribar a ella. En tots el pobles, les processons tenien circuit circular, però a la Pobla Llarga únicament hi havia un carrer per a arribar a l’hermita, per tant, una vegada allí els poblatans pegaven mitja volta i tornaven pel carrer vall cap a l’església. Com que no es podia fer el recorregut de forma circular, de cara als forasters donava la sensació que anaven cap arrere, i com que els escarabats caminen així, d’aquesta tradició és d’on prové el nostre mal nom.

En canvi, un escarabat en ciclisme és el terme amb el que coneguem als ciclistes colombians. Aquest mal nom va sorgir en 1952 amb la creació de la Volta Ciclista de Colombia, popular…

LA SERRATELLA

Situació: La Serratella és una xicoteta formació muntanyenca que comparteixen els termes municipals de La Pobla Llarga i Carcaixent. Es situa a l'extrem de llevant del terme de La Pobla Llarga, a uns 1.000 metres de l'Estació, i al Sud del terme de Carcaixent, a un 2.500 metres de l'inici del seu nucli urbà.
Geologia: La serratella és un ramal solitari del Massís del Realenc (del qual es troba separat per un corredor d'uns 900 metres d'amplària), formació situada al llevant de la Serratella i que abasta els termes de Carcaixent, La Barraca d'Aigües Vives, Simat de la Valldigna, Barxeta, Rafelguaraf i la finca del Pinar dels Frares o del Realenc, d'on pren el seu nom. Geologicament aquesta formació va sorgir durant el Cretaci Superior, el període més modern de l'Era Secundària, ara fa d'això entre 105 i 75 milions d'anys, i està composada quasi exclusivament per roques calcàries, encara que també podem trobar calcita, la responsable de la formació…