Passa al contingut principal

EL COMERÇ I EL FERROCARRIL DURANT ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX

Durant els primers anys del segle XX l’estació de la Pobla fou una font de conflictes i problemes, per culpa de la inseguretat en el treball i la manca de mitjans per al desenvolupament del comerç; els treballadors patiren nombrosos accidents, que quasi sempre els afectaren els dits.
La càrrega i descàrrega de mercaderies s’havia convertit en un treball perillós per falta de vies mortes i de molls, un fet agreujat pel significatiu augment del volum de la taronja manipulada. El gener de 1903 i l’octubre de 1907, el Consistori va fer dues peticions en aquest sentit a la companyia del ferrocarril, el juny de 1910 estava en procés de construcció d’un nou moll, que hagueren de rectificar sobre el projecte inicial perquè es quedava curt per a la càrrega a l’engròs.
Però els problemes no acabaren de solucionar-se, i el setembre de 1924 l’Ajuntament rebia una queixa formal de la Unió Industrial i Mercantil per la forma en què els comerciants de fruita de la Pobla es veien obligats a fer les operacions  de càrrega i descàrrega, ja que dues de les vies mortes no reunien les condicions de seguretat adequades.
El gran moviment de mercaderies continuava, sobretot perquè en l’època de la collita de la taronja es carregaven uns 35 vagons diaris, i de les vies existents una era utilitzada per a maniobres dels vagons i una altra per a càrrega i descàrrega de mercaderies. Tenint present que els pobles de la zona també  utilitzaven els serveis de l’estació, la resta de vies mortes eren totalment insuficients, i en conseqüència demanaren la construcció d’una octava via que facilitara els treballs de càrrega i descàrrega, fet que havia de beneficiar la seguretat del treballador.
El gener de 1925, contra tot pronòstic, circularen rumors de la companyia del ferrocarril anava a fer desaparèixer els molls destinats a poca velocitat, cosa que provocà les protestes generals dels comerciants de la Pobla i dels pobles que tenien en la seua estació el centre d’operacions, com Rafelguaraf, Senyera, Càrcer, Alcàntera, Beneixida, Cotes i bona part del comerç de Castelló.
El desenvolupament del comerç i la indústria en aquesta zona feren que els molls existents foren insuficients i que les mercaderies s’acumularen abans de ser carregades, sobretot durant els sis mesos en què es comerciava amb la taronja. Fou en aquell moment quan es demanà l’ampliació dels molls i es va fer veure a la companyia la inconveniència de la seua desaparició.

Recorregut pel terme: La via fèrria travessa el terme els quilòmetres 67’100 i 69’610 i discorre per un pont de ferro i un altre de pedra, que donen pas al ferrocarril sobre el barranc de Barxeta i el camí que va a la Serratella.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS SENYORS I EL SENYORIU DE LA POBLA LLARGA

En l’edat Mitjana i en l’Edat Moderna el senyoriu s’imposà com a unitat bàsica d’organització al regne de València. El senyoriu era cedit pel rei a un noble, com a recompensa pels serveis prestats, o bé per amistat, com és el cas de Pere d’Esplugues. Al rebre el senyoriu, el noble es convertia en vassall del rei i, a la vegada, era senyor amb jurisdicció quasi plena sobre els seus propis vassalls que li juraven fidelitat conforme als furs i privilegis del Regne de València. La Pobla fou un senyoriu durant uns 520 anys, des de que es va fundar el 1317 fins 1837 en que els senyorius desaparegueren per llei. Senyors de la Pobla Llarga documentats: -          -Pere d’Espluges, el fundador. -          -Jaume d’Esplugues, nebot de Pere d’Esplugues. -          -Bernat d’Esplugues, el Donzell, fill de Jaume d’Esplugues. -          -Francesc d’Esplugues, l’Antic, fill de Bernat d’Esplugues. -          -Pere d’Esplugues, net de Francesc d’Esplugues. -          -Damiata Ferrer i Guillem Ramon d’Esplugu…

LOURDES BOÏGUES I CHORRO

Lourdes és una escriptora nascuda a Simat de la Valldigna (La Safor) el 1968. El seu gènere és fonamentalment la literatura infantil i juvenil i és llicenciada en Dret per la Universitat de València. Al llarg de la seua trajectòria ha rebut diversos premis i reconeixements com: -          - 2006. Premi Carmesina de narrativa infantil per “La taverna del Bandoler”. -          - 2007. Premi Enric Valor de narrativa juvenil per “El secret de Caterina Cremec”. -          - 2008. Premi Vicent Silvestre, per “La mascota que no existia”. -          - 2009. Premi Benvingut Oliver, per “El desenllaç”. -          - 2014. Ciutat Badalona de Narrativa i Narrativa Juvenil. El dia 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona, Lourdes Boïgues ens farà la presentació del seu llibre “Fills de la Fam”, a les 19.30h, a la Biblioteca de la Pobla Llarga. Fills de la fam, és una novel·la històrica ambientada al Racó de la Pedrera, , un fictici indret de la contrada valenciana de la Valldigna on la postguerra també…

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…