Passa al contingut principal

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril.
A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps.
S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, València i Tarragona.
El traçat de la línia del Grau de València a Xàtiva es fer a través d’acords amb la burgesia comercial valenciana, i entre els terratinents que gaudirien d’avantatges trobem els marquesos de Vellisca, Montortal i Vicente Trenor, tots amb interessos a la Pobla.
Les obres començaren el 25 de febrer de 1851; després de fer les primeres proves, el 21 de març de 1852 arribà el tren a Silla, el 8 de desembre a Benifaió i l’1 de març de 1853 a Alzira. El tram d’Alzira a Carcaixent s’inaugurà el 9 d’abril de 1853 i el de Carcaixent a Manuel l’1 de juliol de 1853.
Carreteres i propietaris de diligències intentaren para l’invent, però el tren arribà a Xàtiva definitivament el 20 de desembre de 1854. La línia del Grau de València a Xàtiva seria la tercera a inaugurar-se a Espanya, i la societat dels ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona acabaria sent una de les més importants.
La línia enllaçà amb Almansa i, per tant, amb Madrid a partir de 1859; el 1864 es va inaugurar l’estació de l’Encina, que faria que la línia connectara amb Alacant.
La línia arribà a Castelló de la Plana de 1862 i Tarragona 1868. Aquesta última connexió faria que Xàtiva i València quedaren unides directament amb Barcelona i la frontera francesa.
Els primers trens tenien locomotores xicotetes, els vagons eren curts i de poca capacitat, i heretaren de les diligencies la seua distribució interior, inclosa la baca per als equipaments dels viatgers.
Com que el clima ho permetia, en la línia de Xàtiva funcionaren quasi des del principi els trens imperials que només recorrien el tram de València a Xàtiva i que perduraren fins al 1963, any en què entraren en servei de ferrobusos.

La introducció del ferrocarril fou un mitjà decisiu per a l’expansió del taronger i de l’arròs, on tenien forts interessos de promotors d’aquest mitjà de transport.



Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COM ES VA ARRIBAR ALS FETS DE 1919?

En arribar al segle XX es va marcar una diferència respecte a èpoques anteriors: els obrers i els treballadors del camp, gràcies als sindicats s’organitzaren i prengueren consciència que era possible fer front als patrons i  exigir millors condicions de treball. Açò suposà una etapa de nombroses protestes i vagues. La classe obrera estava formada per treballadors d’ideologia tant de dretes com d’esquerres. Per a eixir d’aquesta situació i millorar les seues condicions de vida els obrers s’agruparen, segons la seua finalitat, amb distints sindicats i societats que previsqueren fins acabar la Segona República. Aquestes societats foren: El Compañerismo: fundada el 1892 i tenia la seu al número 12 del carrer Nou. Es tractava d’una cooperativa de consum, amb tres o quatre treballadores que despatxaven de d’ultramarins fins a làmpades per a l’enllumenament públic. L’ajuntament solia abastir-se en aquesta societat, que desaparegué després de la Guerra Civil. El Sindicato Agrícola Sa

ELS PARENTS DE PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues era fill de Bernat d’Esplugues i de Guillemona de Carcassona. A la seua mort, foren soterrats al Convent de Predicadors de València, on prèviament, Pere d’Esplugues havia manat construir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau, que actualment continua en peu, encara que les tombes dels Esplugues han desaparegut degut a les contínues remodelacions que s’han fet, sobretot des de les desamortitzacions del segle XIX. Bernat d’Esplugues era fill de Ramon Guillem d’Esplugues i abans de contraure matrimoni amb Gillemona de Carcassona, casà en primeres núpcies amb na Guillema, de la que tingué tres fills: Bernat, Francesc i Guillemona. Serví al rei Jaume I d’Aragó en la zona de la Marina i com a reconeixement als seus serveis se li concediren diverses possessions a Gandia, Cullera, Vall de Gallinera i Alcalà de la Jovada i el compromís de nomenar batlle general del Regne de València al seu fill   primogènit Bernat. Amb motiu d’ampliar es seues rendes comprà l’alqueria

PERE D’ESPLUGUES

Pere d’Esplugues va nàixer a la parròquia de Sant Andreu de la ciutat de València i fou batejat en l’església del mateix nom en data incerta, potser a l’entorn del 1260. Morí el 16 de febrer del 1339 i fou soterrat a la capella de Sant Andreu de la Catedral de València. Actualment dita capella està dedicada al beat Jacinto de Castañeda i és la sexta de la girola, partint de la sagristia a mà dreta. En la paret dreta de la capella es troba la urna funerària de Pere d’Esplugues. Pere d’Esplugues, com la majoria de nobles de l’època, tenia diversos negocis. Un d’ells es coneix a través dels documents de Pere el Gran on apareix una carta de Ramon de Sant Leir, datada el 3 d’agost de 1285, en la que se li concedeix permís a Pere d’Esplugues per a extraure seixanta càrregues de pega del Regne de València amb destinació a Barcelona. El 1315 formava part d’una societat integrada pels llinatges més rellevants d’Alzira i Xàtiva com a Gonçal Sapata de Borja, Nadal i Jaume Miralles, Joan Mique