Passa al contingut principal

EL COMERÇ I EL FERROCARRIL DURANT ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX

Durant els primers anys del segle XX l’estació de la Pobla fou una font de conflictes i problemes, per culpa de la inseguretat en el treball i la manca de mitjans per al desenvolupament del comerç; els treballadors patiren nombrosos accidents, que quasi sempre els afectaren els dits.
La càrrega i descàrrega de mercaderies s’havia convertit en un treball perillós per falta de vies mortes i de molls, un fet agreujat pel significatiu augment del volum de la taronja manipulada. El gener de 1903 i l’octubre de 1907, el Consistori va fer dues peticions en aquest sentit a la companyia del ferrocarril, el juny de 1910 estava en procés de construcció d’un nou moll, que hagueren de rectificar sobre el projecte inicial perquè es quedava curt per a la càrrega a l’engròs.
Però els problemes no acabaren de solucionar-se, i el setembre de 1924 l’Ajuntament rebia una queixa formal de la Unió Industrial i Mercantil per la forma en què els comerciants de fruita de la Pobla es veien obligats a fer les operacions  de càrrega i descàrrega, ja que dues de les vies mortes no reunien les condicions de seguretat adequades.
El gran moviment de mercaderies continuava, sobretot perquè en l’època de la collita de la taronja es carregaven uns 35 vagons diaris, i de les vies existents una era utilitzada per a maniobres dels vagons i una altra per a càrrega i descàrrega de mercaderies. Tenint present que els pobles de la zona també  utilitzaven els serveis de l’estació, la resta de vies mortes eren totalment insuficients, i en conseqüència demanaren la construcció d’una octava via que facilitara els treballs de càrrega i descàrrega, fet que havia de beneficiar la seguretat del treballador.
El gener de 1925, contra tot pronòstic, circularen rumors de la companyia del ferrocarril anava a fer desaparèixer els molls destinats a poca velocitat, cosa que provocà les protestes generals dels comerciants de la Pobla i dels pobles que tenien en la seua estació el centre d’operacions, com Rafelguaraf, Senyera, Càrcer, Alcàntera, Beneixida, Cotes i bona part del comerç de Castelló.
El desenvolupament del comerç i la indústria en aquesta zona feren que els molls existents foren insuficients i que les mercaderies s’acumularen abans de ser carregades, sobretot durant els sis mesos en què es comerciava amb la taronja. Fou en aquell moment quan es demanà l’ampliació dels molls i es va fer veure a la companyia la inconveniència de la seua desaparició.

Recorregut pel terme: La via fèrria travessa el terme els quilòmetres 67’100 i 69’610 i discorre per un pont de ferro i un altre de pedra, que donen pas al ferrocarril sobre el barranc de Barxeta i el camí que va a la Serratella.


Navarro i Sanchis, JL. (2003). La Pobla Llarga: Introducció a la seua història. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

EL SENYORIU DE XIMÉN PÉREZ D’ESPLUGUES

Ximén Pérez Dionís d’Esplugues nasqué cap al 1587 o 1588. Era fill natural de Gaspar Andreu d’Esplugues i de la donzella Tola Aloya, criada de la casa de Gaspar Andreu que segons testimonis, fou forçada i violada pel senyor.
Ximén Pérez va ser legitimat, sent menor d’edat. La seua legitimació tingué lloc el 12 de febrer de 1604 a les corts generals davant del braç militar, que estigué tres dies deliberant sobre l’assumpte. Ximén es va casar amb Violant de Vilanova, la qual va exercir de procuradriu seua, no obstant, aquest matrimoni no va tindre fills.
A principis del 1611, quan el seu germà i senyor de la Pobla, Francesc Joan d’Esplugues estava ja molt malalt, les intrigues per fer-se amb el senyoriu de la Pobla, feia temps que havien començat. Ximén Pérez es trobava lluitant a Flandes quan el 22 de març, l’auditor del Reial Consell, Geroni Lleó, rebutjà la seua possible elecció sabedor de l’existència d’altres dos pretendents. Es tractava de Simeón Alegre i Miquel de Vich. Tant un c…

EL SENYORIU D’ENRIC D’ESPLUGUES I MARCH

Enric d’Esplugues i March nasqué ja ben entrada la primera meitat del segle XVII. Era fill de Francesc March de Velasco i de Catherina Torrelles, filla de Serafina Esplugues. Casà en primer matrimoni amb Gernónima Peñaranda i de la seua unió nasqué Luis.
Forma part dels exèrcits del rei durant huit anys a l’antic estat de Milà. Quan tornà a Espanya, es queixà al rei d’haver consumit part de la seua hisenda en els combats i li sol·licità la concessió de l’hàbit de Montesa i la primera plaça de capità que hi haguera vacant.
A la mort de Gaspar Andreu d’Esplugues, el justícia ordinari de la ciutat de València declarà per sentència que Enric d’Esplugues i March de Torrelles era el legítim descendent dels Esplugues per a ocupar el senyoriu, ja que era nét de Serafina Esplugues.
Blas Villarrasa, fill de Flora i també nét de Serafina, presentà demanda contra Enric March sol·licitant el senyoriu, i encara que per sentència de 27 de febrer del 1655 se li reconeixia la legítima ascendència, no se …

El senyoriu de Gaspar Andreu d’Esplugues, fill

Gaspar Andreu d’Esplugues era el fill natural menut de Gaspar Andreu d’Esplugues. Es desconeix qui era sa mare.
Gaspar Andreu sol·licità al rei la seua legitimació, que li fou concedida el 1626 a les corts de Montsó, però com estava a Itàlia no se li expedí el privilegi, encara que, el 28 de juny del 1640 demanà constància documental. Casà amb Lluïsa Pasqual de Bonanza i no tingué descendència.
El 23 de juliol del 1627, demanà a la Reial Audiència per mig del seu procurador, el notari March Antoni Castillo, participar se en la querella que mantenien Ximén, Simeón i Torrelles, al·legant que tenia més dret que ells per ser fill de Gaspar Andreu. En agost Ximén censurà la intromissió de Gaspar, encara que la ingerència durà poc ja que Gaspar acabà retirant-se al poc de temps.
Molts anys abans de que Gaspar Andreu d’Esplugues, fill, prenguera possessió del senyoriu, participà en la guerra amb França, servint durant vint-i-dos anys en la guerra de Milà i d’Espanya. Succeí al seu germà Ximén a…