EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril.

A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps.

S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, València i Tarragona.

El traçat de la línia del Grau de València a Xàtiva es fer a través d’acords amb la burgesia comercial valenciana, i entre els terratinents que gaudirien d’avantatges trobem els marquesos de Vellisca, Montortal i Vicente Trenor, tots amb interessos a la Pobla.

Les obres començaren el 25 de febrer de 1851; després de fer les primeres proves, el 21 de març de 1852 arribà el tren a Silla, el 8 de desembre a Benifaió i l’1 de març de 1853 a Alzira. El tram d’Alzira a Carcaixent s’inaugurà el 9 d’abril de 1853 i el de Carcaixent a Manuel l’1 de juliol de 1853.

Carreteres i propietaris de diligències intentaren para l’invent, però el tren arribà a Xàtiva definitivament el 20 de desembre de 1854. La línia del Grau de València a Xàtiva seria la tercera a inaugurar-se a Espanya, i la societat dels ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona acabaria sent una de les més importants.

La línia enllaçà amb Almansa i, per tant, amb Madrid a partir de 1859; el 1864 es va inaugurar l’estació de l’Encina, que faria que la línia connectara amb Alacant.

La línia arribà a Castelló de la Plana de 1862 i Tarragona 1868. Aquesta última connexió faria que Xàtiva i València quedaren unides directament amb Barcelona i la frontera francesa.

Els primers trens tenien locomotores xicotetes, els vagons eren curts i de poca capacitat, i heretaren de les diligencies la seua distribució interior, inclosa la baca per als equipaments dels viatgers.

Com que el clima ho permetia, en la línia de Xàtiva funcionaren quasi des del principi els trens imperials que només recorrien el tram de València a Xàtiva i que perduraren fins al 1963, any en què entraren en servei de ferrobusos.

La introducció del ferrocarril fou un mitjà decisiu per a l’expansió del taronger i de l’arròs, on tenien forts interessos de promotors d’aquest mitjà de transport.

Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història.