Durant els primers anys del segle XX l’estació de la Pobla fou una font de
conflictes i problemes, per culpa de la inseguretat en el treball i la manca de
mitjans per al desenvolupament del comerç; els treballadors patiren nombrosos
accidents, que quasi sempre els afectaren els dits.
La càrrega i descàrrega de mercaderies s’havia convertit en un treball
perillós per falta de vies mortes i de molls, un fet agreujat pel significatiu
augment del volum de la taronja manipulada. El gener de 1903 i l’octubre de
1907, el Consistori va fer dues peticions en aquest sentit a la companyia del
ferrocarril, el juny de 1910 estava en procés de construcció d’un nou moll, que
hagueren de rectificar sobre el projecte inicial perquè es quedava curt per a
la càrrega a l’engròs.
Però els problemes no acabaren de solucionar-se, i el setembre de 1924
l’Ajuntament rebia una queixa formal de la Unió Industrial i Mercantil per la
forma en què els comerciants de fruita de la Pobla es veien obligats a fer les
operacions de càrrega i descàrrega, ja
que dues de les vies mortes no reunien les condicions de seguretat adequades.
El gran moviment de mercaderies continuava, sobretot perquè en l’època de
la collita de la taronja es carregaven uns 35 vagons diaris, i de les vies
existents una era utilitzada per a maniobres dels vagons i una altra per a
càrrega i descàrrega de mercaderies. Tenint present que els pobles de la zona
també utilitzaven els serveis de
l’estació, la resta de vies mortes eren totalment insuficients, i en
conseqüència demanaren la construcció d’una octava via que facilitara els
treballs de càrrega i descàrrega, fet que havia de beneficiar la seguretat del
treballador.
El gener de 1925, contra tot pronòstic, circularen rumors de la companyia
del ferrocarril anava a fer desaparèixer els molls destinats a poca velocitat,
cosa que provocà les protestes generals dels comerciants de la Pobla i dels
pobles que tenien en la seua estació el centre d’operacions, com Rafelguaraf,
Senyera, Càrcer, Alcàntera, Beneixida, Cotes i bona part del comerç de
Castelló.
El desenvolupament del comerç i la indústria en aquesta zona feren que els
molls existents foren insuficients i que les mercaderies s’acumularen abans de
ser carregades, sobretot durant els sis mesos en què es comerciava amb la
taronja. Fou en aquell moment quan es demanà l’ampliació dels molls i es va fer
veure a la companyia la inconveniència de la seua desaparició.
Recorregut pel terme: La via fèrria travessa el terme els quilòmetres
67’100 i 69’610 i discorre per un pont de ferro i un altre de pedra, que donen
pas al ferrocarril sobre el barranc de Barxeta i el camí que va a la
Serratella.
Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga:
Introducció a la seua història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada