Passa al contingut principal

EL COMERÇ I EL FERROCARRIL DURANT ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX

Durant els primers anys del segle XX l’estació de la Pobla fou una font de conflictes i problemes, per culpa de la inseguretat en el treball i la manca de mitjans per al desenvolupament del comerç; els treballadors patiren nombrosos accidents, que quasi sempre els afectaren els dits.
La càrrega i descàrrega de mercaderies s’havia convertit en un treball perillós per falta de vies mortes i de molls, un fet agreujat pel significatiu augment del volum de la taronja manipulada. El gener de 1903 i l’octubre de 1907, el Consistori va fer dues peticions en aquest sentit a la companyia del ferrocarril, el juny de 1910 estava en procés de construcció d’un nou moll, que hagueren de rectificar sobre el projecte inicial perquè es quedava curt per a la càrrega a l’engròs.
Però els problemes no acabaren de solucionar-se, i el setembre de 1924 l’Ajuntament rebia una queixa formal de la Unió Industrial i Mercantil per la forma en què els comerciants de fruita de la Pobla es veien obligats a fer les operacions  de càrrega i descàrrega, ja que dues de les vies mortes no reunien les condicions de seguretat adequades.
El gran moviment de mercaderies continuava, sobretot perquè en l’època de la collita de la taronja es carregaven uns 35 vagons diaris, i de les vies existents una era utilitzada per a maniobres dels vagons i una altra per a càrrega i descàrrega de mercaderies. Tenint present que els pobles de la zona també  utilitzaven els serveis de l’estació, la resta de vies mortes eren totalment insuficients, i en conseqüència demanaren la construcció d’una octava via que facilitara els treballs de càrrega i descàrrega, fet que havia de beneficiar la seguretat del treballador.
El gener de 1925, contra tot pronòstic, circularen rumors de la companyia del ferrocarril anava a fer desaparèixer els molls destinats a poca velocitat, cosa que provocà les protestes generals dels comerciants de la Pobla i dels pobles que tenien en la seua estació el centre d’operacions, com Rafelguaraf, Senyera, Càrcer, Alcàntera, Beneixida, Cotes i bona part del comerç de Castelló.
El desenvolupament del comerç i la indústria en aquesta zona feren que els molls existents foren insuficients i que les mercaderies s’acumularen abans de ser carregades, sobretot durant els sis mesos en què es comerciava amb la taronja. Fou en aquell moment quan es demanà l’ampliació dels molls i es va fer veure a la companyia la inconveniència de la seua desaparició.

Recorregut pel terme: La via fèrria travessa el terme els quilòmetres 67’100 i 69’610 i discorre per un pont de ferro i un altre de pedra, que donen pas al ferrocarril sobre el barranc de Barxeta i el camí que va a la Serratella.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL FERROCARRIL A LA POBLA LLARGA:

Com tots sabeu, a partir del 30 de novembre realitzarem a la Pobla Llarga una exposició de maquetes de tren, i per posar-nos en context, durant els propers dies introduirem una sèrie d’entrades al blog per a ser conscients de la revolució que va suposar per a la nostra població l’arribada del ferrocarril. A partir de la inauguració del primer ferrocarril del món, en 1825, tant a Espanya com a altres països es feren nombroses projectes dels quals nomes uns quants arribaren a dur-se a terme. Un d’aquests, seria presentat per l’anglès Wole per a construir un ferrocarril entre Madrid i València; la concessió de la línia s’atorgà el 12 de juliol de 1845, però la societat durà poc i es va dissoldre al poc de temps. S’hagué d’esperar als anys 1850-1851 perquè José Campo, director de la societat Valenciana de Foment, comprara a Próspero Walney la concessió de l tram de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva, tram que més endavant seria l’eix central de la Societat de Ferrocarrils d’Almansa, …

EL CASC URBÀ A LA POBLA LLARGA:

Situació i extensió: El casc urbà està situat està entre els 39º 15” de latitud nord i els 3º 7” de longitud est del meridià de Madrid, segons antiga mesurament dels anys 50; o longitud 0º 28’ 37” oest del meridià de Greenwich i latitud 39º 5’ 10” nord, segons mesuraments actuals. L’altitud mesurada on es creuen els paral·lels 39º 5’ 10” de latitud nord i 3º 12’ 45” del meridià de Madrid és de 29 metres sobre el nivell de la Mediterrània a Alacant.. Es troba assentat en direcció est-oest, carretera de l’estació a Castelló de la Ribera (carretera de Sumacàrcer) i nord-sud, carretera de Silla a Xàtiva, antiga 3320 i actual CV-41, i a l’oest del barranc de Barxeta. Un altre eix important del casc urbà és el format pels carrers Nou i Muntanya. La Pobla es troba a una distància de 45 quilòmetres al sud de València. Evolució del casc urbà: L’eix principal de la Pobla sempre ha estat el carrer Major, on es construïren les primeres cases i després el carrer Nou. A finals del XVIII, el casc urbà segu…

EL LLARG I COSTOS CAMÍ PER ACONSEGUIR L’ESTACIÓ DE LA POBLA:

El 20 de desembre de 1854 fou el gran dia de la inauguració i benedicció oficial del ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. Aquest primer viatge fou conduit per Federico Cardenal i la màquina que encapçalava el tren portava el nom de la Setabense. Tot quedà perfecte i el viatge fou un èxit, però els poblatans no participaren d’aquesta alegria. Els trens tenien parades a Alzira, Carcaixent, Manuel i Xàtiva, però passaven la Pobla de llarg, ja que no tenia estació. Començava així una llarga lluita per aconseguir l’estació. Després d’un any de peticions veïnals, seria la pressió dels comerciants i els propietaris del terme la que donaria impuls al projecte. Uns i altres convocaren Junta General i en 1856 es reuniren per discutir i per tractar sobre la construcció d’una estació de ferrocarril a la Pobla.
En aquesta junta es nomenà una comissió per a tractar del tema amb el director gerent de la societat del ferrocarril i obtenir així el corresponent permís per a la tan desitjada estac…